Podem permetre que ens matin en l'avantsala d'un quiròfan (mesos i fins i tot anys d'espera), en la sala d'espera d'un especialista( mesos i fins i tot anys), a la teva casa desitjant que et donin dia i hora perquè t'atengui una metgessa de l'Atenció Primària (de 15 a 30 dies), morir com poden morir (1) 50 milions d'americans als EUA, per falta d'una assegurança mèdica que els cobreixi moltes malalties, o podem demanar que es compleixi l'article 43 de la Constitució espanyola, que diu:
"El dret a la protecció de la salut...Competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i servei necessaris. La Llei establirà els drets i deures de tots sobre aquest tema."
Si triem el segon, hem de deixar de votar al PP, a VOX, a JUNTS, a Esquerra i al PSC. Només, i dic només aquells partits que prometin lluitar per blindar la Sanitat Pública, l'Educació Pública, i, en general tot lo públic són els que mereixen la nostra confiança. No ens oblidem que els diners que gestionen els partits polítics és nostre, de les treballadores i treballadors del carrer, en la seva major part (un 90%), és a dir, paguem amb els nostres impostos i les nostres cotitzacions a la seguretat social tot, pràcticament tot el que gasta el govern central i els governs autonòmics i tant els uns com els altres, en lloc d'atendre les necessitats del poble treballador li ho donen a empreses privades perquè construeixin hospitals que ens costa 3 vegades més del pressupostat, permeten que entrin a gestionar els serveis sanitaris mitjançant col·laboració públic-privada, externalitzen els serveis sanitaris, que es fan amb els nostres historials, amb la nostra sang, amb els nostres teixits, etc...
En aquests casos La Mort ja disposa de la llista d'espera amb noms i cognoms de tots aquells que necessiten ara i necessitaran més endavant els serveis mèdics que no podran pagar, perquè els polítics que representen a aquests partits abans esmentats hauran optat per l' american way to die. És a dir, quan un treballador trobi un treball tindrà dret a una assegurança mèdica i a un pla de pensions. Quan se li acabi el treball no tindrà res més que el Medicaid, una assegurança mèdica per a indigents i persones amb pocs recursos. No obstant això, el Medicaid s'ha vist sotmès a la retallada en les llistes d'aquells que tenen dret a usar-lo.
"Segons una anàlisi de la Kaiser Family Foundation (KFF) publicat fa unes setmanes, més de 19 milions de persones als EUA han estat desafiliades de Medicaid l'any des que l'administració de Biden va començar a “desenrotllar” l'expansió del programa que es va iniciar al principi de la pandèmia de COVID-19. “Almenys 19.156.000 persones afiliades a Medicaid han estat desafiliades al 26 de març, segons les dades més recents dels 50 estats i el Districte de Columbia”.
(1) EEUU és un país amb grans desigualtats on a prop d'una de cada 10 famílies es pobre i 1 de cada 5 habitants es analfabet. Així mateix, és el paísque més gasta en sanitat (16% del PIB), però on quasi 50 milions de persones no tenen cobertura sanitària (més del 16% dels ciutadans censats, el que provoca que cada any morin entre 45.000 i 100.000 persones, i on fins a 300.000 persones són rebutjades en els serveis hospitalaris d'urgència al no tenir diners per pagar. A més a més,, altres 62 milions de persones tenen una cobertura sanitària insuficient i sense els serveis mèdics adeqüats. En cas de malaltia poden arribar a tenir que pgar fins una dècima part dels seus ingresos anuals en metges, hospitals i assegurançes mèdiques.
Pensareu que això que escric són ximpleries, però us puc assegurar que no són paraules meves són paraules d'aquests polítics:
Per motius i interessos més o menys interrelacionats, els "actors" en favor de la privatització de la sanitat són de tres tipus. En primer lloc, les institucions, els partits conservadors i els seus representants polítics i els gestors. És el cas, per exemple de l'OMC (Organització Mundial del Comerç) amb el seu Acord General sobre Comerç i Serveis /AGCS), la Unió Europea a través sobretot de la Comissió Europea, o de polítics coneguts com Isabel Ayuso, en la Comunitat de Madrid, o a Catalunya, el president de la Generalitat Lluís Aragonés (la Llei Aragonés pretenia privatitzar tots els serveis públics haguts i per haver), o els antics consellers Andreu Más Colell i Boi Ruiz i l'actual Balsells.
