Manifestants portant la pancarta que encapçalava la manifestació sota el lema "Abaixeu les armes, augmenteu salaris i pensions amb l'IPC acumulat".
Milers de manifestants van recorre els carrers cèntrics de Barcelona convocats per la Coordinadora de Moviments Socials i Sindicals de Catalunya, per reivindicar pujades salarials i de pensions amb l'IPC real, revertir les retallades en sanitat, millorar les residències per a gent gran i que siguin públiques, en defensa dels drets socials, per una llei d'habitatge ja, a favor d'un Servei d'Atenció Domiciliaria de qualitat i públic i en contra de la guerra i a favor de la pau en Ucraïna, el passat 19 de novembre.
La manifestació va sortir de la Plaça de Catalunya, va continuar per les Rambles i el carrer Ferran, per arribar finalment a la plaça de Sant Jaume, on els representants dels diferents moviments socials van llegir un breu comunicat cada ún d'ells.
Cartell de la Coordinadora anunciant la manifestació del dia 19N.
Les llistes d'espera maten, Sanitat pública i de qualitat.
Aquesta frase es va repetir al llarg de la manifestació. Alguns pensaran que tot funciona millor perquè la sanitat és concertada. I és que de cara a la galeria pot semblar que existeix una millora en la seva qualitat, amb aquesta aparença d'hospital cuidat, però el que hi ha darrere és l'espoli de milions d'euros en mans privades.
La veritat és que a la Comunitat Autònoma Catalana li costa fins a 6 vegades més el mateix tractament en un hospital concertat que en un públic. Perquè la realitat és que la privatització de la sanitat ens surt cara. L'assistència sanitària en un hospital concertat li costa a les arques de la Comunitat Autònoma Catalana fins a sis vegades més que en un públic. Catalunya destina el 25,1 % del seu pressupost a pagar a centres hospitalaris privats, quan el que havia de fer es destinar aquest mateix percentatge a l'Atenció Primària.
L'Observatori Madrileny de salut de 2017 va concloure que deu anys després de l'obertura d'onze hospitals nous, hi havia 300 llits hospitalaris menys, més de 6000 professionals sanitaris menys i grans sobrecostos en els tres models de privatització respecte al cost de la gestió totalment pública. En lloc d'haver-hi una millora en l'assistència sanitària, cada vegada és pitjor, i els comptes no surten.
PER UNA SALUT PÚBLICA UNIVERSAL, SOLIDÀRIA, INTEGRAL I DE QUALlTAT:
La brutalitat de les lIistes d’espera, la retallada de serveis d’assistencia, les condicions d’escassetat i precarietat de I@s treballadores/es del sector sanitari o el desmantellament metòdic de l’Atenció Primaria resulten insuportables. Així mateix, el desenvolupament sostingut, a nivell estatal i autonòmic, de polítiques neoliberals parasiten els ja escassos recursos públics sota el sofisma de “col·laboració público-privada”, mercantilitzen tot i justifiquen I’esclat d’una protesta social que pren impuls. Per tot aixo els moviments socials concentrats a la Plaça de Sant Jaume, proposen les següents mesures en els pressupostos de la Generalitat en tramitació:
– Davant el greu deteriorament en personal i recursos de l’ Atenció Primaria incrementar al 25% de la inversió global per a AP, tal com recomana l’ OMS i realitzar les contractacions necessaries, dignes i estables, que permetin a aquests equips assistencials realitzar les tasques del seu caracter primarista í comunitari, amb visites presencials.
– Dignificar i donar estabilitat a l’ ocupació del personal sanitari mitjancant tota la contractació necessaria amb ocupació indefinida i acabant amb la precarietat, respectant els seus drets acumulats, del personal sanitari interí. Recuperar la suficiencia de plantilles de personal en la salut pública, l’ ocupació indefinida les seves condicions laborals anteriors a 2010.
– Blindar els serveis públics en salut i revertir a públic el que s’ha externalitzat. Assignar partides per a auditories ciutadanes, inspeccions de tot nivell, inversions de rescat i procediments de desprivatització.
Mari Carmen, representant de Marea Blanca, al centre de l'imatge, entre el representant de la Comissió Promotora de la Renda Garantitzada de la Ciutadania i la representant de la Plataforma de Residències 5+1.
Mari Carmen ha parlat, en el seu curt discurs, de defensar el caràcter públic de la Sanitat, per prevenir les privatitzacions i externalitzacions i assegurar una salut universal, solidària, íntegra i de qualitat.
Concentració dels manifestants davant les portes de la Generalitat de Catalunya, al finalitzar la manifestació.
Els manifestants agrupats davant les portes de l'Ajuntament de Barcelona.
El representant del sindicat CGT de Catalunya, Pepe Berlanga, durant el seu discurs, al finalitzar la manifestació.
PER LA REVALORITZACIÓ DELS SALARIS I DE LES PENSIONS AMB L’ IPC REAL.
Pepe Berlanga, el representant de la CGT de Catalunya, ha explicat en el seu discurs que l'IPC té una incidència molt important en la nostra vida diària. L'IPC, ha dit, durant aquest any 2022 s'ha disparat. No únicament en els percentatges que surten als mitjans de comunicació de masses, sinó que quan fem la compra diària els preus dels aliments bàsics han augmentat entre un 20 i un 40% realment, encara que l'últim mes s'hagi reduït, els preus es mantenen en aquesta franja d'augment.
