"El veritable problema de les pensions és com distribuïm la riquesa social que generem, de manera que sigui la població la que es beneficiï de l'increment de la productivitat i no el capital financer, a costa de l'empobriment de la majoria. Aquesta és l'essència del problema."
Marea Pensionista de Catalunya.
Per què els governs que hem tingut fins ara han anat reformant el sistema públic de pensions, empitjorant les condicions per a la jubilació? La resposta és sencilla, perquè el poble els hi ha permés. Els ciutadadans han votat a partits polítics que els han estafat tot el que han volgut i més en tot el que fa referència a les pensions, a la Sanitat Pública, a l'Ensenyament, per afavorir als Bancs, als fons d'inversió, al capital financer en una paraula.
Macron ha dit en la seva vida dues veritats com dues plaçes de l'Etoile de grans: una va ser en temps de la pandèmia, que, sense voler, va dir que no es pot deixar en mans del capital privat la Sanitat Pública, quan va veure el paisatge dantesc que anava deixant La Covid-19 i qui s'estava enfrontant al virus i molts d'ells morint, els metges, infermeres i personal sanitari en general de la Sanitat Pública; la segona ha estat fa uns dies quan ha dit clarament que ell aprovarà la reforma de les pensions perquè el capital financer necesita els diners de les cotitzacions dels treballadors i empresaris, que es fan servir per a les jubilacions.
La lluita a la que es refereix Marea Pensionista de Catalunya, la COESPE i la resta d'organitzacions de pensionistes i jubilats és la de salvar els diners públics que es recapten mitjançant impostos o cotitzacions socials, que serveixen per pagar la Sanitat, les Pensions, l'Ensenyament, les Residències per a gent gran, etc.. Salvar aquests diners de les mans del capital financer és la principal missió dels pensionistes.
Els polítics que han governat fins ara al regne d'Espanya saben que ens estan estafant i moltes vegades posen per davant la pressió que exerceix la UE, el Parlament Europeu, el Banc Central Europeu, l'FMI, el Banc Mundial, etc....Ens diuen que a canvi ens donen diners per a fer coses, però no ens diuen que aquests diners els hem de retornar i que ens els deixen amb condicions draconianes, és a dir, per privatitzar el que resta per privatitzar. Però això tampoc és del tot veritat, perquè on diu per escrit que Europa obliga als Estats que la componen, mitjançant una llei, a privatitzar la sanitat pública, o les pensions? Que jo recordi Europa va treure els PPE (Plans de Pensions Europeus), però no va obligar a ningú a que s'apunti.
Imatge d'arxiu de las afueras (Maxi Martos)
La llei de contractes (llei Aragonés) que volia aprovar el Parlament de Catalunya, deien que es basava en una llei del Parlament europeu, però quan llegeixes la llei no trobes cap article que obligi a un Estat a aplicar-la. I és que les informacions que donen els nostres representants polítics són incompletes i interessades. El que pensen de veritat no ho diuen o, de tant en tant, se'ls escapa com li va passar al president de la República francesa Macron.
Recordo les paraules de Belén Tascón, de la Federació de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPA) que deia que amb la llei Aragonés (de contractes) "..els serveis com l'educació preescolar, P-3, P4 i P5, l'Educació especial o les tutories, podrien ser gestionats per empreses privades, i que això significava l'externalització més gran de tot el sistema educatiu que s'ha dut a terme els últims anys a Catalunya i contradiu les recomanacions de les Nacions Unides que alerten que les aliances público-privades en l'esfera de l'educació, poden actuar en contra de la universalitat del dret a la formació."
La Plataforma Aturem la #Llei Argonés i desenes d'activistes del sector públic: sanitaris, ensenyants, bombers, treballadors de l'administració es van concentrar a la plaça de Sant Jaume per donar el tret de sortida d'una campanya que volia aturar la denominada "llei Aragonés" o Llei de contractes de serveis a les persones. I van aconseguir aturar-la amb les movilitzacions al carrer, lluitant.
Representant de Marea Pensionista de Catalunya anunciant la creació d'un curs sobre xarxes socials per a totes les pensionistes que estiguin interessades.
La companya ha començat a llegir el comunicat del Curs de formació en xarxes socials per membres de les marees locals de Catalunya. Ha explicat que "per tal de dotar de les eines informàtiques als membres de la marea pensionista es crea aquest curset que intentarà millorar la comunicació intercanvi d'informació amb la seva població.
