Per Simón Rodríguez, membre de la direcció del Partit Socialisme i Llibertat (PSL) de Veneçuela i de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI).

A principis del mes de març, mentre el governant de facto Ariel Henry es trobava a Kenya negociant un acord per a l'enviament de tropes a una missió d'ocupació d'Haití, les bandes armades que controlen Port-au-Prince van llançar una ofensiva: van assetjar l'aeroport i el port de la ciutat, van alliberar més de quatre mil presos de les principals presons i van exigir la renúncia d'Henry. Com que no va retornar al país, Henry finalment va perdre el suport dels seus caps estatunidencs. L'11 de març va acceptar renunciar i donar pas a la conformació d'un Consell Presidencial, un govern interí designat pels EUA, França i la Comunitat del Carib, amb la missió d'organitzar unes eleccions, una cosa que Henry no va aconseguir en tres anys. Però encara, el 28 de març els membres d'aquest Consell no havien aconseguit prendre possessió.

El mateix Henry havia estat imposat al capdavant de l'Estat haitià pel Core Group en 2021, una espècie de consell colonial encapçalat pels EUA, França, l'Estat espanyol, Alemanya, el Brasil i el Canadà, després de l'assassinat del president Jovenel Moïse. La crisi reflecteix tant la lumpenització de la burgesia haitiana com el fracàs de dècades d'intervenció militar i política imperialista en el primer país independent del Carib, emblema de la revolució antiesclavista. Aquests elements han conduït a un virtual col·lapse de l'Estat haitià i el buit l'han omplert desenes de grups armats del crim organitzat.

Des de 2021, l'imperialisme estatunidenc intenta impulsar una nova ocupació militar, però sense utilitzar les seves pròpies tropes. No va poder convèncer al Canadà o al Brasil d'encapçalar l'ocupació, emulant a la MINUSTAH, missió de l'ONU encapçalada per Lula en 2004 i que es va estendre fins a 2017. Finalment, l'octubre de 2023, els EUA va aconseguir l'aprovació d'una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU, amb l'abstenció còmplice de la Xina i Rússia, per avalar el desplegament de tropes a Haití. Va subornar amb finançaments a governs africans i del Carib per a proveir les tropes, amb Kenya al capdavant. No obstant això, hi ha indecisió i contradiccions en el règim kenià, la que va obligar Henry a viatjar el mes de març i tractar de lligar l'acord. En caure Henry, el govern kenià va supeditar l'enviament de les tropes a la conformació del Consell Presidencial. Els EUA, per la seva banda, va establir com a requisit per als aspirants a integrar aquest govern provisional, l'acceptació de la intervenció militar.

L'ONU admet, en informes recents, que les bandes del crim organitzat controlen el 80% de Port-au-Prince, incloent-hi la major part del sistema de subministrament d'aigua, les principals carreteres i, en diferents moments, edificacions estatals, terminals de subministrament de combustible i zones de producció agrícola. Són al voltant de dues-centes bandes, algunes amb un origen vinculat a funcions paramilitars al servei de sectors empresarials i polítics a canvi d'impunitat, armes i diners. Encara que diferents coalicions pugnen pel control territorial, totes tenen en comú el seu caràcter econòmic parasitari, finançant-se mitjançant el narcotràfic, l'extorsió, el segrest i la pirateria, cobrant peatges i impostos informals en els territoris sota el seu control. Utilitzen mètodes terroristes contra la classe treballadora i els sectors populars, perpetrant massacres i saquejos, desplaçant a més de 300.000 persones en la capital.

Es constata un cercle viciós. La ruïna del camp té causes estructurals en polítiques aplicades pels EUA i els seus governs titelles a Haití, com la importació massiva d'arròs estatunidenc subsidiat. La ruïna rural al seu torn és una de les causes d'una emigració cap a la capital i l'exterior, en els últims quaranta anys, i genera condicions en les quals ha prosperat el crim organitzat en els barris urbans. L'extorsió de les bandes a la pagesia obstaculitza la producció agrícola, agreujant la fam i la pobresa.

