Manifestants del districte de Sant Martí de Provençals davant el Consulat de França, a la Ronda Universitat, 22, de Barcelona, mostrant la seva solidaritat amb les armilles grogues franceses, en la seves reivindicacions contra les reformes del president Macron, el passat 24 de febrer de l'any 2020.
Han transcorregut 3 anys des que els pensionistes i jubilats de Marea Pensionista de Catalunya i la COESPE van manister-se pels carrers cèntrics de Barcelona fins arribar al Consulat Francés de Barcelona, on es van concentrar, per donar suport al poble de França en les seves lluites contra les reformes del seu president Macron.
Avui, 24 de febrer de 2023, la reforma de Macron continua sent contestada ampliament pels moviments socials francesos (milions de persones han sortit al carrer), sindicats, assemblees d'estudiants, treballadors asalariats, etc. Un 80 % de la població francesa està a favor de les mobilitzacions dels pensionistes. El proper 7 de març aquests moviments intentaran bloquejar França, de tal manera que no es pugui realitzar cap tasca personal, social o econòmica.
Marea Pensionista de Catalunya com cada dilluns a la Plaça Universitat de Barcelona, amb calor o fred, amb neu o pluja, està lluitant també contra el que sembla des de fa uns quants anys el cavall de batalla dels fons d'inversió: les pensions públiques, la sanitat pública, l'ensenyament públic, les residències, etc..
Al marge de la guerra a Ucraïna, que Marea Pensionista desitja que s'aturi ja d'una vegada, i el passat dissabte ho va demostrar a la concentració que va tenir lloc a la Plaça de Sant Jaume, de Barcelona, el capital financer està lliurant unes quantes batalles més, perquè ja fa temps que s'està cumplint la llei més important de l'economia política: la tendència decreixent de la taxa mitjana de beneficis del capital. Amb aquesta afirmació Marx situava la causa última de les crisi capitalistes en el procés de producció; en concret en la producció de beneficis.
La taxa de beneficis dels EEUU ha anat decreixent des de mitjans dels anys 50 i està molt per sota del seu nivell en 1947. Ha hagut un decliu a llarg plaç. Aquesta taxa no s'ha mogut en línia recta. En el conjunt de l'economia dels EEUU després de la segona guerra mundial, en l'anomenada Edat d'Or del capitalisme entre 1948 i 1965, aquesta taxa era elevada però decreixent. Aquesta rendabilitat va continuar caient també en el periode de 1965 a 1982. No obstant això, en el periode anomenat "neoliberalisme", de 1982 a 1997, la rendabilitat en EEUU va augmentar, degut als factors contraris a la caiguda dels beneficis: la major explotació de la força laboral estadounidenca (la caiguda de la participació salarial en el PIB), l'abaratiment del capital constant gràcies a les innovacions tecnològiques, un augment de l'explotació de la força laboral en altres parts del món (globalització) i l'especulació en els sectors no productius (especialment en el sector immobiliari i el capital financer), escriu Michael Roberts en el seu llibre "La Larga Depresión. Cómo ocurrió, por qué ocurrió y que ocurrirá a continuación."
El capitalisme no s'extingirà per si mateix, afirma Michael Roberts. "Les crisis i fins i tot un esfondrament són inherents al sistema, per la contradicció principal d'aquesta manera de producció, que és l'acumulació per obtenir beneficis en comptes de per a satisfer unes necessitats. Però, d'altra banda, el capitalisme pot recuperar-se i tornar a començar "endogenament" quan una quantitat suficient de capital vell hagi estat destruïda (en valor, o a vegades físicament, pensem en les guerres físiques que s'estan duent en aquests moments en el món) per a permetre un nou període de rendibilitat creixent.
El capitalisme només pot ser reemplaçat per un nou sistema d'organització social mitjançant l'acció conscient dels éssers humans, i, en concret de la majoria de la humanitat (la classe treballadora global). Sense aquesta acció conscient, el capitalisme pot continuar avançant a trompades, o pot ser que la societat acabi sumint-se de nou en la barbàrie. I amb "barbàrie" em refereixo a una caiguda dràstica de la productivitat del treball i de les condicions de vida fins a nivells precapitalistes.
