Alliberin a Gershkovich i detinguin la persecució viciosa de Julian Assange

Patrick Martin fa 14 hores • • • • • •

El World Socialist Web Site crida a l'alliberament immediat del reporter Evan Gershkovich del Wall Street Journal arrestat el 29 de març a Rússia i acusat d'espionatge.

Gershkovich va ser arrestat la setmana passada a la ciutat de Ekaterinburgo (abans Sverdlovsk) als Urals, on es troba el centre de la indústria armamentística russa. Prèviament havia reportat sobre l'impacte de la guerra a Ucraïna en les famílies dels soldats russos i en la dislocació econòmica causada per la campanya de sancions liderada pels EUA.

El reporter de 31 anys va néixer als Estats Units en una família soviètica-jueva que va emigrar en els anys setanta i es va establir en Nova Jersey. Ha treballat a Moscou com a reporter durant els últims sis anys, primer per a Moscow Times, després Agence France-Presse i, des de gener de 2022, per al Wall Street Journal .

El Govern de Biden i l'OTAN han respost amb urgència a l'arrest del reporter. Quan es dirigia a Mississipí per a veure els danys dels tornados, el mandatari es va prendre el temps de dir-los als reporters fora de la Casa Blanca que el seu missatge a Moscou era “Deixin-lo anar”. El secretari d'Estat, Antony Blinken, va cridar al canceller rus Serguei Lavrov el diumenge sobre la detenció.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg va dir que l'arrest seria incorporat a l'agenda de la reunió de cancellers de l'OTAN el dimarts.

El diumenge, el Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia va dir que Gershkovich va ser “atrapat in fraganti quan intentava obtenir informació secreta, recol·lectant dades que constitueixen un secret d'Estat, sota la disfressa de periodista”.

El WSWS no pot jutjar les acusacions contra Gershkovich. Donada la naturalesa de la premsa estatunidenca, existeix una línia borrosa entre el periodisme i l'Estat. Al mateix temps, el Govern de Putin, que representa una facció de l'oligarquia, podria estar intentant prevenir que certa informació es faci pública. En qualsevol cas, com a qüestió de principi, és necessari oposar-se a l'arrest de Gershovich.

L'arrest de periodistes en qualsevol racó legitima l'arrest de periodistes a tot el món. Sent així, és necessari assenyalar a la sorprenent hipocresia del Govern de Biden i les potències de l'OTAN. Davant les protestes de la Casa Blanca, vaga dir, “El ruc parlant d'orelles”.

Començant amb el Govern d'Obama-Biden, més denunciants han enfrontat càrrecs sota la Llei d'Espionatge en l'última dècada que en tota la història anterior dels EUA El cas més conegut, que ha despertat condemnes nivell mundial, és el processament de Julian Assange, editor i fundador de Wikileaks. Assange ha estat reclòs a la presó britànica d'alta seguretat de Belmarsh durant els últims quatre anys, des que la policia britànica va assaltar l'Ambaixada equatoriana a Londres l'11 d'abril de 2019. Es trobava asilat aquí i efectivament empresonat per un cordó policial britànic des de 2012. Des de la seva detenció, Assange ha estat lluitant contra l'extradició als Estats Units, on s'enfronta a càrrecs d'espionatge que podrien resultar en una pena de 175 anys en una presó de màxima seguretat per a terroristes i assassins en sèrie.

El president Biden, el Govern del qual condemna ara l'empresonament d' Evan Gershkovich, va denunciar a Julian Assange com un “terrorista d'alta tecnologia” perquè Wikileaks va fer públics els arxius militars que documentaven les atrocitats comeses pels Estats Units a l'Afganistan i l'Iraq. Aquests arxius van ser filtrats per la valenta denunciant Chelsea Manning, qui va passar set anys a la presó, gran part d'ells en règim d'aïllament.

