Conchi, membre de Marea Pensionista de Catalunya, llegeix el text del comunicat enviat per la CGT Finances francesa als pensionistes catalans i espanyols.

La concentració dels pensionistes a la Plaça Universitat, avui 17 d'abril, ha estat emotiva. Els succesius discursos recordant el passat republicà català i espanyol, tant llunyà en el temps i tan a prop en els nostres cors han envoltat el dia d'avui en una boira de nostalgia de la Constitució republicana. Aquella Segona República que tindria obligació de facilitar l'accés a tots els graus d'ensenyament als espanyols sense possibilitats econòmiques, és a dir, per primera vegada s'establia que la falta de recursos no podria ser un impediment per a estudiar. Aquella Segona República on l'educació adquiria un component social del qual mancava anteriorment i que no es recuperaria fins a la volta de la democràcia. Aquella Segona República, la dels nostres pares, on la llibertat de càtedra quedava reconeguda i garantida i on l'escola espanyola seria laica. Aquella Segona República que establia en el propi text constitucional  els valors que havien d 'inculcar-se: el treball i la solidaritat.

Aquesta solidaritat és la que ha quedat patent avui quan la Conchi ha llegit el comunicat de la CGT Finances adreçat als pensionistes de Marea Pensionista de Catalunya, de la COESPE i a totes les organitzacions que lluiten per la defensa de les pensions públiques a Espanya.

El comunicat manifestava el següent:

"Estimats camarades,

Per a començar, els preguem que ens disculpin pel retard de la nostra resposta. Com saben, la lluita contra la reforma de les pensions ens ocupa des de fa diversos mesos. A més, la setmana passada va tenir lloc el cinquantè tercer Congrés de la CGT.

Els vam agrair sincera i calorosament el seu suport actiu a la nostra lluita per l'abandó d'aquesta reforma injusta la càrrega de la qual incumbeix només als treballadors. No sols la urgència de la reforma no es justifica sinó que l'empresariat és totalment exempt de participació al seu finançament.

Aquesta reforma de les pensions aprova l'augment de l'edat de jubilació a 64 anys i de la durada de les cotitzacions a 43 anys. Igual que totes les reformes iniciades pels governs successius, l'objectiu d'aquesta és reduir la part de les riqueses dedicada a les pensions i per conseqüència reduir la qualitat del nostre sistema solidari de les pensions danyat des de fa més de 30 anys. Això comet a tota la població jubilada, la d'avui i la de demà.

La mobilizació no disminueix en aquest desè dia de vaga i manifestació a la crida de la intersindical. Els agraïm el seu suport actiu davant de l'ambaixada i dels *cosulados francesos el 7 de març i la seva participació a la manifestació del 21 de gener.

Compartim els valors de la classe obrera en totes les lluites que portem els uns i els altres sense frontera.

Salutació fraterna dels jubilats de la CGT Finances

El Secretari General de la Fédération des Finances CGT

Alexandre Derigny

Co-Secretari General de l'Union Fédérales des Retraités Finances CGT

Dominique Micat,

Myriam Thueux."

Una companya de Marea Pensionista de Catalunya llegeix el comunicat en el qual aquesta organització explica els motius pels quals diuen que no a la reforma del PSOE-UP.

Diem no a la reforma del PSOE-UP

Amb la nova reforma es consoliden les retallades des del 2011, i es retallen encara més els drets i pensions. El seu contingut està molt lluny de les necessitats i reivindicacions dels pensionistes.

El govern, via Decret llei, va portar al Congrés la nova reforma durant el mes de març, després d'arribar a acords amb Brussel·les perquè Espanya rebés una nova aportació a costa del control de la despesa en les penions. Decret aprovat prèviament amb els sindicats CCOO-UGT.

1.- No es garanteix el manteniment del Poder Adquisitiu davant la inflació Real.

Imatge d'arxiu de las afueras.(Maxi Martos). A la pancarta no figura la demanda de l'IPC real, perquè en aquells moments ens regiem encara amb el 0,25 % instaurat pel PP.

