El primer ministre Rishi Sunak dóna la benvinguda al primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en el número 10 de Downing Street, el 24 de març de 2023 [Photo by Simon Walker / Flickr / CC BY-NC-ND 2.0]
La llei antiboicots, desinversions i sancions prevista pel govern del Regne Unit criminalitza l'oposició a la repressió israeliana dels palestins
________________________________________________________________
El govern conservador del Regne Unit ha posat en marxa una legislació que posa al peu dels cavalls el dret a la llibertat d'expressió i l'oposició a la política governamental. El projecte de llei d'activitat econòmica dels organismes públics (assumptes internacionals) evitaria que organismes públics com a universitats i consells locals utilitzin independentment boicots o desinversions per a sancionar a governs estrangers per accions com a genocidi, invasions militars il·legals, crims de guerra, crims de lesa humanitat i discriminació racial, així com en resposta a les seves polítiques sobre el canvi climàtic o la contaminació.
Jean Shaoul, Thomas Scripps 27 juliol 2023
En una extraordinària mostra d'hostilitat cap a la democràcia, les sancions sol es permetran si estan recolzades per la pròpia política exterior del govern. Una clàusula per a imposar una mordassa fins i tot impedeix que les institucions diguin que haurien actuat d'una manera prohibida per la legislació si fos legal fer-ho.
L'incompliment donarà lloc a multes prescrites pel secretari d'Estat d'Ordenació, Habitatge i Comunitats, actualment l'ultradretà Michael Gove. Només els serveis de seguretat i els contractistes de defensa estaran exempts. Si hagués estat en vigor en la dècada de 1980, aquesta legislació hauria fet il·legal boicotejar l'apartheid de Sud-àfrica.
És una d'una sèrie de mesures dictatorials destinades a tancar totes les vies de protesta i oposició social en la classe treballadora, inclosa la Llei de Policia, Crim, Sentències i Tribunals i la Llei d'Ordre Públic que destrossen el dret a protestar i atorguen a la policia nous poders, i el Projecte de Llei de Serveis Mínims de Servei (Vagues) que prohibeix la vaga efectiva en sectors clau.
El nou projecte de llei apunta específicament al moviment propalestino de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) a Gran Bretanya que busca replicar el boicot de la dècada de 1980 a l'apartheid de Sud-àfrica i pressionar a Israel perquè posi fi a la seva ocupació dels territoris palestins. Si bé la legislació permet al govern 'especificar un país o territori' al qual no s'aplica el projecte de llei, la qual cosa significa que recolzaran accions contra Rússia o la Xina en línia amb els seus objectius de guerra imperialista, tals exempcions no poden aplicar-se per llei a Israel, els Territoris Palestins Ocupats o els Alts del Golán de Síria, ocupats il·legalment per Israel des de la guerra àrab-israeliana de 1967 desafiant el dret internacional i a innombrables resolucions de l'ONU.
Això reivindica l'advertiment fet pel World Socialist Web Site (WSWS) i el Partit Socialista per la Igualtat que la caça de bruixes de l'antisemitisme que va començar en el Partit Laborista va ser la punta de llança d'un assalt més ampli als drets democràtics i a l'oposició a la guerra i l'opressió. Falsament acusat de ser antisemita i de convertir al Partit Laborista en una amenaça existencial per als jueus britànics sobre la base del seu suport als palestins, el exlíder laborista Jeremy Corbyn va accedir a la caça de bruixes d'aliats duradors del Partit Laborista com Ken Livingstone, Marc Wadsworth i Chris Williamson, a més de centenars d'altres membres. Va acceptar la implementació en el Partit Laborista de la definició d'antisemitisme de l'Aliança Internacional per a la Memòria de l'Holocaust (IHRA), barrejant l'oposició a l'estat d'Israel i les seves polítiques amb l'odi als jueus.
El WSWS va advertir que les accions de Corbyn estaven establint un camí al llarg del qual aquesta campanya podria marxar en totes les àrees de la vida política al Regne Unit. Per exemple, A l'agost de 2019, el districte londinenc de Tower Hamlets es va negar a organitzar un esdeveniment benèfic que marcava el final de la London Big Ride 4 Palestine de la Campanya de Solidaritat amb Palestina argumentant que l'esdeveniment podria infringir la definició de la IHRA.
