[INCLOU DECLARACIONS] El Servei a Immigrants, Emigrants i Refugiats atén el primer semestre de l’any més d’11.000 persones, un 11% més que el mateix període del 2021

11/08/2022

Les activitats realitzades pel SAIER han crescut un 70% respecte l’any anterior, i representa un creixement del 41% en comparació amb el 2018

L’increment més destacat per nacionalitats s’ha donat entre les persones ucraïneses, en créixer un 530%

Declaracions:

Declaracions en català del regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra (àudio)

Declaracions en castellà del regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra (àudio)

Declaracions en català del regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra (vídeo)

Declaracions en castellà del regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra (vídeo)

El Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats de Barcelona (SAIER) ha atès aquest 2022 un total d’11.430 persones, un 11% més que el primer semestre de l’any anterior, segons ha posat de manifest el balanç del primer semestre del 2022. Pel que fa a les activitats realitzades (entrevistes, informacions, orientacions i derivacions), ha assolit les 52.080, una xifra que suposa un 70% més que el mateix període del 2021. Tanmateix, si es compara amb el primer semestre del 2018, abans de la pandèmia, el creixement és del 41%.

En global, l’evolució de les persones ateses i activitats realitzades durant els darrers deu anys permet apreciar un creixement de les persones usuàries, des de les 5.932 fins a les 11.430 d’enguany, i de les activitats: des de les 18.599 fins a les més de 52.000 d’aquest any.

La informació d’acollida, majoritària al servei

Pel que fa a les activitats realitzades segons la seva tipologia de serveis, el 54% ha estat informació d’acollida (62% el 2021), i el 46% (38% l’any anterior) la resta de serveis. Entre aquests serveis, el majoritari ha estat l’atenció social per part de la Creu Roja (45%), l’assistència a tràmits d’estrangeria CITE (22%), l’assistència jurídica de protecció internacional (12%), l’assistència jurídica d’estrangeria a l’ICAB (10%), l’assistència a la homologació de formació i feina (10%) i cursos de català (1%).

Com a reflexió global, durant el primer semestre del 2022 tornen a incrementar-se les activitats del servei d’atenció social i del servei d’assessorament jurídic en protecció internacional i es redueixen les activitats dels serveis d’estrangeria i del servei d’assessorament per a homologació, formació i inserció laboral, respecte al 2021. Aquest canvi ve generat per l’increment de la mobilitat internacional (obertura de fronteres, etc.) i per l’agreujament de les situacions socials de les persones ateses.

Perfil de les persones ateses

Pel que fa al perfil de la població atesa, es mantenen les proporcions entre homes (45%) i dones (49%), tot i que enguany destaca un 6% sense registre. La situació administrativa de les persones que han accedit als serveis del SAIER ha estat la d’un 71% de persones en situació irregular, un 13% de persones en situació regular, un 14% sense registre, i un 2% en irregularitat sobrevinguda.

Destaca també l’augment de persones procedents del Perú, país que se situa al capdavant dels països de procedència de les persones immigrades amb una pujada del 53% respecte al primer semestre del 2021 i amb un augment del 71% de les persones sol·licitants de protecció internacional.

D’aquestes dades es desprèn que ha tornat a incrementar-se de forma considerable el nombre de persones ateses en situació administrativa ‘en tràmit’, les quals responen a un major nombre de persones sol·licitants de protecció internacional. D’acord amb l’obertura de fronteres, torna a augmentar el percentatge de persones que han arribat dins d’aquests tres últims anys.

En referència amb la protecció internacional, les persones ateses amb aquest perfil ascendeixen un 56% més en comparació amb el 2021. Destaca, a banda, de l’augment del 993% de persones procedents d’Ucraïna, l’increment del 168% de persones procedents del Marroc sol·licitants d’asil.

Respecte a l’any d’arribada a Barcelona, la gran majoria de persones ateses s’han establert a la ciutat en els darrers tres anys (un 67%, respecte al 58% del 2021), i una altra part important (un 11% respecte a un 20% del 2021) ho ha fet entre els tres i sis anys anteriors.

Més persones del continent europeu ateses per la guerra d’Ucraïna

Per continents, la majoria de persones ateses segueixen sent d’Amèrica del Sud, el 53% (respecte al 47% del 2021), enguany seguides del 19% d’Europa, el 12% d’Àfrica, el 10% d’Amèrica Central, el 5% d’Àsia, i l’1% d’Amèrica del Nord. L’esclat de la guerra a Ucraïna ha revertit el pes dels continents respecte a altres anys, per exemple, el primer semestre de l’any passat, el segon grup més nombrós de persones ateses després de les persones d’Amèrica Llatina, van ser els i les ciutadanes d’Àfrica (18%), seguides de les d’Amèrica Central (15%), Europa (10%), Àsia (9%) i Amèrica del Nord (1%).

Del total de persones ateses al SAIER durant el primer trimestre del 2022, destaquen Colòmbia, amb més de 2.000 persones; Perú i Veneçuela, amb entre un i dos milers; Ucraïna, Hondures i Marroc, amb entre 500 i 1.000; Geòrgia, Argentina i Pakistan, amb entre 200 i 500; i amb entre 100 i 200, Algèria, El Salvador, Rússia, Equador, Bolívia, Xile, Brasil, Cuba i Senegal.

Si es compara amb les xifres del 2018, l’increment més destacat per nacionalitats s’ha donat entre les persones ucraïneses, en créixer un 530%. També ha crescut la població atesa del Perú (un 57% més), Colòmbia (50%) i Veneçuela (31%). A l’altra banda, ha registrat un descens la població atesa procedent de Pakistan (-32%), Argentina (-29%), Algèria (-28%), Hondures (-25%) i Marroc (-17%).