D'altra banda, ha continuat explicant Pepe Berlanga, s'està negociant entre el govern i les organitzacions empresarials i sindicals, un pacte de rendes, que pretén, com ja va passar al 2008, que siguin els treballadors i els pensionistes els que paguin aquesta crisi, que no han provocat. Per aquesta raó demanem:
-Increment dels salaris amb l’ IPC real.
- No al “pacte de rendes” explícit o de “facto”.
Per tant, ha finalitzat dient el representant de la CGT de Catalunya, l'unic camí que ens queda és la lluita.
El representant de la Comissió Promotora de la Renda Garantida de la Ciutadania durant el seu discurs a la Plaça Sant Jaume.
EN DEFENSA DELS DRETS DE LES PERSONES VULNERABLES: ACTUALITZACIÓ DE L’IRSC JA!!
El representant de la Comissió Promotora de la Renda Garantida de la Ciutadania ha manifestat que "amb un govern irresponsable i antisocial, que no prioritza els drets social de les persones, Catalunya es troba al capdavant de la exclusió social en tot l'estat espanyol.. És per aquest motiu que revindiquem l'actualització de l'indicador de Renda de Suficiència de Ciutadania (1) de Catalunya, amb l'IPC acumulat durant tot el temps que ha estat congelat, 13 anys. Tretze anys porta congelat¡.
Demanem, per tant, la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania , sense paranys, ni restriccions. En defensa dels drets de les persones vulnerables, companyes i companys tots podem arribar a ser persones vulnerables en aquest sistema capitalista."
(1)L’lndicador de Renda de Suficiencia de Ciutadania (IRSe) que s’utilitza per al calcul i accés a les prestacions socials com la Renda Garantida de Ciutadania, beques menjador i altres ajuts socials està congelat des de gener de 2010 incomplint la legislació. Exigim I’actualització de I’IRSC en els pressupostos de la Generalitat en els termes de la moció aprovada el 6 de febrer de 2020, i en I’immediat el compliment amb caracter retroactiu des de 1’1 gener 2021 i 2022 de la disposició addicional 17 dels pressupostos de 2020 i 2022, que estableix aplicar I’augment de I’IPREM (5% el 2021 i el 2,5% el 2022).
1.2.- Per una implementació de la Renda Garantida de Ciutadania sense trampes ni restriccions.
Joan Mestres, representant de la Coodinadora d'Assemblees d'Aturats, dirigint-se als manisfestants com a culminació de la manifestació, a la Plaça de Sant Jaume.
MESURES PER A LA PLENA OCUPACIÓ DIGNE
Joan Mestres, representant de la Coordinadora d'Assemblees d'Aturats, ha parlat a continuació i s'ha dirigit a les persones concentrades en la Plaça Sant Jaume amb les següents paraules: "És molt important la manifestació d'avui en la qual ens trobem junts organitzacions sindicals i moviments socials per a reivindicar recuperar la qualitat de vida dels treballadors, que dia a dia està empitjorant. Estem en contra que els recursos públics es destinin a la despesa militar i a la guerra. És pel que la Coordinadora d'Assemblees d'Aturats demanem una plena ocupació digna i estable, així com la reducció de la setmana laboral a 30 hores, sense reducció del salari.
També, ha expresat Joan Mestres, exigim la plena derogació de les reformes laborals del 2010 i del 2012 i de tota la legislació laboral que ha retallat drets laborals i ha fomentat la precarietat."
Per tot l'exposat, seria necessari dotar els recursos pressupostaris suficients que permeti aplicar la setmana laboral de 30 hores, sense disminució de salaris, en el marc de l’ administració i empreses públiques de la Generalitat, així com de les seves contractes.
Efectuar les contractacions necessaries en condicions dignes i estables.
Acabar amb I’abús de la temporalitat i la interinitat en les administracions públiques (AP) i per I’ocupació fixa de tots els treballadors/es públics.
La representant d'ASJUBI40 Marea Pensionista de Catalunya va reivindicar en el seu discurs unes pensions dignes, la derogació de les reformes de les pensions anteriors, i unes pensions mínimes igual al salari mínim interprofessional, entre altres.
Aquest va ser el seu discurs:
"Pel fet que les pensions públiques estan sobretot molt minvades i cada vegada més, demanem unes pensions dignes i diem no a la seva privatització. També, exigim la derogació de les reformes de les pensions del 2011, 2013 i 2021, així com de la llei de promoció dels plans privats d'ocupació.
Demandem la recuperació de l'edat de jubilació als 65 anys i unes pensions mínimes igual al salari mínim interprofessional, ajustat al 60% del salari mitjà, com obliga la Carta Social Europea. D'altra banda, exigim l'eliminació de la bretxa de gènere en salaris i pensions i que es deroguin els coeficients reductors que estant patint 800.000 jubilats a tot Espanya, perquè això merma la qualitat de vida d'aquestes persones.
TOTS HEM D'ESTAR EN AQUESTA LLUITA."
Charo Gómez, representant de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, va parlar de la necessitat de que la gestió dels suministres bàsics sigui pública.
Encarnació de la PAH de Barcelona va parlar de la necessitat d'una llei que garantitzi el dret a l'habitatge, recollint les esmenes presentades en les iniciatives estatals dels moviments socials a la llei de l'habitatge. També, va demanar la creació del parc públic d'habitatges.
DRET A L’ ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE I ALS SUBMINISTRAMENTS BÁSICS
Segons els moviments socials convocants, s'hauria de dotar de pressupost les partides per a polítiques d’ habitatge i drets socials fins al 3% del PIB autonomic.
