Informe de l’Observatori Contra l’Homofòbia

 

L’ESTAT DE L’LGTBI-FÒBIA A CATALUNYA 2021 

 

- Aquest 2021 s’ha produït un increment d’un 50,3% en el nombre d’incidències registrades respecte l’any anterior.

- L’OCH ha registrat 284 incidències, esdevenint l’any que més n’ha registrat des que s’elaboren els informes de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya.

- L’LGTBIfòbia està present en tots els contextos de socialització humana.

- En relació a la distribució territorial de les incidències, Barcelona continua sent la província més destacada amb un total del 44,7% (207), la gran majoria ocorregudes a la ciutat de Barcelona (118).

- Hem registrat incidències en 62 localitats diferents, sent la gran majoria en la Provincia de Barcelona.

- El col·lectiu que més incidències ha registrat és el d’homes gais, però es reconeix que possiblement hi hagi diversos casos invisibilitzats que no arriben a l’OCH que altres identitats LGTBI pateixen, com els casos de transfòbia que pateixen les dones trans treballadores del sexe o el col·lectiu de dones lesbianes i bisexuals.

- Hi ha una gran diferència en el nombre d’incidències registrades entre els homes i dones trans (8 incidències els homes i 29 les dones).

- Aquest any, a diferència de l’anterior, hem rebut incidències de persones heterosexuals, bisexuals, intersexuals i asexuals

- El tram d’edat que més incidències registra va dels 26 als 35 anys i la mitjana d’edat és de 33,4 anys. La següent franja amb més incidències és de 18 a 25 anys.

- Barcelona és la província de Catalunya que més incidències registra, tant en nombre absolut com ponderant el nombre d’habitants (projecció territorial) amb més de la meitat del total d’incidències.

- Els mesos de 2021 que més incidències han registrat són juliol, setembre i novembre, amb més de 30 incidències, és a dir, més d’una incidència al dia.

- El 50,4% del total d’incidències ocorren en cap de setmana, quan els recursos són més minsos.

- El canal mitjançant el qual s’exerceix l’acte discriminatori i/o agressió és majoritàriament presencial.

- Els àmbits on més incidències s’han registrat son la via pública, l’habitatge i internet i xarxes socials, similar a l’any anterior, tot i que aquests dos últims àmbits han tingut una davallada percentual. Hi ha un increment dels àmbits laboral i espai oci nocturn.

- El context presencial en el qual es produeixen els actes discriminatoris i/o agressions és principalment l’espai públic i, concretament, a l’àmbit de la via pública. En canvi, a l’espai privat destaquen les incidències registrades en els àmbits d’habitatge i laboral i en l’espai privat de concurrència pública, l’àmbit espai gastronòmic i espai oci nocturn.

- La gaifòbia i la transfòbia són presents, principalment, a l’àmbit de la via pública, la lesbofòbia a l’àmbit l’habitatge i l’LGTBI-fòbia, a l’àmbit de la via pública i d’internet i xarxes socials.

- S’observa un impacte de la COVID-19 a les discriminacions per canals virtuals a causa de l’augment dels casos.

- El tipus d’agressió i/o discriminació que més pateix el col·lectiu LGTBI és, en primer lloc, l’agressió verbal i, en segon lloc, odi i exaltació. - Les incidències amb base gaifòbica registren, principalment, agressions verbals i físiques.

- Les incidències amb base lesbofòbica registren, majoritàriament, en assetjament i agressions verbals.

- El tracte inadequat i l’agressió física són els actes discriminatoris més presents en les incidències registrades amb vessant transfòba.

- Les incidències amb base LGTBI-fòbica (generalista) registren, principalment, comportaments d’odi i exaltació.

- Les agressions físiques i verbals es produeixen, majoritàriament, a la via pública.

Descripció i anàlisi de casos que permeten apropar a la persona lectora a les vivències discriminatòries per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere on es poden haver vulnerat els drets de les persones afectades.

CAS NÚMERO 1:

PINTADES AL MURAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA I A SÍMBOLS LGTBI DE RIPOLLET

Característiques incidència:

generalista, discurs d’odi i exaltació de l’LGTBIfòbia

Descripció:

El 17 de gener s’inaugura el mural sobre la lluita pels drets LGTBI al parc del riu Ripoll a Ripollet. Dos dies després, el 19 de gener, el regidor de polítiques LGTBI de l’Ajuntament de Ripollet, el Fran Sánchez, informa a l’OCH que han aparegut pintades al mural. El 12 de febrer i el 2 d’abril tornen a aparèixer pintades. L’OCH trasllada la seva preocupació a l’Àrea LGTBI de la Generalitat i al Síndic de Greuges de Catalunya.

El Síndic de Greuges demana un informe elaborat per la Direcció General de la Policia, el qual indica que tant la Policia de Cerdanyola com la Policia Local de Ripollet acorden fer un seguiment del cas i fer patrullatge per la zona per evitar nous incidents.

El cap de setmana del 3-4 de juliol el mural torna a ser vandalitzat i el 13 de setembre el municipi de Ripollet pateix atacs a tots els símbols LGTBI del municipi: s’arrenca la placa del mural, es pinta amb graffiti el monument dedicat als activistes del col·lectiu LGTBI, es ralla la placa de l’entrada del municipi que indica: ciutat feminista i LGTBI; i finalment, es dibuixa un penis en un banc amb els colors de la bandera del col·lectiu. El 23 de setembre es realitza una concentració al Parc del Riu Ripoll en contra dels atacs LGTBfòbics, amb la participació de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), del Fran Sánchez, regidor de Polítiques LGTBI de Ripollet, del Toni Luque, president de Proud LGTBI Ripollet i del José María Osuna, alcalde del municipi.

Anàlisi:

Aquestes agressions evidencien l’odi envers la visibilitat i la simbologia LGTBI als espais públics. Aquest espai neix per homenatjar i recordar la història del moviment LGTBI. Només dos dies després de la inauguració, el mural LGTBI de Ripollet ja va patir el seu primer atac. No van trigar a atacar la resta dels símbols del municipi volent esborrar qualsevol marca del col·lectiu.

La policia dels dos municipis, tot i afirmar haver fet seguiment i patrulla, no ha vist cap moviment els dies dels atacs. Tot i això, és destacable la bona resposta de les institucions municipals que van denunciar, es van mostrar en contra i van participar en una concentració contra les agressions, amb la presència  del regidor de polítiques LGTBI.

Aquest cas evidencia la importància dels símbols i la visibilitat, especialment a l’espai públic. La simbologia sobre la disidència sexual i de gènere en l’espai públic reforça en l’imaginari col·lectiu de la ciutadania la convivència en la diversitat i fa visible les dissidències sexuals i de gènere, malauradament a algunes persones aquesta presència i notorietat pública els hi fa nosa i els motiva a exercir aquests actes vandàlics.

CAS NÚMERO 2:

ARTICLE QUE ES REFEREIX A LES PERSONES INTERSEXUALS COM A “HERMAFRODITES”

Característiques incidència:

interfòbia, mitjà de comunicació, tracte inadequat

Descripció:

El 28 de juny es publica una notícia al diari 20 minutos amb el titular: Deportistas transgénero, entre la inclusión, la justicia deportiva y las dudas médicas: ¿tienen ventaja las mujeres trans en las pruebas femeninas?. En una part on es parla d’una competidora olímpica intersexual es podia llegir “La sudafricana es una persona hermafrodita” (que posteriorment rectifiquen per intersexual per les crítiques rebudes).