També existeix una relació històrica entre governs i bandes armades: aquestes són un símptoma de la feblesa del règim polític. La dictadura duvalierista va tenir un aparell repressiu paramilitar durant gairebé tres dècades, fins a la seva caiguda en 1986. En la dècada del 90, en ser restituït en el poder pels EUA després d'haver sofert un cop d'estat, el president Aristide va desmantellar l'exèrcit, però també va desenvolupar una relació clientelista amb bandes armades. En 2004, Aristide va patir un nou cop d'estat secundat pels EUA, que va ser complementat amb la intervenció de la MINUSTAH. Aquesta ocupació va deixar un deixant de crims repressius i un llegat polític d'eleccions fraudulentes, de les quals van sorgir els governs neoduvalieristas del PHTK. Michel Martelly i Jovenel Moïse, a més dels seus vincles amb el narcotràfic i amb els EUA, es van beneficiar àmpliament amb el festí de la corrupció de Petrocaribe, l'esquema de finançament petrolier veneçolà que va desembocar en un dels majors fraus de la història d'Haití.

Moïse va haver de bregar amb la sortida de les tropes de la MINUSTAH i la fi dels subsidis veneçolans. L'FMI pressionava per un augment dràstic dels preus dels combustibles, però el primer intent el juliol de 2018 va ser derrotat per les protestes massives. Acorralat per l'auge de les protestes, amb una base social cada vegada més precària, Moïse va optar per mètodes desesperats. En 2019 va contractar mercenaris estatunidencs i serbis per a assaltar el Banc Central i fer-se amb 80 milions de dòlars del fons de Petrocaribe. Va fracassar, els mercenaris van ser detinguts i expulsats als EUA. Augmentava la violència mafiosa, els segrestos i les vagues policials. Llavors Moïse es va aliar a un expolicia que dirigia una banda en el barri de Delmas, Jimmy Cherizier, assenyalat per la seva responsabilitat en les massacres de Grand Ravine en 2017 i La Saline en 2018, millor conegut com a Barbecue.

En 2020 Barbecue va anunciar la creació d'una federació de colles denominada G9. La representant de l'oficina de l'ONU per a Haití (BINUH), la diplomàtica estatunidenca Helen La Llimi, va arribar a celebrar i atribuir una reducció conjuntural dels homicidis a la creació d'aquesta federació. La pax mafiosa va durar poc. La guerra per territoris es va intensificar. Moïse, ja sense el suport dels principals burgesos ni de Martelly, va intentar fugir cap endavant, dissolent el parlament. Va maniobrar per imposar un canvi de la constitució, la creació d'un organisme d'intel·ligència sota el seu control directe i unes eleccions tutelades per les bandes aliades a ell. Abans que pogués dur a terme aquests projectes, va ser liquidat per mercenaris colombians i agents de la DEA, en un cop palatí propinat pels seus exaliats. Pocs dies abans del seu assassinat, fins i tot Barbecue havia trencat públicament amb Moïse. Amb Henry, la situació econòmica i social va arribar al seu punt més baix i les bandes van continuar ocupant els buits deixats per l'Estat.

Dues dècades després de l'inici de l'ocupació per part de la MINUSTAH, d'una persistent intromissió del Core Group i de la BINUH, el resultat és un augment de la pobresa i del control del crim organitzat. Una burgesia haitiana descomposta es troba en un atzucac polític. A conseqüència de la tutela imperialista, Haití és un dels pocs països del món amb un PIB per càpita similar al de fa sis dècades.

És urgent una campanya internacional de solidaritat amb el poble treballador haitià, pel reconeixement del seu dret a l'autodeterminació, per l'anul·lació del deute extern i el pagament de reparacions per part dels EUA, França i l'ONU. Un nou govern de facto imposat pels EUA potser serà inevitable en les actuals circumstàncies, però no té cap legitimitat i no solucionarà cap dels problemes fonamentals del país. La derrota dels gàngsters i de la ingerència imperialista són dos aspectes d'una mateixa tasca democràtica i revolucionària que té davant sí el poble haitià, per a la qual ha de comptar amb la solidaritat de la diàspora i de l'esquerra i la classe treballadora del Carib i llatinoamericana.

Simón Rodríguez, membre de la direcció del Partit Socialisme i Llibertat (PSL) de Veneçuela i de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI).

Informació enviada per Lluita Internacionalista a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural de las afueras).

Aquesta informació ha estat publicada en castellà en el Viejo Topo.