La República de Roma va aconseguir expandir-se amb ungles i dents durant 500 anys gràcies a la màquina de guerra finançada amb el treball dels pagesos lliures i les terres dels hisendats. Més tard, un imperi Romà basat principalment en la possessió d'esclaus va caure en un declivi de 400 anys abans que el món europeu es col·lapsés, endinsant-se en la barbàrie. La teconologia dels romans (derivada de les innovacions prèvies dels grecs) va quedar oblidada en la seva major part i va deixar d'utilitzar-se. Això podria tornar a ocórrer i, en un món en el qual les coses canvien tan de pressa, podria succeir molt més ràpidament."
Si la guerra a Ucraïna continua, Europa i una bona part del món quedarà sumida en un dolor inexplicable. És el moment d'aturar-la no tenim cap altra sortida.
Antecedents de la lluita per les pensions a França.
Marea Pensionista es manifesta en solidaritat amb la lluita del poble francès en defensa de les seves pensions: "tous ensemble" contra la reforma de Macron.
Més d'un miler de pensionistes es van manifestar pels carrers del centre de Barcelona en solidaritat amb els armilles grogues francesos, que lluiten per mantenir el sistema de repartiment de les pensions en el seu país i en contra de les reforma del president Macron, des de fa més de 50 dies. El govern de la República Francesa, al cap del qual es troba Emmanuel Macron justifiquen les reformes de les pensions amb l'argument de que la despesa per aquest concepte no pot superar el 14% del PIB (en aquests moments es troben en el 13,8% del PIB).
Els manifestants van fer el recorregut des de la Plaça Universitat fins a la Ronda Universitat, 22, on està ubicat el Consultat Francès, per mostrar la seva solidaritat amb el poble francés, que lluita per mantenir el sistema públic de pensions de repartiment al seu país.
Com cada dilluns, des del 10 de setembre del 2018, els pensionistes de Catalunya es van concentrar a la Plaça Universitat per lluitar contra la destrucció del sistema públic de pensions, el passat 24 de febrer. En aquesta ocasió, Marea Pensionista es va pronunciar clarament a favor dels ciutadans francesos, que porten lluitant des del 5 de desembre de l'any 2019 contra la reforma del sistema públic de repartiment de les seves pensions que vol imposar el president Macron.
La reforma de les pensions públiques a França podria reduïr les pensions entre un 20 i un 50%.
La mobilització social a França deriva de la reforma de les pensions plantejada pel president Emmanuel Macron, que aspira a unificar els 42 règims especials de jubilació, per un únic sistema per punts, que, segons el president, afavoriria la igualtat entre els treballadors. Aquesta reforma ha estat debatuda des de l'any 2017 amb els sindicats. Malgrat la seva complexitat, el sistema francès és un dels més avançats d’Europa, ja que garanteix als pensionistes un poder adquisitiu semblant al què disposaven durant la seva vida activa. Només el 8% de la gent gran a França es troba en risc de pobresa.
Els treballadors dels transports públics van encapçalar la protesta, el passat 5 de desembre de 2019, atès que és un dels col·lectius més perjudicats per la reforma. El seu règim especial de pensions els permet jubilar-se a partir dels 52 anys, deu anys abans de l’edat que estipula el règim general. Aquest privilegi es justifica perquè fan horaris nocturns o han de treballar els festius.
El sistema per punts permet al govern –o la institució pública encarregada d’això– determinar el valor del punt i de la pensió. Per tant, mantenir el control de la despesa destinada a les prestacions i ajustar-lo en funció de la conjuntura econòmica. És a dir, rebaixar-lo en cas de recessió.
Encara que en el govern hi ha discrepàncies sobre la necessitat d’establir en 64 anys l’edat de referència per jubilar-se, aquesta mesura afavorirà en qualsevol cas trajectòries professionals més llargues.
La reforma preveu penalitzar els que es jubilin als 62 anys, l’edat legal actual, perquè veuran reduïda la pensió un 10%. No obstant, si els treballadors es jubilen als 63 la reducció serà del 5% i, aquells que es jubilin als 65 anys es beneficiaran d’un augment del 5% i, si ho fan als 66 anys, l’augment serà del 10%.
La pensió dels funcionaris es calcula a partir dels últims sis mesos treballats. Segons la reforma, la pensió deixarà de calcular-se en funció dels últims sis mesos de treball i passarà a fer-se en funció del conjunt de la carrera (més de 40 anys cotitzats). Les pensions dels treballadors del sector privat es calcula tenint en compte els 25 anys més ben pagats, però a partir de la reforma es farà en funció de tots els anys cotitzats i això comportarà forçosament una disminució.
