Imatge d'arxiu de Maxi Martos (las afueras)
Un conte de primavera.
Sento vergonya de la desvergonya.
Al Sr. del Pino no li agrada pagar impostos. Siguem clars, a aquest senyor no li cal pagar impostos, perquè ell pot anar a una clínica privada, enviar els seus fills a estudiar a col·legis privats subvencionats, això sí, amb diners públics, i enviar a residències privades els seus familiars. ¿És per aquest motiu que fuig d'Espanya? ¿Per no pagar impostos?. És el que diuen els mitjans de comunicació "...que a Bèlgica pot cobrar dividends sense pagar un euro i aquí, a Espanya, sí ha de pagar". El que tots hem llegit és que estava implicat en suborns a partits polítics per aconseguir contractes per la seves empreses, segons una sentència....
Però la majoria dels espanyols necessitem la sanitat pública, les pensions públiques, l'ensenyament públic de qualitat, residències de gent gran, diners per la dependència, etc. Tots coneixem o tenim en la família a un membre que per desgràcia ha perdut al seu marit i durant els últims 30 anys ha estat cobrant una pensió de viduïtat miserable, vergonyosa.
En el decàleg de reivindicacions bàsiques de Marea Pensionista de Catalunya, en el lloc 5 es troba l'aconseguir que les pensions de viduïtat aconsegueixin el 100% de la pensió del conyuge o parella.
Recordo la primera vegada que vaig veure el comunicat enviat pel Ministeri de Treball i Seguretat Social en el qual informaven aquest familiar pròxim, que a partir de l'any 1993 cobraria la fabulosa suma de 31.530 pessetes mensuals. El seu marit havia mort i ella, la seva vídua, anava a cobrar a partir d'aquell moment la meitat del que cobrava ell.
Aquesta senyora vídua, sense fills que li donin suport econòmicament en el moment de la defunció del seu marit i havent treballat tota la seva vida en negre en el ram de la confecció, així com mestressa de casa, cuidadora dels seus pares, del seu marit, dels seus fills i dels seus sogres, ha rebut de l'estat espanyol una pensió de merda al llarg de la seva vida.
L'import que cobra ve fixat cada any per la Llei de pressupostos generals, que estableix amb caràcter anual la quantia de les pensions mínimes o màximes.
Aquests imports varien en cas que el pensionista tingui fills o no a càrrec. L'any 2023 aquestes són les quanties de les pensions mínimes publicades en el Reial decret 1058/2022 sobre revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social.
| JUBILACIÓN CON 65 AÑOS | CUANTÍAS MENSUALES | CUANTÍAS ANUALES |
|---|---|---|
| Con cónyuge a cargo | 966,20 | 13.526,80 |
| Sin cónyuge (unidad económica unipersonal) | 783,10 | 10.963,40 |
| Con cónyuge NO a cargo | 743,30 | 10.406,2 |
Segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, en l'actualitat hi ha 2.377.952 pensions complementades a mínims a Espanya, el 24,7% del total.
En concret, els requisits per a percebre un complement a mínims són:
- Tenir reconeguda una pensió la quantia de la qual no aconsegueixi la quantitat mínima que s'estableix anualment per a cada cas.
- No percebre rendiments del treball, del capital o de qualsevol altra font.
- En cas de percebre'ls, aquests no poden excedir de la quantia que anualment estableixi la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, que són 7.347,99 €/any en 2018 si no es té cònjuge a càrrec.
- Residir en territori espanyol, sense perjudici del que sobre aquest tema estableixi la normativa internacional aplicable.
A la mort del seu marit, que era autònom, la vídua va percebre el 50% del que cobrava aquest com a pensionista.
Pensión íntegra 1992......... 20.001.- pesetas
Complemento a mínimos.. 10.508.- "
Más la revalorización de 1993 1.021.- "
Total.................................... 31.530.- "
Al año siguiente, la cantidad subió a 32.635.- pesetas.
Al año siguiente, la cantidad subió a 34.075.- pesetas.
Al año siguiente, la cantidad subió a 46.635.- pesetas.
En 1997 la cantidad subió a............ 47.850.- pesetas.
En 1998 la cantidad subió a........... 48.855.- pesetas.
En 1999 la cantidad subió a .......... 49.735.- pesetas.
En el año 2000 cobró.................... 52.735.- pesetas.
En el 2001 una odisea................... 62.455.- pesetas.
En el 2002 nueva odisea en el esp 64.142.- pesetas o 385,50 euros
En el 2003 sigue la odisea espacial .............................. 400,54 euros
En el 2004 ....................................................................... 411,76 euros
En el 2005........................................................................ 438,71 euros
En el 2006........................................................................ 466,98 euros
El detalle de la pensión para el año 2006 era el siguiente:
Importe mensual en 2005............................................................................. 213, 63 euros
Importe mensual que debía percibir en 2005, conforme al
IPC real (3,4%) de dicho ejercicio ........................................ 216,56 euros
Revalorización 2006 ............................................................ 4,33 euros
Complemento a mínimos.................................................... 246,09 euros
Total...................................................................................... 466.98 euros
En el 2007.................................................................... 493, 22 euros
Crida l'atenció d'aquesta carta que va rebre el meu familiar on se li comunica que rebrà pròximament l'abonament d'una paga addicional per a compensar-li de les conseqüències que ha tingut sobre la seva pensió l'augment dels preus durant 2006. Aquesta pagueta enguany ens la han arrabassat, és a dir, que anem cada vegada a pitjor, sense rebre cap explicació.