Amb la reforma s'ha derogat l'IPC Real amb la paga de cap d'any i ha estat substituït per l 'IPC Mitjà amb el qual ja, entre 2021 i 2022 vam perdre un 7,2%, inflació que hem pagat mes a mes. El 8,5% d'augment en el 2023 ha significat un augment real de l'1,3% (8,5%-7,2%) que només la inflació en l'alimentació fa mesos que ha estat superat.

Els pensionistes reclamem la recuperació immediata de la paga compensatòria i la revaloració amb l'IPC Real en la revaloració de les pensions.

2.- Les Pensions Mínimes passaran de 743 Euros en 2023 a 873 euros en el 2027 per a pensionistes amb cònjuge no a càrrec. I les no contributives el 75% del Llindar de la Pobresa.

 

El decret parla de la Carta Social Europea que fixa una pensió mínima del 60% del Salari Mitjà, és a dir 1.126 euros per a un pensionista, el Govern no la compleix amb la seva proposta molt inferior i proposa per al 2027 arribar a 1080 euros sol a pensionistes amb persona a càrrec, és a dir, per a dues persones.

Per a les pensions no contributives l'horitzó és encara pitjor en fixar, com a topall, el 75% del Llindar de la Pobresa que condemna a viure en la pobresa a desenes de milers de persones, la majoria dones.

Els pensionistes ens mobilitzem perquè cap pensió estigui per sota del Llindar de la Pobresa, que tinguin una quantia de 1.080 euros, com indica la Carta Social Europea.

3.- Les dones continuen suportant la bretxa de gènere d'un 24% menys que els homes en els salaris i un 32% en pensions. El 63% rep un import inferior al Salari Mínim Interprofessional. Poc ha fet per a solucionar-la més enllà d'aportacions per atenció per fill, encara així només a les noves pensions.

 

Exigim que els augments per fills s'apliquin a totes les pensionistes, i un pla concret per a la bretxa de gènere en les dones començant amb una pensió mínima de 1.080 euros.

4.- S'augmenta fins a 29 anys per a fer una mitjana del càlcul de la pensió. Malgrat la seva implementació gradual és una nova retallada directa per a les noves pensions.

Reclamem tornar als 15 anys de mitjanes d'abans de la Reforma.

Es mantenen les reformes anteriors.

A.- Es manté la jubilació als 67 anys, retallant i penalitzant la jubilació anticipada. Una retallada que representa fins a un 28% de la pensió, percentatge al qual es pot afegir una altra penalització en ampliar el màxim d'anys cotitzats per a tenir accés al 100% de pensió.

És necessària la volta a la jubilació anticipada sense penalització i fixant la jubilació a l'edat de 60 anys, els aturats de llarga durada són un dels col·lectius majors de l'exèrcit d'aturats: més d'un 1,3 milions d'aturats exigeix una major repartiment del treball.

B.- Es manté la legislació de Pensions Privades d'Empresa.

El Decret del govern legisla la privatització d'una part de les cotitzacions socials obrint el camí a la destrucció del sistema públic solidari de pensions en favor de les privades i el negoci de l'especulació i les comissions.

Plans de Pensions d'Empresa que pretenen imposar-se obligatòriament per conveni. A diferència de les públiques que les cotitzacions són exigides per llei a les empreses com a cotitzacions (salari diferit), aquestes es pagaran directament de la negociació del salari en els convenis com ja ha signat en el de la construcció, en una paraula, les cotitzacions socials que ara són exigides per llei com un dret passen a les mans i voluntat de la patronal passant-les a salari i no pagant cotitzacions d'empresa.

C.- El govern blinda davant Brussel·les el control de les mesures en introduir a la AIEef com a controladora de la despesa en pensions i el seu impacte en el PIB, en una paraula, blindar les retallades.

El decret cedeix sobirania a l'AIReF (organisme de control de Brussel·les) per a controlar la despesa, amb capacitat de promoure propostes que poden arribar des de l'augment de les cotitzacions a més retallades en les pensions. Una espasa de Dàmocles per a les pensions.

Diem no a allargar l'edat de jubilació, retallar les pensions futures, reduir les jubilacions anticipades i privatitzar les pensions en posar en perill les pensions Públiques.

Governi qui Governi les pensions es defensen

MAREA PENSIONISTA DE FONT DE LA GUATLLA MAGÒRIA

Email: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Cada divendres ens reunim al Casal de Magòria a les 6 de la tarda, al carrer Gran Vía acantonada amb el carrer Moianés.