De fet, una de les revelacions més importants de Manning i Assange va ser el vídeo “Assassinat col·lateral”, que va documentar la massacre estatunidenca d'una dotzena de civils a l'Iraq, entre ells dos periodistes de Reuters. Manning també va proporcionar a Wikileaks arxius del Departament d'Estat que documentaven conspiracions diplomàtiques estatunidenques per a subvertir i enderrocar Governs, així com registres que exposaven la tortura de presoners a Guantánamo.

Una altra publicació de Wikileaks va ser la denominada Volta 7, un enorme arsenal d'eines per a infiltracions informàtiques i espionatge de la CIA. Aquesta publicació va portar a Mike Pompeo, el llavors director de la CIA de Trump, a titllar a Wikileaks de “servei d'intel·ligència hostil, no estatal”, declarant efectivament una cacera contra la publicació en línia. Des de llavors, la CIA ha organitzat la vigilància il·legal d'Assange i els seus advocats i ha discutit la possibilitat de segrestar-ho o assassinar-ho.

Un altre contrast digne d'esment entre Gershkovich i Assange és la qüestió de l'accés consular. El Departament d'Estat dels EUA ha exigit enèrgicament a les autoritats russes que permetin als funcionaris de l'Ambaixada dels EUA a Moscou parlar directament amb el reporter empresonat, per a defensar millor els seus drets. Julian Assange és ciutadà australià, però una successió de Governs australians, inclòs l'actual Govern laborista del primer ministre Anthony Albanese, han fet el menys possible per a obtenir accés a Assange, i res en absolut per a insistir en el seu alliberament i repatriació a Austràlia.

Quant als mitjans de comunicació corporatius, la seva hostilitat cap a Assange és tan generalitzada que imposen una apagada mediàtica respecte a la campanya en el seu defensa. El seu pare i el seu germà, John Shipton i Gabriel Shipton, es troben actualment de visita als Estats Units, organitzant projeccions públiques en ciutats estatunidenques de la pel·lícula documental Ithaka, realitzada amb la cooperació de la família i els partidaris d'Assange.

La premsa “convencional “ no ha reportat la notícia, per la qual cosa els Shipton han hagut d'aparèixer en el programa feixista de Tucker Carlson en Fox News, un dels pocs llocs oberts a ells. El tracte a Assange només és l'exemple més atroç que pot citar-se de la flagrant hipocresia de l'imperialisme estatunidenc respecte a la llibertat de premsa.

El Comitè per a la Protecció dels Periodistes va assenyalar que als Estats Units “almenys 110 periodistes van ser detinguts o acusats penalment en relació amb la seva labor informativa, i al voltant de 300 periodistes van ser agredits en 2020, la majoria a les mans de les forces policials”, principalment en relació amb la brutal repressió de les protestes contra la violència policial d'aquest any.

D'altra banda, la classe dirigent i els mitjans de comunicació estatunidencs estan immersos en una campanya cada vegada més intensa contra els acadèmics xinesos, amb acusacions infundades i generals d'espionatge, així com en els seus intents d'enfonsar la xarxa social d'origen xinès, TikTok. La hipocresia de l'Administració de Biden en relació amb la detenció de Gershkovich és part integrant de la hipocresia que ha caracteritzat la guerra dels Estats Units i l'OTAN contra Rússia en el seu conjunt. La classe dominant estatunidenca, les mans de la qual regalimen sang i repressió, proclama que defensa la llibertat i la democràcia a tot el món, i pensa que ningú s'adonarà de les seves mentides.

La lluita contra la persecució de Julian Assange i Wikileaks, que compleix 13 anys, és la campanya més important en defensa de la llibertat de premsa del segle vint-i-un. Aquesta prolongada experiència té una gran lliçó: no existeix una base de suport per a la defensa dels drets democràtics en cap sector de la classe dominant capitalista ni en els mitjans de comunicació corporatius que controla. Aquesta lluita ha de dur-se dins, mitjançant i per part de la classe obrera, sobre la base d'un programa socialista en oposició a la guerra i l'explotació capitalista.

(Publicat originalment en anglès el 3 d'abril de 2023)