Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dissabte, 23 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 world socialist web site Ferenz fiscal en els judicis de Nuremberg

Ferencz, en una fotografia del documental de televisió Prosecuting Evil: The Extraordinary World of Ben Ferencz 

Benjamin Ferencz, últim fiscal supervivent dels crims de guerra de Nuremberg, mor als 103 anys

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Ferencz va escriure en una carta al New York Times en 2002 que els plans de l'administració Bush d'un atac militar preventiu [contra l'Iraq] no autoritzat pel Consell de Seguretat violarien clarament la Carta de l'ONU que obliga legalment a totes les nacions'.

Kevin Reed fa un dia

Benjamin Ferencz, l'últim fiscal viu dels judicis de Nuremberg que van condemnar a nazis per crims de guerra després de la Segona Guerra Mundial, va morir el 7 d'abril a l'edat de 103 anys. Ferencz residia en una residència assistida de Boynton Beach, Florida, i el seu fill, Donald Ferencz, va confirmar la seva mort.

El fill va descriure al seu pare com algú que va dedicar la seva vida a 'intentar fer un món més humà sota l'imperi de la llei'. Nascut en 1920 a Transsilvània, una regió del centre de Romania, Ferencz va emigrar amb la seva família als Estats Units sent un nen i es va criar en el barri de Hell's Kitchen, en la zona oest de Manhattan. Després de graduar-se en el City College en 1940 i en la Facultat de Dret d'Harvard en 1943, Ferencz va servir en l'exèrcit estatunidenc com a investigador de crims de guerra en els camps de concentració nazis de Buchenwald, Mauthausen i Dachau.

Ferencz descriuria més tard la seva experiència en entrar en el camp d'extermini de Buchenwald: 'Vaig veure crematoris encara en funcionament. Els cossos famolencs, jeien moribunds en el sòl. He vist els horrors de la guerra més del que es pot descriure'.

 

En Mauthausen, Ferencz va trobar documents conservats pels nazis que registraven el número i la forma en què els presoners eren assassinats cada dia, les racions de fam i les espantoses condicions dels barracons infestats de polls. Va escriure sobre els camps: 'No hi ha dubte que vaig quedar traumatitzat de manera indeleble per les meves experiències com a investigador de crims de guerra en els centres d'extermini nazis. Encara intento no parlar ni pensar en els detalls'.

L'assoliment més significatiu i històric de Ferencz va ser el seu treball com a fiscal cap en el cas dels Einsatzgruppen a Nuremberg, Alemanya, del 29 de setembre de 1947 al 10 d'abril de 1948. El novè dels dotze judicis de Nuremberg va processar a 24 acusats i va establir el principi que les persones podien ser considerades responsables de crims de guerra, independentment dels seus càrrecs oficials. Els Einsatzgruppen (Grups Operatius) eren esquadrons de la mort mòbils paramilitars de les SS (Schutzstaffel) que recorrien el front de l'Europa Oriental ocupada pels nazis.

Entre 1941 i 1945, els Einsatzgruppen van assassinar a uns 2 milions de persones, entre elles jueus, romanís, partisans, presoners de guerra soviètics, eslaus, homosexuals i discapacitats. L'abast i l'escala de la barbàrie comesa per aquestes bandes d'aproximadament 3.000 assassins, ajudats per la policia local i altres autoritats, és difícil de comprendre. Els dies 29 i 30 de setembre de 1941, els Einsatzgruppen van assassinar a 33.771 jueus en Babi Yar, un barranc de la capital ucraïnesa, Kíev. Aquesta matança ha estat qualificada com la major massacre de l'Holocaust.

Els Einsatzgruppen actuaven normalment afusellant a les seves víctimes i enterrant-les en fosses comunes. També van utilitzar furgons de gas per a matar a la gent en alguns llocs. L'assassinat en massa dut a terme pels Einsatzgruppen va ser una part clau de l'estratègia de la 'Solució Final' del règim nazi, és a dir, l'extermini sistemàtic dels jueus europeus. Ferencz va acusar els acusats, tots ells comandants d'unitats dels Einsatzgruppen, de crims de guerra, crims contra la humanitat i pertinença a organització criminal.

En la seva declaració d'obertura en 1947, Ferencz va dir: 'La venjança no és el nostre objectiu, ni busquem simplement una justa retribució. El cas que presentem és un al·legat d'humanitat davant la llei'. Tots els acusats nazis van ser declarats culpables de tots els càrrecs menys dos. La sentència del judici de Nuremberg deia: 'Els acusats no són simplement acusats de planejar o dirigir assassinats a l'engròs a través de canals. No se'ls acusa d'estar asseguts en una oficina a centenars i milers de quilòmetres de la matança. S'afirma amb particularitat que aquests homes estaven sobre el terreny supervisant, controlant, dirigint i prenent part activa en la sagnant collita'. Catorze van ser condemnats a mort i als altres se'ls van imposar penes de presó de 10, 20 o cadena perpètua. Al final, quatre van ser executats en la forca i molts dels altres van sortir de presó a principis de la dècada de 1950. Tots havien estat alliberats en 1958.

En les dècades de postguerra, Ferencz va dedicar gran part del seu temps a treballar en la creació d'un tribunal penal internacional que es dediqués a prevenir els crims de guerra i els crims contra la humanitat responsabilitzant als qui els cometessin. Va publicar diversos llibres, entre ells Defining International Aggression: The Search for World Peace en 1975, i va treballar com a professor adjunt de Dret Internacional en la Universitat Pastura de White Plains, Nova York.