També s'hauria d'invertir per crear un parc d’ habitatge públic de IIoguer que garanteíxí l’ accés a un habitatge digne de la ciutadania, equiparable a la dels estats i països més avançats en la materia. Incrementar el parc d’habitatge social a Catalunya fins a assolir el 15% d’habitatge social el 2025 tal com estableix I’article 73 de la Llei del dret a I’habitatge a Catalunya, i dotar de recursos suficients a la creació d’ empreses públiques a Catalunya que garanteixin l’ accés de la ciutadania als subministraments basics d’ energia i aigua amb preus assequibles, no determinats per l’especulació i l’ abús, especialment de la població més vulnerable.
Assumpta, representant de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) (1) situada entre la representant de Marea Blanca i la representant de la Coordinadora Residéncia 5+1, ha parlat en defensa d'una educació pública i de qualitat.
En el seu discurs ha exigit revertir les privatitzacions i assegurar el caracter estable i digne de les plantilles en els centres escolars i en la Universitat, així com en totes les administracions públiques de Catalunya.
Ha dit que "hem d'acabar amb la precarietat de l'Administració i de tot el seu sector públic. Hem d'assegurar una plaça pública per a tota la infància de 0 a 3 anys i hem d'avançar cap a la plena gratuitat de totes les Universitats Públiques i de Formació Professional.
PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALlTAT
En defensa d’ una Educació pública i de qualitat, revertir les privatitzacions, i assegurar el caracter estable i digne de les plantilles en els centres escolars i de la Universitat. No a I’abús de la interinitat, ja.
Augment del pressupost d’ educació tal com marca la LEC al 6% del PIB, que permeti avançar cap a una única xarxa pública i totalment gratuita. Desenvolupar el decret d’ inclusiva. Incrementar el personal per retornar l’ horari lectiu del professorat d’ abans de les retallades i per garantir la disminució de les ratios de forma estructural. Reconvertir els 1/3 de jornada a 1/2 del personal substitut i combatre alixí la precarietat.
Assegurar una plaça pública i gratuíta a tota la infancia de O a 3 anys. Avançar cap a la plena gratuitat de les universitats públiques, i en formació professional garantir una plaça pública per a tot l’ alumnat, així com la seva gratuitat.
El representant de la USTEC ha centrat el seu discurs en l'exigència de la negociació real entre les treballadores i treballadors del sector de l'educació i el Sr. Josep Gonzàlez-Cambray, Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
María José Carcelen, representant de la Coordinadora Residència 5+1, ha manifestat que ja n'hi ha prou de fer negoci amb les persones grans i dependents.
Ha demanat, en el seu discurs, la creació de r esidències públiques i de qualitat per a la gent gran i les persones amb diversitat funcional, així com revertir la privatització dels centres de titularitat pública.
Ha dit que la cartera de serveis és de 2010 i que ja cal reformar-la, de tal manera que hi hagi un gericultor per cada 4 residents, en el torn de matí, quatre en el torn de tarda i 1 per cada 10 residents en el torn de nit.
Demanem, ha continuat exposant María José, mèdic i infermeria 24 hores i volem atenció mèdica a càrrec de la Sanitat Pública, com la resta de ciutadans. També, exigim una contractació estable i digna del personal de residències.
Per un nou model que asseguri una atenció digna i amb drets a la gent gran.
AVUI SÓN ELLS, DEMÀ SEREM NOSALTRES. DEFENSEM AQUEST SERVEI PÚBLIC."
Antecedents de les reivindicacions de la Coordinadora 5+1
La Coordinadora de Residències 5+1 va plantejar, en el document presentat davant el Parlament de Catalunya, el passat 16 de desembre, els greus problemes que tenen la gent gran en les residències.
"Les Residències Públiques gestionades per filials d'empreses de la construcció i companyies controlades per fons d'inversió, així com les pèsimes condicions laborals i els sous de misèria són, segons la Coordinadora de Residències 5+1, les causes del deteriorament de les condicions de vida de la gent gran. És imprenscindible modificar la Cartera de Serveis de 2010, respecte a l'atenció directa- explicaven en el document presentat al Parlament de Catalunya, el passat 16 de desembre- i especialment en la ratio de gerocultors, per poder establir una ratio mínima d'1 gerocultor per a cada 8 ancians. Atès la enorme llista d'espera per accedir a les prestacions de la Llei de la Dependència, l'estat dels ancians està molt deteriorat quan finalment aconsegueien una plaça en un centre de dia o residència, per la qual cosa necessiten ajuda per executar les més elementals activitats quotidianes, com menjar, vestir-se, anar al w.c., etc. i amb els actuals ratios és impossible oferir-les una atenció digna."
Els portadors de la pancarta que reivindica gestió pública per justícia social i laboral al Servei d'Atenció Domiciliària, pertanyen a la Plataforma SAD de Catalunya.
Imatge d'arxiu de Josefina Salazar, que va manifestar, en el seu discurs, que la Plataforma SAD de Catalunya demana que el Servei d'Atenció Domiciliària sigui de gestió pública.
"Volem condicions dignes per les treballadores i treballadors del SAD, així com uns serveis de qualitat per la gent depenent d'aquests serveis," va manifestar en la seva al·locució.
La Plataforma d’Atenció Domiciliaria de Catalunya (PADC) està constituïda principalment per treballadores del SAD (Serveis d’Atenció Domiciliaria). També en formen part familiars d’usuaris i persones solidàries que consideren que cal lluitar per defensar els drets laborals d’aquestes treballadores i els drets socials dels usuaris, entre els que es troben les persones més vulnerables de la nostra societat.
