Vaga 5, 7 i 9 de desembre del SAD de Barcelona
NOTA DE PREMSA
Les seccions sindicals de CGT i CO.BAS del SAD de Barcelona, informen que, com a sindicats majoritaris al sector, han convocat VAGA els dies 5, 7 i 9 de DESEMBRE
El SAD (Servei d’Atenció Domiciliària) diu Prou!Per unes condicions de treball dignes.
Estem fartes de la situació laboral precària a que ens sotmet l’Ajuntament de Barcelona, governi qui governi, que ven a empreses privades el benestar de les persones més vulnerables de la ciutat.
Treballem al SAD més de 4000 persones, la majoria som dones, en una situació de precarietat alarmant, atenent a més de 24.000 usuaris i usuàries.
El SAD és un servei públic en mans privades, surt a concurs cada 4 anys, guanyant aquelles empreses que ofereixen el servei a més baix cost, traduint-se això en un canvi constant d’ empreses: Suara, Clece, Domus VI… i professionals atenent a les persones usuàries, i, com s’està veient, amb unes condicions cada cop més i més precàries per a tot@s les professionals que hi treballem, arribant a ser treballadores i usuàries de serveis socials a la vegada.
Per primera vegada a Barcelona, anem a la VAGA, PER EXIGIR:
Conveni SAD per a la ciutat de Barcelona amb millores salarials i socials:
- Augment salarial
- Torns definits (Matí o tarda)
- Jornades complertes de 35h setmanals
- Eliminació de la borsa d’hores
- Plus d’antiguitat
- Salari 100% per baixes IT
- Regulació del sistema superillles
- Dilluns dia 5 ens manifestarem, davant de la seu municipal, al c/Valencia 344 fins a la seu de l’empresa DOMUSVI , al passeig de sant Joan 48.
- Dimecres dia 7,ens concentrarem davant l’empresa Suara, al c/Ronda Universitat 22.
- Divendres 9, ens concentrarem davant l’empresa DOMUS VI, al c/Bac de Roda 40.
- Contacte: Julia de CO.BAS 616 143 648 / Celia de CGT 633 226 618
Informació recollida de la web del sindicat co.bas.
Antecedents de la notícia.
La Plataforma d’Atenció Domiciliaria de Catalunya (PADC) està constituïda principalment per treballadores del SAD (Serveis d’Atenció Domiciliaria). També en formen part familiars d’usuaris i persones solidàries que consideren que cal lluitar per defensar els drets laborals d’aquestes treballadores i els drets socials dels usuaris.
Els serveis d’atenció domiciliària (SAD) són un conjunt organitzat de recursos i accions adreçades a les persones que, per raó d’edat, dependència o discapacitat tenen limitada l’autonomia per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància. És imprescindible fer referència a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), ratificada per Espanya el 3 de desembre de 2007 i que va entrar en vigor el 3 de maig de 2008. La Convenció suposa la consagració de l’enfocament de drets de les persones amb discapacitat, de manera que considera les persones amb discapacitat com a subjectes titulars de drets i els poders públics estan obligats a garantir que l’exercici d’aquests drets sigui ple i efectiu.
L’atenció domiciliaria és un servei complexe, ja que bona part dels usuaris necessiten atenció a primera hora del matí, per aixecar-los i netejar-los. El 98 per cent de les 4.000 treballadores cobren menys de 1000 euros, el 39 per cent tenen un contracte temporal i el 70 per cent treballen a temps parcial i amb un sou molt baix. Una feina mal pagada per realitzar una tasca dura físicament i que comporta moure’s d’un domicili a altre. Aquests serveis els realitzen dones en un 93 per cent, la majoria d’elles separades, vídues, migrants o procedents de la violència de gènere.
L'Ajuntament de Barcelona, mitjançant el seu servei de premsa, va manifestar a aquesta revista l'any 2018 que els motius d’aquesta precarietat són bàsicament tres:
1.- El creixement exponencial del servei en els últims 10 anys amb la posada en marxa de la llei d’autonomia personal sense recursos suficients (que obliga a ampliar les plantilles però sense la dotació pressupostària estatal necessària).
2.- L’acumulació del servei en la franja d’hores matinal que dificulta que les treballadores puguin fer jornada completa, i per tant rebin sous baixos.
3.- En tercer lloc, un conveni col·lectiu de condicions salarials baixes, que és el que han d’aplicar les empreses contractades."
