Concentració de pensionistes davant les portes de la Delegació del Govern de Barcelona per pressionar els partits polítics perquè no aprovin els plans de pensions d'ocupació, el passat 9 de juny.
Els pensionistes diuen NO al Projecte de Llei pel foment dels plans de pensions d'ocupació.
Les diferents plataformes de pensionistes van convocar concentracions a totes les ciutats del regne d'Espanya, coincidint amb la presentació al Congrés dels Diputats, per la seva arprovació, del Projecte de Llei de regulació per l'impuls dels plans de pensions d'ocupació, pel qual es modifica el text refos de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre. "BOCG. Congreso de los Diputados", serie A, número 93-1, de 4 de marzo de 2022. (Núm. expte 121/000093), el passat 9 de juny.
"Es tracta, segons la COESPE i la resta d'organitzacions que van promoure les concentracions, d'un Projecte de Llei que empobreix les pensions públiques, per la qual cosa no ha de ser avalat pels grups polítics del Congrés. El seu objectiu fonamental és estendre els plans privats complementaris de pensions, impulsat per l'Estat i per mitjà de la negociació col·lectiva sectorial, mentre que la seva gestió serà lliurada a les entitats financeres, asseguradores privades i als mateix "agents socials" que signaran els convenis col·lectius i que formaran part també de la Comissió de control.
Alhora que es retalla el Sistema Públic de Pensions (SPP), que garanteix unes prestacions mínimes per a totes les persones treballadores i suposa un element d'equilibri de les desigualtats socials en els anys de la jubilació, s'impulsen plans privats de pensions per a benefici de les grans entitats financeres privades, que veuran augmentar el seu negoci en milers de milions d'euros. Es lliurarà una part de les aportacions socials, a un sistema privat individualista de capitalitziació, que cobrirà només a les persones que en la seva vida laboral han pogut fer aportacions, i deixarà fora a àmplies capes de població més desfavorides, amb ocupacions en sectors més precarizatzs o empobrits, les dones molt especialment.
Malgrat la inseguretat que tenen els actuals fons privats de pensions, se'ns vend l'atractiu que s' aconseguirá un complement a la pensió pública, ocultant que en descomptar de la base de cotització les aportacions que es facin a aquests plans d'ocupació, la pensió pública serà menor en el moment de calcular-la per a la jubilació.
Quin és el veritable motiu de l'aprovació d'aquests plans de pensions d'ocupació?
Sense entrar en temes clau com la sol·licitud per part dels pensionistes de realitzar una auditoria en els comptes de la seguretat social, observem que el govern està preocupat per "la reduïda dimensió mitjana dels patrimonis dels fons de pensions espanyols, atès que és un element que afecta la seva eficiència en termes de costos de gestió i, en definitiva, a la seva rendibilitat. Per aquest motiu un objectiu essencial d'aquesta Llei sigui afavorir l'existència de fons de pensions d'ocupació amb dimensió adequada per a garantir els menors costos de gestió, permetre una distribució d'inversions diversificada i, amb això, millorar els nivells de rendibilitat, situant-los en línia amb els d'altres institucions d'inversió col·lectiva."
Si llegim l'exposició de motius del projecte de llei ens donem perfecte compte de què és el que mou al govern a la seva aprovació. El propi govern es delata com podem observar en fer balanç d'aquests plans. Bastament o no, consideren que fins al moment els plans han estat un fracàs ("relativament positiu", diuen ells), i per a aprofundir més en el tema justifiquen el projecte argumentant que en el regne d'Espanya són una minoria aquells que han subscrit els mateixos i "cal concedir avantatges fiscals, perquè la gent s'animi." Avantatges fiscals que haurem de pagar tots els que cotitzem a Hisenda.
D'altra banda, el govern ve a dir que els bancs "necessiten gestionar part dels diners, sinó tots, que fins al moment genera la recaptació de les cotitzacions socials". Amb dades de l'any 2019 la quantitat que va recaptar la Seguretat Social, a través de les cotitzacions d'empresaris i treballadors va ser de 124.161,97.