L’atenció domiciliaria és un servei complexe, ja que bona part dels usuaris necessiten atenció a primera hora del matí, per aixecar-los i netejar-los. El 98 per cent de les més de 4.000 treballadores que conformen la plantilla cobren menys de 1000 euros, el 39 per cent tenen un contracte temporal i el 70 per cent treballen a temps parcial i amb un sou molt baix. Una feina mal pagada per realitzar una tasca dura físicament i que comporta moure’s d’un domicili a altre. Aquests serveis els realitzen dones en un 93 per cent, la majoria d’elles separades, vídues, migrants o procedents de la violència de gènere.
(Entrevista realitzada per lasafueras.info a Fina Salazar publicada el 12 de gener de 2021)
Marta, representant de la Plataforma d'Afectades per l'ICAM i l'INSS, ha parlat de la necessitat de derogar el conveni que vincula l'INSS amb l'ICAM, organisme que depén del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, "perquè les malaltes no som mercaderies."
"Exigim, ha dit, que l'ICAM respecti i prioritzi les decisions, conclusions i diagnòstics de tots els nostres col·legiats i col·legiades de la Sanitat Pública i de tots aquells sanitaris i col·legiats que formen part del SISCAT."
La constitució com a col·lectiu revindicatiu i d’acció de la Plataforma d’afectades i afectats per l’ICAM o PAICAM com se la coneix el passat dimecres 13 de gener, de 2016, és conseqüencia de l’empoderament individual de persones com la Naty (veure EL CAS NATI: LA CRIMINALITZACIÓ DEL MALALT) i la Marta (veure LA NATY NO ESTÀ SOLA: LA MARTA S’AFEGEIX A #ACAMPADAICAM)i les seves acampades davant l’ICAM des de la tardor de l’any passat que per l’activisme es transforma en un empoderament col·lectiu i una organització de lluita. Les persones ens necessitem per a poder actuar més eficaçment contra la injustícia.
A continuació ha parlat la representant de Papers per a Tothom. L'Associació Papers per a Tothom és una entitat creada per a la defensa dels drets de les persones immigrades.
La seva representant ha demanat papers per a totes les persones immigrades, sense discriminació. També ha exigit polítiques entre nacions que permetin l'accés a una ocupació estable i digne, així com el tancament dels Centres d'Internament i la derogació de la llei d'extrangeria.
Luis Blanco, de la Plataforma per la Pau. Contra les guerres OTAN NO (1), ha exigit en el seu discurs que tota la clase política espanyola deixi de donar suport al govern de Pedro Sánchez, perquè aquest està incrementant la despesa militar, i perquè afirma que Espanya està en guerra, quan legalment això no es cert.
Ha expresat la seva discomformitat amb l'anàlisi que fa el govern quan manté que Russia és la culpable de la guerra a Ucraïna quan la veritable instigadora i beneficiària de la conflagració és EEUU, tan a nivell econòmic com geostratègic, atès que la UE s'ha transformat en una titella del govern dels EEUU.
"Per tant, ha dit, nosaltres reclamem que tots els governs treballin per la Pau, juntament amb l'ONU, per forçar negociacions entre totes les parts implicades.
També, exigim que es deixi d'enviar armes a Ucraïna, sobretot que no s'incrementi la despesa militar del nostre país, que ja és suficient. Demanem la seva reducció. I que deixin de fer negoci les empreses militars i sectors finançers amb aquesta guerra, que són els que s'estan enriquin veritablement."
(1)El passat 7 d'abril es va celebrar l'acte de presentació pública de la Plataforma per la PAU, contra les guerres, OTAN NO en el local Transformadors de Barcelona. A la cerimònia van assistir més d'un centenar de persones de diversos corrents ideològics, però compromeses amb la pau. A més, va comptar amb una taula de ponents.
Extracte del "Manifiesto de la Plataforma per la Pau, contra les guerres, OTAN NO de Catalunya."
La OTAN amenaza la paz mundial. Las intervenciones militares de Estados Unidos y la OTAN han desestabilizado países y regiones del mundo, ocasionando cientos de miles de muertes y heridos, desestabilizado y agravado la miseria de las poblaciones afectadas y provocado importantes movimientos de refugiados. A las intervenciones en Yugoslavia, Irak, Libia, Afganistán, hemos de sumar las guerras emprendidas directamente por Estados Unidos en Vietnam, Laos, Camboya, etc., el apoyo a golpes de estado y a las dictaduras en Chile, Argentina, Paraguay, Uruguay, Bolivia, etc., el bloqueo contra Cuba y Venezuela, el apoyo al régimen feudal de Arabia Saudí y de los Emiratos Árabes Unidos en su guerra contra el pueblo de Yemen, el apoyo militar a regímenes corruptos y dictatoriales. Tampoco podemos olvidar el apoyo de Estados Unidos al dictador Franco, responsable de cientos de miles de muertes en la guerra civil y una terrible represión con numerosos asesinatos durante la dictadura.
No olvidamos que el referéndum sobre la permanencia de España en la OTAN celebrado el 12 de marzo de 1986 fue rechazado por amplia mayoría en Cataluña, País Vasco y Canarias. Además, las condiciones que se incluyeron en la pregunta del referéndum, como la no incorporación de España a la estructura militar integrada de la OTAN y la reducción progresiva de la presencia militar de Estados Unidos en España, no se cumplieron.