Anàlisi de cas:

En primer lloc, hi ha un biaix en la concepció de correspondència entre els genitals i la identitat gènere, el qual promou una clara interfòbia. És un error admetre una correspondència entre sexe biològic i identitat de gènere, caient en un determinisme biològic fal·laç. En segon lloc, “hermafrodita” és una paraula feridora i patologitzadora adreçada a les persones intersexuals. La intersexualitat és el ventall de condicions associades a un desenvolupament atípic de les característiques físiques sexuals, que escapa de la lògica binària dels dos sexes com a úniques opcions vàlides, que tot just posa en qüestionament l’hermafroditisme. L’article argumenta que la testosterona en sang és un indicador per categoritzar els cossos en un dels dos sexes possibles (home / dona), basant-se en el biologicisme, com també ho fa la normativa establerta pel Comitè Olímpic Internacional (COI).

Tanmateix, la redacció de l’article porta explícits discursos transfòbics, per exemple, “Su primera competición como mujer fue en 2017, en pleno arranque de este ciclo olímpico, por lo que, estrictamente, es una novata... como halterófila, pero no como halterófilo”, a l’hora de referir-se a una altra competidora trans. L’article menciona la proposició de llei per la igualtat real i efectiva de les persones trans1 (que s’ha acabat fusionant en el “Anteproyecto de ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI2” del Ministerio de Igualdad.

En l’anterior redactat (que no s’ha acabat contemplant en la versió actual), en relació a la inscripció a les proves femenines (capítol VI, article 40.1), s’establia: “la regulació de la participació de les persones trans a les pràctiques, events i competicions esportives, atenent al seu sexe registral sense que en ningún cas es puguin realitzar les proves de la verificació del sexe” (p. 22).

(1)La proposició de llei per a l’igualtat real i efectiva de les persones trans del Ministerio de Igualdad es pot consultar: https:// www.congreso.es/public_oficiales/L14/CONG/BOCG/B/BOCG-14-B-156-1.PDF (2) L’avantprojecte de llei per a l’igualtar real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI del Ministerio de Igualdad es pot consultar a: https://www.igualdad.gob.es/servicios/participacion/audienciapublica/ Documents/APL%20Igualdad%20Trans%20+LGTBI%20v4.pdf 

Així doncs, estarien contradient els codis legislatius perquè recordem que les dones trans, són dones, i hi poden participar, perquè la mesura de testosterona en sang (la qual funciona com verificació de sexe que segons la llei no es pot fer) no ha de ser determinant, independentment de la seva documentació registral, de l’elecció personal de les competidores.

CAS NÚMERO 3:

TRACTE INADEQUAT A UNA PARELLA DE DONES EN L’INSCRIPCIÓ DE LA SEVA CRIATURA A L’AJUNTAMENT D’ARMENTERA

Característiques incidència:

lesbofòbia, tracte inadequat, institucional

Descripció:

Una parella de dones, del municipi de l’Armentera (Girona), reconeguda com a parella de fet des de 2017, esperen una criatura. La parella se sotmet a un tractament de reproducció assistida a través de la Seguretat Social, a la Fundació Puigvert. La parella demana informació a l’Ajuntament de l’Armentera de cara al registre civil de la seva criatura. Allà les responen que la mare no gestant no pot constar com a mare i que la criatura no pot dur els seus cognoms perquè la parella no està casada. No obstant, el Codi Civil de Catalunya disposa el contrari. La parella ho consulta de nou al Registre Civil de Girona, al de Figueres i al 012. A tots tres llocs les diuen que sí que s’ha de permetre, ja que compleixen els requisits legals. Així doncs, insisteixen en registrar la criatura a L’Armentera.

Anàlisi de cas:

En aquest cas les afectades han sofert una situació de discriminació lesbòfoba. En la nostra societat estan legitimats els rols de gènere en la reproducció familiar. Aquests rols es basen en que la dona ha de gestar a la criatura i fer les tasques de cura mentre que l’home s’ocupa de les tasques de producció. És a dir, aquesta és la “família tradicional”, on a nivell institucional, la tradició imposa primer el cognom del pare i darrerament el de la mare, tenint en compte que actualment es pot escollir l’ordre dels cognoms. Com que són dues dones, l’Ajuntament no permet que el cognom de la mare no gestant consti en el nom de la criatura perquè no s’ajusta a la concepció de família tradicional, una concepció excloent i en aquest cas, lesbòfoba, de manera que l’Ajuntament exerceix una violència simbòlica i institucional cap aquesta parella.

CAS NÚMERO 4:

INSULTS LESBÒFOBS PER INSTAGRAM

Característiques incidència:

lesbofòbia, internet i xarxes socials, agressió verbal.

Descripció:

Una noia bisexual rep diversos missatges privats per Instagram per part d’un usuari desconegut. Els missatges contenen insults com: “ojalá te mueras”; “puta lesbiana”; “hija de la gran puta, payasa”. El mateix dia, l’afectada comunica i denuncia els fets a l’Àrea LGTBI de la Generalitat de Catalunya, qui considera que aquests fets poden ser constitutius de delicte i ho notifiquen als Mossos d’Esquadra. S’inicien diligències d’investigació per identificar l’autor.

Anàlisi:

Aquest cas mostra la discriminació lesbòfoba que pateixen tant dones lesbianes com bisexuals. En aquesta ocasió, s’exerceix per part d’un home, element que denota la influència de l’heteropatriarcat, i des de les xarxes socials, protegint-se en l’anonimat, el que facilita a més la impunitat d’aquests missatges d’odi

L’afectada pateix una doble opressió: per ser dona i per bisexual, fet que l’exposa a comentaris misògins i lesbòfobs. Aquests últims, a banda de ser discriminatoris, també invisibilitzen la bisexualitat de la persona, per tant, donat que assumeixen la seva orientació sexual com a lesbiana, és també un acte bifòbic. Les xarxes socials poden ser una eina canalitzadora per a missatges discriminatoris.

Les persones del col·lectiu són susceptibles de patir vexacions i atacs per part d’usuaris que, en moltes ocasions, són anònims, i es poden sentir indefenses davant d’aquests escenaris. Les eines amb les quals es compta per eradicar aquestes situacions són limitades, fet que aporta una major complexitat a l’assumpte.

És per això que és necessària la presa de mesures per part de les xarxes socials amb l’objectiu de prevenir aquests tipus d’atacs a través de la implementació de codis d’ètica en el seu ús. Per últim, cal destacar, que no sempre es correspon la identificació del col·lectiu de la persona (en aquest cas, una noia bisexual) amb l’origen discriminatori (en aquest cas, lesbofòbia).

Per l’OCH, posem la rellevància en el succés discriminatori, en el què ha passat i quina ha estat la motivació de la discriminació i/o agressió (en aquest cas l’insult és de puta lesbiana i no fa referència a l’orientació sexual de la bisexualitat). Tanmateix, visibilitzem les identitats sexuals de les persones afectades.

