Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Divendres, 22 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 IMGP6870 opt

El fons voltor Azora, a judici pels "abusos" als inquilins a Catalunya.

El Col·lectiu Ronda i el Sindicat de Llogateres asseuran per primera vegada a un fons voltor en la banqueta per la inclusió d'una sèrie de "clàusules abusives" en el contracte d'una veïna de Granollers el lloguer de la qual va pujar de 385 a 897 euros.

Silvia Torres portava gairebé sis anys vivint en un pis a Granollers (Barcelona) que al principi li costava 385 euros mensuals. El propietari era Banc Sabadell, però quan faltava poc per a acabar el contracte, el banc el va vendre al fons voltor Azora. Si volia renovar i quedar-se a casa seva, l'empresa va notificar a Silvia que el seu lloguer pujaria a 690 euros en els següents tres anys, i a 897 euros els quatre que quedarien fins a la seva finalització. "Jo era conscient que hi hauria una pujada, però triplicar el lloguer és una altra cosa. Aquest pis no el val", explica Silvia per telèfon a Público, en un reportatge d'EMMA PONS VALLS@EMMPONS., al diari digital Público.es.

Si la dictadura del proletariat era dolenta, la dictadura del capital és igual o pitjor.

IMGP6939 2 opt

"Entre totes les societats "consolidades per integració global", és a dir, financerament integrades en Banc Sabadell, apareixen 11 bancs i societats que estaven domiciliades en paradisos fiscals de la llista de la OCDE com Andorra, les Bahames, Mònaco, les Caiman i també a Luxemburg."

libros al rescate de los paraisos fiscales juan hernandez viguerasIMG 20221212 200227328

 

Juan Hernández Vigueras es pregunta al seu llibre per què no es van condicionar en el seu moment les ajudes del nou Fons d'Adquisició d'Actius als bancs i caixes d'estalvi espanyoles a la supressió de les seves filials en paradisos fiscals?

La resposta és que "el govern va preferir no imposar aquestes condicions limitant-se a transferir diners públics als bancs i caixes escassos de liquiditat, confiant que fora el mercat qui reactivés amb crèdits una economia en recessió, víctima del domini de les finances i l'especulació immobiliària perquè Espanya es va quedar sense banca pública en ser privatitzada; sabem ara que les injeccions milionàries de liquiditat del BCE als bancs no van fer efecte enfront de la crisi financera, però no es va considerar oportú aprofitar l'oportunitat per a millorar la recaptació fiscal sense cap modificació legal. Del primer import subhastat de 5.000 milions del nou Fons d'Adquisició d'Actius Financers, el 20 de novembre de 2008 es van repartir 2.115 milions d'euros entre els bancs i caixes d'estalvi que van vendre instruments financers com a cèdules hipotecàries i bons de titulització que tenien en el seu poder."

Per primera vegada en la nostra història s'ajudava directament al sector bancari donant-li la liquiditat que no aconseguia per la persistència de desconfiança mútua entre els bancs.

L'autor del llibre "Al rescate de los paraísos fiscales. La cortina de humo del G-20" reflexiona i analitza aquesta situació per concloure que "quan el venedor és un grup bancari complex, com és el cas, s'hauria d'haver accentuat la necessitat d'establir certes exigències legals que garantissin prèviament la transparència i el compliment de la legalitat tributària. El cas és que el Banc Sabadell lidera el quart grup bancari espanyol integrat per diferents bancs, marques, societats filials i societats participades que abasten tots els àmbits del negoci financer. Segons la informació legal, disponible en el lloc web del banc, avalada pel conegut advocat Sr. Miquel Roca Junyent com a secretari del Consell d'Administració, el 31 de desembre de 2007 el Banc Sabadell comprenia 56 bancs, asseguradores, societats financeres i immobiliàries i algunes petites elèctriques. I entre totes aquestes societats "consolidades per integració global", és a dir, financerament integrades en Banc Sabadell, apareixen 11 bancs i societats que estaven domiciliades en paradisos fiscals de la llista de la OCDE com Andorra, les Bahames, Mònaco, les Caiman i també a Luxemburg."