Com va assenyalar en el seu moment Mas-Colell, es tracta de reduir la sanitat al seu "nucli bàsic", mantenint només de manera gratuïta els serveis de sanitat pública més imprescindibles. Cal posar fi al "accés universal gratuït" de prestacions ("aquest camí serà impossible de seguir fins al final"), reclamar més participació privada per a dispensar aquests serveis, i que els beneficiaris de molts serveis públics assumeixin el seu cost ("són molts, no tots, els serveis que de manera natural poden ser finançats pels seus beneficiaris"), de tal manera que els empresaris puguin aprofitar una conjuntura favorable (Pandèmia) ("no podem perdre el temps i deixar passar una oportunitat que pot ser transformadora").
La consultora PwC també va ser l'autora d'un informe encarregat per la Generalitat d'Artur Mas, que el seu objectiu era fragmentar el Servei Català de Salut en 18 empreses i posteriorment posar-les en venda.
Com ens compta el cardiòleg Hixinio Beiras Cal (Vigo, 1949) i Marcià Sánchez Bayle, portaveu de la FADSP (Federació d'Associacions en Defensa de la Sanitat Pública), vicepresident de la Interancional Assocation of Health Policy i membre del consell científic del OIAPSS, podríem dir que tot s'accelera l'any 2002, després de l'enfonsament d'Enron, la multinacional estatunidenca d'energia, que inicia la crisi econòmica mundial. La "prestigiosa" consultora Arthur Andersen auditava els comptes d'Enron, que declarava ingressos falsificats de 100.000 milions de dòlars, que es van transformar en 100 milions en tan sols quatre setmanes. Empleats de l'empresa i milers d'accionistes van veure #esfumar els seus estalvis, que, no obstant això, van ocasionar fabulosos guanys als seus propietaris. 20.000 persones van perdre el seu treball i els seus fons de pensions.
L'auditora aconsegueix que la seva condemna sigui revocada, però perd el seu prestigi i els seus clients, i es dissol. De les seves cendres sorgeix el despatx d'advocats Garrigues i les consultores Deloitte, KPMG i Ernst&Young, que al costat de PwC, propietat del gegant IBM, formen les "big four", les quatre grans, que repeteixen "el pelotazo" en altres països amb controls flexibles, entre ells Espanya. amb el suport inestimable de les caixes d'estalvis, especialment la Bankia de Rodrigo Rato i la Caixa d'Isidre Fainé.
Aquestes grans consultores auditaven les caixes d'estalvis i el banc Lehman Brothers a Espanya, quan aquest banc, presidit per Luis de Guindos, home de Rato, s'esfondra en 2008, marcant l'inici de la crisi econòmica actual i l'enfonsament del sistema financer espanyol. Tampoc en aquest cas les consultores "van saber detectar" la nefasta gestió i els enormes forats en els comptes de les caixes, que van causar la ruïna de milers d'accionistes i preferentistes.
Després del crack, De Guindos és fitxat per PwC, fins que Mariano Rajoy el nomena ministre d'Economia, i les caixes són rescatades amb milers de milions d'euros de diners públics a través del FROB, el director actual del qual, nomenat per de Guindos, prové de PwC. Amb la disculpa del seu vessant social, els governs de les CCAA, assessorats per aquestes consultores, cedeixen a les caixes d'estalvis la gestió d'hospitals i serveis sanitaris públics.
Després de l'enfonsament, les caixes són "nacionalitzades", però no ocorre el mateix amb els serveis públics, que es venen al millor postor, empreses o fons d'inversió gairebé sempre vinculats als actors del frau. El rescat bancari buida les arques públiques, però els fons emprats no sols no es reposen, sinó que, per contra, es prenen mesures de gran importància per a disminuir els ingressos de l'Estat.
De Guindos dirigia PwC quan la consultora participava (2008-2010) en la creació de la trama fiscal del comissari europeu Jean- Claude Juncker, amb l'objectiu d'evitar el pagament de milers de milions d'euros d'impostos a Espanya i en altres països, a canvi de tributar al mínim en el paradís fiscal de Luxemburg.
