Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dissabte, 23 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

15/03/2023

Renda mínima: el Parlament Europeu demana reforçar el suport i que sigui més accessible

Els eurodiputats plantegen abordar l'actual crisi del cost de la vida amb una nova llei per a modernitzar i reforçar els esquemes de renda mínima als estats membres.

El ple va aprovar el dimecres una resolució en la qual defensa una directiva de la UE sobre renda mínima per a fer els règims d'ingressos mínims més accessibles i eficaços. A més, garantiria la reinserció dels treballadors que han sortit del mercat laboral.

Els estats membres de la UE haurien d'avaluar de manera periòdica els seus règims nacionals i actualitzar-los si fos necessari, assegurant un nivell d'ajudes adequat que reflecteixi el llindar nacional de risc de pobresa (AROPE), amb la finalitat d'establir una xarxa de seguretat estatal que garanteixi un nivell de vida mínim.

Els eurodiputats també volen donar a conèixer aquests plans i fer-los més accessibles, en particular per als més desfavorits, com les persones sense llar. Proposen mesures per a fer front a problemes comuns als països de la UE, com la falta d'acceptació d'aquests programes i l'escletxa digital.

El text va ser aprovat amb 336 vots a favor, 174 en contra i 121 abstencions.

AROPE

En risc de pobresa o exclusió social, abreujat com AROPE, correspon a la suma de persones que es troben en risc de pobresa, o bé amb desavantatge material i social greu o que viuen en una llar amb una intensitat laboral molt baixa. Les persones només s'inclouen una vegada encara que es trobin en més d'una de les situacions esmentades anteriorment. La taxa AROPE és la proporció de la població total que es troba en risc de pobresa o exclusió social. És l'indicador principal per supervisar l'objectiu de pobresa i exclusió social de la UE 2030 i va ser l'indicador principal per supervisar l'objectiu de pobresa de l'estratègia UE 2020.

El pilar europeu dels drets socials proposa tres objectius a nivell de la UE que s'han d'assolir per a l'any 2030 en els àmbits de l'ocupació, les competències i la protecció social. La pobresa i l'exclusió social és un dels objectius. El nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social s'hauria de reduir en almenys 15 milions l'any 2030, i d'ells, almenys 5 milions haurien de ser nens.

L'any 2021, l'indicador AROPE s'ha modificat d'acord amb el nou objectiu UE 2030:

     Ajustar el component de privació material severa, definint una nova taxa de privació material i social greu com a percentatge del total de la població que no té almenys set elements dels tretze elements de privació material i social;
     Definir l'indicador de llar (quasi) sense feina com a "persones de 0 a 64 anys que viuen en llars on es troben els adults (entre 18 i 64 anys, però excloent els estudiants de 18 a 24 anys i les persones jubilades segons la seva autodefinició econòmica actual). o que perceben qualsevol pensió (excepte la pensió de supervivents), així com les persones de la franja d'edat de 60 a 64 anys que estan inactius i viuen en una llar on els ingressos principals són pensions) han treballat una jornada igual o inferior al 20% de la seva potencial total de temps de treball combinat durant l'any anterior”.

La revisió permet mesurar millor la privació, a partir d'una llista revisada d'elements, així com tenir en compte millor la situació d'exclusió social de les persones en edat de treballar (de 18 a 64 anys en comptes de 18 a 59).


La taula següent mostra les diferències entre AROPE definit per a l'estratègia Europa 2020 i per als objectius Europa 2030.

Component Europe 2030 Europe 2020
Taxa de privació material i social severa
Taxa de privació material i social severa (SMSD): proporció de la població que pateix una falta forçada d'almenys 7 de cada 13 elements de privació (6 relacionats amb l'individu i 7 relacionats amb la llar) Severe material deprivation rate (SMD): Proportion of the population that cannot afford (rather than the choice not to do so) at least 4 out of 9 predefined material items considered by most people to be desirable or even necessary to lead an adequate life
En risc de  pobresa severa
Percentatge de persones de la població total que es troben en risc de pobresa Percentage of persons in the total population who are at-risk-of-poverty based
Indicador de baixa intensitat de treball Persones de 0 a 64 anys que viuen en llars on els adults (entre 18 i 64 anys, però excloent els estudiants de 18 a 24 anys i persones jubilades segons la seva situació econòmica actual autodefinida o que reben alguna pensió (excepte la pensió de supervivents) , així com les persones d'entre 60 i 64 anys que estan inactius i viuen en una llar on els ingressos principals són les pensions) van treballar durant l'any anterior una jornada laboral igual o inferior al 20% del seu potencial total de temps de treball combinat. People from 0-59 years living in households where the adults (those aged 18-59, but excluding students aged 18-24) worked a working time equal or less than 20 % of their total combined work-time potential during the previous year

Context

El 28 de setembre de 2022, la Comissió Europea va proposar una Recomanació del Consell sobre una renda mínima que garanteixi la inclusió activa. S'hi estableix com els estats membres de la UE poden modernitzar els seus esquemes de renda mínima per a fer-los més eficaços i reduir el nombre de persones en risc de pobresa i exclusió social a la UE.

Ernest Urtasun Parlament europeu 2 descargar

Ernest Urtasun.

La resolució segueix les recomanacions publicades per la Comissió Europea, que estableix una renda mínima per sobre del llindar de pobresa. El grup dels Verds/ALE porta molt temps demanant una directiva sobre aquest assumpte, ja que es tracta d’un instrument vinculant que garantiria que tots els Estats membres apliquessin aquestes recomanacions.