CAS NÚMERO 5:

INSULTS I ESCOPINADES A UN JOVE GAI A LA LÍNÍA DE METRO L4

Característiques incidència:

gaifòbia, agressió verbal, transport públic

Descripció:

El 22 d’abril, l’afectat es troba a l’estació de Maragall, quan puja a un comboi de la línia 4. A la parada d’Urquinaona, pugen dos nois i una noia, menors d’edat. Durant el trajecte, duen a terme conductes molestes com posar-se davant de la porta, obstaculitzant l’entrada i la sortida dels passatgers, gravar-se entre ells, fent veure que tiren de la palanca, etc. A continuació, comencen a riure’s de l’afectat, fent comentaris sobre la seva vestimenta i les seves ungles. El graven fent burla i el noi a l’adonar-se’n demana que ho esborrin sense tenir èxit. L’afectat demana als agressors que el deixin en pau i li responen: “si te estamos molestando, cámbiate de vagón”; “vete a hormonar, maricón”, etc.

L’afectat baixa a l’estació Villa Olímpica. En aquell moment, els agressors escupen a terra i el continuen insultant “maricona”, “folladora”, “que te peten el culo”; “me cago en tus muertos”. Finalment, el noi interposa denúncia a Mossos d’Esquadra.

Anàlisi:

Aquest cas mostra com determinades persones se senten legitimades a insultar i agredir a altres persones a causa de la seva expressió de gènere. El metro és un espai públic pel qual transita gran part de la ciutadania de Barcelona, l’agressió es porta a terme en un espai tancat, en el qual físicament és impossible evitar-ne la situació desagradable.

Així mateix, la passivitat generalitzada del voltant, és un fet que pot reforçar la impunitat dels agressors en les seves accions i també desalentar a la persona afectada que sent que no rep ajuda i/o empatia. Entenent que prima la integritat física de les persones, és habitual la inoperància per part de les persones presents (com a espectadores) i més quan les agressions es produeixen en grup.

En aquests casos, les persones o no saben com actuar o no s’atreveixen a intervenir per por a represàlies; no obstant, al vídeo s’escolta a una persona que demana que tractin amb respecte a la víctima. Tanmateix, la no actuació per part de les espectadores reforça la legitimitat de les persones agressores a exercir l’agressió

Volem transmetre la importància de si som testimonis directes d’una situació LGTBI-fòbica d’una actuació ràpida amb la intenció d’ajudar i que ens permeten consolidar unes xarxes de suport i protocols d’actuació davant les discriminacions. En aquest cas la persona no va voler realitzar cap itinerari oficial de denúncia. Aquests agressors no només repercuteixen en el benestar psicosocial d’una persona per la seva expressió de gènere, sinó també en el seu trajecte i desplaçament, un impediment que no s’ha de pensar únicament com a quelcom banal, ja que aquest no permet la continuïtat normal del trajecte la persona.

CAS NÚMERO 6:

INSULTS HOMÒFOBS A UN PARTIT DE WATERPOLO

Característiques incidència:

gaifòbia, esportiu, agressió verbal

Descripció:

Un jugador professional de waterpolo del Club Natació Terrassa, denuncia a les xarxes socials que durant un partit pateix un episodi homòfob per part d’un dels jugadors de l’equip contrari, el Club Natació Sabadell, que li diu “maricón” en més d’una ocasió, també després del partit. En un principi, el denunciant no desvetlla la identitat de l’autor dels fets però decideix desvetllar-la en veure que no rep disculpa per part seva després de fer públic l’incident. El Club Natació de Sabadell publica un comunicat oficial condemnant els fets i informa que està reunint tota la informació del succés per prendre les mesures adients.

L’OCH condemna els fets, es posa a disposició de la víctima i insta a la Federació Espanyola de Waterpolo a investigar i prendre les mesures reglamentàries corresponents. La Federació expressa el rebuig dels fets i dies més tard imposa una sanció de quatre partits de suspensió i una multa de 200 , per ser una segona sanció de temporada (ja havia estat sancionat per conducta inadequada i contrària al codi ètic esportiu de la federació), legitimada en el règim disciplinari de la Real Federación Española de Natación (RFEN).

La persona afectada, en un tweet, exposa que es tracta d’una fita històrica perquè és el primer cop que es sanciona per homofòbia en esport professional.

Anàlisi:

Aquest cas posa de manifest la discriminació que poden patir les persones LGTBI a l’àmbit esportiu. És una fita històrica a l’Estat espanyol que se sancioni un comportament homòfob a l’esport. Que sigui la primera sanció pública per homofòbia, però, no vol dir que no hagi ocorregut abans, per això el cas és significatiu. Històricament s’ha considerat que la naturalesa dels esports representa una masculinitat hegemònica i de competència.

Al llarg del temps, els esports s’han dividit en pràctiques esportives (tenis, fútbol, bàsquet, natació…), fent una divisió de gènere i excloent també totes les diversitats sexuals, degut a que la creença ideològica de la masculinitat s’ha mantingut en base a l’heteronormativitat, generant una invisibilitat de les dissidències sexuals i de gènere en els contextos esportius, sobretot masculins.

De manera que a l’actualitat no estem exemptes de situacions en les quals es premia a l’home cisgènere heterosexual en l’àmbit esportiu. És per això que, en aquest cas, l’agressor se sent legitimat per discriminar la víctima en el moment que sap que l’orientació sexual d’un altre jugador “surt de la norma” i es creix utilitzant l’entorn del partit encara banyat per la masculinitat tòxica i de competència.

Aquest cas serveix de precedent per visibilitar aquest tipus de situacions i que animi més gent a denunciar en cas que pateixin discriminacions al món de l’esport. Seria profitós no quedar-se en el marc punitiu de la sanció i establir mesures pedagògiques pels esportistes que puguin cometre situacions d’LGTBI-fòbia en l’exercici de les seves funcions professionals.

CAS NÚMERO 7:

FUNERÀRIA OBVIA LA PRESÈNCIA DE SIMBOLOGIA LGTBI A UNA ESQUELA

Característiques:

gaifòbia, tracte inadequat, altres

Descripció:

Una dona denuncia que el seu germà, la víctima, demana abans de morir un text per a l’esquela del diari amb una imatge de l’arc de Sant Martí. La funerària, no posa l’esquela sobre el taüt com va demanar el difunt i no envien al diari l’esquela amb l’arc de Sant Martí. La denunciant protesta al responsable de la funerària, a qui els diu covards i els amenaça que si no envien l’esquela amb l’arc de Sant Martí, no paga. No vol cap judici, però vol “castigar-los” per “dignitat i respecte”.

Anàlisi: La denunciant d’aquest cas no només manifesta la gaifòbia amb la qual s’ha tractat al seu germà, també parla del patiment que viu amb aquesta situació fent un recorregut de la seva vida familiar, a més de tenir en compte com havia estat l’experiència del seu germà respecte a aquest tema. Quan parla del succeït amb el diari, es veu en la necessitat de fer justícia en front de la discriminació que pateix el seu difunt germà després de la seva mort. Entenem que s’han de respectar les voluntats de les persones difuntes i en aquest cas, aquesta voluntat és transgredida per la simbologia que representa l’Arc de Sant Martí.

Particularment, en aquest cas, es pot veure com els mecanismes heteronormatius operen en una cerimònia religiosa, sense respectar en cap moment el que s’ha pactat. Només la germana mostra actitud de respectar el desig del difunt, la família en cap cas concep l’acció de la funerària com un acte discriminatori. Considerem que des de la funerària, a l‘obviar una simbologia referent a l’orientació sexual de la persona afectada concorren en un acte homofòbic. Per tant, el que evidencia és que les discriminacions LGTBIfòbiques poden anar més enllà de la mort, faltant el respecte de les identitats de les persones, arribant a modificar la seva memòria de vida perquè aquesta encaixi en el model heteronormatiu.

