Imatge d'arxiu.
ELS PLANS DE PENSIONS D'OCUPACIÓ NO PODRAN SER REBUTJATS PER LES PERSONES TREBALLADORES PER COMPTE D'ALTRI.
Els Plans de Pensions d'Ocupació seran, en la pràctica, d'obligada subscripció per al col·lectiu de treballadors/as per compte d'altri.
Marea Pensionista de Catalunya, els pensionistes que formen part d'aquest moviment i la COESPE han manifestat aquest matí a la Plaça Universitat de Barcelona que cal alertar els treballadors de tot el territori espanyol perquè lluitin contra els Plans de Pensions d'Ocupació. Avui, 27 de febrer, un comunicat de la COESPE ha estat llegit per Francesc Sala, membre d'aquesta organització, i per una altra pensionista, en el qual explicaven com gràcies a una pregunta parlamentària presentada pel diputat J. Baldoví, de Compromís, en les Corts a iniciativa de la COESPE s'han pogut assabentar de com es pot renunciar individualment a un Pla de Pensions d'Ocupació.
Comunicat de la COESPE:
Els Plans de Pensions d'Ocupació seran, en la pràctica, d'obligada subscripció per al col·lectiu de treballadors/as per compte d'altri.
"Els Plans de Pensions d'Ocupació seran, en la pràctica, d'obligada subscripció per al col·lectiu de treballadors/as per compte d'altri.
Això ho sabem en COESPE per la contestació oficial del govern a una pregunta parlamentària presentada pel diputat J. Baldoví, de COMPROMÍS, en les Corts a iniciativa nostra. En síntesi, preguntàvem com estava reglamentat el poder renunciar individualment a un Pla de Pensions d'Ocupació acordada en Conveni Col·lectiu i, si donat el cas de la renúncia, l'import mensual no ingressat per l'empresa seria incorporat en la nòmina del treballador/a. I això perquè ens alarmava que en el Reglament que desenvolupa aquests Plans no es recull cap d'aquests aspectes.
La resposta governamental ens ho ha deixat claríssimament clar. Tant el poder renunciar (sempre per escrit) al Pla com poder cobrar el no ingressat per l'empresa ha d'estar acordat per treballadors i empresaris en el Conveni Col·lectiu de referència que l'hagi promogut. És a dir, serà la voluntat d'empresaris i sindicats més representatius que negocien els Convenis i que estan d'acord amb el desenvolupament d'aquests plans, la que s'imposarà sobre el dret unipersonal de subscriure'ls o no.
La conseqüència és evident: si el treballador/a no pot ingressar en la seva nòmina el que l'empresa deixa d'aportar al Pla de Pensions, no és lliure per a decidir subscriure'l o no, perquè això només beneficiaria a l'empresa i no s'incrementaria la seva nòmina. A més, fins i tot recollir-se aquesta possibilitat, haurà de renunciar per “escrit”. No obstant això, el normal seria el contrari; que, per defecte, no se li adscrivís i hagués de sol·licitar fer-ho. Així, la seva decisió personal, es veurà condicionada per ser contrària a la voluntat d'empreses i sindicats que han signat el Conveni.
Convé recordar que els Plans de Pensions d'Ocupació, són en realitat Plans de pensions privats i individualitzats, encara que es generin per les aportacions empresarials, per compte del treballador/a. Són un “cavall de Troia” per al sistema públic de pensions, ja que, si es generalitzen, es reduiran els ingressos per cotitzacions a causa de descomptes en les quotes; així com disminuirà la recaptació en l'Impost de Societats i IRPF pels incentius aplicats als qui els subscriguin. Benefici per a uns quants que sufragarem entre tots i totes. A més, no estan garantits per l'Estat i han estat un fracàs en països com Regne Unit o Xile. De fet, en l'últim any, tots els fons de pensions que ja existeixen a Espanya han perdut diners, una mitjana de gairebé el 10%, desplomar-se gairebé un 60%, després de la retallada dels seus controvertits incentius fiscals.