El reforzamiento de la OTAN implica un importante aumento del gasto militar para financiar la carrera armamentística y las guerras. En la actualidad, la OTAN es responsable de más de la mitad del gasto militar mundial y dos tercios del comercio mundial de armas. El objetivo inmediato es que los países miembros de la OTAN deben gastar el 2% de su PIB en el ejército. En cumplimiento servil de este mandato, el gobierno de España ha aprobado en los presupuestos para 2022 un notable incremento del gasto militar real de 22.796 millones de euros, un 124% más de lo asignado al Ministerio de Defensa. Además, el Plan de Estrategia de Seguridad Nacional aprobado en diciembre 2021 profundiza la dependencia de la estructura militar de la OTAN.
La OTAN pone en peligro la supervivencia de la humanidad y la vida en el planeta al rechazar el Tratado sobre la Prohibición de las armas nucleares, y contradice el Tratado de No proliferación al compartir y aceptar el despliegue de armas nucleares de Estados Unidos en la Unión Europea.
La OTAN pone en peligro el medio ambiente, profundizando la crisis ecológica y social en el planeta. En efecto, el ejército norteamericano es el contaminador más grande del mundo, responsable de más emisiones de gases de efecto invernadero que países como Portugal. Además de operar como gendarme de los intereses de las multinacionales más importantes en contaminación de carbono.
El gasto militar de la OTAN ya antes de emplearse en futuras guerras está matando gente, porque se detrae del gasto público en pensiones y protección social, salud, educación, vivienda, etc. Las guerras que impulsa directamente o provoca la OTAN a través de países intermediarios, cuando estallan, producen no solo miles de muertas directas, sino que además generan enorme sufrimiento humano y crisis migratorias.
Más que nunca es urgente y necesario movilizarse en defensa de la paz y de las medidas que la garanticen:
Hay que disolver la OTAN por ser una amenaza para la Paz Mundial y exigimos la salida de España de la OTAN.
Hay que cerrar las bases norteamericanas en España que ponen en la diana de cualquier represalia ante las acciones militares de Estados Unidos a la población del estado español, y especialmente de las ciudades y regiones donde están las bases, como Rota en Cádiz y Morón de la Frontera en Sevilla.
Hay que reducir drásticamente el gasto militar y utilizarlo en el gasto social, aunando esfuerzos para combatir la crisis climática, y otros desequilibrios ecológicos que afectan al conjunto de la humanidad.
Debe promoverse un sistema de seguridad internacional, sin bloques militares, sin armas nucleares, sin bases militares en el extranjero, que reduzca el gasto militar de manera drástica, y genere una seguridad internacional basada en la cooperación entre pueblos y estados. La ciudadanía está contra la instalación de armas nucleares en Europa y ahora, tras ratificar 59 países el Tratado de Prohibición de las Armas Nucleares que entrará en vigor el mes de abril, exigimos que el Gobierno de España lo firme y no someta su soberanía a la cúpula de la OTAN que se opone.
Hay que distribuir la riqueza no solamente en cada país, también a escala planetaria, para construir un sistema de salud a escala mundial que sea efectivo ante cualquier pandemia, para asegurar una vida digna a la humanidad, erradicando la pobreza, el desempleo, las hambrunas, la desigualdad. Y de este modo, construir una solidaridad real, con la cooperación y la fraternidad, que facilite acabar con las causas de las violencias y las guerras.
Solicitamos al gobierno del Estado español que desarrolle una activa política diplomática hacia al resto de países de Europa y América del Norte, en defensa de las iniciativas para promover el desarme y garantizar la paz, como el concepto de Zona de Paz adoptado por América Latina, África, el Sudeste Asiático, el Pacífico Sur y Asia Central.
Exigimos al gobierno de España la retirada del envío de tropas a los países de la OTAN que rodean Rusia, en Líbano, Mali y resto de países. Rechazamos el envío de armas a Ucrania, que alargan la guerra y alinean a España en uno de los bandos del conflicto, impidiendo jugar un papel activo en la mediación. Llamamos a detener la guerra de sanciones económicas a Rusia, cuyas consecuencias golpean a la población y la clase trabajadora de muchos países, entre ellos de España.
Por la desescalada del conflicto provocado por la expansión de la OTAN a los países que rodean Rusia, la guerra del gobierno en Ucrania contra las repúblicas independientes de Donetsk y Luganks que ha ocasionado más de 14.000 muertos, y la reciente invasión del ejército de Rusia, que aleje el peligro de una guerra mundial. Por la retirada del ejército de Rusia, y la retirada y disolución de las tropas mercenarias y nazis al servicio del gobierno de Ucrania Por el diálogo y la negociación que culmine en la paz, con base en los acuerdos de Minsk 2 y la proclamación de la neutralidad de Ucrania.
Llamamos a la ciudadanía a movilizarse contra la OTAN para construir un Mundo de PAZ
A continuació ha parlat el representant del Sindicat de comissions de base (co.bas), Josep. Aquest sindicat sorgeix de l'enfrontament que parteix de l'afiliació de CCOO (majoritàriament del sector crític) veníen mantenint en la pràctica contra els mètodes i maneres de fer sindicalisme de la direcció “oficialista” del sindicat. Discrepàven amb la línia oficial de la direcció del sindicat, en la seva voluntat d'acceptar, totes aquelles mesures regressives que anaven aplicant les direccions de les empreses i administracions sense intentar si més no una mínima oposició i per la seva nefasta actitud de signar acords sense consultar als treballadors.