La reforma implicaria pels treballadors de la docència l'ampliació de l'edat de treball ja que el nou sistema de punts comporta l'obligatorietat de cotitzar un mínim de 42 anys. Tot això en un moment on l'entrada al món laboral dels professionals de la docència cada vegada s' allarga més, pels estudis i per les oposicions que han de passar per accedir a la plaça. Els més joves i les dones seran els més castigats amb la reforma. Els joves perquè estarien plenament afectats per la reforma i la majoria de dones perquè tenen fills i estan un temps de baixa. És una professió molt feminitzada i les dones deixen de percebre el salari durant una part de la carrera a causa de l’aturada per baixa maternal i això repercuteix en el sistema de punts.
Reduïr la despesa social.
"El president Emmanuel Macron segueix el camí marcat per l'OCDE al 1981 de reduïr la despesa en protecció social. Des de llavors, el retrocés no s'ha aturat: pujada de l'edat de jubilació de 60 fins als 62 anys; augment del nombre de trimestres cotitzats necessaris per tenir dret a una pensió completa, de 161 trimestres a 172 trimestres al 2035; càlcul de la pensió en base als 25 millors anys de la carrera i no als 10 millors, etc.", segons el diari Le Monde Diplomatique.
L'Organizatció per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) va nèixer oficialment el 30 de setembre de l'any 1961, quan la Convenció va entrar en vigor establint la seva seu a París. Des d'un punt de vista pràctic, els treballs que realitza l'OCDE es materialitzen en informes i recomanacions.
L'OCDE ha vist com es frustaven els seus plans per aconseguir privatitzar les pensions públiques, perquè la rendibilitat d'aquests plans de pensions individuals ha sigut negativa (recordem el cas de Xile). Per tant, obligant als governs a reduïr la quantia de les pensions, sigui pel sistema de punts adquirits al llarg de la teva vida laboral, o per altre sistema similar, obligarien als treballadors a contractar una pòlissa "extracomplementària", sota la forma d'inversions en fons de pensions. D'aquesta manera s'obririen per fi perspectives pels fons de pensions.
Privatitzar les pensions.
El representant en França del fons de pensions BlackRock, Jean François Cirelli, va ser invitat a participar en el Comité d'Acció Pública 2022 (CAP 2022). Aquest comité, creat per Macron, té com objectiu identificar les "reformes estructurals" prioritàries , així com les mesures "d'estalvi significatiu i duradores" que l'Estat haurà d'instaurar, encara que això pugui portar amb ell certes "transferències al sector privat"...
BlackRock, el gegant de la gestió d'actius, factura 12.000 milions de dòlars a l'any, és a dir, més de dues vegades i mitja el PIB de França. Entre els seus clients es troba el fons sobirà norueg, el més gran del món, però també acull a ciutadans de a peu, que pugin disposar d'un mínim de 600 euros.
El seu èxit es deu al superordinador Aladdin, format per 6.000 servidors d'alt rendiment que realitza el seguiment diari de d'uns 20 bilions de dòlars. Però el seu veritable èxit és degut a que molts líders polítics han decidit confiar en ell. Així, alguns governs i bancs centrals han fet servir els seus serveis per a posar a proba els seus sistemes financers, després de la crisi del 2008. Per exemple, el Banc Central Europeu. El Banc d'Espanya es troba entre els seus clients també. Edifici de BlackRock a Nova York.
Blackrock recomana al govern francès el Plà Europeu de Pensions individuals (PEPP).
"En un document publicat al juny del 2019 intitulat "La llei Pacte: el pla de pensions adequat", el representant en França del fons de pensions BlackRock, Jean François Cirelli va interferir en el debat polític per presentar les seves recomanacions adreçades, tan al govern francés, com als empresaris i als representants dels treballadors, destinades a fer més atractius els sistemes d'estalvi per a les jubilacions. Suggereix a París que s'integri en el marc de la nova reglamentació del pla Juncker i del seu producte paneuropeo de pensions individuals", segons el diari Le Monde Diplomatique, de gener del 2020.
BlackRock en la "Loi Pacte: le bon plan retraite"(La llei Pacte: el pla de pensions adequat), avalua l'actitud dels francesos, envers als plans de pensions privats, i la qualifica de manca de confiança en la capacitat dels mercats financers.