La Plataforma d'Atenció Domiciliària de Catalunya pensa que a aquests tres punts s'hauria d'afegir el més important, l'externalització del servei del SAD. La externalització d’aquests serveis ha provocat la precarietat laboral i el deteriorament dels serveis, segons aquesta organització. "En moltes ocasions, expliquen els seus membres, les empreses que liciten aquest servei presenten uns projectes magníficament elaborats però que poc tenen a veure amb la realitat de la complexa casuística existent en la demanda."
D'altra banda, segons aquesta plataforma, el 50 per cent del contracte per l'any 2020 i 2021 d'aquest servei ha anat a parar a mans de la empresa Servisar, una filial de la multinacional Domus Vi, controlada per dos fons d'inversió, el britànic Intermediate Capital Group (ICG) y el francés Sagesse Retraite Santé (SRS), amb seu a l'illa de Jersey, un paradís fiscal. Aquest aspecte es contradiu amb la guia de contractació pública que el mateix govern de Barcelona en Comú va aprovar a l'any 2016, en el qual establia que les contractistes no haurien de tenir cap vincle amb paradisos fiscals. Aquesta empresa gestionaria la zona 2 (Eixample i Gràcia) i la zona 4 (Sant Andreu i Sant Martí) de Barcelona.
L'Ajuntament de Barcelona argumenta que l'illa de Jersey no s'inclou a la llista de la UE de territoris no cooperadors a efectes fiscals.
Respecte a l'altra 50 per cent de la licitació del servei, aquest va recaure en l'empresa Suara, una cooperativa social, que segons la Plataforma, te molt poc de cooperativa. Aquesta empresa gestionaria la zona 1 (Ciutat Vella, Sants Montjuic, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi) i la zona 3 (Horta-Guinardó i Nou Barris).
El servei d’atenció domiciliària (SAD) forma part de la cartera de serveis i la llei marca que la Generalitat ha d’aportar un 66 per cent del finançament en el cas de persones amb dependència, segons el servei de premsa de l'Ajuntament de Barcelona.
La Generalitat aporta un percentatge en funció del tipus de SAD que es doni (dependència amb grau I, II o III, social o socioeducatiu). En tot cas, el mòdul per hora que fixa la Generalitat no s’actualitza des de fa anys, mentre que des de l’Ajuntament s’ha incrementat el preu hora de referència en l’últim contracte, superant els 17 euros/hora. La Generalitat aporta 10 euros, per tant, per sota dels 2/3 que tocaria.(dades de l'any 2018).
La Plataforma D'atenció domiciliària de Catalunya ens informa, a través de Fina, una dels seus representants, que:
"El preu que cobren en aquests moments (any 2021) les treballadores, per hora treballada, no arriba als 7.5 euros hora."
"En la situació actual, amb la covid-19, a les empreses els costa molt subministrar tot el material necessari de protecció a les treballadores del SAD (Servei d'Atenció Domiciliària). D'altra banda la qualitat d'aquest material deixa molt que desitjar. Les treballadores es mouen d'un domicili a una altre, agafen transports públics i entren i surten de comerços fent compres i poden generar l'expansió del virus amb facilitat, sinó tenen el material adequat per a no infectar-se ni infectar als altres.
Les empreses que han guanyat la licitació no actuen amb coherència i l'eficàcia, donades les circumstàncies i no utilitzen un criteri uniforme a l'hora del repartiment de material.
Un exemple molt clar és el tema de les màscares. Vam fer una valoració a la porta d'una de les empreses que han guanyat la licitació del servei SAD, preguntant a diverses treballadores a la sortida de l'empresa on havien anat a recollir material i vam poder comprovar que no se'ls dotava de la mateixa quantitat a unes i a altres treballadores/és i no coincidia amb les hores de servei que realitzaven en cada cas .
Tampoc se'ls dóna la mateixa quantitat a les treballadores en una zona que en una altra sent com és la mateixa empresa que gestiona totes dues zones .
A les treballadores/és majors de 60 anys i amb patologies de risc se'ls han de donar les màscares FP2 però tampoc se'ls dóna la quantitat que realment necessiten perquè cada màscara és efectiva durant 8h i no es correspon a les hores que es veuen obligades a portar-les .
De bates tan sols se'ls dóna una per any. Els guants són de mala qualitat i mentre els hi posen molts d'ells es trenquen , i no se'ls dóna la quantitat que precisen.
