El governador del Banc d'Espanya ataca i criminalitza el Col·lectiu pensionista de nou.
"El Sr. Hernández de Cos, aquest personatge, que només veu les crisis (com molts economistes) quan ja les té als seus nassos i no abans, i que les fórmules que fa servir per solucinar-les sempre són les mateixes, és a dir, retallar pensions, salaris i despesa pública (Sanitat, educació, etc..) amb especial fixació per a les pensions, ara ha calculat que la revalorització de les pensions i la pujada dels salaris públics prevista per al 2023 elevarà la despesa pública en uns 21.300 milions d'euros."
Aquestes eren les paraules d'un membre del Moviment Pensionista de Badalona, referint-se a les ja reiteratives declaracions del Governador del Banc d'Espanya respecte a les seves receptes per a apaivagar la crisi del capitalisme, aquest cop agreujada per la guerra que manté EEUU amb Rusia, en el teatre d'operacions de la nació ucraïnesa.
Amb ràbia i ironia parlava aquest dilluns caluròs, 24 d'octubre, al carrer del Mar de Badalona, davant d'un nombrós col·lectiu de pensionistes, un dels fundadors de la marea pensionista a Catalunya.
"Diu el Sr. Hernández de Cos -continuava explicant- que el Banc d'Espanya calcula que la revalorització de les pensions i la pujada dels salaris públics prevista per al 2023 elevarà la despesa pública en uns 21.300 milions d'euros.
Que la revalorització de les pensions amb l'Índex de Preus al Consum (IPC) suposa una despesa d'uns 1.800 milions, de manera que una pujada de la inflació del 8,5% plantejada pel Govern als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2023 suposaria uns 15.300 milions."
El govern destinarà 190.687 milions d'euros a les pensions el 2023.
Aquesta quantitat representa una pujada de l'11,4 % respecte a la partida del 2022, si tenim en compte la pujada anunciada pel Govern i l'increment de nous pensionistes.
I el governador del Banc d'Espanya ha advocat per incloure el sector públic al pacte de rendes.
Diu el Sr. Hernández de Cos que s'hauria de revaloritzar amb la inflació les pensions mínimes, però no la resta.
Y ha subratllat que la inflació suposa "una pèrdua de benestar sí o sí i per això, "lúnic que podem fer és repartir-ne el cost"
Aquest repartiment es materialitzaria al pacte de rendes, que podria adoptar-se només al sector privat, però ha defensat que "seria un missatge molt més potent de disindexació de l'economia en un context d'inflació molt elevada que també cobrís el sector públic", incloses les pensions. La desindexació és (la no actualització automàtica amb la inflació) i segons ell, es pot fer compatible "amb protegir els més vulnerables".
Repeteixo:
El governador del Banc d'Espanya aconsella que les pensions mínimes s'inditzin (a l'IPC) però no la resta"
I en què ho basa?:
"A les tendències demogràfiques que s'esperen els propers anys a Espanya generaran una pressió sobre la despesa pública molt significativa associada al sistema de pensions. Com sempre som els culpables, vivim massa. És clar, és que som uns privilegiats i poc solidaris i com hem dita abans, cal ficar les tisores novament a les nostres pensions."
El membre del Moviment Pensionista de Badalona va finalitzar la seva al·locució amb les següents paraules:
Suposem, que el Govern d'Espanya, que sap de la nostra tossuderia de seguir als carrers, i ho va poder comprovar el dia 15 passat, davant d'aquestes recomanacions, ha insistit que pujarà les pensions amb la inflació, perquè així ho va acordar el Pacte de Toledo. Inflació que no és real, tal com venim reivindicant."
Què és el que no diu el governador del Banc d'Espanya, Sr. Hernández de Cos?
No diu que els pensionistes reben la seva pensió de les cotitzacions dels treballadors en actiu. Per tant, no suposa cap despesa pel govern, atès que la Tressoreria de la Seguretat Social cada any informa de la quantitat que es recapta, i en aquest cas tenim les dades que corresponen a l'any 2021, amb data 23/12/2021:
Los ingresos por cotizaciones a la Seguridad Social crecen un 7,9% interanual y superan los 118.000 millones de euros.