CAS NÚMERO 8:

AGRESSIÓ FÍSICA A UN JOVE GAI AL PARC DE LA DEVESA DE GIRONA

Característiques incidència:

gaifòbia, via pública, agressió física

Descripció:

La matinada de l’1 d’octubre, l’afectat, en el marc d’un ambient lúdic i en presència de nombrosos testimonis, veu com se li atansen dos individus els quals després de preguntarli si “¿tu eres el maricón?”, agredeix físicament a cops de puny i puntades de peu. La gent present aconsegueix dissipar els agressors i truquen el 112. Minuts després arriba una patrulla de Mossos d’Esquadra, els quals van anar a la recerca dels agressors, aquests es van introduir entre la multitud i en van perdre la pista, però finalment els van aconseguir detenir gràcies a les descripcions aportades pels testimonis. L’Ajuntament de Girona convoca una concentració de rebuig a les agressions LGTBI-fòbiques i en suport de la persona afectada a la plaça del Vi

Anàlisi:

Aquesta agressió demostra la impunitat amb la qual creuen actuar els agressors. En aquest cas, els Mossos actuen correctament, ja que no cessa l’actuació policial fins que aconsegueixen identificar i detenir els agressors, a més això succeeix gràcies a la ràpida actuació dels testimonis de l’agressió, que intervenen en el transcurs d’aquesta, l’aturen, truquen a emergències i descriuen als agressors per tal que siguin detinguts. El rebuig social a Girona és contundent, pel fet que immediatament després, es convoca una concentració de suport.

CAS NÚMERO 9:

DIAGNÒSTIC MÈDIC DE CONDUCTA HOMOSEXUAL D’ALT RISC A UN CAP DE VIC

Característiques incidència:

lesbofòbia, salut, tracte inadequat

Descripció:

Una noia bisexual acudeix a una consulta al CAP de Vic on li diagnostiquen una “conducta homosexual d’alt risc”. Davant la seva denúncia a les xarxes socials, la directora del CAP i la Generalitat es posen en contacte amb ella per dur a terme una reunió, on li demanen disculpes i es justifiquen dient que no es tracta d’un diagnòstic sinó “d’informació rellevant sobre el pacient”, és a dir, una descripció clínica d’informació sobre el pacient d’acord amb el codi CIE-10, el qual està desfasat, en l’actualització que entra en vigor a partir del 2022 es descodifiquen aquestes conductes i és inclusiu amb les orientacions sexuals dissidents. L’afectada sol·licita que aquest diagnòstic no consti en el seu expedient mèdic, però, tot i la petició, es manté.

Anàlisi:

El tracte patit per l’afectada demostra la desconnexió de la realitat social i la latent LGTBI-fòbia en l’àmbit de la salut, ja que es basen en codis desfasats i no es mostra un interès proactiu per canviar-ho, sinó que es reacciona i s’intervé gràcies a la denúncia de l’afectada i tot i demanar des d’un principi el canvi de diagnòstic, el centre no ho acaba realitzant, cosa que demostra el fet que continua apareixent al seu expedient. Queda palès la manca de formació al personal sanitari sobre diversitat afectiva sexual i de gènere i l’actualització de la informació legal. Aquesta formació hauria de ser promoguda per les polítiques públiques.

CAS NÚMERO 10:

DISCURS D’ODI I COMENTARIS HOMÒFOBS D’UN DOCENT UNIVERSITARI

Característiques incidència:

LGTBI-fòbia, educatiu, odi i exaltació

Descripció:

Un alumne denuncia el discurs d’un professor d’una universitat de Barcelona en contra del feminisme i del col·lectiu LGTBI. El docent fa una crítica a la concessió de drets als individus LGTBI, degut a l’extensió gradual del col·lectiu a la societat. Argumenta que aquests són contraris a la naturalesa humana i, a continuació, lloa les polítiques aprovades a Polònia i Hongria, basades en la creació de zones lliures de població LGTBI. A més, afirma que l’únió entre un home i una dona, és l’única opció vàlida, apel·lant a que el matrimoni és natural i procedeix de Déu. El professor insta a l’estudiant a tenir una conversa privada, en la qual li indica que “ha de ser un bon homosexual i apartar-se de la ideologia LGTBI, ja que dues persones del mateix sexe no es poden casar i una criatura ha de tenir un pare i una mare”. L’estudiant denuncia el discurs d’aquest docent a la Fiscalia de delictes d’odi i discriminació i es dictamina que està emparat per la llibertat d’expressió i de càtedra

Anàlisi:

Aquest cas mostra la capacitat de difondre discursos d’odi en l’àmbit educatiu, aprofitant la posició de poder en la relació interpersonal alumnat-professorat. Les declaracions del professor ocasionen un perjudici al benestar emocional de l’alumne, impotent davant la situació. A més, és important remarcar el fet que el cas va ser arxivat per Fiscalia, i que no es van aplicar mesures de cap tipus per condemnar el discurs. És clau que el professorat estigui sensibilitzat i format en quant a les desigualtats socials que pateix el col·lectiu LGTBI per tal d’evitar declaracions com les exposades. Una formació basada en la diversitat afectiva sexual i de gènere i coeducació des d’un punt de vista interseccional resulta útil per aconseguir docents compromeses amb la problemàtica.

A més, els propis centres educatius han de ser responsables d’aplicar les mesures pertinents en cas de detectar declaracions d’aquest tipus emparats en normatives com la Llei 11/2014, contra l’LGTBI-fòbia o la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no discriminació. Els discursos d’odi acostumen a ser emparats per la llibertat d’expressió i càtedra, quan sota el nostra parer no hi ha llibertat d’expressió si exerceixes una privació de drets i llibertat d’altres persones, i les aules han de ser un espai segur i lliure de discriminació, on cap orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere sigui negada i estigmatitzada i on els drets humans estiguin garantits.

En aquest cas, l’autoritat marcada del professor envers l’alumne dificulta i limita la capacitat de reacció de l’afectat, fet que provoca que se senti indefens i desamparat. Seria convenient que la direcció del centre escolar prengués mesures donada les seves competències per prevenir, detectar i intervenir l’LGTBI-fòbia en les aules.

CAS NÚMERO 11:

BURLES D’UNES INFERMERES A UNA DONA TRANS

Característiques incidència:

transfòbia, salut, tracte inadequat

Descripció:

Una dona trans denuncia comentaris trànsfobs per part del personal sanitari d’un hospital de Barcelona. L’afectada acudeix al centre per rebre una intervenció de peritonitis, pateix dolors forts, i sol·licita un alleujament de la necessitat d’orinar. Per aconseguir-ho, és necessari que se li col·loqui una sonda per la uretra. Quan les infermeres es disposen a dur a terme aquesta acció, s’inicien una sèrie de comentaris cap a la pacient: “¿Y esto qué es?; “¿Dónde está el clítoris?”; “¿Dónde está la uretra?”; “Menudo chocho le han hecho a este”. Els comentaris van acompanyats de riures i, a continuació, les infermeres il·luminen la vagina de l’afectada amb la llanterna del mòbil. A més, l’introdueixen el tub de la sonda pel conducte vaginal enlloc de per la uretra.