La major partida va correspondre a les pensions (invalidesa, jubilació, viduïtat, orfandat i en favor de familiars), que va aconseguir un import de 128.155,88 milions d'euros.
Quant a les prestacions per naixement i cura de menor, corresponsabilitat en la cura del lactant, risc durant l'embaràs i durant la lactància natural i cura de menors per càncer o una altra malaltia es van elevar fins als 2.638,27 milions d'euros.
En incapacitat temporal, la despesa realitzada aconsegueix un import de 9.544,69 milions d'euros, un 27,52% més que en el mateix període d'exercici 2018, creixement afectat, com anteriorment es va indicar, per la imputació en els mesos de gener, febrer i març de 2019 del pagament delegat de la incapacitat temporal dels mesos de novembre i desembre de 2018, per import de 978,58 milions d'euros. Sense tenir en compte aquest canvi, la despesa de la incapacitat temporal hauria estat de 8.566,11 milions d'euros.
Les pensions i prestacions no contributives, inclosos els complements per mínims de les pensions contributives, aconsegueixen un import de 11.363,37 milions d'euros, xifra que suposa un augment del 2,23% respecte a l'exercici anterior. D'aquest import, es destina a pensions no contributives i mínims 9.545,70 milions i a subsidis i altres prestacions 1.817,67 milions d'euros, dels quals 1.667,87 milions d'euros corresponen a prestacions familiars.
En l'actualitat, i des del mateix origen de la Seguretat Social, el nostre sistema de pensions ha assumit despeses comunament denominades "impropis" perquè no tenen a veure amb aquest caràcter contributiu. Entre aquestes despeses es troben part de les prestacions no contributives (de caràcter assistencial), polítiques d'incentius a l'ocupació a través de reduccions de quotes, polítiques de suport a les famílies o despeses de funcionament que haurien d'anar amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat i que servirien per a superar el dèficit financer del sistema.
COESPE conclou que si l'Estat assumís aquestes despeses impròpies “mitigaria els dubtes sobre la sostenibilitat del sistema a curt termini i permetria centrar l'atenció en els reptes de llarg termini”.
Aquestes despeses impròpies ascendirien a 22.871 milions en 2023.
Llegim el següent en l'exposició de motius del projecte de llei:
"Els plans de pensions com a institucions de previsió social complementària que es van introduir a Espanya a través de la Llei 8/1987, de 8 de juny, de Regulació dels Plans i Fons de Pensions van suposar una fita en el desenvolupament de la previsió social complementària.
Avui, més de trenta anys després, cal fer un balanç relativament positiu de la trajectòria d'aquesta mena d'instruments, si bé hi ha hagut un desenvolupament desigual dels productes de previsió social individuals i els de la previsió social complementària en l'àmbit empresarial. La disponibilitat d'estalvi acumulat al llarg de la vida laboral pot contribuir a millorar....."
Respecte al balanç "relativament positiu" dels Plans i Fons de Pensions, exiteix una dada recent que es refereix al generalitzat enfonsament dels fons de capitalització privats en el món, que es va confirmar l'any 2010, al no aconseguir donar un mínim de rendibilitat a les persones que havien invertit en ells (per exemple, en l'estat espanyol, de 320 fons privats, només 6 donaven beneficis, uns 30 mantenien el valor dels diners aportats, i gairebé 300 van donar pèrdues a les persones que van confiar en els enganys de la banca).
El govern sap perfectament el que ha ocorregut a nivell mundial amb els plans de pensions. En 2004, l'informe "Mantenir la promesa de la seguretat de l'ingrés en la vellesa a Amèrica Llatina" del Banc Mundial, alertava del fracàs de la reforma previsional impulsada per a tota Amèrica Llatina pel fons Monetari Internacional(FMI) durant els anys noranta.