El que pensa i com actua el gran empresariat, és conegut: fer negoci amb la gestió i privatització d'una part o tot el sistema de pensions. La gran responsabilitat pròxima respecte de la generalització de les Pensions Públiques d'Ocupació recaurà, sens dubte, en el govern (que pot i ha d'eliminar beneficis fiscals) i els sindicats majoritaris presents en la negociació dels Convenis Col·lectius. A les seves mans està que els treballadors/as que no vulguin subscriure un Pla d'Ocupació puguin fer-lo i incorporar a la seva nòmina la quantia acordada com a aportació.
COESPE ja s'ha posicionat en contra dels Plans de Pensions d'Ocupació i els seus efectes negatius en el Sistema Públic de Pensions i ha descobert com, en la pràctica, es pot forçar la lliure voluntat del treballador/a per a subscriure'ls. Toca moure fitxa al govern i als dirigents sindicals. És la seva responsabilitat, i la seva decisió serà analitzada pel conjunt social, els treballadors/as i tots els moviments pensionistes. Màximament en aquest any electoral."
Tubau ha continuat la seva al·locució explicant com "cada vegada més els treballadors i joves dels pobles d'Europa comprenen que en aquesta guerra hi han víctimes directes, com són els joves soldats ucraïnesos i russos, els pobles d'aquest països, però també hi han víctimes indirectes: tots els pobles d'Europa, tots els treballadors d'Europa. I el nostre govern és beligerant, com deia el president Lula Da Silva "si jo envio armes a Ucraïna estic formant part de la guerra". Hi ha 30 països que estan enviant armes i, per tant, són responsables de la guerra, són bel·ligerants i d'entrada el nostre govern, ningú ha mandatat al govern de coalició perquè participi en una guerra i quan diem No a la Guerra, diem no a la política de guerra del noste govern i el terme "nostre" el deixo entre cometes."
Tubau aclarant en què consisteix la reforma de les pensions a França.
La reforma de les pensions públiques a França podria reduïr les pensions entre un 20 i un 50%.
Tubau ha concretat el que significa la reforma de les pensions a França, explicant que "la mobilització social a França deriva de la reforma de les pensions plantejada pel president Emmanuel Macron, que aspira a liquidar els 42 règims especials de jubilació, per un únic sistema per punts, que, segons el president, afavoriria la igualtat entre els treballadors. Aquesta reforma ha estat debatuda des de l'any 2017 amb els sindicats. No es tracta només de pujar l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys, també planteja aquesta reforma augmentar els anys cotitzats de 42 anys a 43".
Recordem que malgrat la seva complexitat, el sistema francès és un dels més avançats d’Europa, ja que garanteix als pensionistes un poder adquisitiu semblant al què disposaven durant la seva vida activa. Només el 8% de la gent gran a França es troba en risc de pobresa.
Els treballadors dels transports públics van encapçalar la protesta, el passat 5 de desembre de 2019, atès que és un dels col·lectius més perjudicats per la reforma. El seu règim especial de pensions els permet jubilar-se a partir dels 52 anys, deu anys abans de l’edat que estipula el règim general. Aquest privilegi es justifica perquè fan horaris nocturns o han de treballar els festius.
El sistema per punts permet al govern –o la institució pública encarregada d’això– determinar el valor del punt i de la pensió. Per tant, mantenir el control de la despesa destinada a les prestacions i ajustar-lo en funció de la conjuntura econòmica. És a dir, rebaixar-lo en cas de recessió.
Encara que en el govern hi ha discrepàncies sobre la necessitat d’establir en 64 anys l’edat de referència per jubilar-se, aquesta mesura afavorirà en qualsevol cas trajectòries professionals més llargues.