Montse llegint un poema dedicat a la República.

Montse ha començat la seva disertació parlant de que el mes d'abril és el mes de la República i la República porta nom de dona: Abril.

"Dedico aquest poema-ha dit- especialment al nostre poeta de Marea Pensionista que fa poc que ens va deixar. Aquest poema que vaig a llegir a continuació pertany a un poeta republicà d'Extremadura anomenat Marcé Mansilla. Sembla que sigui la propia República la que escrigui aquest poema.

Poema

Federico Garcia Lorca ya borró en esta bandera la pasión más grande y corta de toda su vida entera.

Miguel Hernández por ella y para la libertad vivo y haciéndome el al alma mella os sangro, lucho, pervivo.

¿Y Machado?, con la hoja del chopo de la ribera y la flor del almendro roja le escribió en la primavera.

Tres colores que han estado en el corazón y pluma de los poetas. Que han dado de beber sangre a la luna.

Por eso se hizo escritora la República y escribió su última hora cuando estaba moribunda.

Hoy me habéis asesinado sin cometer delito y con ello habéis pecado.

Se dejó en la tierra escrito.

He sufrido, he sufrido tanta angustia y mala suerte, que en un chorro se ha ofendido de sangre mi vida y mi muerte.

Dimos libertad a España, cultura, honra, pureza, pero con una guadaña me cortaron la cabeza.

Sí, hoy escribo tan profundo que las almas atravieso, imaginad un segundo ¿qué no haría cuando beso?

Y besar le gustó tanto a los que nos defendieron que nunca consuelo el llanto, porque amándome murieron.

Pero del todo no he muerto, entre ánimas pervivo como si fuese un espectro fusilado, pero vivo.

No me he muerto porque llueve aún mi sangre boca arriba y de una loma de nieve me levanto combativa.

No puedo olvidar los ojos de tantos republicanos que carne de los rastrojos fueron para los gusanos.

Y van y vienen conmigo, con un clavel, un gladiolo y una paloma de trigo sobre los hombros de Apolo.

Ya me hablan de sus cosas y yo les cuento las mías, en un campo de espumosos almendros de Andalucía.

Y de Jaén, los olivos, que Miguel hizo poesía, aceituneros altivos que a los troncos los unía.

De García Lorca la luna, la fragua viene a verme y llora en una laguna anillos blancos y verdes.

Y de Machado los chopos de los campos de Castilla. En las ramas tienen copos de nieve casi amarilla.

Siempre estoy entre escritores vestida de primavera, cantada por ruiseñores,

próxima de la ribera en la que hay republicanos y milicianas prodigio

sentadas bajo avellanos dando la teta a sus hijos.

Sabed todos que no he muerto, que en brazos de la mañana alegremente despierto.

Siempre, siempre, siempre tan republicana."

La representant de l'Associació de Jubilats amb 40 anys de cotització (ASJUBI40) ha exposat en quin moment es troba la gestió que van realitzar en el Parlament europeu, per a aconseguir que aquelles persones amb 40 anys de cotització puguin jubilar-se anticipadament sense sofrir cap tipus de penalització.

La queixa presentada per l'associació ASJUBI40 (jubilats anticiapadament amb 40 anys de cotització) davant la Comissió Europea, a través del despatx Navas & Cusí, amb la finalitat que es reconegui la violació del dret europeu per Espanya i es derogui la penalització de la jubilació anticipada amb més de 40 anys cotitzats afecta a 700.000 pensionistes, segons aquesta associació.

"Fa un mes aproximadament -ha començat la seva exposició la companya d'ASJUBI40-  ens vam desplaçar a Brussel·les per a parlar amb eurodiputats en el Parlament europeu. Vam fer aliances, ens van donar bastant informació, que ara estem intentant contactar amb aquests eurodiputats que ens van esmentar i uns altres que hem anat recopilant nosaltres. Cal fer una pregunta dins del Parlament i això l'ha de presentar un eurodiputat a Brussel·les.

Hem contactat amb 3 eurodiputats que estan disposats a ajudar-nos, en principi, i ja a un d'ells li hem enviat la pregunta que ha de realitzar. Tenim una videoconferència amb l'altra eurodiputada dins d'aquesta setmana o a principis de la següent. També ens hem posat en contacte amb Ernest Urtasun, que també està disposat a realitzar la pregunta.

