Augment de la pensió del 0,25 per l'any 2014, signat per la Sra. Ma Eugenia Martín Mendizábal, Directora General nomenada pel PP.

Augment de la pensió del 0,25% per l'any 2015, signat per la Sra. Eugenia Martín Mendizábal, Directora General nomenada pel PP.

Augment de la pensió del 0,25% per l'any 2016, signat per la Sra. María Eugenia Martín Mendizábal, Directora General nomenada pel PP.

Augment de la pensió del 0,25% per l'any 2017, signat per la Sra. María Eugenia Martín Mendizábal, Directora General nomenada pel PP.

Augment de la pensió del 0,25% per l'any 2018, signat per Paula Roch Heredia, Directora General nomenada pel PP.

La carta adjunta signada per la Sra. Fátima Báñez García informava que " amb l'objectiu de conciliar millores anuals garantitzades amb la necessària salvaguarda económica per a les generacions futures, en 2018 l'increment de las pensions serà de 0,25%."

Augment de la pensió del 8,5% per l'any 2023, signat per la Sra. María del Carmen Armesto González-Rosón, Directora General nomenada pel PSOE-UP, amb l'ajuda (pressió) inestimable de Marea Pensionista de Catalunya i la COESPE.

La carta adjunta de la Directora General, signada pel Ministre José Luís Escrivá informava als pensionistes que és evident que el 2022 hem viscut un augment de la inflació, vinculat a la guerra a Ucraïna. Ara bé, siguin quines siguin les circumstàncies, heu de tenir la certesa que la protecció del poder adquisitiu de la vostra pensió estarà sempre assegurada gràcies a la Llei 21/2021, aprovada a finals de 2021. Aquesta llei garanteix la revaloració de les pensions amb l'Índex de preus al consum (IPC), de manera que l'1 de gener de cada any la vostra pensió pujarà exactamente el mateix que hagi augmentat l'IPC mitjà durant l'any anterior.

Segons Marea Pensionista de Cataluya i COESPE, en els últims anys les mobilitzacions del moviment pensionistes han estat un factor decisiu per aconseguir importants avenços en la defensa del sistema públic de pensions (SPP), com per exemple:

• Transferència de les despeses impropis de la Seguretat Social als Pressupostos Generals de l'Estat.

Des del mateix origen de la Seguretat Social, el nostre sistema de pensions ha assumit despeses comunament denominades impropis perquè no tenen a veure amb aquest caràcter contributiu. Entre aquestes despeses es troben part de les prestacions no contributives (de caràcter assistencial), polítiques d'incentius a l'ocupació a través de reduccions de quotes, polítiques de suport a les famílies o despeses de funcionament que, d'acord amb les recomanacions del Pacte de Toledo, haurien d'anar amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat i que servirien per a superar el dèficit financer del sistema. Aquestes despeses impròpies representen prop de 40.000 milions que ja no haurà de pagar la seguretat social, sino l'Estat, que assumirà el pagament mitjançant els pressupostos generals.

• Considerem que la pujada del 8,5% el 2023 també ha estat fruit de la mobilització, tot i que no estem d'acord en el nou sistema d'actualització, l'anomenat "IPC mitjà", ni en la supressió de la paga compensatòria de les pèrdues del poder adquisitiu de les pensions (compresos en la Llei 21/2021), que considerem mecanismes d'empobriment de les pensions.

• Augment del 15% de les pensions minimes i no contributives.

Les pensions no contributives de jubilació i invalidesa i els perceptors de l'Ingrés Mínim Vital mantenen l'increment extraordinari del 15%. Amb aquestes pujades, la pensió mitjana de jubilació augmentarà 1.500 euros a l'any i la de viduïtat, uns 930.

Les pensions no contributives són prestacions econòmiques que es reconeixen a aquells ciutadans que, trobant-se en situació de necessitat protegible, manquin de recursos suficients per a la seva subsistència en els termes legalment establerts, encara que no hagin cotitzat mai o el temps suficient per a aconseguir les prestacions del nivell contributiu.

Dins d'aquesta modalitat, es troben les pensions d'Invalidesa i Jubilació. La gestió d'aquestes pensions no contributives és atribuïda als òrgans competents de cada Comunitat Autònoma i a les Direccions provincials de l'Institut de Majors i Serveis Socials (#IMSERSO) a les ciutats de Ceuta i Melilla. 

• No han aconseguit posar en marxa l'anomenada "Agència Estatal de l'Administració de la Seguretat Social", prevista també en la llei 21/2021, que rebutgem per ser un mecanisme de privatització del patrimoni de la Seguretat Social. 

