Investiguen un incendi provocat en un bloc ocupat per famílies sense recursos a Villalba: "Van intentar cremar-nos vives"
Al voltant de 70 persones, entre elles menors i gent amb discapacitat, van ser desallotjats pel foc, iniciat en tres focus en aquest bloc propietat de la Sareb. L'Assemblea d'Habitatge del municipi lamenta la criminalització de l'Ajuntament de les famílies que ocupen necessitat. Exigeixen solucions per a les persones que han perdut la seva llar.
Almenys tres focus diferents.
Fonts de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil apunten a Públic que va haver-hi almenys tres focus pels quals es van propagar les flames, la qual cosa indica que l'incendi va ser premeditat. Després d'una inspecció ocular, els investigadors estan a l'espera que les mostres recollides siguin analitzades per a determinar si es van utilitzar acceleradors incendiaris, segons informava JAIRO VARGAS MARTÍN@JAIROEXTRE. al diari digital Público.es, el passat 29 de desembre.
Segons aquest periodista l'edifici d'habitatges, que pertany a la SAREB, estava sent ocupat per famílies sense llar. L'Assemblea d'Habitatge informa que els ocupants porten dos anys tractant de negociar lloguers socials amb l'entitat pública, però només han rebut denúncies i processos judicials per al desallotjament. Tan sols una de les famílies ha pogut regularitzar la seva situació amb Sareb, expliquen els activistes, que exigeixen que es facin els treballs de neteja i desinfecció perquè els evacuats puguin tornar als pisos en els quals porten des que van decidir okuparlos al desembre de 2020.
L'entitat assegura que està "en contacte i en coordinació amb els Serveis Socials de l'Ajuntament de Collado Villalba per a realitzar les actuacions necessàries i per a reallotjar de manera immediata a les famílies vulnerables que el consistori de la localitat determini". No obstant això, segons els afectats, de moment no s'han posat en contacte amb ells.
L'única actuació que han vist els veïns ha estat l'arribada d'una empresa privada de seguretat a l'edifici que acudia, segons els han explicat, per a col·locar alarmes en els habitatges, on encara estaven les pertinences dels afectats. Ara temen que aquest incendi serveixi de pretext per a tapiar els habitatges i deixar sense casa a les al voltant de 70 persones que aquí residien fins a aquest incendi provocat.
Des de la Sareb, propietària d'aquests immobles, es remeten al comunicat emès aquest dijous en el que lamenten els fets i informen que l'immoble ha resultat molt danyat.
Aquesta notícia es va publicar originàriament en castellà.
Antecedents de la SAREB: "L' última gran estafa a la societat espanyola", segons el llibre de Manuel Gabarre, "Tocar fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler."
"En definitiva, és la societat espanyola qui finalment es farà càrrec del deute de SAREB a través dels impostos."
La SAREB va ser constituïda a la fi de 2012 amb un capital de 4.800 milions d'euros. Més de la meitat d'aquest capital era d'origen privat (56%) i la resta era d'origen públic (44%). Però la qüestió central és que SAREB va rebre un préstec de més de 50.000 milions d'euros per part de la Unió Europea. El Consell Europeu va prestar més de 50.000 milions d'euros a l'Estat espanyol amb l'obligació que els emprés a pagar els deutes que les entitats bancàries arruïnades tenien amb altres entitats financeres (concretament, el préstec concedit per la Unió Europea a SAREB era de 52.110.000.000 d'euros. A aquesta quantitat cal afegir els interessos que ha pagat SAREB per aquest préstec. D'acord amb el seu Informe de gestió de 2018, aquests ascendien a 4.841 milions d'euros, dels quals 2.784 milions s'han destinat a les entitats que van cedir els seus actius a SAREB).
La finalitat de SAREB era la de convertir-se en un tallafocs, fet de diners públics, amb el propòsit d'evitar que la crisi espanyola es propagués per tota Europa. Aquest perill provenia que els bancs estaven fortament endeutats entre si. Si entitats importants com Bankia o Catalunya Banc no haguessin retornat els préstecs que havien rebut d'altres bancs europeus, també els podrien haver arrossegat a la fallida.
Recordem que l'endeutament exterior de les entitats financeres espanyoles va aconseguir 1,1 bilions d'euros, que és una quantitat major que tot el PIB espanyol. L'endeutament exterior de les entitats financeres es va multiplicar per sis entre 1999 i 2007, que va ser el llindar de la crisi bancària, segons Europe G, Policy Brief. num.5.
El capital públic va ser aportat a través del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), que va ser creat en 2008 i ha estat l'encarregat de lliurar les subvencions al sistema financer. Per part seva, el capital privat el van aportar les entitats financeres, encara que aquesta aportació només va aconseguir el 5% del valor del préstec que SAREB va rebre de les institucions europees. D'altra banda, les entitats financeres que van fer les aportacions compensarien part de les pèrdues suportades amb els serveis que anaven a prestar la SAREB.