L’eurodiputat d’En Comú Podem i vicepresident dels Verds/ALE, Ernest Urtasun, ha comentat:

“L’augment del cost de la vida està colpejant amb duresa a la ciutadania més vulnerable. Ja un 21,9% de la població de la UE està actualment en risc de pobresa i exclusió social. Gran part d’aquest percentatge són dones, que es veuen cada vegada més afectades. I cada vegada es fa més necessari que la ciutadania disposi d’uns ingressos mínims que li permetin portar una vida digna.”

“Els Estats membres han d’actuar amb urgència. Des dels Verds en el Parlament Europeu portem temps demanant una directiva que obligui els Estats membres a fixar els seus ingressos mínims per sobre del llindar de la pobresa, perquè tots la ciutadania europea pugui, per exemple, pagar el lloguer, comprar aliments, cobrir les factures i buscar treball dignes.”

 Recomanació del Consell

Consell de la UE Comunicat de premsa 30 de gener de 2023 10:12


El Consell adopta una recomanació sobre una renda mínima adequada


Aquesta Recomanació té per objecte lluitar contra la pobresa i l'exclusió social i perseguir alts nivells d'ocupació promovent una ajuda a la renda adequada mitjançant una renda mínima, l'accés efectiu de les persones que no tenen prou recursos a serveis essencials i de capacitació, i la promoció de la inserció laboral daquelles persones que poden treballar.

Una recomanació per impulsar les xarxes de seguretat social


Tot i que tots els Estats membres disposen de xarxes de seguretat social, els avenços per aconseguir que siguin accessibles i adequades han estat desiguals. Per tant, el Consell recomana als Estats membres que desenvolupin i, quan calgui, reforcin unes xarxes de seguretat social sòlides, combinant una ajuda a la renda adequada mitjançant prestacions de renda mínima i altres prestacions econòmiques complementàries amb prestacions en espècie, i permetent accedir de manera efectiva als serveis essencials i de capacitació. Es recomana als Estats membres que estableixin el nivell de la renda mínima amb una metodologia transparent i sòlida d'acord amb la legislació nacional, en què participin les parts interessades pertinents, que tingui en compte les fonts generals d'ingressos, les necessitats específiques i la situació adversa de les llars, la renda d'un treballador amb un salari baix o amb un salari mínim, el nivell de vida i el poder adquisitiu, així com el nivell dels preus i la seva evolució. Per tal de fomentar la igualtat de gènere, la seguretat de la renda i la independència econòmica de les dones, els adults joves i les persones amb discapacitat, el Consell recomana a més que s'ofereixi la possibilitat que els membres d'una llar sol·licitin la renda mínima de manera individual.

Es recomana així mateix als Estats membres que assoleixin gradualment el nivell adequat d'ajuda a la renda com a molt tard el 2030, i que alhora vetllin per la sostenibilitat de les finances públiques. A més, els Estats membres han de revisar periòdicament i, quan escaigui, ajustar el nivell de la renda mínima perquè continuï sent adequada. En temps de recessió econòmica, la flexibilitat en el disseny de la renda mínima pot ser important per mitigar les conseqüències socials adverses i jugar un paper estabilitzador a l'economia.

La renda mínima, element clau per sortir de la pobresa i l'exclusió


La renda mínima és un element clau de les estratègies per sortir de la pobresa i lexclusió. També contribueix a assolir una recuperació sostenible i inclusiva en temps de crisi econòmica. Unes xarxes de seguretat social inclusives i sòlides no només milloren els resultats socials i sanitaris de les persones més allunyades del mercat laboral, sinó que també generen beneficis socials i econòmics duradors per a la Unió Europea i donen lloc a unes societats més equitatives, cohesionades i resilients .

Tot i els progressos realitzats en la darrera dècada, el 2021 més de 95,4 milions de persones seguien estant en risc de pobresa o exclusió social, risc que sol ser més greu en el cas de les dones. La pandèmia de COVID-19 ha posat en relleu els avantatges socials i econòmics d'unes xarxes de seguretat social adequades i específiques, amb mesures de confinament que van afectar de manera desproporcionada les dones i els grups desfavorits, especialment pel que fa a l'accés a l'assistència sanitària i l'educació. La guerra d'agressió injustificada i il·legal de Rússia contra Ucraïna va provocar un marcat augment dels preus de l'energia i la subsegüent inflació, afectant més les llars de renda baixa i de renda mitjana-baixa.

Context


Aquesta Recomanació es basa en la Recomanació 92/441/CEE del Consell sobre els criteris comuns relatius a recursos i prestacions suficients als sistemes de protecció social, a la qual substituirà. La proposta completa a més a més la Recomanació 2008/867/CE de la Comissió sobre la inclusió activa de les persones excloses del mercat laboral. A les seves Conclusions de 9 d'octubre de 2020, el Consell instava a reforçar la protecció de la renda mínima per lluitar contra la pobresa i l'exclusió social durant la pandèmia de COVID-19 i posteriorment.

La Comissió va presentar la proposta de Recomanació al Grup «Qüestions Socials» el 7 d'octubre del 2022. Després d'estudiar-la el Grup, durant la Presidència txeca es va assolir un acord sobre el text transaccional. Atès que el temps necessari per a la formalització jurídico-lingüística no va permetre la seva adopció formal al desembre, el Coreper i el Consell van assolir un acord polític sobre el text al Coreper del 30 de novembre de 2022 i al Consell EPSCO del 8 de desembre de 2022. La Recomanació es va adoptar formalment com a punt «A» al Consell del 30 de gener de 2023.

Informació recollida del blog d'Ernest Urtasun i del Parlament Europeu.