Gangsterización e intervención imperialista en Haití

Por Simón Rodríguez,

América Latina 6 abril, 2024

A inicios de marzo, mientras el gobernante de facto Ariel Henry se encontraba en Kenia negociando un acuerdo para el envío de tropas a una misión de ocupación de Haití, las bandas armadas que controlan Puerto Príncipe lanzaron una ofensiva: sitiaron el aeropuerto y el puerto de la ciudad, liberaron más de cuatro mil presos de las principales cárceles y exigieron la renuncia de Henry. Al no lograr retornar al país, Henry finalmente perdió el apoyo de sus jefes estadounidenses. El 11 de marzo aceptó renunciar y dar paso a la conformación de un Consejo Presidencial, un gobierno interino designado por EEUU, Francia y la Comunidad del Caribe, con la misión de organizar unas elecciones, algo que Henry no logró en tres años. Pero todavía el 28 de marzo los miembros de este Consejo no habían logrado su instalación.

El propio Henry había sido impuesto a la cabeza del Estado haitiano por el Core Group en 2021, una especie de consejo colonial encabezado por EEUU, Francia, España, Alemania, Brasil y Canadá, luego del asesinato del presidente Jovenel Moïse. La crisis refleja tanto la lumpenización de la burguesía haitiana como el fracaso de décadas de intervención militar y política imperialista en el primer país independiente del Caribe, emblema de la revolución antiesclavista. Estos elementos han conducido a un virtual colapso del Estado haitiano y el vacío lo han llenado decenas de grupos armados del crimen organizado.

Desde 2021, el imperialismo estadounidense intenta impulsar una nueva ocupación militar, pero sin emplear sus propias tropas. No pudo convencer a Canadá o a Brasil de encabezar la ocupación, emulando a la MINUSTAH, misión de la ONU encabezada por Lula en 2004 y que se extendió hasta 2017. Finalmente, en octubre de 2023, EEUU logró la aprobación de una resolución del Consejo de Seguridad de la ONU, con la abstención cómplice de China y Rusia, para avalar el despliegue de tropas en Haití. Sobornó con financiamientos a gobiernos africanos y caribeños para proveer las tropas, con Kenia a la cabeza. Sin embargo hay indecisión y contradicciones en el régimen keniano, lo que obligó a Henry a viajar en marzo y tratar de amarrar el acuerdo. Al caer Henry, el gobierno keniano supeditó el envío de las tropas a la conformación del Consejo Presidencial. EEUU, por su parte, estableció como requisito para los aspirantes a integrar ese gobierno provisional la aceptación de la intervención militar.

La ONU admite en informes recientes que las bandas gangsteriles controlan el 80% de Puerto Príncipe, incluyendo la mayor parte del sistema de suministro de agua, las principales carreteras y en distintos momentos edificaciones estatales, terminales de suministro de combustible y zonas de producción agrícola. Son alrededor de doscientas pandillas, algunas con un origen vinculado a funciones paramilitares al servicio de sectores empresariales y políticos a cambio de impunidad, armas y dinero. Aunque distintas coaliciones pugnan por el control territorial, todas tienen en común su carácter económico parasitario, financiándose mediante el narcotráfico, la extorsión, el secuestro y la piratería, cobrando peajes e impuestos informales en los territorios bajo su control. Utilizan métodos terroristas contra la clase trabajadora y los sectores populares, perpetrando masacres y saqueos, desplazando a más de 300 mil personas en la capital.

Se constata un círculo vicioso. La ruina del campo tiene causas estructurales en políticas aplicadas por EEUU y sus gobiernos títeres en Haití, como la importación masiva de arroz estadounidense subsidiado. La ruina rural a su vez es una de las causas de una emigración hacia la capital y el exterior, en los últimos cuarenta años, y genera condiciones en las cuales ha prosperado el crimen organizado en los barrios urbanos. La extorsión de las bandas al campesinado obstaculiza la producción agrícola, agravando el hambre y la pobreza.