Anàlisi:

El cas mostra una vexació per part del personal sanitari envers una pacient trans. Els comentaris i les accions dutes a terme per les infermeres resulten trànsfobes. Aquest tipus d’accions són fruit de la cisnormativitat. El sistema cisgènere en el qual la societat està emmarcada ocasiona situacions com les exposades. D’aquesta manera, persones trans com l’afectada poden sentir-se violentades a l’hora d’accedir a drets essencials com l’assistència mèdica i pot tenir conseqüències en la salut de la mateixa persona per la mala praxis portada a terme. L’estigmatització i la patologització de les persones trans és present també en l’àmbit de la salut. Per evitar-ho és clau la formació sobre diversitat afectiva sexual i de gènere del personal sanitari. És de vital importància erradicar aquest tipus d’incidències, ja que comporten un impacte en el benestar emocional en les persones afectades.

CAS NÚMERO 12:

TRACTE INADEQUAT A UNA NOIA TRANS EL DIA DEL 8-M

Característiques incidència:

transfòbia, via pública, tracte inadequat

Descripció:

Una noia trans denuncia el tracte de diversos policies a Girona, tornant de la manifestació del dia internacional de la dona. Després de demanar-li la identificació, un dels policies es dirigeix a ella en masculí, malgrat que l’afectada li demana en diverses ocasions que s’adreçi a ella en femení, tal i com indica el seu DNI. L’agent s’enfronta a l’afectada i li diu: “Senyor, aniràs detingut, estàs denunciat”. Acte seguit, l’afectada li demana el número de placa, però l’agent es nega a proporcionar-li i marxa amb la resta d’agents. L’afectada decideix seguir-los per aconseguir el número de placa i és, aleshores, quan apareix un quart policia, que també es dirigeix a la dona en masculí, dient als altres agents: “Aquest senyor és el que l’està liant?” i demana a l’afectada que marxi. L’afectada li demana el número de placa i aquest cop l’aconsegueix.

Anàlisi:

Aquest cas mostra el tracte trànsfob dut a terme per agents de la policia. La funció dels cossos i forces de seguretat és vetllar per la seguretat de la ciutadania, i en aquest cas no es respecta la identitat de gènere d’una ciutadana. Els agents realitzen misgendering perque neguen i invaliden la seva identitat. Tant les persones trans com les no binàries pateixen aquesta discriminació i és una pràctica que està directament relacionada amb l’estigmatització d’aquesta part del col·lectiu.

En aquest cas, la noia afectada manifesta reiteradament el seu desig de ser tractada en femení, però els agents l’ignoren i continuen fent-li misgendering. Això mostra la manca de respecte cap a la identitat de la persona. Tot i que no ha de ser necessària una documentació per rebre el tracte correcte en quant a identitat de gènere, aquest element agrava la situació. Els agents eren conscients de la identitat de la dona (no tenia passing a ulls dels policies) i tot i així van seguir sense respectar-la, el que denota la intencionalitat de les seves accions. El negar-se a donar els seus números de placa és un indicador de consciència de que les seves accions són reprobables.

És necessària una política de pedagogia i formació en diversitat afectiva sexual i de gènere als cossos i forces de seguretat amparades en les normatives competents. Tanmateix, la detecció d’aquestes situacions han de portar a prendre mesures competents encaminades a rebre un tracte adequat basades en no negar i respectar totes les identitats.

CAS NÚMERO 13:

INADMISSIÓ D’UN JOVE A UN BAR PER PORTAR ARRACADES

Característiques incidència:

gaifòbia, espai d’oci nocturn, dret d’admissió

Descripció:

Un jove denuncia la inadmissió a un bar de Barcelona per part del porter de l’establiment. El noi porta arracades i se li prohibeix l’entrada, excepte si se les treu. Les amigues de l’afectat pregunten si elles també se les han de treure i el porter contesta que no, ja que la norma únicament s’aplica als homes. El grup insisteix a deixar a entrar a l’afectat a l’establiment però la persona encarregada de la vigilància tampoc cedeix així que el grup d’amics decideix marxar a un altre bar en el qual sí que es permet l’entrada al jove.

El jove exposa els fets en les seves xarxes socials i mediatitza la situació. El bar exposa un comunicat afirmant que són tolerants i rebutgen les discriminacions LGTBI i per raça, sexe o religió. Justifiquen l’acció sota el pretext del dret d’admissió pel codi de vestimenta. A continuació, demanen perdó i afirmen que s’ha realitzat una reunió amb l’equip de porters per evitar que una situació com aquesta no es torni a repetir. 

Anàlisi:

El cas mostra una discriminació al jove per portar arracades. Aquest tipus de mesures, escudades en el codi de vestimenta del local, perpetuen els rols de gènere, i limiten la lliure expressió de gènere de les persones. El fet que aquesta norma s’apliqui als homes i no a les dones evidencia la rigidesa dels rols de gènere, que no permeten a un home portar complements socialment associats a les dones. La prohibició de l’entrada al denunciant implica una privació de la seva expressió de gènere i del seu accés a gaudir de l’oci.

Estem davant d’una situació sexista. El local assigna comportaments diferenciats per raó de gènere basats en la seva expressió (vestimenta) i exerceix autoritat per presentar a homes i dones amb unes característiques de vestimenta estereotipades i normatives. És essencial que hi hagi llibertat a l’hora d’expressar-se mitjançant l’aparença, així com de portar roba o complements que desafiïn als rols de gènere. Si es continuen produint prohibicions com l’exposada al cas denunciat, s’alimentarà l’estigmatització cap al col·lectiu.

La diversitat és necessària i enriquidora, i no s’hauria de limitar. Les persones que trenquen la normativitat es poden veure amenaçades per la manca d’acceptació social, i si el dret d’admissió d’un establiment els hi prohibeix l’entrada, les barreres són encara majors. Per aquesta raó és necessari que no es produeixin limitacions com la tractada, per tal d’aconseguir la normalització de totes les expressions de gènere.

Tota persona ha de poder gaudir de l’oci sense patir imposicions sobre la seva aparença, així com sentir-se segur i no discriminat. És de vital importància per tal d’aconseguir un tracte igualitari entre les persones.

CAS NÚMERO 14:

ANUNCI DE SNICKERS AMB CONTINGUT PLUMÒFOB

Característiques incidència:

LGTBI-fòbia, mitjà de comunicació, tracte inadequat

Descripció:

Durant l’estiu de 2021 es publica a diferents canals de comunicació i plataformes digitals un anunci per part de la companyia Snickers Espanya amb la col·laboració d’un conegut influencer. L’anunci mostra dos homes, un d’ells amb una expressió de gènere no normativa, a una guingueta de la platja volent prendre una consumició. A continuació, l’home amb expressió de gènere normativa (masculinitat hegemònica) es mira al cambrer i amb una actitud sobèrbia i plumòfoba el cambrer li diu ‘‘Anda, toma un helado Snickers’’, al moment que li fa una mossegada al gelat, el seu amic li diu ‘‘¿Mejor?’.

El destacat influencer actua ara amb una expressió de gènere normativa, fent veure el canvi degut a la consumició del producte i contestant “Mejor”. L’eslògan és ‘‘No eres tú cuando tienes hambre’’. L’anunci es retira dels mitjans de comunicació, degut a que rep acusacions de LGTBI-fòbia i Snickers fa un comunicat disculpant-se i dient que hi ha un malentès amb el que l’empresa volia transmetre.

