Concentració a la Rambla Santa Mònica, 10, seu d'UGT, de les treballadores i treballadors del SAD per presionar en les negociacions del VI  conveni. La patronal i els sindicats es reunien avui, 12 de desembre, un cop més, per arribar a un acord.

La patronal plantea una doble escala salarial en el SAD (Servei d'Atenció Domiciliària) i els sindicats la rebutjen.

_______________________________________________________________________________

La patronal intenta dividir els sindicats, deixar a la CGT fora de les converses i pactar amb CCOO i UGT la signatura del conveni. La patronal no vol que hi sigui la CGT en les negociacions, atès que veu a CCOO i UGT més a prop dels seus plantejaments. No obstant, es manté l'unitat d'acció dels sindicats de la CGT, CCOO i COBAS.

Més de dues-centes treballadores del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) s'han concentrat davant les portes de la seu d'UGT, a la Rambla Santa Mònica, 10, de la ciutat de Barcelona, amb la intenció de pressionar a la patronal del sector de cara a la signatura del conveni, avui 12 de desembre. La reunió entre la patronal i els sindicats per parlar del conveni s'ha celebrat avui a la seu que la UGT té a la Rambla.

La CGT forma part de la Taula Negociadora del SAD de Catalunya amb dues delegades i al març van començar les negociacions del VI conveni SAD CAT. La CGT ha mantingut sis reunions amb la Patronal ACRA, ASADE, CAPSS, LA CONFEDERACIÓ I UHC (15) i altres 10 reunions amb la Plataforma sindical formada per CCOO (7), UGT (6) CGT(2) i els avanços en Conveni amb la Patronal estan sent nuls.

L'augment salarial que proposa la Patronal és del 0,5%.

Les treballadores i treballadors del SAD volen regularitzar la seva jornada laboral amb horaris fixes de 7 del matí a les 14 hores i de 14 hores a 21, amb un total de 35 hores setmanals.

La Plataforma reivindicativa bàsica és la següent:

• Augment salarial
• Torns definits (Matí o tarda)
• Jornades complertes de 35h setmanals
• Eliminació de la borsa d’hores
• Plus d’antiguitat
• Salari 100% per baixes IT
• Regulació del sistema superillles

 

 

Els serveis d’atenció domiciliària (SAD) són un conjunt organitzat de recursos i accions adreçades a les persones que, per raó d’edat, dependència o discapacitat tenen limitada l’autonomia per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància. És imprescindible fer referència a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), ratificada per Espanya el 3 de desembre de 2007 i que va entrar en vigor el 3 de maig de 2008. La Convenció suposa la consagració de l’enfocament de drets de les persones amb discapacitat, de manera que considera les persones amb discapacitat com a subjectes titulars de drets i els poders públics estan obligats a garantir que l’exercici d’aquests drets sigui ple i efectiu.

 

L’atenció domiciliaria és un servei complexe, ja que bona part dels usuaris necessiten atenció a primera hora del matí, per aixecar-los i netejar-los. El 98 per cent de les prop de 10.000 treballadores a Catalunya cobren menys de 1000 euros, el 39 per cent tenen un contracte temporal i el 70 per cent treballen a temps parcial i amb un sou molt baix. Una feina mal pagada per realitzar una tasca dura físicament i que comporta moure’s d’un domicili a altre. Aquests serveis els realitzen dones en un 93 per cent, la majoria d’elles separades, vídues, migrants o procedents de la violència de gènere.

Només a la ciutat de Barcelona la plantilla consta d'aproximadament 4.500 persones que assisteixen a  més de 24.000  persones entre les quals, un 10,5% correspon a gent més gran  de 75 anys i un 20% correspon a gent per sobre dels 85 anys.

Els serveis inclou:

- Higiene i cura de les persones (bany, higiene corporal, canvi de roba, etc.)
- Ajuda fisico-motriu (aixecar, enllitar, caminar)
- Control de l’alimentació. Control de la medicació i cura de la salut.
- Menjars a domicili, neteja a domicili (manteniment, puntual i de xoc) i bugaderia.
- Acompanyaments fora de la llar (visites mèdiques, gestions bancàries, etc.)
- Orientació en l’administració de l’economia de la llar. Orientació i suport a les persones cuidadores.