Cayman Islands in its region.svg

Situació geográfica de les Illes Caimán.

Així mateix, lligat al Banc Sabadell tenim un fons d'inversions novaiorquès amb seu a les Illes Caiman, el Mellon Offshore Global Oportunitiy Fund, Ltd., una societat exempta de qualsevol tributació.

El més popular dins d'aquest grup potser és el Banc Sabadell d'Andorra, que ofereix als seus clients serveis per a la gestió de grans fortunes, a més d'una selecció de fons d'inversió de les millors gestores internacionals lligades al grup. Entre aquests, trobem societats d'inversió de capital variable de Luxemburg com la Schroeder Investment Management, que al seu torn disposa d'una filial a Suïssa, la Schroeder & Co Bank AG, a Zuric.

Aquesta és la publicitat del Banc Sabadell d'Andorra que figura a la WEB:BancSabadell d’Andorra neix a Andorra l’any 2000 arran de l’aliança entre el grup Banc Sabadell i un consorci d’empresaris andorrans. BancSabadell d'Andorra ofereix una gamma completa de serveis bancaris: banca minorista i corporativa, banca privada i serveis d'intermediació.

Schroeder Investment Management, ES DEDICA A LA COMERCIALITZACIÓ D'INSTITUCIONS D'INVERSIÓ COL·LECTIVA AUTORITZADES CONFORME A LA DIRECTIVA 2009/65. GESTIÓ DISCRECIONAL DE CARTERES, INCLOSES LES PERTANYENTS ALS FONS DE PENSIONS. ASSESSORAMENT SOBRE INVERSIONS. RECEPCIÓ I TRANSMISSIÓ D'ORDRES DE CLIENTS EN RELACIÓ AMB UN O DIVERSOS

 Bermuda in United Kingdom.svg

Situació geogràfica de les illes Bermudes.

I també estan els internacionalment famosos Fidelity funds amb seu a les illes Bermudes i a Luxemburg, amb una àmplia xarxa mundial des d'on emetre títols per a les inversions que busquen rendibilitat amb impagament d'impostos en origen. Fidelity pagava pàgines senceres en la premsa espanyola per a atreure inversions.

Per tant, com la majoria d'aquestes entitats financeres del complex grup bancari emeten valors sota la marca Banc Sabadell i, conegut el repartiment dels 2.115 milions d'euros de diners públics en la subhasta referida, sorgeix la possibilitat que el  Fons d'Adquisició d'Actius Financers (el govern) hagi adquirit actius financers del Banc Sabadell Andorra, Sabadell d'Andorra Borsa, Sabadell d'Andorra Inversions Societat Gestora, SA, Banc Atlàntic Bahames Bank & Trust Ltd, Sabadell Internacional Capital de les Caiman o altres registrats en notoris paradisos fiscals, explica Juan Hernández Vigueras en el seu llibre "Al rescate de los paraísos fiscales. La cortina de humo del G-20."

Com també podria suposar-se que, dins del lot d'actius, estan inclosos els 11 milions d'euros en bons emesos pel Banc Sabadell d'Andorra que el Banc Sabadell ha venut al govern per 1.200 milions d'euros, i que es troben entre els "dèbits representats per valors negociables".

En la corresponent sessió del Congrés, un diputat va traslladar aquestes suposicions, en forma de preguntes al ministre d'Economia com a president del Consell Rector del Fons, sense que les respostes obtingudes buidessin els dubtes plantejats.

En aquests moments de la història un petit grup, numèricament insignificant però amb un gran  poder econòmic, poden imposar les condicions de vida i treball a la gran majoria de la societat. Estem, per tant, davant d'una amenaça a la llibertat d'aquesta majoria. Més concretament, quan l'1% més ric de la població mundial poseeix més riquesa que el 99% restant de les persones del planeta, estem davant d'un problema de llibertat per aquest 99%. És una bretxa molt gran, i més quan "el poder i els privilegis s'estan fent servir per manipular el sistema econòmic i així ampliar aquesta bretxa", en paraules de l'informe de OXFAM de 2016.