Així, en nombrosos països llatinoamericans les pressions econòmiques del Fons Monetari Internacional han promogut la implantació de fons privats de pensions que no substitueixen els sistemes públics ja que solament són perceptors aquells ciutadans que tenen alguna capacitat d'estalvi i accedeixen o poden accedir a un fons privat. A més, en estar subjectes als vaivens de la bossa, poden obtenir-se beneficis a llarg termini o, també el contrari, importants pèrdues que poden enfrontar a milions de persones a la pobresa en l'ancianitat a més de que no s'ha augmentat la cobertura de la seguretat social pel que la seva implantació pot considerar-se un fracàs.
La mateixa patronal de les pensions, Inverco (Associació d’institucions d’inversió col·lectiva i fons de pensions manté que: «Per cobrar una pensió de 898 euros mensuals en un pla de jubilació privat, s’ha d’aportar un fons de capitalització de 272.000 euros i si és una pensió de 2.466 euros hauria d’acumular-se 747.000 euros»,
L’OCDE ha hagut de reconèixer que la rendibilitat dels plans privats de pensions entre 2008 i 2012 ha sigut negativa, és a dir, que les aportacions han perdut valor.
En poques paraules: el govern vol desvestir a un sant (la Seguridad Social), per vestir a uns quants diables (els bancs i les asseguradores).
"Sense desconèixer les particularitats pròpies del nostre sistema de pensions, es contínua exposant al projecte de llei, crida l'atenció que a Espanya el nivell d'estalvi a través dels plans de pensions d'ocupació no arribi a l'1 per cent de la massa salarial de la població activa ocupada aconseguint poc més del 10 per cent de la població activa ocupada, mentre que a Europa el nivell de persones emprades protegides va en un rang ampli del 25 al 90 per cent, depenent de si els seus plans procedeixen de la negociació col·lectiva voluntària (menys del 60 per cent) o de normativa obligatòria o quasi-obligatòria (amb percentatges superiors). Fins i tot sumant els Plans de Previsió Social Empresarial, no aconsegueixen els 2,2 milions de persones emprades.
La COESPE i la resta d'organitzacions convocants de les concentracions del dia 9 de juny, tant davant el Parlamento, com a totes les principals ciutats del regne d'Espanya afirma que s'entregarà una part de les aportacions socials, a un sistema privat individualista de capitalització, que cobrirà tans sols a les persones que en la seva vida laboral hagin pogut fer aportacions, i deixarà fora a amplies capes de població més desfavorides, amb feines en sectors més precaritzats o empobrits, les dones especialment.
Segons la Organització Internacional del Treball (OIT), el 90% de la població activa dels països de baixos ingressos treballa en el sector informal, per la qual cosa no tenen dret a cap servei social, ni metge, ni pensional. La major part d'aquesta població, 70%, si incloem el treball domèstic no pagament, són dones i la major part d'elles són dones majors. Als països d'ingressos mitjans el treball informal ocupa a un 66% de la població.
Els governs, els sindicats i les organitzacions de persones jubilades i pensionades, com el seu nom indica, no els té com a prioritat en la seva lluita.
Queda clar, per tant, que el que volen es salvar els bancs i les grans asseguradores, al temps que empobreixen els sectors més precaritzats o empobrits.
Malgrat la inseguretat, que tenen els actuals fons privats de pensions, afirma la COESPE, se'ns vend l'atractiu que s'aconseguirà un complement a la pensió pública, ocultant que en descomptar de la base de cotització les aportacions que es facin a aquests plans d'ocupació, la pensió pública serà menor en el moment de calcular-la per a la jubilació.
