Un altra engany el de l'IPC, atès que s'ha introduït l'IPC Mitjà (2,5%) substituint l'IPC ANUAL ACUMULAT (5,5%) i ja portem molts enganys.

No és per a prendre-s'ho de broma, la pèrdua d'aquest 3% significa una pèrdua anual de 714 euros per a aquells que cobren de pensió 1.700 euros; una pèrdua anual de 420 euros per als pensionistes que tenen una pensió de 1.000 euros i una pèrdua anual de 294 euros per als que cobren una pensió de 700 euros mensuals, segons aquesta organització.

Els pensionistes no pensen deixar-se enganyar per aquests trilers del govern i lluitaran fins al final per a aconseguir que paguin aquest 3% robat de les seves butxaques.

Ramón Franquesa durant la seva intervenció a la concentració d'avui,  30/05/2022, a la plaça Universitat, que com cada dilluns reuneix als pensionistes de Marea Pensionista i la COESPE. Aquest economista, investigador i professor d'Economia Mundial de  la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona va protagonitzar el passat divendres, 27 de maig,  una de les millors intervencions en defensa de les pensions que s'ha fet mai en un platò de TV. Va participar al programa Las Claves del siglo XXI, de TV1, que s'emet a les 22:00 hores i rodejat de taurons neoliberals va donar una lliçò als seus contertulis i a tots els televidents sobre la realitat dels pensionistes, argumentant sòlidament la necessitat de l'augment de l'IPC real en les pensions. 

"El divendres passat, ha explicat Ramón Franquesa referint-se al programa de televisió on va participar com a representant dels pensionistes, tenia la sensació de trobar-me en l'aquari de Barcelona, dins de l'estany dels taurons. En realitat ens van col·locar en un parany. La idea del programa de TV1, Les Claus del segle XXI, era: deixarem anar a aquests neoliberals aquí, que els representants dels pensionistes es defensin com a gat panxa a dalt i finalment traiem al ministre Escrivá perquè aquest digui que ha pujat l'IPC a les pensions, (evidentment no l'IPC real, sinó l'IPC mitjà, però d'aquest aspecte tan fonamental moltíssima gent no es va assabentar), que salvarà les pensions, etc..

Però resulta que el senyor Escrivá el pròxim dia 9 porta una llei que s'emporta els diners de la seguretat social per a les pensions privades i aquí això no ho podies explicar perquè ens van treure de l'estudi abans que comencés a parlar ell.

Segons sembla no podíem interactuar amb el ministre."

"Van treure uns gràfics prefabricats, ha continuat explicant Ramón Franquesa, que no havia vist abans, per a generar un discurs contrari al dels pensionistes, en els quals explicaven l'esperança de vida del 2050, quan avui dia, en el 2021, l'esperança de vida està baixant.

Encara així ens vam defensar com vam poder. Mireu, teníem al nostre costat a uns personatges que representen al nucli dur dels mitjans de comunicació, són els directors dels dos periòdics econòmics més importants del país, són els que estan creant la atmosfera de por per a fer-nos creure que no podrem cobrar les pensions en el futur, que el sistema és insolvent. Aquests senyors que m'insultaven, que reien quan jo parlava, són la gent que fa que les accions d'una empresa pugi o baixi, en funció del que diu el seu periòdic. Que no es caracteritzen precisament per dir la veritat, perquè són els que van ocultar la crisi del 2008, i després van demanar que l'Estat rescatés a la banca.

Aquests senyors són els que estan dient que no es pot pujar les pensions segons el cost de la vida, perquè això es quedarà per sempre. Faltaria més!, el salari diferit que són les pensions és un dret social que no es pot llevar perquè hi ha inflació, però ells estan veient una ocasió d'or per a robar-nos a tots nosaltres i a sobre que la gent li ho crea.