 

Antecedents de la notícia.

 

El fons voltor Azora s’enfronta a centenars de llogateres a Badalona i Madrid

Azora és el primer fons voltor que s’enfronta a centenars de famílies organitzades a Badalona i Madrid. Aquestes famílies han sortit al carrer en bloc.

De Badalona a Torrejón d’Ardoz, les llogateres i els llogaters han decidit plantar cara a les pujades abusives d’aquest fons voltor, que ha estat gestionat, entre uns altres, pel fill d’Aznar.

Les veïnes de Badalona van anar a l’Ajuntament per aconseguir que els polítics pressionessin a aquest fons voltor. Érem centenars. El missatge era clar: no admetrem pujades de fins al 90%.

A Torrejón d’Ardoz també han sortit avui al carrer. Més de 300 habitatges protegits han passat a les mans de Azora que pretén pujar els lloguers. No s’ho poden creure. Habitatges protegits, pagats entre tots els contribuents, estan sent utilitzats per fons voltors per extorsionar encara més a les persones que viuen de lloguer.

Azora gestiona més de 13.000 habitatges de lloguer a tot l’Estat a través de quatre Socimis. Ergo, pretén especular amb la casa de 13.000 famílies. No els hi ho permetrem!

En aquesta notícia es poden veure els seus tripijocs de Azora: una de les seves Socimis no complia amb els criteris legals per cotitzar a la borsa. El regulador borsari ha exclòs a la Socimi d’Azora per ser un instrument purament especulatiu.

Exigim a Azora una negociació col·lectiva per arribar a un acord amistós i renovar els contractes de lloguer de les centenars de famílies organitzades pels Sindicats de Llogateres de Barcelona i Madrid a un preu just.

Fem una crida a totes les famílies que viuen en pisos de Azora:

  • Si rebeu un burofax amb una pujada abusiva del lloguer, no us espanteu.
  • Organitzeu-vos amb el Sindicat d’Habitatge del vostre barri o ciutat.
  • Juntes sempre guanyem.

El dret a l’habitatge està per sobre del privilegi de poder especular i enriquir-se a costa de la vida de les de persones.

Fons voltors i especuladors: som milers i #EnsQuedem

#EnsQuedem
#TodasVsAzora

sindicat de llogateres clausules abusives

"Malgrat que ens volen fer creure que els contractes d’arrendament es pacten lliurement entre les parts, les llogateres sabem que molt sovint els pactes que s’hi recullen són fruit d’un seguit d’imposicions i abusos per part de la propietat o immobiliària. Per tal de revertir aquesta situació, és imprescindible estar informades i assessorar-nos. Però també organitzar-nos amb el Sindicat per posar fi als abusos del lobby immobiliari", informa el Sindicat de Llogateres.

Una clàusula abusiva és un requisit que s'inclou en els contractes de lloguer i que imposa condicions en contra els interessos de les llogateres. Malgrat algunes són clarament il·legals, i per tant, no tenen efecte, d'altres s'han de batallar judicialment.

A continuació, t’expliquem tres clàusules molt abusives que hem portat a judici: 

1.- Obligació de la part arrendatària de contractar una assegurança d’impagament del lloguer: Aquesta despesa és totalment il·legal en tant que respon a l’interès de l'arrendador i no de l'arrendatari!

2.- El dret de l’arrendador a realitzar visites periòdiques a l’habitatge per comprovar el seu estat: És una clàusula abusiva. Perquè no ho sigui, al contracte s'ha d'especificar que aquestes visites s'han de realitzar amb el consentiment previ de la part llogatera.

3.- Penalització en demora de l’entrega de claus: Significa que per cada dia que passa un cop el contracte s'ha finalitzat, et poden cobrar una quantitat desproporcionada en concepte de penalitzacions. És una clàusula molt perillosa, evita-la!