L'objectiu d'aquest curs és dotar de recursos tècnics formatius i de comunicació en xarxes socials amb la finalitat de conéixer-les, familiaritzar-se i gestionar-les per tal de comunicar i informar a la ciutadania de les activitats i altres informacions d'interés relacionades amb l'esmentada Marea Pensionista de Catalunya."
El curs s'adreça a les pensionistes de les marees locals que formen part de la Marea Pensionista de Catalunya i es faran per videoconferència. Per tal de garantir que tothom obtingui la formació necessaria, es començarà des del nivell més baix de les persones inscrites per anar avançant poc a poc amb càpsules més generals i fins a més específiques.
La companya ha continuat llegint el comunicat amb aquestes paraules: "Hi haurà la interacció amb les persones formadores per resoldre dubtes i facilitar l'aprenentatge. Les sessions tindran una durada d'uns 50 minuts. La formació estarà a càrrec de Rosa Pellicer i Jordi Trujillo.
Els requisits per inscriure's al curs són: tenir un ordinador de taula, o portàtil, estar conectats a Internet, tenir correu electrònic i tenir un mòbil. El curs començarà el 21 d'abril de 2023 a les 10 hores. Uns dies abans de la data de començament s'enviarà a cadascuna de les persones inscrites la confirmació de la data d'inici i l'enllaç per a conectar-se. El límit per a la inscripció és el 18 d'abril de 2023."
Conchi, el motor incansable de Marea Pensionista de Catalunya, recorda als pensionistes l'error a gratcient que comet la premsa comercial, i els mitjans de comunicació en mans de la banca i els fons d'inversió, fent servir la paraula "gasto" referint-se a les pensions. "El pagament de les pensions no és cap despesa, cap "gasto", les pensions es nodreixen de les cotitzacions, que aquest any 2023 augemtaran a més de 150.000 milions d'euros amb els quals es pagarà als jubilats. Si fos una despesa (gasto), tal com repeteixen incessantment aquests mitjans, creï algú que la banca el voldria?, ha dit.
"Precisament, escriuen en el llibre "El cuento de las pensiones", Miren Etxezarreta i José Iglesias, les veritables raons de l'atac a les pensions consisteixen en el fet que els diners de les pensions públiques és un magnífic mos per al capital financer. És sabut que el capital, per a poder funcionar, necessita més i més capitals, i les pensions públiques suposen moltíssims diners. Només a Espanya parlem d'al voltant de 150.000 milions d'euros a l'any, mentre que les pensions privades aconsegueixen la xifra aproximada de 26,1 bilions de dòlars i gestionen el 35% de totes les accions del món. Un volúm increiblement alt, però malgrat això encara necessiten cada vegada més.
Les pensions públiques suposen una enorme quantitat de diners, un magnífic negoci per al capital financer. Cal afegir, a més, que la Unió Europea té un interès especial en què aquests fons privats es generin, perquè vol crear un centre de gestió de capitals en Frankfurt que sigui capaç de competir amb els Estats Units i amb Tòquio, i per a això necessita masses ingents de diners que els fons de pensions poden proporcionar. Així doncs, la Unió Europea contribueix a estimular els plans de pensions privats juntament amb el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Les grans institucions públiques internacionals estan potenciant aquest sistema. Aquestes són les veritables raons per les quals s'afirma l'existència de la crisi de les pensions públiques: la necessitat d'impulsar els fons privats de pensions." Del llibre "El cuento de las pensiones" de miren Etxezarreta y José Iglesias (Editorial Icaria, Más Madera)
El company i activista de Marea Pensionista de Catalunya, Rusafa, informa de les properes accions que portaran a terme les poblacions de l'Hospitalet, El Prat, Gavà, Viladecans, Castelldefels, Sant Boi i Cornellà en defensa de la Sanitat Pública. Demà dimarts es reuniran en l'Hospitalet de Llobregat tots els companys del Baix Llobregat per tal d'organitzar-se per defensar la Sanitat Pública.
Angel Tubau en un moment de la seva intervenció aquest dilluns, 3 d'abril, a la plaça Universitat de Barcelona.
"República no és canviar un rei per un president, ha dit Angel Tubau, República és acabar amb l'herència franquista. Hi ha un punt de la Constitució de la República, crec que és del títol 3 article 6, que diu: Espanya renunciarà a la guerra com a instrument d'acció política. Això és molt actual, perquè estem amb un govern que participa de la guerra i augmenta les despeses militars en detriment dels drets socials. "
Ramón Franquesa ha començat la seva al·locució avui, 3 d'abril, rememorant a Ernest Lluch i la llei de Sanitat, que va impulsar.
