Angel Tubau, membre de Marea Pensionista de Catalunya, informa els pensionistes concentrats en la plaça Universitat.
Angel Tubau ha començat el seu discurs parlant de les manifestacions i vagues a França. Ha dit: "Tots sabeu la importància de la lluita que està duent a terme el poble francès contra la reforma de les pensions. El president Emmanuel Macron veient que els comptes no li sortien va demanar al seu govern que apliqués l'article 49.3, per a aprovar per decret la reforma de les pensions.
Quan aquesta notícia va arribar al poble francès, aquest va sortir en totes les ciutats a manifestar el seu desacord amb el decretaç, en contra de l'aplicació d'aquest article. Sense cap crida per part de sindicats o partits polítics els joves, majoritariament, van sortir al carrer. Els manifestants van ocupar la plaça de la Concòrdia a París. Aquesta plaça és el símbol de la revolució francesa i és on es va reprimir brutalment a centenars de manifestants, en 1789."
Ramón Franquesa en la seva arenga d'aquest dilluns ataca les disposicions del govern en el Reial decret llei 2/2023, de mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions, publicat en el BOE del 16 de març.
Ramón Franquesa ha començat la seva dissertació llançant una salutació als pensionistes bascos, "en primer lloc vull llançar una salutació als pensionistes bascos que han estat durant tota la setmana en vaga de fam, lluitant enfront dels mitjans de comunicació que ens volien vendre un fals relat del decret recentment aprovat.
Durant tota la setmana passada, els jubilats bascos han mantingut cinc dies de dejuni-tanco, taules rodones, marxes i concentracions, que van culminar amb una manifestació a Bilbao (el dissabte 18) a la qual van acudir unes 10.000 persones, segons els organitzadors.
Durant dues setmanes el govern va estar anunciant la reforma , però no l'ensenyaven. Durant dues setmanes el govern es va negar a mostrar-nos la llei. No la vam tenir fins que la van aprovar i la van penjar en el BOE. El títol del Reial decret llei les hi porta: Reial decret llei 2/2023, de mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions. Però quan hem llegit la seva lletra petita ens tira cap endarrere.
Hem aconseguit ajornar la mesura que proposava la Comissió Europea de fer servir els últims 30 anys, com a cómput per calcular la pensió de jubilació dels treballadors, ha dit Ramón. Hem aconseguit també que es destopin les cotitzacions més altes, i això millorarà els ingresos de la Seguretat Social, però no podem estar d'acord amb l'ampliació del còmput que proposa el Reial Decret-llei, perquè amplia la bretxa de gènere i afectaria a totes les dones pensionistes, així com perquè aquesta llei estableix que dins de tres anys una comissió decidirà si s'àmplia o no el còmput."
"La lluita al carrer dels pensionistes és el motor que ha arrencat alguns guanys a favor dels pensionistes."
La lluita a França per les pensions, ha continuat explicant Ramón Franquesa, la lluita dels companys de Bilbao, la lluita de tots els pensionistes a Europa contra la privatització de les pensions i la lluita a favor dels drets socials, ha estat la que ha aconseguit que, per exemple, la mesura que proposava la Comissió Europea, el passat 30 de desembre que era la de pujar el còmput a 30 anys li ho hagin hagut de menjar amb patates, perquè els pensionistes hem sortit al carrer a protestar. I aquest retard, encara que molts no vulguin considerar-ho així és molt important. Recordem que l'any 2017 el govern de Rajoy va intentar aplicar el factor de sostenibilitat i també li ho van haver de menjar amb patates, perquè vam ser al carrer. Ells què pretenen venent aquests títols pomposos de la llei, com el d'aquest Reial decret llei de mesures urgents per a l'ampliació dels drets?...., pretenen que ens anem a casa."
Reial
Imatge d'arxiu de las afueras.
Decret-llei 2/2023
https://www.boe.es/boe/dias/2023/03/17/pdfs/BOE-A-2023-6967.pdf
Segons el Reial decret llei 2/2023, s'augmenta a 27 anys el temps d'anys cotitzats que es tindrà en compte per a calcular la prestació. Amb la nova normativa s'agafaran la base reguladora dels últims 29 anys, o més concretament, dels 348 mesos consecutius i immediatament anteriors al mes previ al fet causant de la jubilació, i després de les corresponents integració de llacunes de cotització i actualització amb l 'IPC, s'agafaran els 324 mesos amb bases de major import. És a dir, dels últims 29 anys s'agafaran els 27 anys millors.