Amb tota aquesta gent estem fent contactes, perquè ara la part jurídica realment s'ha tancat. De fet, ja està admesa a tràmit i aquí ja no podem fer res més. Ha estat una qüestió jurídica i una informació molt impecable realment, que es va treballar en ella durant un any.

També tenim als nostres advocats, que han formulat aquesta pregunta i que es desplaçaran aquesta setmana a Brussel·les per a posar-se en contacte amb eurodiputats francesos. Això pot crear sinergies importants, perquè ells tenen el problema de les jubilacions amb la Llei Macron, per tant, estan molt sensibilitzats amb la nostra qüestió.

Comentar-vos bàsicament que estem treballant en aquesta direcció i que qualsevol cosa nova que tinguem us la comunicarem."

Angel Tubau, membre de Marea Pensionista de Catalunya, ha parlat de la situació actual dels moviments socials, sindicals i ciutadans a França en lluita contra la reforma de les pensions de la Llei Macron.

"Avui 17 d'abril encara podem dir visca la Republica, ha dit Angel Tubau i ha continuat el seu discurs fent referència a la situació francesa.

Em permetreu que em detingui una mica en el detall del que està ocorrent a França avui. Tots sabeu la importància que té per al moviment obrer europeu, per als treballadors dels pobles del nostre país el que està succeint a França i els moviments francesos són conscients i la prova és el missatge que ha llegit la nostra companya Concepción en el qual la CGT Finances agraeix la solidaritat dels pensionistes espanyols amb el poble francès.

Avui de nou el president de la República francesa, Emmanuel Macron, a les 20 hores, es dirigeix a través de les cadenes de TV al públic. Està obligat a intentar el "jo com a president em dirigeixo..." i entre les coses que anuncia és que demana una reunió amb els sindicats demà. Els sindicats han respost que si la reunió és per a retirar la llei van gustosos, si no, no van.

Jo crec que tenen raó. Tenen raó. Perquè què va ocórrer divendres passat a les 6 de la tarda?, el Consell Constitucional va adoptar o va aprovar la reforma de les pensions de Macron, és a dir, l'augment de l'edat de jubilació i l'augment dels anys de cotització: de 62 a  64 anys i de 42 a 43 anys. I, va aprovar dels 36 articles de la llei, 30 d'ells i va criticar articles que beneficiaven als treballadors en petita mesura.

El Consell Constitucional, per a qui tenia dubtes, com a institució de l'Estat no és neutral, està al servei dels interessos del capital financer de la classe dominant....

Quan el Consell de la Constitució va anunciar l'aprovació de la reforma de les pensions -ha continuat explicant Angel Tubau- va haver-hi manifestacions en totes les ciutats franceses. Ja no eren manifestacions en contra d'aquesta reforma, eren manifestacions contra Macron, contra el règim, en última instància contra l'estat burgès.

A partir d'aquest moment la Intersindical es va reunir i va decidir cridar a Macron perquè aquest no promulgués la llei, perquè, segons l'article 10 de la Constitució, una vegada que el Consell Constitucional ha emès un veredicte, el President de la República té 15 dies per a promulgar o no promulgar la llei. És a dir, en última instància és el President qui té l'última paraula, qui té el poder. Heus aquí la democràcia de la V República.

El President no va esperar 15 dies. A la nit , amb nocturnitat i traïdoria va aprovar la llei. Llavors la Intersindical va decidir anunciar noves mobilitzacions.....

Existeix un acord entre els 8 sindicats francesos per primera vegada en la història, per a manifestar-se junts aquest 1r de Maig pròxim. Això pot representar que milions i milions de francesos surtin al carrer per a reivindicar no sols l'abolició de la reforma de les pensions, sinó acabar amb aquest Règim...."

Un company de Marea Pensionista convida a un acte per a analitzar la nova reforma de les pensions, que se celebrarà el dimarts, 18 d'abril en el local de la Cosa Nostra, situat al carrer Beret, 83, a les 19 hores, prop del metre de Vilapiscina, en el barri de Can Peguera.