Antecedents de la notícia.

Concentració de treballadores del Servei d'Atenció Domiciliària davant les portes de la patronal ACRA, per exigir un conveni just.

_________________________________________________________________________

El VI Conveni SAD CAT s'està negociant des de març entre els representants dels treballadors i la patronal ACRA, ASADE, CPASS, LA CONFEDERACIÓ I UHC. La CGT i CCOO estan veient com la patronal  no fa els deures en termini i passen propostes precàries.

Més de tres-centes treballadores del SAD s'han concentrat aquest matí en front de les portes d'ACRA (l’Associació Catalana de Recursos Assistencials), al carrer Calàbria, 236-240 de la ciutat de Barcelona, per presionar a aquesta organització de cara a les negociaciones del conveni laboral.

#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeddfRQ5/ Clica aquí si vols veure el vídeo on les treballadores del SAD es manifesten davant les portes d'ACRA.

La CGT forma part de la Taula Negociadora del SAD de Catalunya amb dues delegades i al març van començar les negociacions del VI conveni SAD CAT. La CGT ha mantingut sis reunions amb la Patronal ACRA, ASADE, CAPSS, LA CONFEDERACIÓ I UHC (15) i altres 10 reunions amb la Plataforma sindical formada per CCOO (7), UGT (6) CGT(2) i els avanços en Conveni amb la Patronal estan sent nuls.

L'augment salarial que proposa la Patronal és del 0,5%.

En una reunió en assemblea al passat 18 de setembre, al local de la CGT CAT  aquets van acordar proposar a la Mesa Sindical fer una concentració a la porta de la patronal, aprofitant la primera reunió de la Mesa després de l'estiu. Prèviament la CGT en reunió amb els sindicats de la Mesa ja van plantejar que s'hauria de començar amb les mobilitzacions i parlar amb l'afiliació per a la presa d'acords, atès que han percebut que la patronal va fent propostes precàries, propostes que moltes vegades les presenten el mateix dia de la reunió i no dona temps per a debatre. L'últim esdeveniment ha estat la suspensió per part de la Patronal de la reunió del passat 20 de setenbre i que s'ha posposat al dia d'avui 17 d'octubre. L'augment salarial que proposa la Patronal és del 0,5%.

#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGedenD3j/Clica aquí si vols veure el vídeo on el representant de la CGT s'adreça a les concentrades davant les portes d'ACRA.

Treballadora del SAD llegeix comunicat de la CGT en el qual s'expresa que per part de la Plataforma Sindical s'ha mantingut les mateixes postures i propostes en les millores laborals en temes tan importants com: pujada salarial, elimanació de la bossa d'hores, 35 hores setmanals, baixes retribuïdes al 100% (comuns i laborals) i Jornada de torn de matí i de tarda.

Els serveis d’atenció domiciliària (SAD) són un conjunt organitzat de recursos i accions adreçades a les persones que, per raó d’edat, dependència o discapacitat tenen limitada l’autonomia per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància. És imprescindible fer referència a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), ratificada per Espanya el 3 de desembre de 2007 i que va entrar en vigor el 3 de maig de 2008. La Convenció suposa la consagració de l’enfocament de drets de les persones amb discapacitat, de manera que considera les persones amb discapacitat com a subjectes titulars de drets i els poders públics estan obligats a garantir que l’exercici d’aquests drets sigui ple i efectiu.

Les treballadores/s del servei  SAD atenen fonamentalment a les persones en el seu domicili i fan tasques de suport en la higiene i la cura personal, ajuda en el control de l'alimentació, la medicació i la  mobilització de la persona. En aquests serveis s'atén a malalts de qualsevol edat, amb diferents patologies ja siguin malalts psíquics o físics, així com a infants i adolescents de famílies amb problemes de desarrelament o d'abandó de la llar.