Un any després, Rajoy nomena a De Guindos ministre d'Economia. L'exhaureixi de les arques públiques es completa gràcies a les amnisties fiscals del ministre Cristóbal Montoro, un altre home de confiança de Rato, amb la col·laboració del secretari d'Estat d'Hisenda, Miguel Ferre Navarrete, provinent de PwC.
Per a rematar la jugada, la comissió europea aprova un "pla d'Estabilitat" l'objectiu de la qual és reduir la despesa sanitària a Espanya en 7.200 milions d'euros, entre 2012 i 2013, a força de generalitzar copagaments i retallades.
Per a evitar el rebuig social, s'organitzen campanyes de desprestigi dels empleats públics, que se substitueixen progesivamente per personal laboral de les empreses privatitzades i fins i tot per personal voluntari d'ONG o altres organismes vinculats, com la Creu Roja, presidida per Suarez del Toro, banquer imputat en el cas Bankia, que s'ocupa del negoci de l'atenció sociosanitària, la teleassistència i la col·lecta de sang (que inicia amb la població madrilenya), i l'Associació Espanyola contra el Càncer, que gestiona el Centre Oncològic de Galícia i el garbellat de càncer de mama madrileny fins que finalment el traspassa al fons CVC-Capio, empresa que prové la directora general del Salut Pública, Mercedes Vinuesa.
El colossal dèficit creat en els comptes públics serveix d'excusa a les CCAA per a construir els nous hospitals mitjançant models de finançament privat (PFI) i gestionar els serveis mitjançant col·laboració públic-privada (CPP). Les caixes d'estalvis rescatades (o la banca i fons d'inversió que s'han quedat amb les caixes) constitueixen les unions temporals d'empreses (UTE) que es fan amb aquestes concessions, al costat de les empreses constructores, endeutades per la crisi del maó.
Totes les UTE seleccionades han incomplit els contactes i/o tenen connexions amb alguna trama corrupta, com ocorre amb els nous hospitals de Burgos, Toledo i Son Espasses, que junts representen un negoci de més de 5.000 milions d'euros de diners públics. Ribera Salut és l'empresa formada per Bankia i la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) per a gestionar els serveis sanitaris privatitzats
El govern valencià, assessorat per PwC, adjudica a una UTE formada per Ribera Salud i Adeslas la construcció i gestió de l'hospital que més fons públics ha exhaurit, l'hospital d'Alzira, ara venut a l'asseguradora estatunidenca Centene Corporation (1), al costat dels altres hospitals en mans de Ribera Salud, el centre de diagnòstic per imatge Erescanner, el laboratori de sistemes genòmics de València i el laboratori central de Madrid.
La consultora PwC també va ser l'autora d'un informe encarregat per la Generalitat d'Artur Mas, que el seu objectiu era fragmentar el Servei Català de Salut en 18 empreses i posteriorment posar-les en venda.
El govern de Núnez Feijoo, assessorat per la mateixa consultora, adjudica el nou hospital de Vigo a una UTE finançada per les dues entitats insolvents que formen Ribera Salud, la CAM i Bankia. L'hospital es paralitza per falta de fons, però el govern gallec acudeix al rescat de les caixes rescatades, a pesar que el nou hospital, igual que va ocórrer amb els altres serveis sanitaris adjudicats a aquestes caixes, podria acabar en mans de Centene.
Centene Corporation també pretenia els hospitals madrilenys i ja havia aparaulat amb Bankia la compra dels dos que s'anaven a adjudicar a Ribera Salud (Sud-est i Vallecas), que se sumarien als tres que se cedien a la porto-riquenya Hima Sant Pau, empresa que actuava de pantalla de Centene (San Sebastián de los Reyes, Parla i Aranjuez).
La mobilització ciutadana aconsegueix frustrar aquesta operació, però no la intenció de l'asseguradora estatunidenca d'incrementar la seva presència en la Sanitat Pública espanyola, encara que ni els seus propietaris ni els seus antecedents són tranquil·litzadors.
Com a exemple, Centene deixa abandonada al juliol de 2013 la gestió d'una àrea de salut de Kentucky (els EUA) -140.000 persones- amb l'argument que no era rendible per els seus interessos empresarials.