"L’enquesta de Global Investor Pulse 2017 de BlackRock mostra que la qüestió del creixement i la preservació de la riquesa fins a la jubilació és essencial per als estalviadors francesos.
El sistema de pensions de pagament es mantindrà al centre de l’estalvi de jubilació francès. Creiem que les disposicions de la Llei del Pacte pretenen constituir una font d’estalvi addicional, però essencial, que reforçarà la viabilitat d’aquest sistema a llarg termini i ajudarà a solucionar la persistent manca de confiança en ell. Aquests nous plans de jubilació també reforçaran el finançament de l’economia creant una manera perquè els empleats puguin participar directament en l’èxit de les empreses franceses. A mesura que el govern prepara una sèrie de decrets d’aplicació per assolir els objectius de la llei Pacte, en aquest punt de vista presentem les nostres recomanacions sobre les mesures que contribuiran a la seva implementació amb èxit.
Avaluem l’actitud dels estalviadors francesos envers els estalvis de jubilació i la paradoxa entre la taxa d’estalvi tradicionalment alta a França i la falta de confiança en la capacitat que els mercats financers puguin proporcionar rendiments estables a llarg termini, necessaris per assegurar ingressos de jubilació adequats. T’expliquem perquè pensem que aquesta reforma és tan important per donar resposta al comportament i inquietuds dels estalviadors francesos, quines reformes i incentius calen per restablir la confiança en el sistema d’estalvi de jubilació i algunes recomanacions per al futur. Realitzem diversos suggeriments sobre com les reformes de pensions implementades amb èxit en altres països es podrien adaptar a l’entorn d’estalvi a França."
Clica aquí si vols llegir Loi Pacte: le bon plan retraite.
Un cop finalitzada la manifestació dels pensionistes, aquests es van concentrar davant de la seu del Consultat de La República Francesa, on Francesc Sala, membre actiu de Marea Pensionista, va llegir el comunicat de la Coordinadora Estatal de Pensionistes. El comunicat expresava la solidaritat, la fraternitat i el recolçament dels pensionistes espanyols a la lluita que mantè el poble francès contra la reforma de les pensions, que Macron vol implantar. Aquesta reforma té com objectiu, destruir el sistema públic de pensions, un sistema de repartiment que es troba entre els millors i més alts d'Europa. Macron vol baixar les pensions entre un 20 i un 50%. També, vol obrir les portes als fons privats de pensions, als seus amics, els tiburons de les altes finances, com BlackRock.
La implantació del PEPP (Producte Panaeuropeu de Pensions Individuals) constitueix un escandalós recolçament al capital financer global, canalitzant l'estalvi vers les inversions a llarg plaç de la UE, amb l'esperança d'arribar a aconseguir reunir 700.000 milions d'euros de dipòsits i donant avantatges fiscals que paguem tots els ciutadans.
"No està de més recordar que en el nostre país ja fem servir diners públics per ajudar al negoci privat de les pensions. Segons el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda, cada any els contribuents perdem uns 2.000 milions d'euros per perdonar impostos a aquells que contracten plans privats de pensions.
Les senyals que estan enviant les institucions europees és molt perillosa i preocupant, perquè implica que estan més preocupats per millorar el negoci privat que per millorar el sistema públic", segons informava Eduardo Garzón (Economista i professor d'Economia i Hisenda Pública en l'Universitat Autònoma de Madrid) en el diari digital Público, el dia 5/4/2019.
Eduardo Garzón continua explicant en el seu article que els fons d'inversió no tenen res a veure amb les pensions, atès que només són fons d'inversió financera. Que les comisions aplicades per les entitats financeres s'emporten una tercera part de la pensió. Un estudi recent de l'IESE business School sobre 313 fons privats de pensions espanyols, 58 van tenir rendabilitat negativa, és a dir, els estalviadors van perdre diners, i 233 van tenir una redabilitat mínima, més baixa que la que donava si compraves deute públic.
"En definitiva, finalitzava Eduardo Garzón, la Unión Europea y la mayoría de partidos políticos que la nutren continúan (lejos de toda sorpresa) contaminados por los principios neoliberales, cuya filosofía radica en que hay que dar prioridad y ventajas a lo privado frente a lo público. Este caso reciente del plan paneuropeo de pensiones privadas es el enésimo paso de deterioro del Estado social, que desgraciadamente lleva mucho tiempo aplicándose en nuestras sociedades."