"Permeteu-me avui, ha començat dient Ramón Franquesa, explicar-vos que fa uns 30 anys Ernest Lluch, que era ministre de Sanitat, va portar al Parlament la Llei de la Sanitat. Aquesta Llei tenia un element molt important doncs permetia l'accés universal a la Sanitat. Dies després ens trobem Ernest i jo en la cafeteria de la Universitat i li vaig exposar que aquesta llei tenia un parany: permetia que tothom accedís a la sanitat, però al no augmentar el pressupost el personal sanitari sofriria les conseqüències i ell va contestar que si hagués augmentat els pressupostos que acompanyaven a aquesta llei, ni Felipe González, ni Solchaga l'haguessin aprovat.
La Llei de la Sanitat Pública aprovada per Ernest LLUCH era una llei feminista, perquè permetia que les dones poguessin anar lliurement al seu metge amb tots els drets que li concedia la mateixa. Fins al moment elles depenien del pare de família, ja que era ell el qui ostentava aquest dret, i totes les persones que es trobaven sota el seu mantell. Aquesta llei en ser universal permetia també que els migrants tinguessin accés a la sanitat pública, sense pagar una sola pesseta. Una llei que feia a la gent més igual i mes lliure i més apoderada.
I aquests dies hem vist una cosa que m'ha fet recordar aquella discusió que vaig mantenir amb l'Ernest Lluch, resulta que un sindicat independentista ha estat el que ha sortit a defensar la Llei de la Sanitat d'Ernest LLUCH perquè ha destapat els plans d'Escrivá, que està portant en secret per a dinamitar la llei de la Sanitat. I què és el que pretén Escrivá? Un : privatitzar part de la sanitat donant poder a les mútues privades perquè gestionin les baixes i les altes dels treballadors. Això és tornar al segle dinou. Com deixaràs la responsabilitat de donar les baixes i les altes en mans d'un metge que cobra de l'empresa.? un metge al qual lligaran de mans i li diran que tu no dónes una baixa fins que el treballador s'arrossegui per terrra.
Com podem permetre això?. Però, segon, i ara anem nosaltres, perquè van per nosaltres, el que proposen és separar els Centres d'Atenció Primària de la gent que treballa que aniria a les mútues privades i de la resta de la ciutadania, és a dir, els vells, els precaris, els autònoms els que ja no treballem anirem a romandre en la sanitat pública que es convertirà en una sanitat de caritat. Sabeu allò que deia Cristianne Lagarde que a veure si es moren aviat, doncs mireu Escrivá ho està aplicant subtilment, una sanitat de primera, digna, mitjançant les mútues, perque interessa que els treballadors es recuperin aviat si s'han trencat un braç, que tornin el més ràpid possible a la feina i una sanitat de torni vostè demà, faci cues, no hi ha recursos, i que damunt es planteja no com un dret, sinó com una caritat".
El pensionista Pedrín, membre de la Coordinadora 14 d'abril, anunciant els actes que tindran lloc a Sant Adrià de Besòs en commemoració de la 2ª República , el proper 14 d'abril. També, rememorant els 50 anys de l'assassinat de Manuel Fernández Márquez per les forçes de repressió feixistes, s'han realitzat diversos actes a la població de Sant Adrià de Besós.
L'assassinat de Manuel Fernández Márquez a Sant Adrià de Besòs.
"Aquell 3 d'abril de 1973 quan el torn de les set va arribar a la central térmica del Besòs, propiedad de FECSA-Endesa, les portes de la tèrmica estaven tancades. Un autèntic exèrcit els esperava: una brigada de policia especial portada des de Valladolid, un destacament de policia nacional a cavall i un grup de guàrdies civils apostats en les dues torres de la central, componien aquella tropa de la vergonya. Els treballadors pretenen entrar al centre de treball en grup, com és habitual, però la direcció de l'empresa diu que han de fer-ho de cinc en cinc. Els treballadors es neguen. Alguns d'ells, tallen la via del tren de rodalia i llavors es desencadena la repressió disposada. En la tercera càrrega, la policia metralla directament als treballadors. Serafín Villegas Gómez, de 25 anys, és ferit de bala i Manuel Fernández Márquez cau abatut mortalment al seu costat."
El cantant pensionista interpreta "preguntitas sobre Dios" de Ataualpa Yupanqui.
Informació i imatges de Maxi Martos, redactor de las afueras.