El govern va llançar un gran esforç per a comprometre a les universitats amb la definició de la IHRA, callant les opinions polítiques legítimes dels opositors al règim d'apartheid d'Israel. El WSWS va escriure a l'octubre de 2020, “Que una campanya tan reaccionària hagi arribat a aquesta etapa és una prova devastadora dels cops assestats a la classe obrera i la joventut a causa de la falta de principis i la covardia política mostrada per Jeremy Corbyn durant el seu lideratge durant cinc anys del Partit Laborista.” Més visiblement en els últims mesos, s'ha lliurat una feroç caça de bruixes contra el músic Roger Waters, utilitzant insults d'antisemitisme en un intent de cancel·lar el seu gira de concerts per Europa com a càstig per la seva oposició a Israel, a la guerra de l'OTAN a Ucraïna i a Rússia, i el seu suport al periodista empresonat Julian Assange.
En presentar la nova legislació, Gove va declarar que boicots com el de la campanya BDS 'poden legitimar i impulsar l'antisemitisme, ja que aquest tipus de campanyes apunten aclaparantment a Israel' i polititzen indegudament les institucions públiques. L'any passat, Gove va declarar: 'La campanya BDS està dissenyada per a un sol propòsit: atacar i deslegitimar a l'estat d'Israel i la idea que en absolut hauria d'haver-hi un estat jueu'.
El govern conservador ha anat tan lluny en assenyalar a Israel per a tenir un tractament especial en la legislació que fins i tot els partidaris de la caça de bruixes de l'antisemitisme han expressat nerviosisme per l'exposició de la seva essència antidemocràtica i les mentides utilitzades per a justificar-la, inclosa la Unió d'Estudiants Jueus i Dóna'm Margaret Hodge, una sionista compromesa que va passar anys organitzant provocació rere provocació contra membres laboristes d'esquerra. La legislació no distingeix entre les fronteres internacionalment reconegudes d'Israel i els territoris que ha ocupat des de 1967, la qual cosa la posa en desacord amb la resolució 2334 de les Nacions Unides que confirma la il·legalitat dels assentaments d'Israel i brinda suport de facto a l'annexió il·legal dels territoris per part d'Israel. Hodge va advertir que “el projecte de llei juga a favor dels antisemites en fer l'única cosa que mai, mai hauríem de fer: assenyalar a Israel com l'únic lloc que mai pot ser boicotejat”.
El mateix pot dir-se de la IHRA, que exclou a Israel de la crítica política d'una manera que el govern sud-africà sol podria haver somiat. La repressió de les crítiques a l'estat d'Israel té com a objectiu sobretot criminalitzar a l'esquerra política i alinear a la població darrere de l'imperialisme britànic i els seus aliats, que no poden equivocar-se, contra els seus demonitzats opositors.
Les acusacions de crims de guerra russos que ni tan sols necessiten ser provades mereixen el major conjunt de sancions en la història mundial; A penes es reconeix l'existència de crims de guerra israelianes.
Anticipant una erupció molt més àmplia de la lluita de classes després d'una ona de vagues al Regne Unit, el govern està intensificant els seus preparatius per a la guerra de classes. A mesura que es desenvolupa una oposició política de masses en la classe treballadora a partir de les creixents tensions socials, exacerbades per la guerra liderada pels Estats Units i l'OTAN contra Rússia a Ucraïna, els efectes duradors de la pandèmia i la crisi del cost de la vida, aquest projecte de llei i moltes altres lleis repressives es desplegaran àmpliament.
Les mateixes preocupacions han motivat moviments idèntics contra el moviment BDS i Roger Waters, a Alemanya. Enmig de grans tensions socials, la classe dominant a tot arreu està aprovant ràpidament una legislació repressiva i vilipendiant els punts de vista esquerranes i contra la guerra. Per a derrotar aquesta agressió es requereix un programa socialista i una direcció que defensi els drets democràtics a través de la mobilització dels treballadors a nivell internacional, basada en els seus interessos de classe comunes, contra els seus governs cada vegada més dictatorials.
(Publicat originalment en anglès el 25 de juliol de 2023)
Antecedents de la notícia.