(1)Centene Corporation és una empresa privada intermediària dels EUA, centrada en la gestió de pacients de Medicare amb baixos ingressos. El seu consell d'administració està format per Michael F. Neidorff, un ric home de negocis, Orlando Ayala, que prové del gegant informàtic Microsoft (molt interessat en les nostres dades sanitàries), i Tommy G. Thompson, secretari de Sanitat durant el govern de George W. Bush.
Centene es va fer pública el desembre de 2001. El 2006, l'empresa va adquirir US Script, un gestor de beneficis de farmàcia. Més tard, la companyia va fusionar US Script amb filials per formar les seves divisions Envolve. El 2011, l'empresa va formar Centurion, un proveïdor de serveis d'atenció mèdica correccional, com a empresa conjunta amb MHM Services. El 2018, va adquirir MHM Services, inclosa la seva participació a Centurion. Centene va començar a oferir programes de Medicaid administrats per l'estat mitjançant intercanvis de la Llei de cura assequible el 2014.
El 2 de juliol de 2015, Centene va anunciar que adquiriria Health Net. El març de 2016, va finalitzar la seva adquisició. El 12 de setembre de 2017, va anunciar que adquiriria Fidelis Care, una asseguradora sense ànim de lucre a Nova York, per 3.750 milions de dòlars EUA. El març de 2019, va anunciar plans per adquirir WellCare per 17.300 milions de dòlars EUA. El 4 de gener de 2021, es va anunciar que adquiriria Magellan Health per 2.200 milions de dòlars. El 4 de gener de 2022 es va completar l'adquisició.
Al Regne Unit, Centene va començar a adquirir serveis sanitaris locals el 2017.[17] El 2019, Centene, a través de la seva filial MH Services, va prendre una participació del 40% a Circle Health, com a part d'un acord que va crear una xarxa nacional de més de 50 hospitals privats. Centene va obtenir el control total de Circle Health el juliol de 2021[19] i va vendre el negoci a PureHealth l'agost de 2023.
L'altre actor principal de la privatització sanitària és el fons CVC, una complexa trama empresarial amb societats instrumentals interposades i seu en paradisos fiscals.
(2)CVC és el fons propietari de Capio-Sanitat. CVC-Capio es va annexionar en el seu moment el grup USP, el centre Teknon i el grup Quirón, i ja gestiona 40 hospitals públics i privats, distribuïts en 13 comunitats autònomes, i més de 30 centres mèdics perifèrics a Espanya.
CVC també controla Zena i les seves empreses de menjar ràpid Domino's Pizza i Burger King. El menjar escombraries fabrica malalts, així que podria dir-se que CVC sempre guanya. Les adquisicions hospitalàries de Capio generen un deute de 750 milions d'euros que CVC ha decidit no assumir.
Els experts asseguren que, si alguna cosa falla, el fons CVC abandonarà Capio a la seva sort i l'Estat haurà d'acudir al seu rescat, donada la posició estratègica en la qual s'ha col·locat a aquesta empresa en la sanitat espanyola. Si tot "va bé", CVC vendrà el grup d'hospitals per una xifra multimilionària a un altre fons o multinacional.(3)
El nostre SNS era considerat com un dels millors del món per la seva universalitat, la formació dels seus professionals i la seva eficiència. El seu desmantellament s'ha planejat pas a pas, així com la seva venda al capital estranger, especialment dels Estats Units, el sistema sanitari del qual és el menys eficient però, sens dubte, el més lucratiu del món.
Actualment, les multinacionals farmacèutiques realitzen els seus assajos clínics en la nostra població, les nostres dades clíniques i genètiques són emmagatzemats pel gegant IBM (propietari de PwC), i l'asseguradora Centene Corporation està prenent posicions en la nostra Sanitat Pública.
Els actors espanyols d'aquesta venda fraudulenta encara ocupen càrrecs d'alta responsabilitat en el govern central i en les comunitats autònomes, i el tractat transatlàntic, negociat entre els Estats Units i la Comissió Europea de Juncker, tracta de blindar la privatització dels serveis públics per sempre.
Només amb l'ascens de nous governants que defensin els serveis públics, i amb la participació i mobilització ciutadanes, podrem reintegrar, a un cost assumible, els hospitals i serveis esqueixats del nostre SNS, donats els incompliments, fraus i conflictes d'interès existents en les decisions preses.