Anàlisi:

Els mitjans de comunicació tenen una importància cabdal a l’hora de transmetre discursos que poden influir en la societat. En aquest cas, es transmet una idea essencialitzadora d’una determinada expressió de gènere lligada a una orientació sexual no normativa. Donat el contingut de l’anunci, es pot interpretar que el producte a vendre actua com a “element transfomador” o “curatiu” d’una expressió de gènere no normativa i que, per tant, aquesta expressió no és vàlida o és dolenta. L’eslògan remarca el contingut plumòfob i masclista, rebutjant les expressions de gènere femenines encarnades en un home, invalidant qualsevol tipus d’expressió fora de la normativa cis-heterosexual. Respecte al comunicat de disculpes de l’empresa, trobem que el “malentès” versa sobre la falta d’informació i de sensibilització caracteritzada per l’LGTBI-fòbia i el masclisme present a la nostra societat.

CAS NÚMERO 15:

TRACTE INADEQUAT A UNA DONA TRANS AL JUTJAT

Característiques incidència:

transfòbia, institucional, tracte inadequat

Descripció:

Una dona trans acudeix al Jutjat de Violència sobre la Dona, de Barcelona, ja que té obert un procediment penal en contra de la seva exparella per delictes d’abusos i agressions sexuals. Allà, l’afectada sol·licita una ordre d’allunyament i li deneguen argumentant que com que la seva exparella no té casa no li poden concedir. Denuncia que els funcionaris que l’atenen es dirigeixen a ella en masculí, tot i demanar prèviament que es dirigeixin a ella en femení. L’informe judicial consisteix en una barreja de pronoms. A més, l’afectada denuncia que el metge forense, en fer-li l’exploració mèdica, fa referència a “examinar el seu estatus de dona i l’estat dels seus genitals”.

Anàlisi:

El tracte rebut per l’afectada evidencia un tracte discriminatori i inadequat per part del funcionariat de l’administració de justícia a una dona en situació de vulnerabilitat i que ha estat victimitzada durant mesos per part de la seva exparella. Aquest comportament inadequat exercit per les institucions es tradueix en una revictimització de l’afectada, la qual havia acudit en la cerca d’ajuda però aquesta va ser denegada. A causa de la situació patida, l’afectada mostra una profunda desconfiança en l’administració pública que fa que no vulgui denunciar els fets.

CAS NÚMERO 16:

PINTADES A UN MURAL D’HOMENATGE DE LA RAFFAELLA CARRÀ A LA PLAÇA CINC D’OROS

Característiques incidència:

LGTBI-fòbia, via pública, odi i exaltació

Descripció:

El 29 d’agost apareix pintat un mural d’homenatge a la Raffaella Carrà, realitzat després de la seva mort, a la plaça Cinc d’Oros de Barcelona. A les pintades hi posa “gay no” i “VIH”.

Anàlisi:

Es tracta d’un atac mogut per l’odi al col·lectiu, pel fet que les pintades es duen a terme a sobre d’un mural d’homenatge a l’artista amb la bandera LGTBI de fons. Aquestes pintades vinculen el col·lectiu gai amb el VIH, el que suposa estigmatitzador i serofòbic i explicita una exclusió de la societat a les persones que s’identifiquen amb l’orientació sexual gai. 

CAS NÚMERO 17:

DIAGNÒSTIC DE TRANSSEXUALITAT COM A PROBLEMA DE SALUT AL CUAP DE GRANOLLERS

Característiques incidència:

transfòbia, salut, tracte inadequat

Descripció:

Un home trans acudeix al CUAP per una lesió soferta al genoll i se n’adona que a l’informe mèdic que se li entrega es qualifica la seva transsexualitat com un “problema de salut actiu rellevant”.

Anàlisi:

Es produeix una patologització de la transsexualitat des dels mateixos serveis públics. Aquesta, per una banda, normalitza la discriminació envers el col·lectiu trans i el considera malalt, fruit de la intolerància i la cisnormativitat que cal trencar. Es perpetua així el sistema sexe-gènere i s’estigmatitza la pròpia existència de les persones trans. Per una altra banda, la falta de respecte envers la identitat de gènere de l’afectat pot tenir un impacte negatiu en ell, en tant que es tracta la seva identitat de gènere com a “problema de salut actiu rellevant”.

En aquest cas, l’argumentació des de salut són els sistemes de codificació internacionals que apareixen en els sistemes informàtics. Creiem que mai una orientació sexual o identitat de gènere pot ser conceptualitzada com un problema de salut. Les conseqüències que pot tenir aquesta problemàtica poden ser variades, per exemple que les persones trans deixin d’acudir als serveis sanitaris, o inclús amaguin la seva identitat de gènere.

CAS NÚMERO 18:

AGRESSIÓ HOMÒFOBA A UN MACROBOTELLOT DE LA UAB

Característiques incidència:

gaifòbia, via pública, agressió física

Descripció:

Els fets transcorren la nit del 16 de setembre durant un macrobotellot al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Una usuària denuncia públicament a Instagram que durant la nit un individu l’assetja múltiples vegades. Davant d’aquesta situació, un amic seu intervé per defensar-la. L’agressor es dirigeix a l’amic de la usuària amb insults homòfobs, li dona un cop de puny i l’empenta per un barranc. L’afectat, ferit i tacat de sang, és atès pel Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM).

Anàlisi:

El context on es va produir aquesta agressió demostra la protecció que senten molts individus que s’integren en grans grups, a l’hora de sentir-se legitimats per a incórrer en conductes il·lícites. També demostra la connexió que acostuma a haver-hi entre la misogínia i la LGTBI-fòbia, i com els agressors aprofiten espais multitudinaris per actuar anònimament. L’agressió es tracta d’una resposta violenta davant la reclamació legítima feta pel noi afectat, ja que intentava defensar a la seva amiga d’una agressió masclista i de sentir-se violentada. L’agressor no coneix a l’afectat així que es basa en la seva expressió de gènere per assumir la seva orientació sexual, insultar-lo i agredir-lo.

CAS NÚMERO 19:

FORMULARIS INADEQUATS A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Característiques incidència:

LGTBI-fòbia, institucional, tracte inadequat

Descripció:

Al llarg de 2021 es reben, un any més, queixes per la inadequació dels formularis que empren les administracions públiques, sobretot en l’àmbit educatiu. Aquest tracte inadequat té un nexe comú, que consisteix a demanar les dades personals del pare i de la mare, com a camps obligatoris, sense contemplar altres models de família.

Anàlisi:

Els formularis de l’administració reprodueixen els patrons hegemònics del sistema sexe-gènere i els models familiars imperants i “tradicionals”, obviant altres maneres d’estar, sentir i organitzar-se al món i a la quotidianitat. Les polítiques públiques han de garantir la visibilitat de tots els models familiars i de la diversitat afectiva sexual i de gènere existent en la nostra societat.

Les modificacions en aplicacions informàtiques no són una activitat complexa per l’administració, ni suposa un cost elevat. A més, resulta necessari que el col·lectiu LGTBI es vegi reflectit en les administracions públiques i que les seves realitats no siguin invisibilitzades. Tot i que aquest cas acostuma a ser un fet recurrent, tant l’Ajuntament de Barcelona com el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies3, recomanen, mitjançant instruccions, una adequació dels formularis per complir amb la Llei 11/2014 i amb les realitats del col·lectiu LGTBI i els diferents models familiars.

Tanmateix, aquests canvis, encara no han arribat a la totalitat dels formularis que s’utilitzen en les diferents administracions, ocasionant un greuge a la pluralitat de la nostra societat. Tot i això, s’aprecia una voluntat per canviar aquests formularis i solucionar els greuges comesos, ja que en aquest cas, més enllà de les disculpes, s’han corregit els respectius formularis per tal de representar la diversitat comentada.