Laura Pérez rep les entitats socials impulsores de la iniciativa ciutadana de suport al poble palestí ‘Barcelona amb l’Apartheid NO, Barcelona amb els Drets Humans, SÍ”
08/02/2023
Laura Pérez
Antecedents de la notícia.
Barcelona amb l’Apartheid NO, Barcelona amb els Drets Humans SÍ
La violència que pateix el poble palestí s'emmarca en un procés de persecució, despossessió i neteja ètnica que dura ja més de setanta anys. De poc han servit fins ara les denúncies de les Nacions Unides (Link extern) contra els crims de l’estat d'Israel, i ja s'acumulen els informes de les principals organitzacions de drets humans, tals com Amnistia Internacional, Human Rights Watch (Link extern), B’Tselem (Link extern) i Al-Haq (Link extern), denunciant el règim d'apartheid imposat al poble palestí.
La gravetat i durada de les vulneracions evidencia la necessitat d'acabar amb la passivitat imperant i de revertir la complicitat internacional amb què compta l'estat d'Israel. Així doncs, atenint-nos a la demanda de la coalició més àmplia de la societat civil palestina i d'acord amb l'estratègia seguida a Sud Àfrica: cal tallar vincles amb l'apartheid!
L’acord d'agermanament entre l’Ajuntament de Barcelona i el de Tel Aviv ja no respon ni al context ni als objectius pels quals va ser signat. Lluny d’afavorir el diàleg i el procés de pau, el seu únic efecte és reforçar la impunitat de les polítiques israelianes.
El 21 de maig de 2021, davant l'enèsima ofensiva militar contra la franja de Gaza, el Consell Municipal de Cooperació Internacional ja va instar l'Ajuntament a posar fi als acords amb Tel Aviv i a reforçar la cooperació amb Palestina. Així mateix, el passat 16 de juny el Parlament de Catalunya (Link extern) va anar un pas més enllà alineant-se amb les principals entitats internacionals, entre elles les pròpies Nacions Unides, i determinant que el sistema aplicat per l’estat d’Israel als Territoris Ocupats és contrari al dret internacional i constitueix un 'crim d'apartheid'.
Per tot això, és hora que l'Ajuntament de Barcelona aposti decididament pel compliment del dret internacional i per la defensa dels drets humans a Palestina. Des de més de 100 organitzacions de Barcelona i Catalunya creiem que Barcelona ha d'enviar un missatge clar i posar fi a l'agermanament amb Tel Aviv, capital del projecte sionista des d'on s’articulen les polítiques d’ocupació. Barcelona, com a ciutat de pau, no pot restar indiferent davant les vulneracions sistemàtiques dels drets fonamentals del poble palestí.
Demanem que s’inclogui com a punt específic a l’ordre del dia del plenari del Consell Municipal una proposició d’impuls instant a l’Ajuntament de Barcelona i al Govern Municipal a reforçar la cooperació amb les organitzacions palestines i internacionals, incloses les israelianes, que treballen per posar fi a la violació dels drets humans de la població palestina, i a denunciar el crim d’apartheid contra el poble palestí i, en coherència, a adoptar els tràmits pertinents per a suspendre les relacions institucionals amb l'estat d'Israel, inclòs l’acord d’amistat i cooperació Barcelona - Gaza - Tel Aviv, fins que les autoritats israelianes no implementin les recomanacions dictades per les organitzacions internacionals per tal de fer efectiu el compliment del dret internacional i els drets humans del poble palestí.
Volem que Barcelona digui No a l’apartheid i Sí als drets humans.
ℹ️ Requisits per signar:
- Ser major de 16 anys
- Estar empadronada a la ciutat.
S'ha respost aquesta iniciativa:
En atenció a les actuacions de comprovació realitzades, el nombre total de signatures corresponents a persones empadronades a Barcelona, majors de 16 anys, és el de 4.135, xifra que supera amb escreix el nombre mínim de signatures exigides a l’article 10.2 e) del Reglament de Participació Ciutadana d’aquest Ajuntament, per a la tramitació d’una iniciativa ciutadana per a la incorporació de punts a l’ordre del dia del Consell Municipal, establert en 3.750.