Si bé el major nombre d'usuaris es troba entre la gent gran, que per la deterioració cognitiva i físic propi de l'edat no poden desenvolupar les activitats necessàries personals de la vida diària, també s'inclouen tasques d'acompanyament, d'ajuda en l'adquisició d'hàbits i altres mesures complementàries.

 

L'Ajuntament de Barcelona, mitjançant el seu servei de premsa, va manifestar a lasafueras.info l'any 2018 que els motius de la precarietat del Servei d'Atenció Domiciliària eren bàsicament tres:

1.- El creixement exponencial del servei en els últims 10 anys amb la posada en marxa de la llei d’autonomia personal sense recursos suficients (que obliga a ampliar les plantilles però sense la dotació pressupostària estatal necessària).
2.- L’acumulació del servei en la franja d’hores matinal que dificulta que les treballadores puguin fer jornada completa, i per tant rebin sous baixos.
3.- En tercer lloc, un conveni col·lectiu de condicions salarials baixes, que és el que han d’aplicar les empreses contractades."

A aquests tres punts s'hauria d'afegir el més important, l'externalització del servei del SAD. La externalització d’aquests serveis ha provocat la precarietat laboral i el deteriorament dels serveis. Les empreses que liciten aquest servei presenten uns projectes magníficament elaborats però que poc tenen a veure amb la realitat de la complexa casuística existent en la demanda.

 

L’atenció domiciliaria és un servei complexe, ja que bona part dels usuaris necessiten atenció a primera hora del matí, per aixecar-los i netejar-los. El 98 per cent de les  treballadores cobren menys de 1000 euros, el 39 per cent tenen un contracte temporal i el 70 per cent treballen a temps parcial i amb un sou molt baix. Una feina mal pagada per realitzar una tasca dura físicament i que comporta moure’s d’un domicili a altre. Aquests serveis els realitzen dones en un 93 per cent, la majoria d’elles separades, vídues, migrants o procedents de la violència de gènere.

 Només a la ciutat de Barcelona la plantilla consta d'aproximadament 4.500 persones que assisteixen a  més de 24.000  persones entre les quals, un 10,5% correspon a gent més gran  de 75 anys i un 20% correspon a gent per sobre dels 85 anys.

Els serveis inclou:

- Higiene i cura de les persones (bany, higiene corporal, canvi de roba, etc.)
- Ajuda fisico-motriu (aixecar, enllitar, caminar)
- Control de l’alimentació. Control de la medicació i cura de la salut.
- Menjars a domicili, neteja a domicili (manteniment, puntual i de xoc) i bugaderia.
- Acompanyaments fora de la llar (visites mèdiques, gestions bancàries, etc.)
- Orientació en l’administració de l’economia de la llar. Orientació i suport a les persones cuidadores.

 

Les sensacions amb la Patronal, segons el sindicat de la CGT, és d'una deshumanització total del sector, que els preocupen més les competències de concursos dels ajuntaments, que el VI Conveni que sembla que estigui escrit en llatí i vulguin que les treballadores ni ho entenguin, ni sàpiguen els seus drets. És moment d'alçar la veu i sortir als carrers per a reconduir aques conveni i aconseguir drets que calin i motivin a les treballadores d'un servei tan important per a la ciutadania com és el de cuidar i millorar la qualitat de la vida de les persones.

Antecedents de la informació.

Entrevista realitzada per Maxi Martos, de lasafueras.info, a Fina Salazar, membre de la antiga Plataforma del SAD.

Lasafueras.info: Què s'ha fet de les "Millores" establertes per l'Ajuntament de Barcelona al desembre del 2019 en el nou conveni SAD?.

S'ha complert el punt en el que es deia que "dels 100 punts que tindrà la licitació, 15 punts són per millores laborals. Això vol dir que les empreses que licitin aquest servei hauran de complir amb aquest requisit. Aquestes millores laborals consistiran en transformar les mitges jornades en jornades completes, cursos de formació, suport psicològic per a les treballadores, etc.?

S'han transformat les mitges jornades en jornades completes.?

S'ha augmentat la formació de les treballadores.?