Els diners que SAREB va rebre prestat s'empraria a comprar, amb un important descompte , els béns immobiliaris dels bancs i de les caixes fetes fallida. SAREB va comprar els actius immobiliaris amb un descompte en relació al que els bancs havien pagat anteriorment, encara que molts d'aquests béns havien perdut tot el seu valor. Per exemple, entre els béns adquirits per SAREB hi havia solars on no sembla que existeixi la capacitat d'edificar cap habitatge, ni tan sols a llarg termini. També va adquirir préstecs a empreses dedicades a la promoció immobiliària, que ja estaven dissoltes i deutes hipotecaris que mai anaven a ser retornades.
La finalitat de SAREB consistia a comprar béns immobiliaris per a després tractar de revendre'ls a fons voltor per un preu molt menor del quel s'havia pagat. En aquest sentit, convé reparar en el següent: si en el mercat s'hagués pagat per aquests béns un preu similar al que havien costat, és allí on els haurien venut les entitats financeres, en lloc de vendre'ls a una entitat finançada per l'Estat.
El que succeeix en realitat és que tots els implicats en la constitució de SAREB eren conscients que aquesta entitat no anava a ser capaç de retornar el préstec dels 52.000.000 milions d'euros. Tots sabien que l'Estat seria qui finalment assumiria la major part del seu cost. L'obligació que el sector públic sigui qui finalment es vegi obligat a pagar descansa en la imposició del Consell Europeu, que va obligar l'Estat espanyol a avalar el deute de SAREB durant l'atac especulatiu que va tenir lloc en l'estiu de 2012.
D'altra banda, SAREB es va crear amb un termini de durada de quinze anys. Per això també, des de 2013 s'estava desfent vertiginosament dels seus béns en un procés de venda totalment opac. Però, quan ja no quedin béns que vendre i SAREB no pugui afrontar les quotes préstec, s'executarà l'aval. Així és com l'Estat haurà de córrer amb la part del préstec que no s'hagi retornat.
SAREB ha estat gestionada per entitats privades, encara que és una entitat amb una finalitat i amb un finançament públic.
La finalitat de SAREB era la de convertir-se en un tallafocs, fet de diners públics, amb el propòsit d'evitar que la crisi espanyola es propagués per tota Europa. Aquest perill provenia que els bancs estaven fortament endeutats entre si. Si entitats importants com Bankia o Catalunya Banc no haguessin retornat els préstecs que havien rebut d'altres bancs europeus, també els podrien haver arrossegat a la fallida.
Recordem que l'endeutament exterior de les entitats financeres espanyoles va aconseguir 1,1 bilions d'euros, que és una quantitat major que tot el PIB espanyol. L'endeutament exterior de les entitats financeres es va multiplicar per sis entre 1999 i 2007, que va ser el llindar de la crisi bancària, segons Europe G, Policy Brief. num.5.
SAREB ha estat una de les principals operacions polítiques que ha tingut lloc a Espanya durant els últims anys. D'aquesta operació s'han beneficiat els fons d'inversió estrangers, que venien principalment dels Estats Units, la banca nacional i alguns personatges del panorama polític com la família Aznar Botella i fins i tot Rodolfo Martín Villa, que va ser conseller de SAREB des de la seva constitució. La principal damnificada és la societat espanyola en el seu conjunt.
SAREB va adquirir un total de 257.136 habitatges. A més, SAREB manifesta que tenia 352.000 propietats, incloent habitatges i solars.
Un terç dels préstecs als promotors immobiliaris estava garantit per habitatges acabats i entorn d'un cinquè per sòl urbà. Prenent aquesta dada com a base del càlcul dels béns adquirits per SAREB, es conclou que aquesta entitat va adquirir 169.164 habitatges que eren la garantia dels préstecs que va comprar. Si a això li sumem les 87.792 habitatges provinents de subhastes judicials, SAREB va adquirir un total de 257.136 habitatges. A més, SAREB manifesta que tenia 352.000 propietats, incloent habitatges i solars.
Manuel Gabarre va clavar què passaria amb l'aval de 52.110.000.000 d'euros: "...el que succeiria amb el deute de la SAREB, que quan aquesta societat fos incapaç de retornar les quotes del préstec que la UE li va concedir la part no retornada seria immediatament computada com a deute públic. L'Estat serà així qui s'encarregui de pagar en tant que va ser qui va avalar el préstec."