I recorda, abans de signar cap contracte, revisa bé la nostra guia contra les clàusules abusives i assessora't amb nosaltres!

El passat 25 de novembre vam portar, juntament amb el Col·lectiu Ronda, el fons voltor Azora a judici. S'ha acabat la impunitat dels fons voltor! Vam presentar la nostra primera demanda als jutjats per incloure clàusules abusives als contractes de forma unilateral. 

Aquest litigi assenyala fins a 10 clàusules abusives que apareixen al contracte de lloguer, que contradiuen la LAU i vulneren els drets de les llogateres. Aquestes clàusules apareixen de forma sistemàtica a centenars de contractes a tot l'Estat. Si la demanda prospera, sentarà un precedent històric i se'n beneficiarà el conjunt de la ciutadania.

Llegeix aquí l'article sancer. 

Informació enviada pel Sindicat de Llogateres a Maxi Martos, redactor de las afueras.

Clica aquí si vols llegir l'Informe del primer Trimestre de 2022 de Lazora
 
 los fondos buitre capitalismo depredador IMG 20230104 125028617 2
Portada del llibre.
 
Escriu Juan Hernández Vigueras en el seu llibre "Els fons voltor: capitalisme depredador" que una àrea atractiva per als grans fons han estat les privatitzacions singulars dels habitatges socials de protecció pública, qüestionades en els tribunals. Al juliol de 2013, l'Empresa Municipal de l'Habitatge i Sòl (EMVS) de l'Ajuntament de Madrid va vendre 1860 habitatges per 125,5 milions a la companyia Magic Real Estigues-Blackstone Group International Partners, una empresa estatunidenca de gestió d'actius que prové del Grup del Deutsche Bank; són pisos socials en lloguer i alguns dels inquilins tenen opció de compra.
 
En realitat, la compra va ser realitzada per Blackstone mitjançant la seva filial espanyola Fidere, convertida posteriorment en una Societat Anònima Cotitzada d'Inversió Immobiliària (SOCIMI), per a beneficiar-se d'avantatges fiscals, com l'exempció en el pagament de l'Impost de Societats i una forta bonificació (95 per cent) en l'Impost sobre les Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats; a canvi de dedicar el 80 per cent dels seus habitatges al lloguer.
 
El cridaner és que al juny de 2014, Fidere, la socimi de Blackstone, a diferència de les seves homòlogues, encara no hagués sol·licitat als organismes reguladors autorització per a cotitzar en la Borsa espanyola.
 IMG 20230103 135158604
I un mes més tard, l'Institut de l'Habitatge de la Comunitat de Madrid (IVIMA) lliurava altres 3000 pisos de 32 promocions del Pla Jove, als fons d'inversió de Goldman Sachs i Azora, que van pagar per ells 201 milions, constituint una nova entitat Encasa-Cibeles, la immobiliària dels dos fons d'inversió: l'estatunidenc Goldman Sachs i l'espanyol Azora especialitzat a llogar habitatge protegit, que té entre els seus accionistes a la gestora de pensions de Telefònica i del BBVA.
 
En situacions similars es troben els residents de 2.953 habitatges d' IVIMA, de 1860 pisos de l'Ajuntament de la capital i de 298 pisos de l'Ajuntament de Barcelona.
 
Al setembre de 2014, davant el jutjat contenciós administratiu número 48 de Madrid, prestava declaració la directora general de l'IVIMA sobre l'acusació dels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics, segons la querella del Partit Socialista de Madrid (PSM) a la qual es van sumar com a acusació particular l'Associació d'Afectats per la Venda d'Habitatges de l'IVIMA i altres inquilins dels immobles traspassats al fons voltor Azora.
 
I aquest primer plet presentat s'uneix a diferents contenciosos per cadascuna de les 32 promocions públiques venudes, segons coneixedors del tema, a la societat Azora, recolzada pel fons d'inversió Goldman Sachs.
 