S'ha donat suport psicològic a les treballadores, atès que moltes persones usuàries presenten una problemàtica diferent, sigui social, sanitària, mental, etc.?

Fina Salazar: "Les millores que l'Ajuntament de Barcelona va establir en l'últim plec de condicions i que  haurien de complir les empreses guanyadores de la licitació del Servei d'Atenció Domiciliària no s'estan portant a terme.

Una de les coses mes importants que les cuidadores municipals demanden és l'augment d'hores contractades. El 80% de les treballadores i treballadors poden estar per sota o molt per sota de les 30 hores setmanals , i això en un sou precari es converteix en molt menys diners a fi de mes , en el conveni es contempla com a màxim 37 h setmanals de jornada de treball i 15 h com a mínim .

Tampoc s'han incorporat a la plantilla les Terapeutes Ocupacionals i les Integradores Socials que l'Ajuntament va prometre .

D'altra banda, no s'han establert nous grups del projecte Illa i no es cobreixen les baixes d'aquestes professionals al 100×100.

(segons va manifestar la regidora Gemma Tarafa al mes de desembre del 2019,.." perquè s'estaleixi una relació més personal entre la usuària i la persona que realitza la cura,  hem plantejat que un equip format per 10 o 12 treballadores atenguin com a màxim entre 40/60 usuàries," són les paraules de la regidora Gemma Tarafa el mes de desembre del 2019.)

De moment tampoc es fan cursos de reciclatge."

 

Lasafueras.info: L'augment salarial que contemplava el nou conveni presentat a la premsa el 19 de desembre què ha representat per les treballadores del SAD?

Fina Salazar: Segons el conveni, les treballadores haurien de cobrar un 14 % de pujada salarial repartida entre els anys 2019, 2020, 2021 i 2022 i fins al moment s'està complint. Les Treballadores Familiars a Barcelona, amb la recent pujada del 4% del salari, enguany vénen a cobrar no arriben als 7.50 € per hora. Les Auxiliars de neteja, que és l'altra figura que atén en els domicilis,  cobren una mica menys. L'Ajuntament de Barcelona paga dels diners publics a l'empresari a 20 euros l'hora per cada usuari. 

Aquest últim conveni no ha representat cap millora respecte a l'anterior, tan sols la pujada salarial que en el 2019 va ser la pujada salarial d'1% en 2020 un altre 1% i aquest any 2021 el 4%, i l'any 2022 serà del 8%, però això en un sou ja de per si precari, conjuntament amb la bossa d'hores que contínuament han de retornar hores en horaris diferents a la jornada laboral que tenen , i les poques hores de contractació dels treballadors , es pot dir que la precarietat en aquest sector contínua estant latent.

 

lasafueras.info: Qui està realitzant la tasca del SAD en aquests moments a l'Ajuntament de Barcelona, tenint en compte que es liciten 4 grans blocs que divideixen la ciutat en quatre zones, de manera que els barris de Ciutat Vella, Sants-Montjuic, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, entrarien a formar part de la primera zona. Els barris de l'Eixample i Gràcia, conformarien la segona zona. Horta, Guinardó i Nou Barris representarien la tercera zona, i Sant Andreu i Sant Martí serien la quarta zona?

Fina Salazar: El 50 per cent del contracte per l'any 2020 i 2021 d'aquest servei ha anat  a parar a mans de la empresa Servisar, una filial de la multinacional Domus Vi, controlada per dos fons d'inversió, el britànic Intermediate Capital Group (ICG) y el francés Sagesse Retraite Santé (SRS), amb seu a l'illa de Jersey, un paradís fiscal. Aquest aspecte es contradiu amb la guia de contractació pública que el mateix govern de Barcelona en Comú va aprovar a l'any 2016, en el qual establia que les contractistes no haurien de tenir cap vincle amb paradisos fiscals. Aquesta empresa gestionaria la zona 2 (Eixample i Gràcia) i la zona 4 (Sant Andreu i Sant Martí) de Barcelona.