Per a totes aquelles pensions de jubilació que es produeixin entre el 31 de desembre de 2025 i abans del 31 de desembre de 2040 s'aplicarà la legislació vigent actual l'any 2023 quan d'aquest càlcul resulti més favorable que el vigent en la data que causa la pensió.
En el Capítol I del Reial Decret-Llei s'exposa per part del govern que, cronològicament, la primera part d'aquest conjunt de reformes correspon a 2021. A partir del consens aconseguit en el marc del Pacte de Toledo i del diàleg social, la Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d'altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions, va recuperar el dret a la revaloració de les pensions amb la finalitat de garantir el manteniment del poder adquisitiu, al mateix temps que va establir incentius i mesures per a afavorir la prolongació de la vida laboral.
Imatge d'arxiu de las afueras.
Sobre aquest punt, la COESPE ha assenyalat que gràcies a les mobilitzacions dels pensionistes en tot el territori espanyol s'ha aconseguit que s'apliqui l 'IPC mitjà, però el que en realitat es busca, per part de les organitzacions pensionistes és l 'IPC real. També es lluita per aconseguir que tornin a pagar la diferència entre l 'IPC que calcula el govern i l 'IPC real, a través d'una paga que es cobrava normalment a l'inici de l'any i que havíen estat cobrant els pensionistes i ara de sobte s'ha deixat de cobrar.
El capítol I d'aquest Reial decret exposa també, que a aquesta llei li segueix l'aprovació de la Llei 12/2022, de 30 de juny, de regulació per a l'impuls dels plans de pensions d'ocupació, per la qual es modifica el text refós de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, i del Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, pel qual s'estableix un nou sistema de cotització per als treballadors per compte propi o autònoms i es millora la protecció per cessament d'activitat.
També respecte a la regulació per a l'impuls dels plans de pensions d'ocupació Marea Pensionista de Catalunya, la COESPE i la resta d'organitzacions de pensionistes del territori espanyol van manifestar la seva negativa a l'aplicació d'aquests plans, perquè condueixen a la privatització de les pensions, al marge que segons el seu redactat la llibertat de acollir-se a ells per part dels treballadors queda relegada al fet que es reculli en conveni, és a dir que dependrà del que decideixin els sindicats en cada empresa.
Finalment, el Reial decret llei manté que el Govern ha estat conscient que aquesta part final de la reforma ha de servir per a culminar el reforç dels principis vertebradors del sistema que han inspirat les iniciatives normatives aprovades al llarg de 2021 i 2022: equitat, suficiència i sostenibilitat. Per a això, el Govern ha treballat intensament en l'àmbit del diàleg social i dins del marc delimitat per les recomanacions del Pacte de Toledo, resultant d'aquesta negociació un acord amb les organitzacions sindicals CC.OO. i UGT.
No ha existit diàleg social respecte a aquest últim decret, ja que les organitzacions de pensionistes s'han assabentat de l'existència del mateix quan s'ha publicat en la premsa part del mateix i posteriorment en el BOE. Si el govern creu que té suficient amb haver arribat a un acord amb els sindicats CCOO i UGT pot manifestar-lo obertament, però no pot argumentar que ha existit diàleg social, perquè tant COESPE, com la resta d'organitzacions no han estat cridades a donar la seva opinió sobre aquest tema, abans de la seva aprovació. A més, que aquestes organitzacions estan en total desacord amb ampliar els anys de còmput per a cobrar la jubilació.
Decàleg de reivindicacions bàsiques de COESPE
Ramón Franquesa ha continuat la seva exposició parlant de la invitació que ha rebut la COESPE i altres representants dels pensionistes aquesta setmana al Parlament. Una reunió a la que pensen assitir "perquè sigui amb Podemos o el partit que sigui, o sigui el sindicat que sigui, els pensionistes volen dialogar, però no per aquest motiu donaran el vist-i-plau a aquesta reforma. Els pensionistes faran una roda de premsa per informar de les seves reivindicacions, ha dit.
"Segons el Reial decret llei, la pensions mínimes pujaran a 1200 euros al llarg de quatre anys i quan hagin aconseguit la quantitat corresponent al llindar de la pobresa, la inflació s'haurà menjat la pujada. És pel que la pensió mínima ha de ser igual al salari mitjà, tal com estableix la Carta Social Europea i per descomptat l'augment s'ha de produir ara, no d'aquí a quatre anys."
Una altra qüestió que sembra confusió, ha expresat Ramón Franquesa, és que venim reivindicant que la pensió mínima ascendeixi a 1080 euros aquí i ara. Haureu vist en titulars que pugen a 1200 euros, però on està el parany ? el parany és que ho pugen dins de tres o quatre anys i no per a tothom, només per a uns quants, perquè les vídues no tindran dret a cobrar-les.