Les Treballadores Familiars a Barcelona, amb la recent pujada del 4% del salari, enguany vénen a cobrar no arriben als 7.50 € per hora. Les Auxiliars de neteja, que és l'altra figura que atén en els domicilis, cobren una mica menys.
L'Ajuntament de Barcelona paga dels diners publics a l'empresari a 20 euros l'hora per cada usuari.
En l'actualitat a Barcelona cada vegada més usuaris paguen una petita part, és a dir, que sí que hi ha copagament.
Què s'ha fet de les "Millores" establertes per l'Ajuntament de Barcelona al desembre del 2019 en el nou conveni SAD?.
S'ha complert el punt en el que es deia que "dels 100 punts que tindrà la licitació, 15 punts són per millores laborals. Això vol dir que les empreses que licitin aquest servei hauran de complir amb aquest requisit. Aquestes millores laborals consistiran en transformar les mitges jornades en jornades completes, cursos de formació, suport psicològic per a les treballadores, etc.?
S'han transformat les mitges jornades en jornades completes.?
S'ha augmentat la formació de les treballadores.?
S'ha donat suport psicològic a les treballadores, atès que moltes persones usuàries presenten una problemàtica diferent, sigui social, sanitària, mental, etc.?
"Les millores que l'Ajuntament de Barcelona va establir en l'últim plec de condicions i que haurien de complir les empreses guanyadores de la licitació del Servei d'Atenció Domiciliària no s'estan portant a terme," segons la representant de la Plataforma SAD de Catalunya.
"Una de les coses mes importants que les cuidadores municipals demanden és l'augment d'hores contractades. El 80% de les treballadores i treballadors poden estar per sota o molt per sota de les 30 hores setmanals , i això en un sou precari es converteix en molt menys diners a fi de mes , en el conveni es contempla com a màxim 37 h setmanals de jornada de treball i 15 h com a mínim .
Tampoc s'han incorporat a la plantilla les Terapeutes Ocupacionals i les Integradores Socials que l'Ajuntament va prometre .
D'altra banda, no s'han establert nous grups del projecte Illa i no es cobreixen les baixes d'aquestes professionals al 100×100. ("perquè s'estaleixi una relació més personal entre la usuària i la persona que realitza la cura, i per aconseguir-ho hem plantejat que un equip format per 10 o 12 treballadores atenguin com a màxim entre 40/60 usuàries," són les paraules de la regidora Gemma Tarafa el mes de desembre del 2019.)
Enguany, s'ha augmentat el sou dels treballadors en un 4% tal com els sindicats majoritaris van negociar en el conveni però amb aquest augment amb prou feines les treballadores arriben a cobrar una mitjana si arriba de 7.50 € per hora, mentre que l'Ajuntament la hi paga a l'empresari a 20 € l'hora de servei a l'usuari.
De moment tampoc es fan cursos de reciclatge."
El Cinquè lot.
"El cinqué lot, segons la regidora Gemma Tarafa, havia de sortir a licitació a finals del mes de gener del 2020 i consisteix en realitzar la tasca d'inspecció, que abans corria a càrrec de les mateixes empreses que guanyaven la licitació, i ara serà una empresa externa la que farà aquesta feina."
"El Cinquè lot que, segons l'Ajuntament, hauria de recaure en una empresa aliena que portés la inspecció i el control tant de la qualitat dels serveis als usuaris de les empreses que havien guanyat la licitacio, com la legalitat del compliment del que s'estableix en matèria laboral al conveni signat amb els treballadors, ha resultat que, malgrat la postura en contra de la Plataforma SAD de Catalunya, perquè pensaven que havia de ser el propi Ajuntament, juntament amb els representants dels treballadors els que l'havien de fer, o no s'ha licitat o la empresa que ha guanyat la licitació no porta cap control, atès les negligències que s'estan succeint contínuament."
Aixi mateix, continua manifestant la Plataforma, si les condicions de les treballadores socials, en circumstàncies de normalitat, eren considerades precàries, amb la pandèmia s'han agreujat molt més. La manca d'EPIs en condicions ha posat en perill la seva salut i la de les usuàries i usuaris.
Que les empreses els dotessin d’aquest material s’ha convertit en una lluita titànica per a la majoria d’elles. Això és encara més important tenint en compte que al llarg de la seva jornada laboral van passant successivament pels domicilis de diverses persones, que en molts casos són població de risc, com he dit abans."
Concentració a la Plaça Sant Jaume, el passat 21 de novembre, dels membres de la Plataforma SAD demanant la remunicipalització del SAD, serveis 100% públics, expulsar els fons d'inversió d'aquests serveis, etc..