Josep ha informat de la situació de manca de democràcia a la empresa i de la repressió que pateixen els treballadors per realitzar la seva tasca sindical. Ha parlat de la llei mordassa i de la necessitat de la seva derogació, atès que estan aplicant-la a persones que lluiten per impedir desnonaments de pisos que es trobaven buits, propietat dels bancs, interpossant milers de multes als activistes per manifestar-se en contra. S'ha manifestat en defensa de la llibertat d'expresió i de manifestació, ha dit: sabem que ara estan posant demandes contra periodistes que informen dels actes i movilitzacions dels moviments socials i sobrte tot la nova reforma del codi penal no pot ser utilitzada en alguns dels seus articles per la repressió als moviments socials i sindicals.
Neix co.bas, una organització sindical d'àmbit estatal.
La falta de respecte a la pluralitat interna, la política repressora de la direcció sindical burocratitzada contra tota l'afiliació discrepant amb aquesta, el nostre compromís de participació i col·laboració amb la lluita exemplar dels treballadors de SINTEL, convertint aquesta en el nostre referent per la seva coincidència en l'acció i en els mètodes sindicals que veníem practicant, va fer que membres del Sector Crític, respectant les decisions adoptades majoritàriament en assemblees d'afiliats i afiliades, constituíssim co.bas, començant a Catalunya, Madrid, Andalusia, Euskadi, Castella i Lleó, etc. Els primers resultats no es van fer esperar: Ampli suport d'afiliació a nivell estatal i a només dos mesos de la seva legalització, passem a ser la tercera força en tot l'estat i la primera a Barcelona i Madrid en les eleccions sindicals que es van celebrar en Telefónica.
Ramón Franquesa, representant de COESPE, durant el seu discurs.
Ramón Franquesa ha tancat la manifestació amb un discurs de felicitacions per la mobilització que s'ha assolit, tant a Barcelona, com a les 40 ciutats de la resta de l'estat espanyol, que també s'han movilitzat. Ha dit que "ens hem de felicitar per haver arribat a establir fraternitat, aliança entre moviments socials i sindicals, per exigir la defensa de salaris i pensions i exigir el caràcter públic dels serveis socials."
Avui, a més, ha continuat dient Ramón, hem de felicitar-nos, perquè aquesta mobilització no acaba en ella mateixa, és un procés que va començar el passat 15 d'octubre, que continua avui i que tindrà continuïtat. I una de les continuïtats la tindrà demà dilluns a Galicia amb la vaga que s'ha convocat a INDITEX, perquè quan aquesta empresa ha proposat a les treballadores i treballadors un augment salarial molt pert sota de l'IPC, quan ha plantejat també una paga de 1000 euros per veure si callava la gent, la resposta ha sigut la convocatòria d'una vaga general per part dels dos sindicats, el CIG i la CGT, fins assolir la pujada dels salaris segons el cost de la vida. Els pensionistes i la resta de moviments socials aquí representats donem suport a aquesta vaga.
Aquest procés, com he dit abans, continuarà, que ho sapiguen els governs de Catalunya i Madrid. Aquests governs que arriben a acords per privatitzar el sector públic i per fer retallades en els seus salaris als treballadors i als pensionistes amb una facilitat pasmosa, que sapiguen que aquest procés continua creixent en organització i en la fraternitat entre els moviments socials i sindicals i sens dubte acabarem per tirar enrera les privatitzacions dels serveis públics. La lluita és l''únic camí, ha finalitzat manifestant l'economista Ramón Franquesa, posant punt i final a la concentració a la Plaça de Sant Jaume.
Reportatge i imatges de Maxi Martos, redactor de las afueras.
Antecedents de la notícia.
La Coordinadora de Moviments Socials i Sindicals de Catalunya formada per l’Aliança de Marees i Moviments Socials, ASJUBI40, Assemblea Diversitat Funcional, ATIAC Catalunya, CATACCTS, CO.BAS, Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania, Confederació General del Treball, Coordinadora dlAssemblees de Treballadors/es a Atur de Catalunya, Coordinadora Residencies 5+1,, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Marea Básica, Marea Blanca de Catalunya, Marea Pensionista de Catalunya -COESPE, PAICAM Plataforma d’Afectades per IIICAM i IIINSS, Plataforma per la Pau, contra les guerres, OTAN NO de Catalunya, Plataforma Servei d'Atenció Domiciliaria, Sindicat de Llogaters de Catalunya, Solidaritat Obrera, Unitat Pensionista. Cat-Unidad COESPE han demanat dialogar amb els grups parlamentaris per presentar les aportacions i esmenes al projecte de pressupostos que el govern de la Generalitat presenti, amb I’objectiu de millorar-Io i que reculli les reivindicacions contingudes al document registrat, i demanen una reunió amb una delegació de la Coordinadora de Moviments Socials i Sindicals en el termini més breu possible.
A) PER UNS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALlTAT PARTICIPATIUS QUE GARANTEIXIN ELS DRETS SOCIALS I LABORALS
1.- PER UNA SALUT PÚBLICA UNIVERSAL, SOLIDARIA, INTEGRAL I DE QUALlTAT:
Per superar la brutalitat de les lIistes d’espera, la retallada de serveis d’assistencia, les condicions d’escassetat i precarietat de I@s treballadores/es del sector sanitari o el desmantellament metodic de l’Atenció Primaria resulten insuportables. Així mateix el desenvolupament sostingut, a nivell estatal i autonomic, de polítiques neoliberals parasiten els ja escassos recursos públics sota el sofisma de “col·laboració público-privada”, mercantilitzen tot i justifiquen I’esclat d’una protesta social que pren impuls. Per tot aixo proposem les següents mesures en els pressupostos de la Generalitat en tramitació:
– Davant el greu deteriorament en personal i recursos de l’ Atenció Primaria incrementar al 25% de la inversió global per a AP, tal com recomana l’ OMS i realitzar les contractacions necessaries, dignes i estables, que permetin a aquests equips assistencials realitzar les tasques del seu caracter primarista í comunitari, amb visites presencials.