El govern aplica la contenció a les pensions i als salaris, és a dir, ens retallen el que volen. No ens augmenten l'IPC real, i tampoc augmenten el complement a mínims fins a 1084 euros.
Si ens fixem en un altre paràgraf d'aquesta missiva enviada pel Ministre Sr. Caldera a la vídua, parla de que per a aquells pensionistes amb pensió mínima la pujada serà del 7,1% amb cònjuge al seu càrrec i del 5,6% per a aquelles pensionistes amb pensió mínima que no tinguin cònjuge al seu càrrec.
Com s'ha pogut comprovar aquesta pujada no ha millorat la vida dels 2 milions i mig de pensionistes amb pensió mínima, al 2008 era de 528,55 euros i al 2023 de 783,10 euros, amb aquestes quantitats ¿que espera el govern de torn que faci una pensionista vídua?. És pel que Marea Pensionista de Catalunya està demandant que la pensió mínima ascendeixi a 1084 euros ja.
En el 2008 ................................................................... 528,55 euros
En el 2009 ................................................................... 561,55 euros
En el 2010 ................................................................... 587,80 euros
En el 2011 ................................................................... 601,40 euros
En el 2012 ................................................................... 618,90 euros
En el 2013 ................................................................... 631,30 euros
En el 2014 ................................................................... 632,90 euros
En el 2015.................................................................... 634,50 euros
En el 2016 ................................................................... 636,10 euros
En el 2017 ................................................................... 637,70 euros
En el 2018 ................................................................... 639,30 euros
En el 2019 .................................................................. 656,90 euros
En el 2020 .................................................................. 683,50 euros
En el 2021 .................................................................. 689,70 euros
En el 2022 .................................................................. 721,70 euros
En el 2023 .................................................................. 783,10 euros (L'import que cobra ve fixat cada any per la Llei de pressupostos generals, que estableix amb caràcter anual la quantia de les pensions mínimes o màximes)
Aquesta senyora, en ser propietària del pis que habita, ha de pagar els rebuts de la finca, i l'IBI i en general els impostos municipals que es paguen (estiguin o no inclosos en l'actualitat en el rebut de l'IBI). Quan surt a comprar paga l 'IVA dels productes d'alimentació, roba, sabates, fa la declaració de renda, per descomptat negativa, però la fa, paga l'aigua (IVA, taxa de clavagueram, taxa metropolitana tractament residus municipals, manteniment equip de medició de l'aigua, etc ), la llum (Cost de producció d'electricitat, incentius a les energies renovables, cogeneració i residus, cost de xarxa de distribució i transport, altres costos regulats (inclosa l'anualitat del dèficit), el gas,....
En resum aquesta senyora vídua ha mantingut i manté el país àmpliament pagant els impostos, amb el seu treball domèstic i les seves cures als seus familiars igual que més de 20 milions de dones a Espanya, i què ha rebut a canvi? una pensió de merda.
Hi haurà unes altres que visquin en pitjors circumstàncies que aquesta senyora vídua, i algunes fins i tot una mica millor, però en cap moment han deixat de lluitar per pagar el que li correspon pagar, perquè si ella i els quaranta milions d'espanyols no paguessin els seus impostos no tindrien accés a una sanitat pública.
Per tant, Sr. del Pino pot anar-s'en amb vent fresc a Bèlgica, o a Andorra, com va fer El Rubio i Cia, o com va fer Gerard Depardieu. Emportar-se als seus benvolguts accionistes, amb Blackrock al capdavant i que no torni.
Si es creu que no sabem qui manté a Espanya està molt equivocat. Ho sabem de sobres, i el Sr. Del Pino no és precisament un dels quals més aporten, comparat amb el que ha rebut al llarg de tota la vida empresarial la seva empresa Ferrovial. Des de 1952, any de la seva creació, fins als nostres dies ha tacat el nom dels petits i mitjans empresaris que han construït Espanya amb el seu esforç. Ells han format el teixit econòmic que ha aixecat Espanya i no les grans empreses que constitueixen l'IBEX 35. Ells, els petits i mitjans empresaris, al costat del poble treballador i cuidador, al costat dels pensionistes i jubilats són els que amb els seus impostos mantenen un estat de benestar que està sent desmantellat a poc a poc.
Deia la CGT en un estudi sobre els pressupostos per a 2023 aprovats per les Corts " considerem que els qui aporten més, continuem sent les classes assalariades i pensionistes, i els qui no reben la part justa que reequilibri les seves rendes, alhora que els qui aporten menys, es beneficien doblement: ingressen menys al comú i obtenen més. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), en els seus informes sobre el govern corporatiu i les seves retribucions de les Empreses i Corporacions que cotitzen en borsa, fa una anàlisi de les dades d'aquestes companyies corresponents als anys 2019, 2020 i 2021, mostrant nítidament, com les polítiques fiscals, més les polítiques retributives, no fan sinó engrandir la bretxa existent entre les persones assalariades (treballador/a mitjà) i els qui ocupen llocs executius."
Informació de Maxi Martos, redactor de las afueras.