Els congressistes estatunidencs simulen una guerra amb la Xina en 2025.

En el retir polític del Partit Republicà a Orlando (Florida), el contraalmirall retirat de la Marina estatunidenca Mark Montgomery va supervisar un simulacre de guerra amb la Xina que va provocar la mort de desenes de milers d'estatunidencs i el possible enfonsament de portaavions estatunidencs.

Encara que l'exercici es va presentar com una resposta defensiva per part dels Estats Units a una invasió xinesa de Taiwan, els Estats Units està treballant sistemàticament per a provocar un conflicte amb la Xina posant fi a la política d'una sola Xina, armant a Taiwan i ampliant la presència de tropes estatunidenques a l'illa.

Com va descriure el Wall Street Journal el joc de guerra en un editorial: 'Els costos serien enormes i inclourien Estrelles d'Or en aparadors de tota Amèrica'. L'almirall Montgomery va dir que les baixes podrien oscil·lar entre 15 i 50 en cada districte del Congrés dels EUA, és a dir, entre 5.000 i 20.000 estatunidencs'. El periòdic d'extrema dreta Washington Free Beacon, que també va informar sobre el joc de guerra, va escriure que 'els legisladors es van reunir el diumenge a la nit per a traçar la major amenaça a la qual s'enfronta el poble estatunidenc: una guerra total amb la Xina'.

El Free Beacon va escriure que 'les baixes estatunidenques en un conflicte que impliqués als Estats Units, Taiwan i la Xina podrien ascendir a desenes de milers en qüestió de dies'. Escrivia que 'en alguns dels casos més extrems, els Estats Units s'enfrontaria a fins a 20.000 baixes militars en una sola setmana, la xifra més alta des de la Segona Guerra Mundial'.

El representant republicà de Nebraska Don Bacon va declarar: 'Serà una lluita sagnant... Si tenim temps de portar allí municions i avions, sortiríem guanyant, però continuaria sent sagnant'. El representant Michael Waltz va dir al Free Beacon: 'El nostre calendari amb la Xina no serà el que vam veure amb Rússia... No tindrem aquesta llarga i lenta acumulació per a esbrinar el que volem fer, i debatre el que farem'.

Les respostes considerades pels legisladors incloïen, segons el Free Beacon, 'colpejar a la Xina continental, atacar els vaixells xinesos o aclaparar a les forces xineses amb una espècie de bloqueig i impedir que les tropes terrestres posin un peu a Taiwan. Tots aquests escenaris, segons els membres que van assistir, implicaven importants baixes estatunidenques'.

Cada vegada més, els sectors dominants de la classe política i militar estatunidenca consideren que una possible guerra dels Estats Units amb la Xina no és qüestió de dècades, sinó d'anys. Al gener, el general de la Força Aèria Michael Minihan va dir al seu comandament que espera que els Estats Units estigui en guerra amb la Xina en 2025. 'El meu instint em diu que lluitarem en 2025', va afirmar. Va instar als aviadors sota el seu comandament a posar en ordre els seus 'assumptes personals' per a preparar-se per a la guerra.

Per desastroses que poguessin ser les conseqüències d'una guerra dels Estats Units amb la Xina, en les últimes setmanes Estats Units ha pres una sèrie de mesures destinades a preparar una confrontació directa. L'11 de març, la Directora d'Intel·ligència Nacional dels EUA, Avril Hanes, va declarar que l'afirmació de Biden que els EUA entraria en guerra amb la Xina per Taiwan no era només una opinió personal del president, sinó una política real dels EUA.

Al setembre, li van preguntar a Biden durant una entrevista: 'Així que, a diferència d'Ucraïna, les forces estatunidenques, homes i dones estatunidenques, defensarien Taiwan en cas d'una invasió xinesa?'. Biden va respondre: 'Sí'. Fins i tot mentre avança cap a la fi de la política de 'ambigüitat estratègica' i declara que els Estats Units entraria en guerra amb la Xina per Taiwan, els Estats Units està donant un gir cap a la fi de la 'política d'una sola Xina', segons la qual la posició dels Estats Units és que Taiwan forma part de la Xina.

El dimarts, la Cambra de Representants dels EUA va aprovar la Llei d'Implementació de la Garantia de Taiwan, que encarrega formalment al Departament d'Estat que 'identifiqui oportunitats per a aixecar qualsevol limitació autoimposada restant al compromís entre els EUA i Taiwan i articuli un pla per a fer-lo'. El periòdic estatal xinès Global Times va citar a Yang Xiyu, investigador principal de l'Institut Xinès d'Estudis Internacionals, qui va assenyalar la importància essencial del projecte de llei: 'El projecte de llei suggereix que la Cambra de Representants dels EUA pretén canviar unilateralment l'statu quo a través de l'Estret... Durant els últims 40 anys, els EUA només va mantenir interaccions no oficials amb l'illa, però ara pretenen passar a una oficial'. La declaració de l'oficina de la representant republicana Ann Wagner sobre l'aprovació del projecte de llei afirmava que 'durant dècades, la majoria dels alts càrrecs del poder executiu estatunidenc, inclosos els militars d'alt rang, tenien prohibit visitar Taiwan per a apaivagar a la Xina. De la mateixa manera, els alts dirigents de Taiwan no podien viatjar als Estats Units'.

La llei anul·laria aquestes restriccions. la Xina, per part seva, ha declarat en repetides ocasions que el reconeixement formal de Taiwan per part dels Estats Units conduiria a una reunificació per la força.

(Publicat originalment en anglès el 23 de març de 2023)

Informació enviada per World Socialist Web Site a Maxi Martos, redactor de las afueras.