CAS NÚMERO 20:

DENEGACIÓ D’UNA HIPOTECA A UNA PARELLA D’HOMES A SANTA COLOMA DE GRAMENET

Característiques incidència: gaifòbia, habitatge, tracte inadequat Descripció: Una parella d’homes denuncia que la directora d’una oficina de La Caixa de Santa Coloma de Gramenet els denega una hipoteca pel fet de considerar-los “una parella no tradicional”. La parella pregunta directament si els denega la hipoteca per ser homosexuals i ella ho reafirma. Aquesta discriminació succeeix després d’un tracte inadequat continu, que consisteix en peticions de documents prèviament entregats i manca de tramitacions en els períodes necessaris, acompanyat de múltiples excuses. La parella envia un burofax a la central de La Caixa per denunciar l’incident i manifesta que, en cas de no obtenir una resposta satisfactòria, interposarà denúncia a Mossos d’Esquadra.

Anàlisi:

Aquest cas exemplifica les conseqüències que té l’homofòbia en un dret tan fonamental com és l’accés a l’habitatge, concretament impedir a una parella d’homes la concessió d’una hipoteca. En primer lloc, la denegació es fa de manera tàcita, ignorant les trucades i requeriments de la parella, dilatant el temps, per tal que no puguin enviar la documentació necessària, i una vegada la parella se n’adona i es presenta a l’oficina de La Caixa, es realitza de manera expressa, quan la directora els hi diu directament que no els concedeixen la hipoteca perquè són una parella homosexual. (3) Actualment les competències de les polítiques LGTBI s’assumeixen des de la Direcció General de Polítiques LGTBI+ del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. 

A més, una vegada envien el burofax a la central de La Caixa denunciant l’incident, continuen sent ignorats, el que suposa una revictimització i un reforç del perjudici causat.

CAS NÚMERO 21:

INSULTS HOMÒFOBS I APOLOGIA AL NAZISME D’UN LLOGATER A PERAFITA

Característiques incidència:

gaifòbia, habitatge, agressió verbal

Descripció:

Al mes de maig un home decideix llogar una habitació del seu apartament. La persona a la qual li lloga realitza comentaris negant l’holocaust nazi. L’afectat, molt contrariat per aquestes declaracions, li demana que marxi del seu pis i que té un mes per fer-ho; petició a la qual l’agressor respon que no ho pensa fer i que marxarà quan ell vulgui, proferint insults homòfobs i arribant a empènyer-lo. L’afectat es tanca a la seva habitació i truca als Mossos d’Esquadra, els quals no es presenten al domicili, i li diuen que sol·liciti una ordre d’allunyament.

Anàlisi:

Ens situem en la forma d’agressió homòfoba més comuna, l’agressió verbal. Una vegada es produeixen dissidències o conflictes, l’insult fàcil és acudir o utilitzar la diversitat sexual o la identitat no hegemònica, com a forma d’atacar, estigmatitzar i intimidar les persones LGTBI. L’agressió es produeix en l’àmbit de l’habitatge, el focus del conflicte després de la incidència continua allà i això suposa un desgast i un impacte emocional i psicosocial cap a la persona afectada, que ha de viure en un estat d’estrès i activació permanent pel temor de conviure amb l’agressor i reviure una situació d’atac cap a la seva integritat moral i física.

A tota aquesta situació se li afegeix la falta d’actuació per part dels Mossos d’Esquadra, ja que només li diuen que demani una ordre d’allunyament i no fan acte de presència al domicili davant la situació de perill que corre l’afectat. També es pot veure la clara connexió que existeix entre l’homofòbia i el moviment d’extrema dreta, que en aquest cas es tracta directament d’apologia al nazisme.

CAS NÚMERO 22:

TRACTE INADEQUAT A UNA PARELLA DE DONES A UN CAP DE BARCELONA

Característiques incidència:

lesbofòbia, salut, tracte inadequat

Descripció:

Una parella de dones decideix iniciar el procés de reproducció assistida per ser mares. La parella va a un CAP de Barcelona, concretament a l’Atenció a la Salut Sexual i Repdroductiva (ASSIR) (àrea que s’ocupa de la reproducció assistida) a demanar informació. En arribar, una infermera els hi diu que per ordres de la metgessa només pot entrar una de les dues a la consulta, tot i que hi ha un cartell que diu que es pot entrar amb una acompanyant.

Les afectades repliquen a la metgessa que és important que les dues tinguin informació i la metgessa contesta: “la que t’has d’informar ets tu, que seràs la mare”.

Anàlisi:

La situació descrita es tracta d’una situació de lesbofòbia i de tracte inadequat en l’àmbit de la salut. L’afectada remarca que, tot i existir un cartell on posa que es pot accedir amb un acompanyant, li impossibiliten entrar a la consulta, remarcant que era petició expressa de la metgessa, per tant, discrimina a la parella, tant a la mare gestant com a la no gestant.

Aquesta situació fa veure la latent lesbofobia, la falta de formació i d’inclusió dins de l’àmbit de la salut, la qual ha de ser solucionada mitjançant la concreció de protocols d’actuació i la formació dels professionals en perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere.

CAS NÚMERO 23:

AGRESSIÓ FÍSICA A UN BAR DE BARCELONA I INADMISSIÓ A UNA BOTIGA DE LLEIDA A UN HOME GAI

Característiques incidència:

gaifòbia, establiment comercial, dret d’admissió

Descripció:

L’afectat resideix a Lleida i denuncia una agressió física patida a un bar de Barcelona. Quan l’afectat es disposa a pagar la seva consumició, l’encarregat li diu que també ha de pagar l’oliva que conté el refresc. L’afectat es nega i s’inicia una discussió. Quan l’afectat surt de l’establiment, el cambrer li dona un cop al cap que el fa caure a terra i li dóna un cop de peu, al crit de “moro de mierda”, “vete a tu país, maricón”.

L’afectat explica a l’OCH que no és la primera vegada que el discriminen per la seva orientació sexual, ja que setmanes enrere, a Lleida, el propietari d’un establiment comercial no el va deixar entrar, argumentant que els homosexuals no tenen permesa l’entrada al seu local.

Anàlisi:

En aquest cas s’evidencia que les persones que pateixen situacions de discriminació per gaifòbia no acostumen a ser victimitzades una sola vegada, de manera que pateixen repetides agressions homòfobes en el transcurs de la vida. A més una agressió et fa recordar les passades i els malestars emocionals i psicosocials que et poden haver provocat. La primera situació es tracta d’una agressió física i verbal, per raó de la seva orientació sexual, ja que l’insulta mentre l’agredeix físicament.

En el segon cas es tracta de la utilització del dret d’admissió amb una clara connotació homòfoba, sense suposicions, pel fet que el propietari li diu directament que no pot accedir al local per ser homosexual, cosa que produeix una estigmatització i humiliació en ser presenciada per les persones presents en el lloc. Finalment, en la situació discriminatòria és present la motivació racista, “moro de mierda”, és important llegir les incidències amb diferents “ulleres”, no només amb les de l’arc de Sant Martí.

La perspectiva interseccional ens ajuda a fer aquestes lectures de com determinades categories socials que ens poden definir com a persones, s’activen depenent dels contextos socials en els que transitem i/o vivim. La persona agressora “activa les palanques” de l’orientació sexual i l’origen de la persona afectada que en aquell moment es tornen rellevants a mode despectiu per exercir la discriminació.