– Dignificar i donar estabilitat a l’ ocupació del personal sanitari mitjancant tota la contractació necessaria amb ocupació indefinida i acabant amb la precarietat, respectant els seus drets acumulats, del personal sanitari interí. Recuperar la suficiencia de plantilles de personal en la salut pública, l’ ocupació indefinida les seves condicions laborals anteriors a 2010.
– Blindar els serveis públics en salut i revertir a públic el que s’ha externalitzat. Assignar partides per a auditories ciutadanes, inspeccions de tot nivell, inversions de rescat i procediments de desprivatització.
2- PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALlTAT
En defensa d’ una Educació pública i de qualitat, revertir les privatitzacions, i assegurar el caracter estable i digne de les plantilles en els centres escolars i de la Universitat. No a I’abús de la interinitat, ja.
Augment del pressupost d’ educació tal com marca la LEC al 6% del PIB, que permeti avançar cap a una única xarxa pública i totalment gratuita. Desenvolupar el decret d’ inclusiva. Incrementar el personal per retornar l’ horari lectiu del professorat d’ abans de les retallades i per garantir la disminució de les ratios de forma estructural. Reconvertir els 1/3 de jornada a 1/2 del personal substitut i combatre alixí la precarietat.
Assegurar una plaça pública i gratuíta a tota la infancia de O a 3 anys. Avançar cap a la plena gratuitat de les universitats públiques, i en formació professional garantir una plaça pública per a tot l’ alumnat, així com la seva gratuita.
3.- EN DEFENSA DElS DRETS DE LES PERSONES VULNERABLES: ACTUALITZACIÓ DE L’IRSC JA!!
1.1.- L’lndicador de Renda de Suficiencia de Ciutadania (IRSe) que s’utilitza per al calcul i accés a les prestacions socials com la Renda Garantida de Ciutadania, beques menjador i altres ajuts socials estacongelat des de gener de 2010 incomplint la legislació. Exigim I’actualització de I’IRSC en els pressupostos de la Generalitat en els termes de la moció aprovada el 6 de febrer de 2020, i en I’immediat el compliment amb caracter retroactiu des de 1’1 gener 2021 i 2022 de la disposició addicional 17 deis pressupostos de 2020 i 2022, que estableix aplicar I’augment de I’IPREM (5% el 2021 i el 2,5% el 2022).
1.2.- Per una implementació de la Renda Garantida de Ciutadania sense trampes ni restriccions.
4.- PER UNA ATENCIÓ DE QUALITAT A LA GENT GRAN I AMB DIVERSITAT FUNCIONAL EN RESIDENCIES PÚBLIQUES
Pla per a la construcció de noves residencies de caracter públic i de qualitat per a la gent gran i amb diversitat funcional. Revertir la privatització de centres de titularitat pública. Modificació de la cartera de serveis de 2010. Ratio mínima d’ un lIoc de gericultor per cada quatre persones en els torns de matí i tarda, i un per rcada deu en el torn de nito Servei medie id’ infermeria les 24 hores. Atenció medica a carrec de la sanitat pública. Contractació estable i digna del personal de residencies.
5.- GARANTIR L’ ATENCIÓ DOMICILIARIA
Gestió pública deis Serveis d’ Atenció Domiciliaria a tot Catalunya amb condicions dignes per a treballadors i usuaris, mitjancant la corresponent dotació pressupostaria.
6.- MESURES PER LA PLENA OCUPACIÓ DIGNE
– Dotar els recursos pressupostaris suficients que permeti aplicar la setmana laboral de 30 hores, sense disminució de salaris, en el marc de l’ administració i empreses públiques de la Generalitat, així com de les seves contractes. Efectuar les contractacions necessaries en condicions dignes i estables.
– Acabar amb I’abús de la temporalitat i la interinitat en les administracions públiques (AP) i per I’ocupació fixa de tots els treballadors/es públics.
7.- DRET A L’ ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE I ALS SUBMINISTRAMENTS BÁSICS
– Dotar de pressupost les partides per a polítiques d’ habitatge i drets socials fins al 3% del PIB autonomic.
– Inversíó per crear un parc d’ habítatge públíc de IIoguer que garanteíxí l’ accés a un habítatge digne de la ciutadania, equiparable a la deis estats i pa”isos més avan~ats en la materia. Incrementar el parc d’habítatge social a Catalunya fins a assolir el 15% d’habitatge social el 2025 tal com estableix I’article 73 de la Llei del dret a I’habitatge a Catalunya.
– Dotar de recursos suficients a la creació d’ empreses públiques a Catalunya que garanteixin l’ accés de la ciutadania als subministraments basics d’ energia i aigua amb preus assequibles, no determínats per l’especulació i l’ abús, especialment de la població més vulnerable.
8.- DEFENSA PLENA MOBILlTAT DE LES PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL
Acabar, en el termini d’l any, amb les barreres arquitectoniques a tots els centres publics, transports entres, establiments públics (bars restaurants, sales de concerts, teatres, etc.), qué permeti el seu ús sense obstacles, a totes les persones amb mobilitat reduida.