2014
(2)La companyia hospitalària IDC Salut (antic Capio) i el grup hospitalari Quirón ultimen un acord de fusió que donaria lloc al primer grup d'hospitals privats a Espanya. Els dos fons d'inversió que controlen tots dos grups, CVC (Capio) i Doughty Hanson (Quirón) s'han posat d'acord per a unir els dos grups hospitalaris en el que seria l'operació més important del sector en els últims anys.
CVC serà la que compri el 61% que posseeix Doughty en el grup Quirón i passarà a ser el màxim accionista del nou grup. La família Cordó, l'altre propietari i gestor del grup Quirón continuarà estant en l'accionariat, amb el 15% de la societat. A més, segons fonts de l'operació, el nou grup resultant mantindrà la marca Quirón als seus hospitals.
2016
(3) Macrooperació en la sanitat privada.
El grup alemany Fresenius Helios, el major operador privat d'aquest país, ha tancat un acord per a comprar QuirónSalud per 5.760 milions d'euros. Amb l'operació es fa amb 43 hospitals, la major xarxa privada d'Espanya, amb unes vendes d'uns 2.500 milions d'euros anuals. Amb aquesta transacció, la signatura alemanya es converteix en líder europeu.
El grup espanyol, fruit de la fusió d'IDC Salut i el grup hospitalari Quirón en el 2014, un dels principals accionistes del qual era la família CordóN, compta amb 39 centres assistencials i uns 300 centres ocupacionals de prevenció de riscos, a més d'una plantilla de 35.000 persones. Al seu torn és pioner en la col·laboració públic-privada, amb establiments concertats. A Catalunya es tracta del Sagrat Cor Barcelona i la Clínica del Vallès, a Sabadell, que gestiona gràcies a un contracte segellat amb l'antiga Aliança, avui propietat de la valenciana Divina Pastora i l'Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.
La companyia posseeix a Catalunya, a més de l'emblemàtic Hospital QuirónSalud, situat en la plaça Alfons Comín de Barcelona; la Clínica Teknon, l'Hospital del Pilar-Centri CàrdioVascular Sant Jordi; l'Hospital Universitari Quirón-Dexeus i l'Institut Oftalmològic QuirónSalud. A Madrid compta amb l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz o l'Hospital Ruber Internacional, entre altres.
Després de l'absorció de Quirón per part de IDC Salut, en el 2014, el nou grup va anar incorporant més establiments i mantenint una política de creixement.
Fresenius Helios adquireix el 100% del capital del grup, que està controlat en l'actualitat pel fons CVC, el president del grup, Víctor Madera; i altres membres del consell d'administració, segons ha difós a través d'un comunicat.
Amb la compra, el grup alemany es converteix d'una tacada en líder del sector a Espanya, amb una quota de mercat del 36% en establiments, segons les dades de l'Institut per al Desenvolupament i la Integració de la Sanitat (Idis), controlada pel sector de la sanitat privada, format per asseguradores i grups hospitalaris. Pel que fa al nombre de llits, amb més de 5.000, el primer lloc és per a l'Orde de Sant Joan de Déu, amb més de 6.000 i QuirónSalud és el segon, segons la mateixa font.
Els altres dos següents són entitats sense ànim de lucre, com la Orden de Sant Joan de Déu i les Germanes Hospitalàries. El següent grup amb ànim de lucre en la classificació és Vithas, controlat per la família Gallardo, principals accionistes d'Almirall, juntament amb La Caixa, que posseeix el 20% a través de Criteria CaixaHóldin.
Les vendes previstes per QuirónSalud enguany ascendeixen a uns 2.500 milions d'euros, amb un resultat d'explotació d'entre 460 i 480 milions. En els últims anys ha experimentat un augment anual de la seva facturació del 5%.
Fresenius Helios és el major operador privat d'hospitals a Alemanya. Amb seu a Berlín, compta amb 112 clíniques, inclosos els principals centres de ciutats com Erfurt, Berlin-Buch, Duisburgo, Wuppertal, Schwerin, Krefeld i Wiesbaden. L'any passat, les seves vendes van ser de 5.578 milions d'euros i el resultat d'explotació, de 640 milions i el benefici net, de 483 milions.
Té gairebé 70.000 empleats. Amb l'adquisició, subjecta a l'autorització de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), la companyia alemanya preveu grans oportunitats de creixement i d'estalvis i eficiències de costos.
Informació i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info. Asociación Cultural las afueras.