Els membres de la Plataforma SAD, per tal de presionar a l'Ajuntament de Barcelona, van participar el dia 15 de setembre del 2018 en la jornada internacional de lluita, que es va celebrar al Centre Cívic La Sedeta, al carrer Sicília, 321 de Barcelona, i a la manifestació que va tenir el seu inici al Passeig de Gràcia, 90, a la Delegació de la Comissió Europea a Barcelona. També han participat en altres concentracions i manifestacions al llarg de l'any 2020, en diferents ciutats.
Respecte a la remunicipalització, l'Ajuntament va intentar realitzar una prova pilot:
La comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar, a mitjans del mes de maig de l'any 2019, iniciar una prova pilot durant dos anys per gestionar directament entre el 8 i el 10% del SAD, el segon contracte més important del consistori, amb 4.500 professionals, 24.000 usuaris i una despesa anual de 84 milions d'euros, (90 milions per l'any 2020).
ACORDS Comissió de Govern, sessió de 23 de maig de 2019.
"54. (20190120-IMSS) Promoure, en el marc de l’article 64 de la llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, una prova pilot prèvia a l’aprovació de la reglamentació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), amb l’objectiu d’analitzar la idoneïtat dels elements que haurien de constituir aquesta reglamentació i les condicions de prestació del servei. Aprovar inicialment la modificació parcial del sistema de gestió del SAD, establint que la forma de gestió de part d’aquest servei sigui de gestió directa a través d’encàrrec a mitjà propi en un àmbit determinat de la ciutat amb una zona estimada entre 2 i 4 àmbits territorials de Centres de Serveis Socials, que representen entre 257.000 i 514.000 hores anuals, per un període de 2 anys. Sotmetre a informació pública durant un termini de trenta dies el present acord mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, la Gaseta Municipal i el tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Barcelona, de conformitat amb l’article 160.1 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals."
Pocs dies després d'aprovar-se aquest acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament, la Confederació d'entitats del Tercer Sector Social va carregar contra l'Ajuntament de Barcelona per municipalitzar serveis socials "de forma unilateral i sense diàleg amb el sector", fent-ho "sense aprofundir en les conseqüències i l'impacte que tindrà en el tercer sector i en el conjunt de l'economia social de la ciutat".
Finalment, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat va emetre un informe desfavorable a la internalització del SAD i els serveis jurídics municipals no han trobat cap escletxa per fer-la efectiva.
La plataforma de treballadores del SAD i el sindicat SAD de cuidadores municipals de Catalunya, així com altres entitats com la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics, van convocar concentracions en diferents localitats, per presionar els Ajuntaments de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Sabadell, per fer fora els fons voltors dels serveis públics, per posar fi a la mercantilització i perquè aquest servei torni a ser 100 per cent públic.
La resposta de l'Ajuntament de Barcelona a la precarietat del SAD
Laura Pérez Castaño, tinenta d'alcaldia de drets socials, feminismes, LGTBI i justícia global de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa Orpinell, regidora de salut, envelliment i cures i Laia Claverol Torres, gerenta de l'Institut Municipal de Serveis Socials, van presentar en roda de premsa, el 19 de desembre de l'any 2019, el nou contracte SAD (Serveis d'Ajuda a Domicili), a les dependències de l'Ajuntament de Barcelona.
La tinenta d'alcaldia va dir, en el seu discurs inaugural de la roda de premsa, que " Barcelona vol ser una ciutat cuidadora i el SAD és un servei que garantitza una vida digna en totes les etapes i moments de la vida de les persones, per aquest motiu s'ha augmentat el pressupost destinat a aquest servei fins arribar a prop dels 100 milions (99,7 milions d'euros)."
La tinenta d'alcaldia de drets socials, feminismes, LGTBI i justícia global, Laura Pérez, va parlar també de la situació laboral de les més de 4.000 treballadores que conformen el SAD : "aquestes professionals de la llar, un equip de treballadores familiars, auxiliars de la llar" ..."que han realitzat a la nostra ciutat un total de 4,9 milions d'hores cuidant a la gent que més ho necessita"... " Hem pensat en elles per millorar les seves condicions laborals en aquest nou plec de condicions de la nova licitació".
Gemma Tarafa Orpinell, regidora de salut, envelliment i cures, explicant el nou contracte SAD (Servei d'Ajuda a Domicili), en la roda de premsa celebrada el passat 19 de desembre, a les dependències de l'Ajuntament de Barcelona.