Al matí següent quan vaig anar a buscar el tren de tornada, em vaig trobar amb gent al carrer que m'havia vist en el programa i em parava per a agrair-me la intervenció que havia fet. És alguna cosa que en la vida m'ha passat i és gent desconeguda, ha reflexionat Ramón,  i això em fa pensar en algunes coses: mireu portem quatre anys en la plaça i per a molts no existim i no obstant això en un sol dia que surto en televisió resulta que gairebé sembla que sigui més que tota l'activitat que portem, però no és així.

Aquí, si els posava nerviosos i els vaig posar molt nerviosos, com ha dit aquí abans l' Angel, no era per la meva persona és per tot el que portem darrere, perquè saben que els estem destruint el seu argumentari, el relat fals que han creat des de les pàgines dels seus periòdics econòmics i s'adonen que hi ha fissures, que hi ha gent que no es creu aquest relat i això els preocupa, semblava que els haguessin posat xinxetes en els seus seients.

Per què?, perquè el nostre argumentari és poderós i fort, però aquest argumentari només arribarà a la gent si seguim mobilitzats, només arribarà a la gent si difonem els vídeos de jubilats cabrejats, si difonem els vídeos de Marea TV, si difonem els documents que fem, perquè és aquest boca orella, és aquesta construcció lenta  el que ens fa forts...."

Però hi ha una qüestió urgent en aquests moments, que fa referència a la privatització de les pensions. Si permetem que les cotitzacions dels treballadors vagin a un Fons Privat de Pensions o a una "Motxilla austríaca", la Banca, que serà qui gestioni aquests fons, traspassarà els seus "valors tòxics", perque els bancs tornen a estar malalts, afirmen des de la Marea Pensionista.

"Els bancs volen un nou rescat, aquesta vegada desviant una part de les cotitzacions que van a la seguretat social, forçant passar-les a Fons Privats de Pensions o a la "Motxilla Austríaca" que serviria per a la jubilació o l'atur. Les entitats financeres que controla la Banca es quedaran aquests diners i als treballadors que tècnicament no entenen, els col·locaran en els seus fons les accions o valors "tòxics" que vulguin treure's de damunt.

Aquest frau en el Fons de Pensions dels treballadors no es descobrirà fins almenys vint o trenta anys, quan ja no el puguin tapar perquè hi ha més jubilacions que ingressos, i hagin de vendre el que té cada treballador en el seu fons de pensions per a pagar. Llavors es descobrirà que no val res. Això  els va passar als xilens que ara s'han trobat amb pensions de cent euros.

Quan s'especula es pot guanyar molts diners: Es reparteixen beneficis entre els propietaris de les accions, els directius s'augmenten el sou i reben "prima". Però a vegades es perd i alguna cosa que val mil pot acabar valent dos (o aviat valdrà dos). Quan això ocorre els grans financers no volen perdre els seus diners ni retallar beneficis, tampoc els seus gestors volen baixar-se el sou o dimitir Què fan? Passar-ho al preu inicial als fons de pensions els milions de treballadors de les quals no tenen ni idea de finances, i als quals durant els primers anys, mentre no haguessin moltes jubilacions, podrien enganyar ocultant les pèrdues de valor.

Quan un actiu perd valor, el traspassen a aquests fons pel seu anterior valor (com si encara valgués mil). És el que es diu un valor tòxic. Aquests fons de gents anònimes, que no poden treure els seus diners durant decennis (fins que es jubilen), es converteixen en una bomba de rellotgeria, destinada a esclatar quan les gents són més indefenses per la seva edat i perquè ja no tenen un marc laboral on defensar-se.

Als pensionistes actuals això ens afecta perquè deixa a l'Estat sense ingressos per a pagar les pensions actuals; però també als pensionistes futurs: les vostres cotitzacions anirien a parar a un forat negre, que quan us jubileu estarà pràcticament buit. Només quan l'Estat garanteix les pensions aquestes es mantenen i són sostenibles. Heu de mobilitzar-vos i utilitzar el vostre vot per a defensar les pensions públiques.

És important si voleu evitar que polítics "liberals" que prenen els EUA com a model us deixin sense pensions públiques per a estalviar impostos als rics."