Entre el parc Central de Nou Barris i el del Turó de la Peira es troba el barri de Can Peguera. Enmig dels blocs d'edificis dels barris contigus i de vies principals com el passeig de Fabra i Puig o el passeig de Valldaura, Can Peguera representa un oasi de calma. El seu nom prové d'una antiga masia on fabricaven "cola". “Som un petit poble dins d'una gran ciutat”, detalla el president de l'associació de veïnes i veïns, Pep Ortiz. Aquest estil de vida ha pogut sobreviure gràcies a la mobilització duta a terme pels veïns i les veïnes per a exigir la conservació de les cases barates.

Malgrat ser un dels barris més petits de la ciutat, el moviment associatiu és molt fort. Un dels seus eixos principals és el casal de barri La Cosa Nostra. El centre funciona com “una entitat de segon grau”, tal com descriuen des del casal. Això significa que està integrada per altres projectes del barri com l'associació de veïnes i veïns, el grup de dones o l'Associació Juvenil Tronada. Des de La Cosa Nostra s'articulen diversos projectes comuns per a “absorbir les diferents mirades dels col·lectius per a fer un treball transversal”, segons informa l'Ajuntament de Barcelona en la seva web www.barcelona.cat.

El company de Magoria ha comentat que avui ha repartit una fulla informativa entre els presents, on s'analitza l'actual reforma de les pensions. Ha insistit que tots tenim clar la lluita que està realitzant Marea Pensionista, així com la resta d'organitzacions pensionistes, per mantenir el sistema públic de pensions. "No obstant això, ha manifestat el company, és necessari puntualitzar algunes qüestions, entre elles, el lligam amb la classe treballadora, tan necessari des del nostre punt de vista. Hem d'acordar en les assemblees de base quines mobilitzacions podem fer i amb quines consignes centrals, per a anar avançant en la mobilització dels pensionistes juntament amb els treballadors, perquè aquesta és la línia que ja vam començar l'any passat", ha dit.

 

Full 1 al que fa referència el representant de la Font de la Guatlla-Magòria.

Full 2 al que fa referència el representant de la Font de la Guatlla-Magòria.

Ramón Franquesa adreçant-se als pensionistes reunits a la Plaça Universitat, com cada dilluns des de fa més de 5 anys, per reivindicar pensions i salaris dignes.

Ramón Franquesa ha començat el seu discurs recordant que el proper dissabte hi haurà un acte en solidaritat amb Amèrica Llatina. Y a continuació ha enllaçat amb la invasió dels espanyols d'Amèrica, preguntant-se com va ser posible que 4 dessarrapats aconseguissin sotmetre a tot un continent?

"Dividint a la gent. Aquesta es la resposta, ha dit. Ens han ensenyat a l'escola que si Pizarro, que si Hernán Cortés, els conqueridors... a part d'anar amb l'espasa i amb la bíblia van actuar molt intel·ligentment, des del punt de vista polític. Van utilitzar totes la confrontacions entre Quetxues i Aymaras, entre Asteques, intentant confrontar als uns contra els altres. I en la conquesta els que més van morir van ser indígenes que lluitaven a un bàndol i a un altre de la contesa.

En el procés de lluita per la Independència en el segle XIX va ocórrer una cosa semblant. També en el segle XX ha continuat lamentablement. En la mateixa confrontació que va haver-hi al Perú en el canvi de segle, a la fi del segle XX, els que van morir no van ser els oligarques del Perú, els propietaris dels pesquers, de les mines, o aquells que exportaven els recursos, van morir els pagesos enrolats en les guerrilles o enrolats en les forces paramilitars. Els que morien en la selva, en el desert eren gent pagesa.

Però ara a Amèrica Llatina estan canviant els temps. El mateix cop d'estat que hi ha hagut al Perú està produint la construcció d'una unitat que transcendeix les ètnies, que transcendeix si ets del camp o de Lima, que transcendeix si ets un professional, un estudiant o una pagesa. Aquesta construcció de la unitat és fonamental per a poder canviar les coses, però per a poder construir la unitat cal trobar què és el que ens uneix.

Però no és necessari anar tan lluny, perquè què és el que ocorre al nostre país? com és possible col·locar tantes contrareformes de les pensions seguides? Dividint a la gent.....