También existe una relación histórica entre gobiernos y bandas armadas: éstas son un síntoma de la debilidad del régimen político. La dictadura duvalierista tuvo un aparato represivo paramilitar durante casi tres décadas, hasta su caída en 1986. En la década del 90, al ser restituido en el poder por EEUU luego de haber sufrido un golpe de Estado, el presidente Aristide desmanteló el ejército, pero también desarrolló una relación clientelar con bandas armadas. En 2004, Aristide sufrió un nuevo golpe de Estado apoyado por EEUU, que fue complementado con la intervención de la MINUSTAH. Esa ocupación dejó una estela de crímenes represivos y un legado político de elecciones fraudulentas, de las que surgieron los gobiernos neoduvalieristas del PHTK. Michel Martelly y Jovenel Moïse, además de sus vínculos con el narcotráfico y con EEUU, se beneficiaron ampliamente con el festín de la corrupción de Petrocaribe, el esquema de financiamiento petrolero venezolano que desembocó en uno de los mayores desfalcos de la historia de Haití.

Moïse tuvo que lidiar con la salida de las tropas de la MINUSTAH y el fin de los subsidios venezolanos. El FMI presionaba por un aumento drástico de los precios de los combustibles, pero el primer intento en julio de 2018 fue derrotado por las protestas masivas. Acorralado por el auge de las protestas, con una base social cada vez más precaria, Moïse optó por métodos desesperados. En 2019 contrató a mercenarios estadounidenses y serbios para asaltar el Banco Central y hacerse con 80 millones de dólares del fondo de Petrocaribe. Fracasó, los mercenarios fueron detenidos y expulsados a EEUU. Aumentaba la violencia mafiosa, los secuestros y las huelgas policiales. Entonces Moïse se alió a un ex policía que dirigía una pandilla en el barrio de Delmas, Jimmy Cherizier, señalado por su responsabilidad en las masacres de Grand Ravine en 2017 y La Saline en 2018, mejor conocido como Barbecue.

En 2020 Barbecue anunció la creación de una federación de pandillas denominada G9. La representante de la oficina de la ONU para Haití (BINUH), la diplomática estadounidense Helen La Lime, llegó a celebrar y atribuir una reducción coyuntural de los homicidios a la creación de esta federación. La pax mafiosa duró poco. La guerra por territorios se intensificó. Moïse, ya sin el apoyo de los principales burgueses ni de Martelly, intentó huir hacia adelante, disolviendo el parlamento. Maniobró para imponer un cambio de la constitución, la creación de un organismo de inteligencia bajo su control directo y unas elecciones tuteladas por las pandillas aliadas a él. Antes de que pudiera llevar a cabo estos proyectos, fue liquidado por mercenarios colombianos y agentes de la DEA, en un golpe palaciego propinado por sus ex aliados. Pocos días antes de su asesinato, incluso Barbecue había roto públicamente con Moïse. Con Henry, la situación económica y social llegó a su punto más bajo y las pandillas continuaron copando los vacíos dejados por el Estado.

Dos décadas después del inicio de la ocupación por parte de la MINUSTAH, de una persistente intromisión del Core Group y de la BINUH, el resultado es un aumento de la pobreza y del control gangsteril. Una burguesía haitiana descompuesta se encuentra en un callejón sin salida político. Como consecuencia del tutelaje imperialista, Haití es uno de los pocos países del mundo con un PIB per cápita similar al de hace seis décadas.

Es urgente una campaña internacional de solidaridad con el pueblo trabajador haitiano, por el reconocimiento de su derecho a la autodeterminación, por la anulación de la deuda externa y el pago de reparaciones por parte de EEUU, Francia y la ONU. Un nuevo gobierno de facto impuesto por EEUU quizás será inevitable en las actuales circunstancias, pero no tiene ninguna legitimidad y no solucionará ninguno de los problemas fundamentales del país. La derrota de los gángsters y de la injerencia imperialista son dos aspectos de una misma tarea democrática y revolucionaria que tiene ante sí el pueblo haitiano, para la cual debe contar con la solidaridad de la diáspora y de la izquierda y la clase trabajadora caribeña y latinoamericana.

Simón Rodriguez és membre de la direcció del Partit Socialisme i Llibertat (PSL) de Veneçuela i de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI).

Libros relacionados:

Compartir... https://www.elviejotopo.com/topoexpress/gangsterizacion-e-intervencion-imperialista-en-haiti/" target="_blank" rel="noopener" class="ssba_email_share ssba_share_link" style="box-sizing: border-box; background: none; color: rgb(207, 69, 71); line-height: inherit; text-decoration: none; -webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.4); font-size: 20px; font-weight: bold; height: 48px; width: 48px;" data-site="email">