CAS NÚMERO 24:

DISCURS D’ODI LESBÒFOB D’UN HOME GAI AL CENTRE LGTBI DE BARCELONA

Característiques incidència:

lesbofòbia, altres, odi i exaltació

Descripció:

Un home gai acudeix al Centre LGTBI de Barcelona per sol·licitar una cita d’assessorament jurídic motivat per un conflicte que ha tingut amb unes dones lesbianes. Mentre és atès, l’home profereix comentaris com “la mujer lesbiana perfecta es la que está muerta”. També fa comentaris masclistes a les treballadores de l’equip d’informació i dinamització que l’atenen a l’entrada de l’equipament. 

Anàlisi:

Es tracta d’un cas de lesbofòbia, dins del mateix col·lectiu LGTBI, el que ens reafirma que el fet de formar part d’un col·lectiu oprimit no significa que no es pugui ser agressor i oprimir a altres persones del mateix i exercir pràctiques masclistes, en aquest cas cap a les treballadores del Centre LGTBI.

CAS NÚMERO 25:

AGRESSIÓ FÍSICA A UN HOME QUE DEFENSA A UNA PARELLA DE GAIS A LLEIDA

Característiques incidència:

gaifòbia, espai gastronòmic, agressió verbal

Descripció:

Una cambrera d’un bar de Lleida comença a increpar a una parella d’homes gais que està asseguda a la terrassa de l’establiment. En aquest moment, un home que surt d’un bar proper presencia els fets i s’apropa a la cambrera per recriminar la seva actitud. La discussió puja de to fins que l’home tira unes olives a l’aire. La cambrera respon llançant una gerra d’aigua bullint a l’home, provocant cremadures a la zona abdominal i al peu dret de la persona afectada, que posteriorment denuncia els fets a Mossos d’Esquadra.

Anàlisi:

En aquesta situació es poden apreciar múltiples tipologies de gaifòbia. La primera és que amb la actitud de la cambrera, impedeix gaudir de l’espai públic i gastronòmic pel fet de ser una parella gai. La segona és la situació d’escalada de violència, provocada per l’odi que mostra la cambrera cap a una altra persona que va a defensar a aquesta parella pels comentaris que se’ls ha proferit.

En aquesta incidència queda palès la gaifòbia i discriminació per associació, concepte que apareix en l’article 4 de la Llei 11/2014 i que tracta d’una situació en què una persona és objecte de discriminació per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere com a conseqüència de la seva relació amb una persona o grup LGTBI. En aquest cas, per la defensa que fa l’home de la parella de gais que hi havia en el bar i que estaven sent increpats per la cambrera.

CAS NÚMERO 26:

TERÀPIA DE CONVERSIÓ A UNA PERSONA ASEXUAL

Característiques incidència:

asexual, salut, tracte inadequat

Descripció:

L’Associació Catalana d’Asexuals (ACA) es posa en contacte amb l’OCH per comunicar que una persona asexual ha estat estat sotmesa a una teràpia de conversió per part d’un professional de la psicologia. La teràpia s’enfoca en intentar despertar el desig sexual cap a aquesta persona. Anàlisi: L’asexualitat és una orientació sexual que consisteix en una una falta, baix o nul interès per l’activitat sexual vers les altres persones. Aquesta situació demostra el desconeixement cap a l’asexualitat, ja que és tractat com un problema a solucionar i no com una orientació sexo-afectiva.

Cal que els professionals de la salut deixin d’estigmatitzar i de tractar les dissidències com a patologies, aprovant protocols i vies d’actuació inclusives. Aquestes pseudoteràpies són un atac a llibertat sexual i una pràctica que pot arribar a provocar en els pacients depressió i fins i tot tendències suïcides. Hi ha evidència científica i consens mèdic que no és possible canviar l’orientació sexual. L’Estat té un buit legal en l’actual que hauria d’afrontar per eradicar aquesta pràctica que atenta contra la integritat i la salut mental de les víctimes. 

CAS NÚMERO 27:

AMENACES A UNA PARELLA DE DONES A UN BAR DE LLIÇÀ DE VALL

Característiques incidència:

lesbofòbia, laboral, amenaces

Descripció:

Un diumenge de festa major, cap a les 00:45 acut un home a un bar de Llicà de Vall, on treballa una parella de dones, i les hi demana un plat combinat. L’home vol que li serveixin a la barra, però la parella li explica que per la normativa de la COVID-19 només està permès fer-ho a les taules. El client no vol asseure’s en cap de les taules i comença a increpar-les amb insults lesbòfobs “lesbianas de mierda” i profereix amenaces cap a elles de “desvetllar” la seva orientació sexual a la ciutadania del poble. Després l’home se’n va anar, i diversos clients volen retreure-li l’actitud, però la parella els frena.

Anàlisi:

Les afectades pateixen una agressió lesbòfoba al seu propi lloc de treball. Cal recalcar la disposició de la resta de clients que es van posar a favor seu. Però l’agressió, fa que infongui més por a la parella, percep una falta de seguretat a espais que pertanyen a la seva quotidianitat, com és el seu lloc de treball.

CAS NÚMERO 28:

INSULTS I EMPENTES A UN JOVE GAI A UN RESTAURANT D’URQUINAONA

Característiques incidències:

gaifòbia, espai gastronòmic, agressió física

Descripció:

Un home va a un restaurant de la plaça Urquinaona. Quan va a pagar, la targeta de crèdit no li funciona i s’adona que no porta diners en efectiu. L’home demana pagar amb bizum o anar al caixer i fer el pagament en metàl·lic, però el personal que l’atén l’acusen de lladre, l’increpen amb insults racistes i homòfobs com: “de aquí no vas a salir sin pagar, latino, gay” i el colpejen a la zona toràcica. El personal del restaurant truca la policia per considerar a la persona afectada com un lladre. Finalment, l’afectat paga la consumició en bizum i manifesta als policies que vol interposar una denúncia pels fets patits.

Anàlisi:

Es tracta d’un cas de gaifòbia, però també de racisme, que evidencia com les persones LGTBI poden patir múltiples discriminacions. En aquest cas parlem d’agressió verbal i física a un espai privat de concurrència pública. La perspectiva interseccional ens ajuda a fer aquestes lectures de com determinades categories socials que ens poden definir com a persones, s’activen depenent dels contextos socials en els que transitem i/o vivim. La persona agressora “activa les palanques” de l’orientació sexual i l’origen de la persona afectada que en aquell moment es tornen rellevants a mode despectiu per exercir la discriminació. En aquest cas, en la mateixa frase, la persona agressora utilitza “latino gay” a mode despectiu.

Direcció d’Anàlisi i Investigació: Patrícia Aljama i Emerson Vicente-Cruz

Direcció tècnica: Cristian Carrer i Albert Carrasco

Anàlisi sociològic i jurídic: Miquel Rosselló, Albert Carrasco, Bárbara Monllor, Marc Manso i Pol Subirana

Anàlisi de casos i Produccions Narratives: Alexandra Fernández, Alba Jiménez, Anna Rey, Luis del Amo, Raquel Villar i Núria Coma

Disseny gràfic i Maquetació: Jordi Navarro

Agraïments: Susanna Segovia, Núria Marín i David Bondia

Supervisat per: Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Psicologia Social) i per la Universitat de Barcelona (Grup de recerca, Docència i Acció, Gènere, Diversitats i Canvi Psicosocial (GENDIV)

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

Resum de l'Informe de l’Observatori Contra l’Homofòbia realitzat per Las afueras.