El passat 3 d'abril de 2019, (abans del coronavirus) el Governador del Banc d'Espanya ja deia que la banca té més actius tòxics ara que abans de la crisi. Un "actiu tòxic" es un actiu que té el seu preu inflat.

En aquest sentit podeu llegir en el següent enllaç como es troben els pensionistes estadounidencs:https://www.lasafueras.info/cultura/709-nomadland,-basada-en-la-novela-de-jessica-brudel,-ha-ganado-el-oscar-a-la-mejor-acrtriz.

Més informació sobre les pensions al MareaTV     https://youtu.be/M_FtokP4Nng?t=37

Marea Pensionista convoca a una concentració davant la Delegació del Govern a Barcelona el proper dia 9, a les 10:30 hores, per a presionar al govern de que no aprobi els plans de pensions privades.

La motxilla austríaca.

Expliquen Miren Etxezarreta i José Iglesias en aquest llibre "La mochila austríaca: qué supone el modelo de pensiones e indemnizaciones de la derecha europea", que en els últims anys els canvis en les relacions laborals han experimentat profundes modificacions. Entre elles la denominada col·loquialment motxilla austríaca.

És un sistema implantat a Àustria en 2003 que consisteix, bàsicament, a establir un fons de capitalització individual per a cada treballador, nodrit per aportacions mensuals en proporció al salari.

Aquest fons pertany al treballador i pot portar-l'hi amb si quan canvia d'empresa, així com rescatar-lo quan perd l'ocupació o es jubila. El fons és gestionat per empreses privades que carreguen per això una comissió. Aquest fons substitueix la indemnització per acomiadament i pot constituir una aportació per al fons de pensions que tingui el treballador.

Aquest sistema ha merescut l'interès de molts. En l'Estat espanyol ha estat proposat per importants institucions privades assessores de relacions laborals, i ha atret l'atenció de diferents partits polítics, que l'han plantejat en els seus plans d'actuació (PP, PSOE i Ciutadans).

La motxilla austríaca té conseqüències importants per a les relacions laborals. És necessari aprofundir en els seus efectes en els treballadors i en les empreses. Analitzar què suposa per a les indemnitzacions d'acomiadament, per a les pensions i els projectes de privatitzar-les, com es finançarà, com es garanteixen els fons, etc.

De la nostra anàlisi es desprèn que la implantació de la motxilla pot ser molt negativa per als treballadors. Sabem de la ja llarga i coneguda ambició de banquers i empresaris és la d'aconseguir que es legisli l'acomiadament lliure i gratuït. Aquests grups de poder financen periòdicament informes i organitzen lobbies perquè, fins i tot els coneguts organismes mundials, com el Banc Mundial (BM), el Fons Monetari Internacional (FMI), la OCDE, la Unió Europea (UE), recomanin any rere any en els seus informes habituals la necessitat de dur a terme reformes en els mercats laborals. El govern espanyol no és aliè a aquesta política. Els canvis en l'economia mundial en les últimes dècades exigeixen, quan no creen, un brou de cultiu que possibilita que els empresaris abusin de les condicions de treball en el mercat laboral.

En el model austríac pur, tal com es porta aplicant a Àustria des de gener de 2003, es renuncia a les indemnitzacions per acomiadament com un pagament únic en el moment en el qual aquest es produeix, a canvi d'obrir un compte individual d'estalvi per al treballador en la qual les empreses ingressen una quantitat proporcional al salari per cada any d'antiguitat.

És a dir, es tracta bàsicament de substituir les indemnitzacions per acomiadament per un sistema de Fons de capitalització. Un fons de pensions amb certa flexibilitat perquè en alguns casos es permet accedir a aquests fons per a la formació o el reciclatge dels treballadors desocupats o fins i tot en situacions d'ocupació.

Si s'implantés la motxilla austríaca, el treballador no té dret a tal indemnització per acomiadament i només podria emportar-se la seva motxilla, mentre que l'empresari no hauria d'assumir cap cost específic addicional perquè l'ha anat acumulant prèviament mes a mes.

