S'aveïnen tempestes financeres en diversos fronts importants
Una confluència de factors està creant les condicions per a un agreujament de la crisi del sistema financer estatunidenc, amenaçant tot l'ordre mundial, a mesura que funcionaris i reguladors s'assemblen cada vegada més al llegendari nen holandès que s'afanya a tapar un forat en el dic amb el dit per a evitar que s'esfondri.
Nick Beams 11 maig 2023
Una confluència de factors està creant les condicions per a un agreujament de la crisi del sistema financer estatunidenc, amenaçant tot l'ordre mundial, a mesura que funcionaris i reguladors s'assemblen cada vegada més al llegendari nen holandès que s'afanya a tapar un forat en el dic amb el dit per a evitar que s'esfondri.
Les principals causes d'un possible col·lapse són: els continus problemes dels bancs mitjans estatunidencs, malgrat les tres operacions de rescat dutes a terme en els dos últims mesos; l'enduriment de les condicions de liquiditat en el mercat del Tresor estatunidenc, de 22 bilions de dòlars, base del sistema financer estatunidenc i mundial; l'amenaça d'impagament del Govern estatunidenc si el Congrés no aixeca el sostre del deute; i els creixents indicis que el paper del dòlar com a moneda mundial s'està erosionant.
Les operacions de rescat bancari, després de tres de les quatre majors fallides de la història financera dels Estats Units, han estat respostes amb garanties per part de l'administració, els reguladors i la Reserva Federal que el sistema bancari és sòlid i resistent. Però en realitat no podien dir una altra cosa perquè presentar un balanç de l'estat real de les coses desencadenaria sens dubte una crisi.
La fallida de Silicon Valley Bank, Signature i First Republic és significativa tant per la seva grandària com per la rapidesa amb què es va produir. Els actius totals dels tres, una vegada ajustats a la inflació, van superar als actius combinats dels 25 bancs que es van enfonsar en la crisi financera de 2008. I va ocórrer a una velocitat mai vista. En el seu últim informe sobre estabilitat financera, publicat a principis d'aquesta setmana, la Reserva Federal afirma que les retirades de fons de SVB i Signature 'van ser d'una velocitat sense precedents' en comparació amb les anteriors.
Quan Washington Mutual es va enfonsar en 2008 —la major fallida bancària de la història en termes monetaris—, els dipositants van retirar $17.000 milions en el transcurs de vuit dies hàbils. En el cas del SVB, es van retirar $40.000 milions en un sol dia, amb altres $100.000 milions a punt de ser retirats l'endemà si el banc no hagués estat absorbit per la Federal Deposit Insurance Corporation (Corporació Federal d'Assegurances de Dipòsits, FDIC).
S'ha intentat presentar als bancs fets fallida com a 'atípics'. Aquesta afirmació s'enfonsa immediatament amb un examen si més no succint de la situació. Dels aproximadament 4.700 bancs dels Estats Units, SVB era el setzè més gran. Encara que es van veure afectats per problemes específics en els seus models de negoci, hi havia una causa subjacent. Es tractava de l'esquinçador canvi que es va produir en el sistema financer quan la Reserva Federal va passar dels diners ultres fàcils, pràcticament gratis, a una pujada dels tipus d'interès de 5 punts percentuals en un any. La pujada dels tipus d'interès va fer que el valor de mercat dels actius que posseïen —bons del Tresor en el cas de SVB i hipoteques als ultra rics en el cas de First Republic— caigués en picat.
Amit Seru, catedràtic de Finances de la Universitat de Stanford i un dels economistes que han investigat la crisi, ha posat en relleu aquesta situació universal, de la qual les tres fallides bancàries són una expressió particular. En un article publicat la setmana passada en el New York Times, assenyalava que 'el valor de mercat dels actius del sistema bancari estatunidenc és uns $2 bilions inferior al suggerit pel seu valor comptable'. L'atenció s'ha centrat fins ara en la qüestió dels dipositants no assegurats, aquells que posseeixen més de $250.000. Però Seru va assenyalar un altre factor que podria deslligar el pànic: el sector immobiliari comercial, que constitueix una part considerable dels actius dels bancs mitjans. Els préstecs immobiliaris comercials, que ascendeixen a $2,7 bilions als EUA, constitueixen una quarta part dels actius d'un banc mitjà, i molts d'ells vencen en els pròxims anys en condicions de tipus d'interès més alts que augmenten el risc d'impagaments.
El sector immobiliari comercial s'està veient afectat per dues forces: el descens del valor dels immobles a causa de la pujada dels tipus d'interès i la caiguda de l'ocupació d'oficines per l'augment del treball des de casa a causa de la pandèmia de COVID. Seru va assenyalar que 'els signes d'angoixa ja són visibles', amb el valor borsari de les societats de cartera immobiliària caient un 55% des de l'inici de la pandèmia, la qual cosa es tradueix en una reducció del 33% del valor dels edificis d'oficines en mans d'aquestes empreses. Si la taxa d'impagament dels immobles comercials aconseguís fins i tot l'extrem inferior de l'observada després de la crisi de 2008, això es traduiria en pèrdues de fins a $160.000 milions que podrien tenir 'implicacions significatives' per a centenars de bancs regionals petits i mitjans, ja afeblits per la pujada dels tipus d'interès.
El mercat de bons del Tresor és una altra font potencial de crisi, com ho va ser al març de 2020. Al començament de la pandèmia, es va congelar; el deute públic, suposadament l'actiu financer més segur del món, no es va poder vendre durant diversos dies i la Reserva Federal es va veure obligada a intervenir, injectant ràpidament $4 bilions per a recolzar totes les àrees del sistema financer. En els tres anys transcorreguts des de llavors mai s'ha presentat una anàlisi completa de les causes de la congelació, malgrat les recerques en curs de les autoritats financeres, i molt menys mesurades per a evitar que es repeteixi.