9.- PER GARANTIR lES AVAULACIONS DE l’lCAM AMB CRITERIS ESTRíCTAMENT MEDICS
– Exigim la derogació del conveni que vincula I’INSS amb I’ICAM (SGAM)
– Exigim a I’ICAM que respecti i prioritzi les decisions, conclusions i diagnostics dels col·legiats de la sanitat pública.
10.- RECUPERACIÓ DE l’ ATENCIÓ PRESENCIAL EN ELS SERVEIS PÚBLlCS
Recuperar la presencialitat, existent abans de la pa ndemia, en les relacions entre ciutadans i Administracions Públiques, per garantir la igualtat en I’accés als serveis públics sense cap obligació de sol·licitar cita previa digital ni telefonica.
11.- NECESSITAT DE RECUPERAR LA BANCA PÚBLICA A CATALUNYA
Dotar de recursos necessaris per a la transformació de I’ICF (Institut Catala de Finances) a Catalunya, com a entitat financera pública, en una autentica i solida banca pública d’inversió i desenvolupament, que pugui finançar de forma directa empreses privades o cooperatives i autonoms, sense haver de recórrer majoritariament a la intermediació de la banca privada i que pugui respondre als reptes que sota
responsabilitat social i ecologica té en aquests moments Catalunya .
12.- PER LA IGUALTAT REAL ENTRE DONES I HOMES
L’única manera de créixer en igualtat és educant-hi, no pot ser opcional. La formació i sensibilització ha de ser present en tots els espais formatius: des de la infancia fins als plans d’ igualtat de les empreses. No podemconformar-nos amb I’increment de plans d’igualtat, si any rere any no se’n garanteix I’eficacia real.
B) PROPOSTES DE MOCIONS I/0 RESOLUCIONS
1.- PER LA REVALORITZACIÓ DELS SALARIS AMB L’ IPC REAL. PER LA PLENA OCUPACIÓ DIGNA I ESTABLE
1.1.-lncrement dels salaris amb l’ IPC real. No al “pacte de rendes” explicito o de “facto”.
1.2.- Per la plena ocupació digna i estable: Per la reducció de la setmana laboral a 30 hores sense reducció del salari, per la plena derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012, i de tota la legisla ció laboral que ha retallat drets laborals i fomentat la precarietat laboral.
2.- EN DEFENSA DE LES PENSIONS PÚBLlQUES, PER LA SEVA REVALORITZACIÓ AMB L’ IPC REAL
2.1.- Per unes pensions públiques dignes, no a la privatització de les pensions. Derogació de les reformes de les pensions de 2011, 2013 i 2021, així com la Llei de promoció deis Plans Privats d’Ocupació aprovada enguany. Per la recuperació de l’ edat de jubilació als 65 anys. Pensió mínima igual al Salari mínim interprofessional, ajustant aquest al 60% del salari mitja, com obliga la Carta Social Europea. Eliminació de la bretxa de genere en les pensions.
2.2.-lncrement de les pensions amb l’ IPC real.
2.3.- Cap reducció per a les jubilacions anticipades de persones que hagin cotitzat més de 40 anys.
3.- PER UNA LLEI D’HABITATGE D’AMBIT ESTATAL QUE GARANTEIXI EL DRET A L’ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE
Ple suport a les esmenes presentades per la iniciativa estatal dels moviments socials a la lIei de l’ habitatge en tramitació al Congrés de Diputats, esmenes que garanteixen el dret a un habitatge digne, sense desnonaments injustos, amb regulació justa dels lIoguers i amb un parc d’ habitatge públic a l’ alçada de les necessitats sociaIs.
4.- PEL DRET ALS SUBMINISTRAMENTS BASICS D’ ENERGIA I AIGUA A UN PREU JUST
Per la nacionalització del sector energetic en I’ ambit estatal, amb control social, per assegurar un preu just i accessible. Pel dret als subministraments basics de I' energia i aigua, no determinats per I’ especulació, I’abús,i els conflictes bel-lics, especialment a les famílies i persones vulnerables.
5.- NO A L’INCREMENT DE LA DESPESA MILITAR EN ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT ESPANYOL
No a I’increment de la despesa militar en els pressupostos generals de I’estat espanyol que retalla la despesa social. Per la seva reducció, no a la guerra promoguda per les empreses militars i la codicia deis financers.
6.- EN DEFENSA DE LA LLlBERTAT D’EXPRESSIÓ I MANIFESTACIÓ
No a la repressió dels moviments socials i sindicals. Derogació de la lIei mordassa.
7.- PAPERS PER A TOTES LES PERSONES MIGRANTS SENSE DISCRIMINACIONS POLíTIQUES ENTRE
NACIONALlTATS, QUE PERMETI EL SEU ACCÉS A UNA OCUPACIÓ ESTABLE I DIGNA.
Regularització de les persones migrants. Tancament dels centres d’internament per a estrangers (CIEs). Derogació de la lIei d’estrangeria.
S’han adherit Aliança contra la pobresa energética, Colectivo Ecuatoriano Somos Revolución Ciudadana en Catalunya, Colectivo laioflutas Barcelona, Comissió Republicana de Catalunya, Ecologistes en Acció de Catalunya, Observatori DESC, Proces Constituent, Som Rebel·lió Ciutadana d’Equador a Catalunya, SuperVIHvents, UNIN MAS I.P.S.P. de Bolívia a Catalunya, Xarxa Socialisme 21