Ja això del títol del Reial Decret de que volen acabar amb la bretxa de gènere s'ensorra, perquè les vídues no tindran dret a aquests 1200 euros. Però no és només això, mireu, 1200 euros dins de quatre anys és menys del que tenim ara, perquè creuen que som ximples i no sabem que hi ha una inflació de cavall. Una inflació que es provoca primer per la guerra en la qual ens han ficat. Una guerra que ha fet pujar els preus dels aliments, de l'energia i de tants productes. També ha fet augmentar la despesa de l'Estat, aquesta despesa que ens diuen que no n'hi ha diners per a les pensions i la Sanitat, però si que hi ha per enviar armes a la guerra.. Però segon, la fallida en cascada dels bancs. Aquesta fallida que ha començat als EUA amb el banc Silicon Valley Bank ha provocat que els pensionistes suecs hagin perdut 8.000 milions d'euros dels seus fons privats de pensions. Aquest no és l'unic banc que ha caigut. La filial del Silicon Valley Banc en el Regne Unit ha estat privatitzada i ha sigut regalat a una altre entitat bancària amb diners públics. Aquests diners surten de la màquina de fer diners i això augmenta l'inflació.
Un altre exemple és el banc Credit Suisse, que, segons informacions, adquirirà la entitat UBS a canvi de que el govern suïss aporti 6.000 milions d'euros.
Text del Reial Decret-Llei 2/2023 on parla del tema de la quantia mínima de la pensió de jubilació.
Se establece, según expone el Real Decreto-ley, que a partir del año 2027, la cuantía mínima de la pensión de jubilación contributiva para un titular mayor de 65 años con cónyuge a cargo, una vez revalorizada, no podrá ser inferior al umbral de la pobreza calculado para un hogar compuesto por dos adultos.
Se realizará progresivamente, de acuerdo con la siguiente escala:
- El 1 de enero de 2024 la cuantía de referencia se incrementará adicionalmente en el porcentaje necesario para reducir en un 20 por ciento la brecha que exista.
- El 1 de enero de 2025 la cuantía de referencia se incrementará adicionalmente en el porcentaje necesario para reducir en un 30 por ciento la brecha que exista.
- El 1 de enero de 2026 la cuantía de referencia se incrementará adicionalmente en el porcentaje necesario para reducir en un 50 por ciento la brecha que exista.
- El 1 de enero de 2027 la cuantía de referencia se incrementará adicionalmente, si ello fuese necesario, hasta alcanzar el umbral de pobreza calculado para un hogar de dos adultos.
Asimismo la cuantía mínima de la pensión de viudedad con cargas familiares, las de pensiones contributivas con cónyuge a cargo, excepto la de incapacidad permanente total de menores de 60 años, serán desde el año 2024 iguales a la cuantía de referencia en el apartado anterior.
En aquest apartat no es parla de que les vídues sense familiar a càrrec tinguin dret a cobrar les pujades referenciades anteriorment.
Els pensionistes concentrats cada dilluns en la Plaça Universitat de Barcelona, com centenars de milers en tot el territori espanyol, defensen els drets socials: la Sanitat Pública, l'Educació pública, la Llei de Dependència, les residències públiques i com no les Pensions Públiques, governi qui governi.
Llindar de risc de pobresa, segons l'INE
El llindar de pobresa es fixa en el 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum de les llars a nivell nacional. En tractar-se d'una mesura relativa, el seu valor depèn de com es distribueixi la renda entre la població.
La mitjana és el valor que, ordenant a tots els individus de menor a major ingrés, deixa una meitat dels mateixos per sota d'aquest valor i a l'altra meitat per damunt. Per tant el llindar de pobresa augmenta o disminueix en la mesura en què el faci la mitjana dels ingressos.
El valor del llindar de pobresa, expressat com a ingrés total de la llar en euros, depèn de la grandària de la llar i de les edats dels seus membres, és a dir, del nombre d'unitats de consum. Com a valors il·lustratius, segons la informació que proporciona l'Enquesta de Condicions de Vida de l'any 2021, el valor del llindar de risc de pobresa d'una llar a Espanya d'una sola persona (calculat amb les dades d'ingressos de 2020) es va situar en 9.535 euros anuals, un 0,9% menys que l'estimat l'any anterior. En llars compostes per dos adults i dos menors de 14 anys, aquest llindar va ser de 20.024 euros anuals.
Informació i imatges de Maxi Martos.