Tampoc diu el governador del Banc d'Espanya, Sr. Hernández de Cos que:
El Tribunal de comptes també es va sumar als arguments de Marea Pensionista respecte a les cotitzazions de la Seguretat Social que al llarg de més de 50 anys han anat a parar a altres partides pressupostàries, en lloc d'anar a formar part d'una guardiola pròpia d'aquesta administració. Així en el seu informe de fiscalització sobre l'evolució economico-financera, patrimonial i pressupostària del sistema de la Seguretat Social i la seva situació a desembre de l'any 2018, va estimar, sense haver pogut disposar de tota la documentació que requeria per a poder afinar, en 103.690 milions d'euros el finançament de la Seguretat Social a la resta d'administracions durant el període comprès entre els anys 1989 i 2018.
L'informe de fiscalització del Tribunal de comptes de fa dos anys va estimar, a la baixa al no disposar de tota la documentació que requeria per a poder afinar, en 103.690 milions el finançament que la Seguretat Social havia aportat a la resta d'administracions entre 1989 i 2018 per a cobrir conceptes no contributius, segons informa Eduardo Baiona, en el diari digital Público.es.
Tribunal de Cuentas
Nº 1.381
INFORME DE FISCALIZACIÓN SOBRE LA EVOLUCIÓN ECONÓMICO-FINANCIERA, PATRIMONIAL Y PRESUPUESTARIA DEL SISTEMA DE LA SEGURIDAD SOCIAL Y SU SITUACIÓN A 31 DE DICIEMBRE DE 2018
CUADRO 8
ESTIMACIÓN DE COSTES ASUMIDOS POR LA SEGURIDAD SOCIAL EN EL PERIODO 1989 A 2018 POR DETERMINADOS CONCEPTOS NO CONTRIBUTIVOS (Millones de euros)
Conceptos Importes
Complementos por mínimos ....................................... 71.862
Asistencia Sanitaria .................................................... 31.828
Total estimado........................................................... 103.690
Per què és tan important que es realitzi l'auditoria de la Seguretat Social?
Perquè si s'arriba a ratificar que de les cotitzacions de la Seguretat Social al llarg dels més de cinquanta anys s'ha nodrit a altres administracions, " destruiria per si sola el mantra de la suposada fallida de la Seguretat Social que porta dècades arrelant en l'imaginari espanyol", escriu Eduardo Baiona en Público.es.
Aquests diners que no es va ingressar en la guardiola de les pensions pot ascendir, segons Marea Pensionista, a prop de 800.000 milions, resultat de sumar els 300.000 milions que no va ingressar la dictadura i els 500.000 milions d'euros que, des de la transició no s'han ingressat en la guardiola de les pensions. Aquests diners mostra que la Seguretat era solvent i no estava en crisi. El buidatge de la guardiola de les pensions, de la qual la dècada passada van sortir més de 70.000 milions sense previsió de retorn, és l'últim capítol d'aquests transvasaments.
La llei 21/2021 disposa, en la seva disposició addicional sisena: "Informe d'auditoria sobre el finançament de les despeses de naturalesa contributiva i no contributiva de la Seguretat Social", que en el termini màxim d'un mes des de l'aprovació d'aquesta, el Govern encarregarà l'elaboració d'un informe d'auditoria relatiu als ingressos provinents de cotitzacions socials i a les despeses de naturalesa contributiva i no contributiva de la Seguretat Social. Ha passat més de 3 mesos i encara estem esperant que el govern presenti aquest Informe. Mentre, els pensionistes continuen la lluita perquè aquest informe surti a la llum el més aviat possible.
També hem de recordar que:
Des de l’any 1994, els recursos de la Seguretat Social, segons el RDL 1/1994, de 20 de juny, mitjançant el qual es va aprovar el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, eren els següents:
Art 86. 1
- Les aportacions progressives de l’Estat, que es consignaran amb caràcter permanent en els Pressupostos Generals...
- Les quotes de les persones obligades (es refereix evidentment a les quotes que paguen els empresaris i les quotes que detreuen de la nòmina als treballadors).
- Les quantitats recaptades en concepte de recàrrecs, sancions, o d’altres de anàloga naturalesa.
- Els fruits, rendes o interessos i qualsevol altre producte dels seus recursos patrimonials.
- Altres ingressos...
Això, va ser radicalment canviat, sense fer soroll, per acord parlamentari, amb el recolzament dels dos sindicats majoritaris. La llei 24/1997 el va concretar en el seu article 1:
«Les prestacions contributives es finançaran bàsicament amb les cotitzacions socials i en el seu cas amb els recursos que s’acordin per atencions específiques».
S’eximia així l’Estat de la responsabilitat del pagament de les pensions de la Seguretat Social, una responsabilitat que fins llavors estava clarament establerta, com hem vist, pel RDL 1/1994.
La redacció de las afueras.