Encara que el Tribunal Penal Internacional de la Haia (Països Baixos) es va crear l'1 de juliol de 2002, mai va comptar amb el ple suport del govern estatunidenc ni d'altres cinc governs, entre ells Rússia, la Xina i Israel. Ferencz es va oposar públicament a la guerra dels Estats Units a l'Iraq, que va començar el 20 de març de 2003. Defensant els principis de Nuremberg abans de la guerra, va escriure en una carta al New York Times en 2002 que els plans de l'administració Bush de 'un atac militar preventiu [contra l'Iraq] no autoritzat pel Consell de Seguretat violarien clarament la Carta de l'ONU que obliga legalment a totes les nacions'.

Al març de 2003, just quan començava la invasió de l'Iraq, Ferencz va pronunciar unes paraules en la inauguració del Tribunal Penal Internacional en les quals va afirmar que la Carta de les Nacions Unides és 'dret internacional vinculant per a totes les nacions'. Devem a la memòria dels morts honrar aquests compromisos amb la pau'. En una entrevista radiofònica al desembre de 2003, Ferencz va afirmar que la invasió estatunidenca de l'Iraq 'també es qualificaria, segons els principis de Nuremberg, com una violació del dret internacional. ... Si tindrem aquest tipus de situació de fet com la que tenim a l'Iraq, crec que el primer judici hauria de ser un judici absolutament just i hauria d'incloure a tots els principals autors i planificadors dels crims que es van produir'.

Ferencz va estar d'acord i va ser un ferm defensor durant tota la seva vida de les paraules d'obertura de Robert Jackson, president del tribunal de Nuremberg, qui va dir: 'Si certs actes de violació de tractats són crims, ho són tant si els comet els Estats Units com si els comet Alemanya. I no estem disposats a establir contra uns altres la norma d'una conducta criminal que no estaríem disposats al fet que s'invoqués contra nosaltres'. No hem d'oblidar mai que l'expedient pel qual jutgem a aquests acusats és l'expedient pel qual la història ens jutjarà demà. Passar a aquests acusats un calze enverinat és posar-lo també en els nostres propis llavis'.

El fet que Ferencz cregués que els alts càrrecs de l'administració Bush —entre els quals es trobaven el vicepresident Dick Cheney, el secretari de Defensa Donald Rumsfeld, el secretari d'Estat Colin Powell, la consellera de Seguretat Nacional Condoleezza Rice i el mateix president George W. Bush— havien de ser processats per la guerra d'agressió il·legal contra l'Iraq ha estat blanquejat en nombrosos obituaris de l'ex fiscal de Nuremberg publicats pels mitjans corporatius des de la seva mort.

Per exemple, com assenyala The Intercept, el New York Times va publicar una llarga necrològica el 8 d'abril que 'd'alguna manera inclou la frase: 'Els crítics diuen que la [Cort Penal Internacional] s'ha centrat en els enjudiciaments a Àfrica, mentre que les guerres estatunidenques ni tan sols han estat investigades', sense esmentar que un dels crítics més vociferants d'això va ser Ferencz'.

El mateix pot dir-se del Washington Post, la BBC, la CNN, la NPR, la CBS, Bloomberg, el Nova York Daily News, el Guardian, la AP, la UPI, el Nova York Post i el Daily Mail. Moltes d'aquestes publicacions van ometre les opinions de Ferencz sobre l'Iraq i, al mateix temps, només van fer referència a les seves declaracions sobre les atrocitats comeses en la guerra d'Ucraïna. La supressió de l'oposició de Ferencz a l'ocupació il·legal de l'Iraq i al derrocament del règim de Sadam Husein no és casual. Els periodistes i editors dels mitjans corporatius són responsables de mantenir una narrativa falsa sobre les guerres dutes a terme en l'afany de l'hegemonia global estatunidenca, que avui amenacen al món amb l'anihilació nuclear.

El World Socialist Web Site, no obstant això, té un historial irreprotxable de dir la veritat sobre els crims de l'imperialisme estatunidenc durant les últimes tres dècades. A l'octubre de 2004, David North, president del consell editorial internacional del WSWS, va pronunciar un discurs en el debat anual de la Societat Filosòfica del Trinity College de Dublín. En la seva intervenció, North va denunciar la guerra de l'Iraq i va afirmar: 'Inevitablement, la criminal decisió d'anar a la guerra contra l'Iraq ha conduït a nous crims, com la brutalització de ciutadans iraquians a la presó d'Abu Ghraib. En virtut del dret internacional, els autors de la guerra de l'Iraq són plenament culpables dels abusos malaltissos, sàdics i pervertides comeses contra ciutadans iraquians. 'Hi ha un altre aspecte crític del dret internacional, sorgit de Nuremberg, que és molt rellevant a l'hora de jutjar la culpabilitat legal dels responsables estatunidencs de la guerra contra l'Iraq. Un crim contra la pau és un acte criminal. Però el crim no es consumeixi tret que vagi acompanyat d'una consciència criminal. Ha de establir-se que va haver-hi intenció d'emprendre una guerra agressiva. 'Quan per fi se celebrin els processos judicials sobre la guerra de l'Iraq —i aquest dia arribarà— serà possible demostrar que la guerra de l'Iraq va ser planejada i executada per alts funcionaris de l'Estat estatunidenc amb el propòsit d'aconseguir objectius polítics, econòmics i militars geoestratègics a llarg termini totalment aliens als falsos arguments d'autodefensa que es van ordir més tard per a proporcionar alguna cobertura legal, per molt frèvola que fora'.

(Publicat originalment en anglès el 24 d'abril de 2023)

Informació enviada per World Socialist Web Site a Maxi Martos, redactor de las afueras.