La reforma preveu penalitzar els que es jubilin als 62 anys, l’edat legal actual, perquè veuran reduïda la pensió un 10%. No obstant, si els treballadors es jubilen als 63 la reducció serà del 5% i, aquells que es jubilin als 65 anys es beneficiaran d’un augment del 5% i, si ho fan als 66 anys, l’augment serà del 10%.
La pensió dels funcionaris es calcula a partir dels últims sis mesos treballats. Segons la reforma, la pensió deixarà de calcular-se en funció dels últims sis mesos de treball i passarà a fer-se en funció del conjunt de la carrera (més de 40 anys cotitzats). Les pensions dels treballadors del sector privat es calcula tenint en compte els 25 anys més ben pagats, però a partir de la reforma es farà en funció de tots els anys cotitzats i això comportarà forçosament una disminució.
La reforma implicaria pels treballadors de la docència l'ampliació de l'edat de treball ja que el nou sistema de punts comporta l'obligatorietat de cotitzar un mínim de 42 anys. Tot això en un moment on l'entrada al món laboral dels professionals de la docència cada vegada s' allarga més, pels estudis i per les oposicions que han de passar per accedir a la plaça. Els més joves i les dones seran els més castigats amb la reforma. Els joves perquè estarien plenament afectats per la reforma i la majoria de dones perquè tenen fills i estan un temps de baixa. És una professió molt feminitzada i les dones deixen de percebre el salari durant una part de la carrera a causa de l’aturada per baixa maternal i això repercuteix en el sistema de punts.
Antecedents de la reforma de pensions a França.
Extracte de l'article publicat per Le Monde diplomatique en espanyol.
La primera ministra francesa Élisabeth Born ho va anunciar en la seva presentació davant la premsa el passat 10 de gener: la seva reforma de les pensions figurarà en un projecte de llei de finançament de la Seguretat Social (LFSS) rectificatiu. Segons el parer d'alguns experts en dret constitucional, tal decisió ignora l'esperit, quan no la lletra, de la llei fonamental. De donar crèdit a la crònica política, caldrà suposar que la primera ministra ha triat aquesta opció perquè la Constitució li permet imposar tots els seus textos pressupostaris gràcies al tercer paràgraf de l'article 49 (49.3), i fins i tot limitar el temps de debat parlamentari gràcies a les disposicions del primer paràgraf de l'article 47 (47.1)…
Sigui com sigui, Élisabeth Born ha decidit emprendre-la amb les pensions usant un mecanisme, les LFSS, instaurat en 1996 pel Govern d'Alain Juppé per a tornar a prendre les regnes de la Seguretat Social.
Article 49 El Primer Ministre, prèvia deliberació del Consell de Ministres, plantejarà davant l'Assemblea Nacional la responsabilitat del Govern sobre el seu programa i eventualment sobre una declaració de política general. L'Assemblea Nacional jutjarà la responsabilitat del Govern mitjançant la votació d'una moció de censura, la qual només serà admissible si va signada almenys per una desena part dels membres de l'Assemblea Nacional. La votació tindrà lloc quaranta-vuit hores després de la seva presentació. Només es consideraran els vots favorables a la moció de censura, la qual només podrà ser aprovada per la majoria dels membres que componen l'Assemblea Nacional. Excepte en el que es disposa en el paràgraf següent, cap diputat podrà ser signant de més de tres mocions de censura en el mateix període ordinari de sessions ni de més d'una en el mateix període extraordinari de sessions.
El següent paràgraf és importantíssim perquè ve a dir que si tant l'assemblea com el senat francès no aproven la reforma de les pensions a França, atès que Macron no té majoria parlamentària, el primer ministre podrà plantejar la responsabilitat del Govern davant l'Assemblea Nacional, de la qual amb tota seguretat sortirà victoriós, atès que la majoria del Parlament (aliances incloses) no desitja treure a Macron de la presidència, ni al seu govern, sinó que alguns dels partits estan votant en contra de la reforma de les pensions, perquè prop del 80% dels francesos estan en contra, però una cosa diferent és que aquests partits votin a favor de tirar al president, és a dir, un ardit per a aprovar la reforma de les pensions sense que ells hagin votat a favor.