Respecte a l'altra 50 per cent de la licitació del servei, aquest va recaure en l'empresa Suara, una cooperativa social, que segons la Plataforma, te molt poc de cooperativa. Aquesta empresa gestionaria la zona 1 (Ciutat Vella, Sants Montjuic, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi) i la zona 3 (Horta-Guinardó i Nou Barris).

 

Gemma Tarafa va   explicar que "el punt més important del plec de condicions d'aquesta nova licitació del servei ha sigut el de les condicions laborals de les més de 4.000 treballadores que componen el SAD.  En primer lloc, s'ha estipulat una pujada salarial per aquestes del 14% distribuïda entre els quatre anys següents, és a dir, aquest any 2019 haurà una pujada del 1%, l'any següent, 2020, del 1%, l'any 2021 del 4% i l'any 2022, del 8%."

Respecte a la remunicipalització del servei SAD, l'Ajuntament va intentar realitzar una prova pilot:

La comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar, a mitjans del mes de maig de l'any 2019, iniciar una prova pilot durant dos anys per gestionar directament entre el 8 i el 10% del SAD, el segon contracte més important del consistori, amb 4.500 professionals, 24.000 usuaris i una despesa anual de 84 milions d'euros, (90 milions per l'any 2020).

ACORDS Comissió de Govern, sessió de 23 de maig de 2019.

"54. (20190120-IMSS) Promoure, en el marc de l’article 64 de la llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, una prova pilot prèvia a l’aprovació de la reglamentació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), amb l’objectiu d’analitzar la idoneïtat dels elements que haurien de constituir aquesta reglamentació i les condicions de prestació del servei. Aprovar inicialment la modificació parcial del sistema de gestió del SAD, establint que la forma de gestió de part d’aquest servei sigui de gestió directa a través d’encàrrec a mitjà propi en un àmbit determinat de la ciutat amb una zona estimada entre 2 i 4 àmbits territorials de Centres de Serveis Socials, que representen entre 257.000 i 514.000 hores anuals, per un període de 2 anys. Sotmetre a informació pública durant un termini de trenta dies el present acord mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, la Gaseta Municipal i el tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Barcelona, de conformitat amb l’article 160.1 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals."

Pocs dies després d'aprovar-se aquest acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament, la Confederació d'entitats del Tercer Sector Social va carregar contra l'Ajuntament de Barcelona per municipalitzar serveis socials "de forma unilateral i sense diàleg amb el sector", fent-ho "sense aprofundir en les conseqüències i l'impacte que tindrà en el tercer sector i en el conjunt de l'economia social de la ciutat".

Finalment, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat va emetre un informe desfavorable a la internalització del SAD i els serveis jurídics municipals no han trobat cap escletxa per fer-la efectiva.

 

La Generalitat privatitza els serveis socials en plena pandèmia.

DECRET 69/2020, de 14 de juliol, d'acreditació, concert social i gestió delegada en la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.

L'article 166 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou, entre d'altres, la regulació i l'ordenació de l'activitat de serveis socials, i la regulació i l'ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.

En ús d'aquesta competència es va aprovar la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, que en l'article 2 configura un sistema públic de serveis socials, articulat a partir d'una cartera de serveis socials, integrat pels serveis socials de titularitat pública i els de titularitat privada acreditats i concertats per l'Administració. Tots aquests serveis configuren conjuntament la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.

Aquest Decret té per objecte regular el règim jurídic de l'acreditació de les entitats de serveis socials privades per ser proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. Així mateix, preveu el règim jurídic de la provisió dels serveis de la Xarxa esmentada mitjançant el concert social i la gestió delegada, a l'empara dels quals aquestes entitats poden prestar serveis socials a la població amb finançament, accés i control públics.

2.3 La gestió delegada és el sistema de provisió dels serveis socials mitjançant el qual els serveis socials de titularitat pública són gestionats per les entitats de serveis socials privades i passen a formar part de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. 

Informació i imatges de Maxi Martos, redactor del blog de  lasafueras.info.

Antecedents de la notícia.

Vaga 5, 7 i 9 de desembre del SAD de Barcelona

28 de novembre de 2022 Agenda, Comunicats, Portada