En cas d'acomiadament, per tant, els treballadors tenen l'opció de rebre els comptes d'estalvi individuals ( la seva motxilla) o traslladar el seu saldo acumulat al següent treball, és a dir, entre percebre una indemnització en diners en efectiu o transferir l'import corresponent en un únic pagament a un treball posterior o a una assegurança de pensions.

Exemple:

Estimació de dies perduts amb el canvi a la motxilla austriaca.

Anys de treball                 Import de la motxilla                    Indemnització. Sistema actual                                      Pèrdua

             1                                       8 dies                                                       20 dies                                                          12 dies

             5                                     40 dies                                                     100 dies                                                          60 dies

           10                                     80 dies                                                     200 dies                                                        160 dies

           25                                   200 dies                                                     360 dies                                                        160 dies

És a dir, que el nou sistema suposa una reducció important de les indemnitzacions per acomiadament per als treballadors. Aquesta reducció és impensable que es compensi amb les rendibilitats dels comptes individuals.

En el cas d'Àustria sembla possible que la motxilla hagi estat aprovada perquè augmentaran molt els treballadors amb dret a indemnització, però en el cas d'Espanya, atès que tots els treballadors en principi tenen tal dret (1), aquest "avantatge" no seria aplicable. Pel que s'ha de concloure que els treballadors en aquest país es veuran seriosament perjudicats si s'implanta la motxilla austríaca.

(1) I en el cas de que l'empresari no pugui pagar existeix FOGASA, que està financiat amb diners públics i que pagaria la indemnització. Això sí, amb condicions. Per exemple, el muntant màxim és una anualitat, sense que el salari diari, com a base de càlcul utilitzada "pugui excedir del doble del salari mínim interprofessional fixat pel Govern, incloent la part proporcional de les pagues extraordinàries"...El màxim assumible en aquest supòsit es correspon amb el salari equivalent a 120 dies de treball.

A més de la reducció del cost de la indemnització per acomiadament, un dels aspectes que més valoren els empresaris és que la liquiditat necessària per a l'acomiadament està ja proveïda amb anterioritat. Quan una empresa decideix efectuar un nombre alt d'acomiadaments en relació amb la seva plantilla les necessitats de liquiditat per a satisfer les indemnitzacions poden crear-li dificultats financeres, la qual cosa no succeirà si aquestes quantitats estan ja proveïdes en el Fons de capitalització.

D'altra banda, és possible que la motxilla austríaca pugui augmentar els acomiadaments perquè el cost marginal d'acomiadar a un treballador és zero, atès que "la seva indemnització" està ja proveïda pel Fons. El que pot originar una excessiva rotació i augmentar encara més els acomiadaments de treballadors en general i especialment els d'edat avançada i la seva substitució per mà d'obra més jove i barata. Desapareix el paper dissuasiu de l'acomiadament que tenen les indemnitzacions, convertint-se l'acomiadament en la primera opció. També va a la contra del comportament social responsable de l'empresa.

Alguns comentaristes assenyalen que el fet que a Àustria les indemnitzacions per acomiadament sol es paguessin després de tres anys d'ocupació facilitava que les empreses acomiadessin als treballadors en aproximar-se aquest termini per a estalviar-se les indemnitzacions. En l'Estat espanyol succeïa alguna cosa semblant amb la norma, ara eliminada, que exigia que els treballadors que portessin tres anys de temporalitat es convertissin en fixos, la qual cosa suposava que molts d'ells eren acomiadats en aproximar-se als tres anys de temporalitat.

El passat 3 d'abril de 2019, (abans del coronavirus) el Governador del Banc d'Espanya ja deia que la banca té més actius tòxics ara que abans de la crisi. Un "actiu tòxic" es un actiu que té el seu preu inflat.

La motxilla austríaca y les pensions.