De fet, el problema de la liquiditat del mercat del Tresor ha estat planejant sobre el sistema des de llavors. En un comentari publicat en el Financial Times (FT), Lori Heinel, cap de l'oficina global d'inversions de la signatura financera State Street, advertia que 'una potencial crisi de liquiditat se cern sobre els mercats financers'. Va assenyalar tres factors. En primer lloc, el canvi en l'entorn macroeconòmic de l'estímul de la relaxació quantitativa a l'enduriment de la política monetària per part dels bancs centrals. En segon lloc, la incertesa sobre la política monetària, que està generant volatilitat en els interessos. El tercer factor són els canvis significatius en les operacions del mercat del Tresor que afecten la liquiditat, és a dir, a la capacitat dels operadors per a realitzar grans operacions sense desencadenar grans moviments.
Segons JPMorgan, el mercat del Tresor s'ha multiplicat per cinc en els últims 15 anys, però el nombre d'operadors primaris que faciliten les operacions s'ha 'estancat' i 'la profunditat del mercat de bons del Tresor dels EUA va disminuir gairebé un 60% en 2022, fins a nivells que només es veuen en temps de crisis'.
ddd Els cicles passats, va escriure, no serveixen de guia per a la dinàmica de la liquiditat en les condicions actuals, marcades per sacsejades sobtades com la guerra d'Ucraïna i la crisi bancària de març. L'estancament en el Congrés sobre l'aixecament del sostre del deute, producte de la guerra civil en el si de la classe política estatunidenca, és un altre possible desencadenant d'una crisi en el sistema financer.
La secretària del Tresor, Janet Yellen, ha dit al Congrés que el Tresor podria quedar-se sense diners ja l'1 de juny. L'analista financer Mohamed El-Erian va declarar al Financial Times que, encara que s'esperava un acord d'última hora, si això no ocorria, 'hauríem d'esperar una altra capa de volatilitat financera en un sistema que ja ha perdut molts dels seus ancoratges'.
En una roda de premsa celebrada la setmana passada, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va afirmar que si no s'elevava el sostre, l'economia estatunidenca entraria en un 'territori desconegut' i 'ningú hauria d'assumir que la Reserva Federal pot protegir l'economia i el sistema financer i la nostra reputació del mal que podria infligir un esdeveniment així'.
L'enfrontament entorn del sostre del deute se suma a les preocupacions més generals sobre el paper del dòlar estatunidenc com a moneda mundial. Des que el president Nixon va retirar el suport en or en 1971, el dòlar és una moneda fiduciària. Ja no es basa en l'or, com a encarnació material del valor, sinó en la confiança en l'economia estatunidenca i el seu sistema polític. El paper global del dòlar ha donat al govern estatunidenc la capacitat de fer el que cap altre país pot fer. Pot incórrer en enormes dèficits de balança comercial i de pagaments, acumular dèficits pressupostaris sense precedents a mesura que augmenta la despesa militar, i proporcionar un suport aparentment interminable a les empreses i els bancs, tant a través de donacions directes del govern com de diners barats de la Reserva Federal. Però el declivi històric a llarg termini dels Estats Units, unit a l'esclat de crisis financeres cada vegada més greus, està posant en dubte el paper global del dòlar.
El creixent ús de sancions financeres en el que es coneix com 'armamentisme del dòlar', com va ocórrer amb la congelació dels actius en dòlars del banc central rus al començament de la guerra d'Ucraïna, va fer tremolar al sistema financer i va plantejar interrogants sobre el seu paper global. Yellen va reconèixer en una entrevista en CNN el mes passat que 'existeix el risc que quan utilitzem sancions financeres que estan vinculades al paper del dòlar amb el temps podria soscavar l'hegemonia del dòlar'.
En l'actualitat no existeix una alternativa mundial al dòlar, però hi ha un creixent esforç per alliberar-se de les seves arpes, com demostra l'augment dels acords comercials entre la Xina i altres països que realitzen transaccions en les seves pròpies monedes. El mes passat, Ruchir Sharma, president de Rockefeller International, comentava en el Financial Times que el preu de l'or havia pujat un 20% en els últims sis mesos. Els principals compradors eren 'els bancs centrals, que estan reduint dràsticament les seves tinences de dòlars i busquen una alternativa segura'. Els bancs centrals, en la seva majoria del 'món en desenvolupament', inclosos Rússia, l'Índia i la Xina, estan comprant més tones d'or que en cap altre moment des que es van començar a recopilar dades en 1950.
També va assenyalar, com han fet uns altres, que en la crisi bancària de març el dòlar va baixar mentre que l'or va pujar. Generalment, quan hi ha una tempesta financera, el dòlar puja perquè se'l considera un 'refugi segur', però no en aquesta ocasió. L'or cotitza actualment prop del seu preu rècord de 2089 dòlars l'unça, que va aconseguir a l'agost de 2020. Els diferents aspectes de la creixent crisi financera no són esdeveniments conjunturals o episòdics que passaran, donant lloc a una volta a la 'normalitat'.
Presagien enormes sacsejades econòmiques en les quals les classes dominants de tot el món tractaran de fer pagar a la classe obrera la crisi històrica del sistema de beneficis, intensificant les mesures violentes que ja s'estan duent a terme. A hores d'ara, la classe obrera no està preparada per al que s'aveïna. La manera de superar aquesta bretxa és una lluita política dirigida a la conquesta del poder polític per a obrir el camí a un ordre econòmic superior, el socialisme.
(Publicat originalment en anglès el 9 de maig 2023)
Informació enviada per World Socialist Web Site a Maxi Martos, redactor de las afueras.