També des del 2018, l’increment més destacat entre les persones ateses en els serveis d’immigració s’ha donat entre les persones procedents de Perú (53%), Colòmbia (32%) i Veneçuela (11%), mentre que ha caigut l’atenció a persones procedents de Bolivia (-48%), Marroc (-36%) i Hondures (-34%).

Les principals nacionalitats ateses en protecció internacional han patit també canvis aquests 2022. Respecte del 2018, les persones d’Ucraïna han crescut un 993%; un 69%, les persones de Colòmbia; un 71%, les persones del Perú, i un 69% les de Colòmbia. En global, les persones ateses en protecció internacional han crescut un 56% respecte de l’any anterior, amb 5.021 enguany i 3.224 l’any anterior. Pel que fa a les activitats realitzades, han augmentat un 8%, passant d’11.441 a 12.377.

L’impacte global del conflicte d’Ucraïna

L’impacte del conflicte d’Ucraïna al SAIER, després que el 24 de febrer del 2022 esclatés el conflicte entre Ucraïna i Rússia i comencés un nou èxode migratori de la població resident a Ucraïna cap a altres països de la Unió Europea, entre els quals es troba Espanya, ha estat destacat. Es calcula que a Barcelona van arribar unes 12.000 persones, algunes de les quals s’han quedat a la ciutat de Barcelona a través de mitjans propis, amb suport de familiars, coneguts o persones voluntàries, i d’altres han pogut accedir als sistemes d’acollida de l’estat espanyol per a persones refugiades.

Des del primer dia de l’esclat del conflicte, el SAIER ha estat un punt clau a la ciutat on les persones provinents d’Ucraïna arribaven per informar-se dels processos a seguir. El servei s’ha anat adaptant als fluxos d’arribades, a la informació a traslladar (que canviava a diari) i a fer un exercici de contenció amb les persones que hi arribaven. En coordinació amb la Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi es va gestionar la canalització de les demandes, així com les situacions complexes i diverses fins que es van tenir els canals d’accés definits per iniciar els procediments jurídics i d’atenció social.

Des del SAIER principalment s’ha ofert informació amb l’objectiu de poder acompanyar els processos d’acollida de les persones recent arribades. D’aquesta manera s’ha donat suport a través de derivacions i orientacions als recursos que la ciutat posava a disposició de les persones provinents d’Ucraïna. El tipus d’intervenció ha anat variant amb el temps i en base als fluxos i les demandes, hem fet atencions massives a carrer, sessions grupals i individuals. Cada un d’aquests tipus d’intervenció s’ha anat adaptant al context i les necessitats de les persones. Des del febrer i fins al 30 de juny, s’ha atès un total de 2.713 persones procedents d’aquest país.

Programa Municipal d’Atenció a Refugiats NAUSICA

Durant el primer semestre del 2022 el programa Nausica d’Atenció a Refugiats ha viscut canvis importants en la seva gestió, ja que des de mitjans de maig, a través d’un nou contracte amb el SAIER, el programa disposa d’una coordinació i d’un suport tècnic a plena dedicació. Està en procés d’adjudicació un nou acord marc per a la gestió del programa Nausica on es preveuen millores que s’implementaran al llarg del 2022.

Ambdós factors influiràn en una millora en la gestió i en l’atenció del programa durant aquest any. A nivell tècnic, els fluxos d’entrades i sortides estan en procés de regularitzar-se: la pandèmia ha impactat fortament en els processos de les persones acollides al programa Nausica, allargant estades i dificultant sortides òptimes per a les persones usuàries. S’han realitzat entrades al programa de manera més escalada, responent a una demanda de les entitats gestores del darrer any.

Les sortides han augmentat millorant els índex d’èxit i autonomia. S’ha recuperat la presencialitat en les activitats, millorant els processos de creació de xarxa de les persones, una de les grans dificultats detectades en anys anteriors. Els equips tècnics (que havien viscut nombrosos canvis durant el 2020 i 2021) estan en procés de consolidació. Per part del programa s’han recuperat trobades presencials en la supervisió i amb previsió de combinar taules de treball presencials i telemàtiques.

Nou Pla d’Acollida a Persones Immigrades i refugiades

Des de la regidoria de Drets de Ciutadania s’ha impulsat un nou ‘Pla d’Acollida a Persones Immigrades i Refugiades. Estratègia Barcelona 2022-2025’. Entre les accions estratègiques en el marc d’aquest pla es preveu desenvolupar:

• Una estratègia d’informació adreçada a persones recentment arribades amb un web responsiu o una aplicació multilingüe.
• Una taula d’Acollida de ciutat: interadministrativa i intersectorial, per abordar de manera conjunta necessitats per les polítiques d’acollida.
• Un Observatori de les migracions i el refugi a la ciutat, com a eina de monitorització, planificació i millora de les polítiques d’acollida a la ciutat.
• La creació d’una línia de treball amb Consolats: compartir informació sobre normativa en estrangeria i fluxos migratoris i millora en l’obtenció de documentació en origen.
• Un Pla de formació a treballadors i treballadores de serveis transversals a la ciutat sobre circuit d’acollida i normativa en estrangeria.
• Suport a la regularització: assessorament jurídic, aprenentatge de llengues i acompanyament en la inserció sociolaboral.

Com a base prèvia, el pla ha constatat que entre les raons per arribar a Barcelona, el 40,29% es deu a feina i negocis; el 19,70% a un projecte familiar, i el 17,65% als estudis. Pel que fa als aspectes més valorats per ajudar a qualsevol persona en el procés d’establiment a Barcelona hi ha el fet d’oferir informació útil per al dia a dia, fer noves amistats, tenir espais amables on s’informi i s’escolti sobre el procés d’establir-se a la ciutat i conèixer i accedir a a organitzacions del barri i la ciutat.