Gemma Tarafa va explicar que "el punt més important del plec de condicions d'aquesta nova licitació del servei ha sigut el de les condicions laborals de les més de 4.000 treballadores que componen el SAD. En primer lloc, s'ha estipulat una pujada salarial per aquestes del 14% distribuïda entre els quatre anys següents, és a dir, aquest any 2019 haurà una pujada del 1%, l'any següent, 2020, del 1%, l'any 2021 del 4% i l'any 2022, del 8%."
Què ha passat en el transcurs d'un any, des del discurs inaugural de la regidora Gemma Tarafa al desembre de l'any 2019, "...el plec de condicions s'ha consensuat, en aquest aspecte, amb les representants de les treballadores i treballadors, així com amb les plataformes de dones i homes que han lluitat al llarg d'aquests últims anys per millorar les condicions laborals d'aquest col·lectiu i del Servei d'Atenció Domiciliària," fins a les manifestarcions el passat mes de novembre de la Plataforma de treballadores del SAD i el sindicat SAD de cuidadores municipals de Catalunya, així com les properes movilizatcions que ha anunciat aquesta organització?
Gemma Tarafa va parlar de la necessitat de que les treballadores del SAD atenguin sempre a les mateixes usuàries, "perquè s'estaleixi una relació més personal entre la usuària i la persona que realitza la cura, i per aconseguir-ho hem plantejat que un equip format per 10 o 12 treballadores atenguin com a màxim entre 40/60 usuàries."
Es cert que les superilles han resolt el problema dels desplaçaments de les treballadores del SAD, com deia Gemma Tarafa, regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, el mes de desembre del 2019..""Volem que siguin 60 les illes a la ciutat de Barcelona organitzades en equips de 10 o 12 treballadores, que atendran a 40/60 usuàries cada equip. Ja s'havia fet una proba pilot al 2018 i durant l'any 2019, s'havien fet 8 més. A partir de l'any 2020 seran 60 superilles." ?
Preguntes que han quedat sense resposta, de moment, per part de l'Ajuntament de Barcelona. Esperem les respostes de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics, que, ara mateix, està preparant movilitzacions pels dies 22 i 23 d'aquest mes de gener a les portes de la empresa Servisar i a la plaça Sant Jaume, a la ciutat de Barcelona.
I per si no tinguessim prou amb la privatització dels Serveis d'Atenció Domiciliària, la Generalitat va aprovar el DECRET 69/2020, de 14 de juliol, d'acreditació, concert social i gestió delegada en la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, que dona pas a la privatització dels serveis socials, tal com va fer amb l'aprovació del SISCAT, la porta d'entrada a la privatització de la Sanitat Pública a Catalunya.
La Generalitat privatitza els serveis socials en plena pandèmia.
DECRET 69/2020, de 14 de juliol, d'acreditació, concert social i gestió delegada en la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.
L'article 166 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou, entre d'altres, la regulació i l'ordenació de l'activitat de serveis socials, i la regulació i l'ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.
En ús d'aquesta competència es va aprovar la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, que en l'article 2 configura un sistema públic de serveis socials, articulat a partir d'una cartera de serveis socials, integrat pels serveis socials de titularitat pública i els de titularitat privada acreditats i concertats per l'Administració. Tots aquests serveis configuren conjuntament la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.
Aquest Decret té per objecte regular el règim jurídic de l'acreditació de les entitats de serveis socials privades per ser proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. Així mateix, preveu el règim jurídic de la provisió dels serveis de la Xarxa esmentada mitjançant el concert social i la gestió delegada, a l'empara dels quals aquestes entitats poden prestar serveis socials a la població amb finançament, accés i control públics.
2.3 La gestió delegada és el sistema de provisió dels serveis socials mitjançant el qual els serveis socials de titularitat pública són gestionats per les entitats de serveis socials privades i passen a formar part de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.
Reportatge de la presentació del nou conveni SAD, del 19 de desembre del 2019. Laura Pérez, Gemma Tarafa i Laia Claverol Torres van compareixer en conferència de premsa, per explicar les característiques més importants del nou conveni. Clica en el següent link:
https://www.lasafueras.info/districte-10/98-l-ajuntament-de-barcelona-situa-les-cures-a-la-gent-gran
Informació M.Martos. Imatges d'arxiu i cartells cedits per la Plataforma en defensa dels serveis socials, la Plataforma SAD i el Sindicat SAD.