Segons explica el govern en la exposició de motius del projecte de llei: "la necessitat de potenciar la previsió social complementària de tall professional (segon pilar del sistema de pensions) s'ha manifestat igualment en tres plans:
— El Pacte de Toledo 2020, la recomanació 16a del qual posa el focus en la necessitat de «dotar d'estabilitat a l'actual model de previsió social complementària» i «impulsar, de manera preferent, els sistemes sustentats en el marc de la negociació col·lectiva, d'ocupació, que integren el denominat segon pilar del model de pensions» als quals s'haurà de dotar «d'un règim fiscal i jurídic adequat i diferenciat».
D'aquesta forma, es busca impulsar la implantació efectiva dels plans de pensions d'ocupació reconfigurant la protecció social complementària en favor d'instruments de dimensió col·lectiva el que ha de suposar, en aquest context, un enfortiment del contingut de la negociació col·lectiva de caràcter sectorial, tot això, «sense qüestionar la centralitat del sistema públic de pensions basat en un règim financer de repartiment?", l'interrogant és nostre.
Aquesta recomanació 16a també fa esment a l'informe de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (d'ara endavant, AIREF) sobre l'avaluació de despesa pública de 2019, en proposar dotar als instruments de previsió social complementària de «un règim fiscal i jurídic adequat i diferenciat, millorant l'existent en l'actualitat i entenent que en cap cas aquests sistemes d'estalvi puguin ser considerats com a mers productes financers»
El model OIT, FMI, BM és mixt, segons explica la UIS Pensionistes i Jubilats de la Federació Sindical Mundial, una franja bàsica obligatòria pública (variant entre motxilla austríaca, PEPP, comptes nocionals, etc) amb alta edat de jubilació, llarg període de còmput (tendent a la vida laboral completa) i revaloració compromesa per diverses fórmules; i la resta és voluntària i privada. Model que defensa aquestes reformes sota la fal·làcia que no hi ha ni hi haurà suficients diners per a pagar les pensions que creixen en número per la longevitat i el Baby boom.
Als països desenvolupats, es tracta d'imposar aquest model sota aquesta fal·làcia i la seva implementació destruirà drets adquirits fa més d'un segle. Per aquesta raó, existeix un gran moviment de protesta de les persones pensionistes i jubilades, agrupades en plataformes i/o sindicats, que compten entre les seves reivindicacions l'eliminació de la doble bretxa de gènere.
Finalment, la COESPE (Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Públic de Pensions, l'ASJUBI40 (l'Associació Jubilació Anticipada sense penalitzar), el EHPM-MPEH (Moviment de Pensionistes d'Euskal Herria, el MADPP (Moviment Andalús en Defensa de les Pensions Públiques), el MODEPEN (Movemento Galego en Defensa dónes Pensións e us Servizos Públics), UNITAT-COESPE, i les Plataformes de Pensionistes de: Badajoz, Móstoles, etc. manifesten "que el Sistema Públic de Pensions (SPP) és sostenible, sempre que no se li carregui amb "despeses impròpies". Els suposats beneficis de la previsió social complementària que es pretén impulsar, tenen en el Sistema Públic moltes més garanties. Els recursos públics que es destinaran a impulsar aquests fons de pensions, estarien millor empleats a reforçar i millorar el Sistema Públic de repartiment, aconseguint resultats socialment més justos.
Després de la nefasta reforma de les pensions del desembre passat 2021, amb l'engany de " l'IPC mitjà", que ja ha suposat un sever empobriment de les pensions i amenaça amb nous i greus retallades, l'actual Govern amb els ministres Escrivá i Calviño al capdavant, pretén convertir el dret a les pensions dignes (Art. 50 de la Constitució Espanyola: L'article 50 de la Constitució Espanyola estableix que els poders públics garantiran la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat.) en un negoci privat.
Per tot això, reiterem la nostra exigència als grups polítics del Congrés que, mitjançant els instruments dels quals puguin disposar i els seus vots en el procés d'esmenes, deixin sense efecte el procés privatitzador que impulsa el Projecte de Llei del qual hem demandat la seva retirada."
La redacció de Las afueras. Imatges de la concentració davant la Delegació del Govern de Barcelona realitzades per la redacció.