Si surt airós el president de la moció de censura, podrà llavors aprovar per si només el projecte de reforma de les pensions. Així se salten la voluntat del poble respecte a aquest projecte de reforma de les pensions els representants de la voluntat dels fons d'inversió, que desitgen com més aviat millor gestionar els diners públics dels treballadors francesos de la seguretat social.
El Primer Ministre podrà, prèvia deliberació del Consell de Ministres, plantejar la responsabilitat del Govern davant l'Assemblea Nacional sobre la votació d'un projecte de llei de Pressupostos o de finançament de la seguretat social. En tal cas aquest projecte es considerarà aprovat, excepte si una moció de censura, presentada dins de les vint-i-quatre hores següents, fos votada en les condicions previstes en el paràgraf anterior. Així mateix el Primer Ministre podrà recórrer a aquest procediment per a un altre projecte o una proposició de llei per període de sessió. El Primer Ministre estarà facultat per a demanar al Senat l'aprovació d'una declaració de política general.
La mobilització contra el pla de reforma de la protecció social (també anomenat “pla Juppé”), anunciat pel primer ministre el 15 de novembre de 1995, ha quedat en el record com una victòria sindical. L'oposició de la Confederació General del Treball (CGT) i de Força Obrera (FO) va obligar la dreta a renunciar al seu propòsit d'alinear les pensions del sector públic amb les del privat. La mobilització va durar més de tres setmanes, sense trens ni metre, sovint sense correu .
Després que dos milions de persones es manifestessin per tota França el 12 de desembre, el primer ministre va fer marxa enrere el 15 del mateix mes. Fi del projecte de llei sobre les pensions. En els mesos que van seguir, quan els assalariats ja havien abandonat la lluita, el Govern va aconseguir crear el marc institucional previst en el pla Juppé: llei constitucional del 22 de febrer de 1996, llei orgànica del 22 de juliol i ordenances adoptades el 24 de gener i el 24 d'abril. Aquest nou aparell jurídic va facilitar la ulterior adopció (primer en 2003 i després en 2010) de les mesures la posada en pràctica de les quals es va evitar en 1995, ha contribuït a les pressions que sofreixen els organismes de la Seguretat Social –especialment els que s'ocupen de l'assegurança de vellesa– per a modificar la seva gestió i ha portat a un procés d' estatalització en marxa des de fa dècades.
Ramón Franquesa va ser l'ultim en intervenir i va dedicar el seu discurs a parlar de les pensions, de les mobilitzacions a França i a Perú...
Ramón ha començat la seva al·locució fent al·lusió al temps que feia. Ha dit que amb el Tibidabo nevat i a molt pocs graus sobre zero en aquesta plaça que ens acull cada dilluns, els pensionistes de Marea Pensionista de Catalunya seguim aquí, perquè si el govern va creure en algun moment que amb la pujada del 8% en les pensions ens anaven a callar, ens anàvem a anar tranquil·lament a les nostres cases, estava molt equivocat. Les nostres reivindicacions respecte a les pensions no es resumeixen en una pujada de l'IPC mitjà, volem, evidentment l'IPC real, però també, acabar amb la bretxa de gènere en les pensions, o aconseguir que la pensió mínima ascendeixi a 1084 euros, o tornar a la jubilació als 65 anys, ...
"Marea Pensionista no sols lluita per millorar les lleis que afecten els pensionistes, les nostres reivindicacions van més enllà, són lluites per millorar la Sanitat Pública, les Residències de gent gran, per l'ensenyament públic i de qualitat, per la pujada salarial d'acord amb l'IPC. I continuarem barallant i fiscalitzant que les pujades en la despesa pública no vagin a parar a les empreses privades, ha especificat l'economista i membre de Marea Pensionista de Catalunya Ramón Franquesa".
Informació i imatges de Maxi Martos, redactor de las afueras.