Van votar a favor del PEPP el PP, Ciudadanos, PNV, UPyD, PdCat, amb l'abstenció dels socialistes i en contra Podem, Izquierda Unida, Equo, ERC,...
Valdis Dombrovskis, responsable de l'Unió d'Estabilitat Financera, Serveis Financers i Mercats de Capital va dir que "gràcies a l'acord sobre el producte de pensions personal paneuropeu, els ciutadans de la UE tindrien més opcions per estalviar de cara a la seva jubilació. Els proveïdors de pensions personals podran vendre el PEPP en tota la UE amb un sol registre, el que canalitzarà els estalvis vers a les inversions a llarg termini. Això conduirà a impulsar l'ocupació i el creixement en l'UE. Aquest acord és un primer pas important vers a la construcció d'un veritable mercat paneuropeu per a productes de pensions personals" , i va designar a BlackRock per a dirigir les primeres experiències, segons informa Sylvain Leder, en el seu article publicat a Le Monde Diplomatique "Blackrock, les finances en ajuda dels pensionistes francesos", de gener del 2020.
Antecedents de la lluita per les pensions públiques a Alemanya.
El 48% de totes les pensions públiques a Alemanya están per sota dels 800 euros mensuals, i el 62% per sota dels 1.000.
Les reformes més importants dels sistemes de pensions europeus, juntament amb Espanya, s'han dut a terme a Alemanya, Itàlia, França, Suècia, Grècia i Àustria.
La seu del consulat alemany a Barcelona es troba situada a la torre Mapfre.
La reforma de l'assegurança de pensions que va entrar en vigor el 1.1.1992 va suposar un canvi radical en el càlcul de les pensions passant a prendre com a referència un sistema de punts individuals per calcular l'import de les mateixes. Les pensions dels homes resultaven d'una mitjana de 41,4 anys de cotització i 1,02 punts acumulats per any (Alemanya oriental: 44,51 anys; Alemanya occidental: 40.47 anys). En el cas de les dones la mitjana d'anys cotitzats va ser de 30,4 i la de punts acumulats per any treballat de 0,75. Les diferències entre les dues parts d'Alemanya són considerables. A Alemanya oriental les dones jubilades van cotitzar durant un període mitjà de 41,0 anys, a Alemanya occidental només 27,6 anys.
La Confederació Alemanya de Sindicats (DGB) exigeix elevar la taxa de reemplaçament, per evitar que a partir de l'any 2040 "milions de persones ara joves siguin abocades al risc de descens social o inclús a la pobresa en la vellesa.
La Confederació Alemanya de Sindicats (DGB) calcula que un treballador nascut al 1963 amb un salari brut de 2.500 euros mensuals i amb 40 anys de cotitzacions a la Seguretat Social rebrà una pensió de 800 euros al mes. Una cuinera amb un salari mensual de 1.943 euros que hagi cotitzat 40 anys rebria al 2030 una pensió de 677 euros (abans de la reforma del sistema de pensions del 2000 hauria rebut 832 euros).
Una infermera de la Sanitat Pública que cobri un salari de 2.741 euros cobraria, amb una taxa de remplaçament de 47,9 %, 985 euros i al 2030 cobraria, amb una taxa de remplaçament del 43%, 884 euros. La taxa de remplaçament és el tant per cent del salari que cobrarà una persona quan es jubili. Exemple, si un treballador cobrava 2.000 euros quan estava en actiu i la taxa de remplaçament quan es jubili és del 50%, cobrarà 1.000 euros de pensió.
La DGB exigeix elevar la taxa de remplaçament per evitar que a partir de l'any 2040 "milions de persones ara joves siguin abocades al risc de descens social o inclús pobresa en la vellesa.
La taxa de reemplaçament del sistema de pensions alemany estableix l'import de la pensió denominada estàndar en relació als ingressos mitjans obtinguts pel conjunt dels treballadors i treballadores. La pensió estàndar la percep aquell treballador que hagi cotitzat a la Seguretat Social durant 45 anys i hagi percebut en aquest període el salari mitjà i per tant en el moment de la jubilació compti amb 45 punts de cotització.
La taxa de reemplaçament de la pensio estàndar és del 48% abans d'impostos. En l'any 2000 es situava aquesta taxa al voltant del 53%. Fins al 2030 la taxa de reemplaçament baixarà fins al 43%. La taxa de reemplaçament individual pren com a referència el salari mitjà de tota la vida laboral, per la qual cosa no es refereix a l'últim salari percebut.