Entre les al·legacions, s'inclou  el fet que el preu de venda ha estat inferior al cost dels habitatges socials, a més d'irregularitats en les modificacions legals introduïdes prèviament.
 
El govern autonòmic insisteix que els inquilins gaudeixen dels mateixos drets i garanties que abans i poden executar la compra a partir del primer any de lloguer. No obstant això, les dues associacions demandants al·leguen que aquesta condició s'està incomplint, al mateix temps que acusen la Comunitat de Madrid per no haver aplicat el dret de tanteig, és a dir, va vendre a Azora els blocs de cases sense donar als inquilins l'oportunitat de comprar-los per aquest preu, quan ells tenien la prioritat.
 
Operacions similars s'han plantejat a la Comunitat Valenciana i en la Generalitat de Catalunya. En tots aquests casos, com ha succeït a Irlanda, les estratègies de fons voltor de les empreses  Goldman Sachs i Blackstone els porta a buscar la rendibilitat d'aquestes operacions immobiliàries, no ja per la via de la venda quan la conjuntura  hagi millorat sinó modificant de fet les condicions contractuals dels inquilins. Al mateix temps que aquests fons d'inversió d'abast global actuen com a instrument de cooperació per a les polítiques neoliberals d'aquestes administracions locals, disposades al fet que el seu dèficit de la gestió balafiadora sigui pagat pels més desfavorits.
Imagen Información general
Wilbur Ross.
 
 
Al juliol de 2013, Wilbur Ross, el multimilionari estatunidenc que va aconseguir substanciosos beneficis de les seves inversions en el Banc d'Irlanda, comentava a l'agència Reuters que probablement el seu fons WL Ross & Co apostaria per actius bancaris o financers a Espanya en els pròxims mesos. Des de feia més d'un any, la premsa internacional especialitzada contava que, després de les operacions especulatives a Irlanda, els gestors dels fons establien contactes influents i oficines a Madrid per a explorar lucratives operacions; i coneguts noms de la comunitat financera internacional pul·lulaven per hotels exclusius a Madrid i per despatxos de la Castellana.
 
I a mitjan 2012, llegíem notícies de sucoses transaccions de compres per fons d'inversions d'alt risc i de capital de risc qualificats com a fons voltor per les estratègies carronyeres que practiquen, adquirint actius borsaris i físics devaluats de corporacions empresarials i, amb freqüència, bons sobirans en conjuntures complicades. Aquests fons d'inversions de risc, com a instruments a penes regulats que disposen de gran liquiditat pròpia i capacitat per l'apalancamenty, es dediquen a negocis d'especulació a curt termini sense crear riquesa ni ocupació; molt allunyats d'aquell altre model d'inversions directes i visibles de la Ford o la General Motors en uns altres temps.
 
La premsa internacional especialitzada ens adverteix que les inversions en el mercat del deute deprimit o de cobrament problemàtic, és un mercat assegut als EUA, com exemplifica la depauperada ciutat de Detroit. I aquest mercat emergent a Europa va tenir a Espanya en primera línia amb les seves abundants oportunitats per als negocis especulatius, després de l'explosió de la nostra bombolla immobiliària i l'opció procapital aplicada pels governs.
 
La gran paradoxa que vivim és que l'acumulació de diners barats vinguts de l'exterior en anys recents, i dedicat a la promoció immobiliària especulativa, va generar la bombolla immobiliària i la crisi; i després, la política d'austeritat dels governs que ha produït la devaluació dels actius, ha generat un gran mercat d'oportunitats molt atractives per als diners que també ve de l'exterior.
 
L'opció de rescats bancaris a costa dels contribuents i no a càrrec dels accionistes, ha suposat polítiques de retallades salarials i socials que han contret el consum i van reduir l'activitat de l'economia real. I és que la política neoliberal enfront de la crisi ha portat a Espanya a una major dependència dels mercats financers globals, tant per a l'Estat com per a les empreses.
 
La redacció de las afueras.
Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.