Ni deu mesos han passat des que l'Eurostat digués que la martingala per a amagar el deute de la Sareb no colava més. Després d'haver d'assumir al març de 2021 els 35.000 milions de deute de la Sareb que estava avalada per l'Estat espanyol i augmentar el deute públic del 117% al 120% del PIB en un sol dia, el Consell de Ministres va aprovar un Reial decret llei per a modificar la norma que impossibilitava a l'Estat superar el 50% de les accions del “banc dolent” (SAREB), pas fonamental per a fer-se amb el control de l'entitat.
La SAREB va ser configurada com una entitat privada per a evitar així tots els controls de l'administració pública i els procediments administratius per a vendre els seus béns.
En el diari El Salto, Martín Cuneo continuava explicant com un cop nacionalitzat el deute de 35.000 milions d'euros del banc dolent (SAREB), és a dir, un cop que els contribuents espanyols ens fariem càrrec amb els nostres impostos de pagar la estafa, tots els inmobles, solars, hipoteques, prèstacs impagats, etc. que no havia sigut capaç de vendre passarien a ser gestionats per dos grans fons voltor, perdent així la possibilitat de disposar d'un parc públic d'habitatge amb una grandària suficient per a fer front a l'especulació duta a terme per les elits econòmiques.
Se sabia des de principi d'any i el passat 11 d'abril es va fer oficial: dos fons d'inversió estatunidencs que acumulen innombrables denúncies per assetjament immobiliari i operacions especulatives es faran càrrec de gestionar i vendre la gegantesca cartera de la Sareb, una entitat recentment nacionalitzada.
La notícia va passar desapercebuda, però les conseqüències no trigaran a sentir-se. Aliseda i Anticipa —dues gestores immobiliàries de Blackstone— s'encarregaran del 45% dels actius del banc dolent, i Hipoges —dependent del fons d'inversió KKR— es farà càrrec de l'altre 55%. En conjunt, comercialitzaran a partir de juliol 25.300 milions d'euros en immobles, sòls, hipoteques i préstecs impagats.
La decisió del Govern resol per la via dels fets el debat mediàtic i parlamentari en el marc de la Llei d'Habitatge sobre la necessitat de traspassar el patrimoni de la Sareb al parc públic d'habitatge, una mesura irrenunciable per al moviment d'habitatge i, en principi, també per a Unides Podem i uns altres dels aliats del PSOE, els vots del qual necessita Pedro Sánchez per a aprovar la llei.
Per a Manolo Gabarre, autor de Tocar fons. La mà invisible darrere de la pujada del lloguer, la cessió de la cartera de la Sareb a Hipoges i Blackstone és un capítol més d'una “estafa immobiliària” que es remunta a 2012, quan el llavors ministre d'Economia, Luis de Guindos, va crear la Sareb per a comprar amb diners prestats per Europa i avalat per l'Estat centenars de milers d'actius immobiliaris de les caixes fetes fallida.
Quan una dècada de mala gestió es va fer inocultable i la UE va assenyalar que el deute del banc dolent era en realitat deute de l'Estat, al Govern no li va quedar més remei que comprar les accions que li faltaven per a tenir majoria en l'entitat.
Les operacions de venda de pisos públics per part de l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid —1.806 habitatges socials a Blackstone i 3.000 al fons Goldman Sachs-Azora respectivament— empal·lideixen en comparació amb la cartera que la Sareb ha lliurat a Hipoges i Blackstone per gestionar i vendre en el mercat lliure, diu Gabarre al Salto.
La Sareb posseeix 55.000 habitatges, 15.000 de les quals seran convertides en habitatges socials, segons el propi banc dolent. No obstant això, apunta Gabarre, les xifres poden ser molt majors, ja que la major part dels béns del banc dolent són crèdits a promotors, “per la qual cosa encara continua incorporant immobles” a mesura que es van resolent els llargs concursos de creditors.
Dels 25.300 milions d'euros adjudicats a Blackstone i Hipoges, la meitat correspon a préstecs al promotor impagats. “Malgrat ser béns públics i que en la Llei d'Habitatge l'Estat diu que crearà un parc públic i que prohibeix la venda d'habitatge públic, estan fent exactament el contrari”, acusa Gabarre.
Per a aquest advocat i investigador de delictes econòmics en l'Observatori Code, el cas de la venda d'habitatge públic de la Sareb és “molt més greu” que els escàndols que van comprometre a Ana Botella i a Ignacio González: “No sols el volum és molt major sinó que el responsable ja no és el Partit Popular sinó el propi Partit Socialista, el Ministeri d'Economia concretament”. El fet que la Sareb depengui de les decisions del Ministeri de Nadia Calviño i no del de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana o del Ministeri d'Assumptes Socials diu molt: “L'habitatge es continua tractant com una mercaderia financera”, apunta Gabarre.
La redacció de las afueras.