La DGB exigeix que l'assegurança de pensions deixi d'abonar pensions no basades en cotitzacions, com per exemple els 7.000 milions d'euros anuals destinats al pagament de la pensió a mares amb fills nascuts abans de 1992, i que aquestes s'abonin a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat.
La DGB proposa un increment gradual del 0,3% de la quota fins al 22% per crear un fons de reserva demogràfic. Argumenta que en l'actualitat 100 treballadors financen amb les seves cotitzacions les pensions de 68 jubilats, i és probable que fins l'any 2060 el nombre de cotitzants caigui un 25%. Una reserva demogràfica permetria mantenir estable la quota de l'assegurança de pensions. La DGB tem que, en cas contrari, el fons de reserva (de 36.000 milions d'euros en l'actualitat) s'esgoti fins al 2030.Actualment el 21% de la població té més de 65 anys, fins al 2060 el percentatge d'aquest segment d'edat, probablement augmentarà fins arribar al 35%. En cas de no introduir reformes de calat en les despeses de pensions podria passar del 9,3% del PIB en 2015 al 12,8% al 2060.
Així mateix afirma que els plans de pensions complementaris privats no seran suficients per garantir una pensió suficient. La DGB critica que aquest sistema, a més de no estar a l'abast dels treballadors amb ingressos baixos, delega en el treballador la totalitat de la previsió per a la vellesa i considera que els únics beneficiaris són les assegurances que ofereixen aquest tipus de pòlisses i advoquen per eliminar la modalitat subvencionada de pensions privades
La DGB assenyala que només una de cada sis persones de 64 anys d'edat compta amb un treball subjecte a cotitzacions a la Seguretat Social, el percentatge de persones que accedeix a la jubilació des de l'ocupació és molt baix. Així mateix, adverteix el perill que suposa augmentar a 67 anys l'edat regular de jubilació, reforma que entrarà en vigor al 2031 ja que, a dia d'avui, la gran majoria dels treballadors haurà de suportar importants minoracions de les seves pensions. Per això proposa flexibilitzar el pas de la vida laboral a la jubilació i millorar la pensió per incapacitat laboralL'oposició parlamentària, el partit La izquierda i els Verts recolçen els plans dels sindicats.
L'edat regular d'accés a la jubilació per als nascuts a partir de 1953 és de 65 anys y set mesos.
Seguint el pla d'ampliació gradual de l'edat regular d'accés a la jubilació per als nascuts a partir de 1953, l'edat regular de jubilació s'amplia en un mes i serà de 65 anys i set mesos. En els propers anys l'edat s'ampliarà dos mesos anualment, finalitzant el procés quan els nascuts el 1964 puguin accedir a la jubilació als 67 anys. El consell econòmic de la CDU ja ha fet una crida instant a retardar l'edat regular d'accés a la jubilació més enllà dels 67 anys.
Existeix una bonificació del 6% per a aquells treballadors que ampliïn la seva vida laboral a partir dels 67 anys. El model austríac preveu bonificacions del 8% a partir d'el primer any d'ampliació de la vida laboral.
La pedra angular de la reforma de les pensions de l'any 2002 a Alemanya va ser la transferència d'una part del sistema de repartiment col·lectiu a un sistema de capitalització amb contractes de jubilació individuals.
El partit conservador CDU/CSU proposa mantenir les reformes de les pensions realitzades al 2017, és a dir, ampliació de l'edat regular de jubilació als 67 anys, i formar una comissió d'estudi del futur de les pensions fins a l'any 2030.El partit socialdemòcrata (SPD) es compromet a mantenir fins el 2030 la cotització per sota del 22%. Proposen crear una pensió solidària per aquelles persones que tinguin llargs periodes de cotització, però pensions molt baixes. Descarten augmentar l'edat regular de jubilació més enllà dels 67 anys.L'esquerra alemanya proposa una renda mínima garantida de 1050 euros mensuals financiada per l'Estat. L'edat regular de jubilació serà de 65 anys, aquell que tingui cotitzats a la Seguretat Social 40 anys podrà jubilar-se als 60 anys d'edat, sense que s'apliqui un coeficient reductor. Volen eliminar les subvencions estatals als plans privats de pensions.
Informació i imatges de la manifestació de M.Martos.