Escriuen els autors del llibre "La motxilla austríaca", que una de les funcions de la Seguretat Social és gestionar el sistema públic de pensions. Aquest consisteix en un acord social entre Govern i treballadors per a enfrontar les ineludibles contingències humanes a l'aspecte específic de la vellesa.

El finançament del model públic de pensions en l'Estat espanyol està constituit pel model de repartiment -les cotitzacions dels treballadors en actiu paguen les prestacions anuals als jubilats.

El sistema de pensions públiques de la Seguretat Social és un dels elements bàsics de l'Estat de benestar perquè permet als ancians assegurar-se uns ingressos bàsics necessaris per a poder viure una vegada finalitzada la seva vida activa.

Des dels anys 80 del segle XX aquest sistema està sent posat en qüestió per institucions internacionals i governs de diversos països, al·legant la insuficiència de fons per a cobrir les pensions d'una població activa creixent. I el sistema de pensions està sent sotmès a diverses reformes tendents a disminuir les pensions públiques i estimular la seva privatització.

La qüestió és que les pensions públiques van disminuint en capacitat adquisitiva podent arribar a ser molt baixes amb el pas del temps: al setembre de 2018, el 69,41% de totes les pensions estaven per sota dels 1.000 euros mensuals o el llindar de la pobresa; i d'aquestes, un 25,04% per sota dels 600 euros mensuals o pobresa severa.

En aquest context la motxilla austríaca juga un paper significatiu en les fórmules de finançament de les pensions i la seva tendència a la privatització d'aquestes pensions.

La motxilla consisteix en el fet que a cada treballador assalariat se li assigna un fons format per un percentatge sobre el seu salari mensual (a Àustria aquest percentatge és del 1,53%) mentre treballi en una empresa, constituint un fons personal.

El sistema de la motxilla a més de suposar un canvi en la regulació laboral i una disminució de la indemnització, és un poderós instrument per a facilitar la privatització del sistema públic de pensions, doncs, d'una banda, força un estalvi obligatori, i per un altre estimula directament la conversió d'aquest estalvi en una pensió privada.

En arribar l'edat de jubilació el treballador disposa de les quantitats que queden en la seva motxilla i pot donar-los l'ús que desitgi ja que forma part de l'estalvi del treballador. A Àustria els interlocutors socials i el govern van acordar un compromís pel qual el treballador que es jubila en rescatar la seva motxilla té dues alternatives: una, percebre-la íntegrament, com un capital, i en aquest cas l'import estàs subjecte a satisfer un impost del 6% (taxa negociada amb els agents socials), o dos, integrar-la en un fons de pensions privat que la pagui per anualitats transformant-la en una pensió, i en aquest cas està totalment exempta d'impostos. El que mostra amb claredat les prioritats del sector públic i el seu interès en què la motxilla sigui utilitzada com un complement a la pensió pública.

En gestionar-se de forma privada la inversió dels capitals està sotmesa a totes les incerteses i riscos de les inversions. El valor del capital real de les aportacions acumulades pot experimentar oscil·lacions negatives que disminueixin el seu import, a més del cost que suposa la inflació si el treballador està ocupat i la motxilla es manté per bastants anys.

Com a fons de pensions privats, que les motxilles pretenen estimular, són molt arriscats, poden perdre capacitat adquisitiva i són cars de gestionar.

Veiem que, en definitiva, del que es tracta és de desposseir-nos de l'estalvi col·lectiu i públic que no està al servei del capital, per a potenciar l'estalvi privat que permeti al capital financer anar invertint en els mercats i generar un benefici privat.

Podem apreciar, que aquesta nova reforma suposa desmantellar el públic, tot allò que tingui a veure amb la solidaritat i els drets socials, per a convertir-nos en una societat més desigual i individualista i, de pas, introduir l'acomiadament lliure.

Podria dir-se que, per a aquest viatge, no es necessiten motxilles!

Resum del llibre "La mochila austríaca", de Miren Etxezarreta i José Iglesias.

La redacció de Las afueras.