• També cal destacar l'admissió a tràmit al Parlament Europeu, gràcies al treball de les nostres companyes i companys d'ASJUBI-40, del debat sobre la sagnant penalització dels coeficients reductors en les jubilacions anticipades amb llargues carreres de cotització.

Aquesta és la major demanda posada per ciutadans d'un país contra un govern i admesa a tràmit en el Parlament Europeu. La queixa presentada per l'associació ASJUBI40 (jubilats anticiapadament amb 40 anys de cotització) davant la Comissió Europea, a través del despatx Navas & Cusí, té com a  finalitat que es reconegui la violació del dret europeu per Espanya i es derogui la penalització de la jubilació anticipada amb més de 40 anys cotitzats que afecta a 700.000 pensionistes, segons aquesta associació.

• Modificació del discurs públic sobre les pensions. La mentida neoliberal sobre la insostenibilitat de les pensions és cada vegada menys creïble i s'accepta que, en augmentar el percentatge de persones majors de 65 anys sobre la població total, caldrà augmentar els ingressos del sistema públic de pensions. La Llei aprovada el març del 2023, preveu 3 mecanismes per fer-ho: mecanisme d'equitat intergeneracional, augment de la base màxima de cotització i cotització addicional de solidaritat.

Aquests avenços no ens fan oblidar les nostres reivindicacions pendents, entre les quals es destaquem les següents:

1. La realització immediata de l 'auditoria dels comptes de la Seguretat Social, aprovada pel Parlament en la Llei 21/2021, que continua sense complir-se.

2. Garantir que la pensió mínima contributiva d'una persona pensionista amb cònjuge no a càrrec sigui si més no igual al salari mínim interprofessional (SMI), actualment 1.080€.

3. Eliminació de l'escandalosa bretxa de gènere, en salaris i pensions, que en part es mitigaria amb la consecució de l'objectiu anterior.

4. Actualització de les pensions segons l'IPC acumulat anual i compensació de les pèrdues de poder adquisitiu mitjançant la corresponent paga, amb efectes retroactius des de 2022.

5. Tornar a l'edat de jubilació als 65 anys, en el camí de la seva reducció en el futur, per reduir l'atur juvenil.

6. Reduir el període de còmput per al càlcul de les pensions als 15 anys de cotització, situació anterior a la reforma de 2021.

7. Garantir una taxa de reemplaçament (diferència entre l'últim salari i la pensió) del 90% per a salaris inferiors a 1.500€ i del 80% per a la resta.

8. Garantir el finançament del SPP, equiparant el SMI al 60% del salari mitjà i creant ocupació de qualitat mitjançant la reducció de la jornada laboral i la intervenció pública. Compliment de l' art. 50 de la CE, que en cas necessari ha de ser amb càrrec als PGE.

9. Incrementar el percentatge de la base reguladora que correspon a les pensions de viduïtat.

10. Derogar els coeficients reductors de la jubilació anticipada per a les persones que van cotitzar 40 o més anys, tal com es proposa a les PNLs aprovades als Parlaments autonòmics i el mateix Congrés el 2005, i al Senat el 2020.

11. Derogar la Llei de Promoció i Impuls dels Plans de Pensions d'Ocupació per impedir el desviament de cotitzacions socials, i altres ingressos públics, de la Seguretat Social a les entitats financeres.

12. Obertura d'un diàleg permanent amb els moviments i plataformes de pensionistes que signen aquesta declaració per estudiar la derogació de les retallades establertes en les reformes de 2011, 2013, 2021, 2022 i 2023, especialment el retard de l'edat de jubilació i l'increment del període de càlcul de la pensió.

Les plataformes que signem aquesta carta els demanem un compromís ferm en suport d'aquestes reivindicacions en la pròxima legislatura.

¡¡GOVERNI QUI GOVERNI, LES PENSIONS PÚBLIQUES ES DEFENSEN !!

ASJUBI40 (Associació Jubilació Anticipada sense Penalitzar),

COESPE (Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions),

EHPM (Moviment de Pensionistes d'Euskal Herria),

MADPP (Moviment Andalús en Defensa de les Pensions Públiques),

MODEREN (Moviment Gallec per a la Defensa de les Pensions i els Serveis Públics),

UNITAT COESPE (Coordinadora Estatal de Pensionistes),

PLATAFORMES DE PENSIONISTES de Badajoz, Móstoles, ...

La redacció del blog las afueras.