Escriu Baltasar Garzón en el seu llibre: "El Fango. Cuarenta años de corrupción en España", la història de la Canadenca, i de l'estratègia de Franco per a facilitar l'operació de Juan March " d'apropiació de la companyia que va ser la de la nacionalització, "només que en aquest cas l'empresa no es quedaria en mans de l'Estat, sinó del potentat March"."
"El 12 de setembre de 1911, Frederick Stark Pearson va fundar a Toronto, el Canadà, l'empresa Barcelona Traction Light&Power Co.Ltd. (BT). Per això l'empresa va ser coneguda com la Canadenca o La Canadenca. La companyia va ser desenvolupada per l'enginyer belga-estatunidenc Dannie Heineman, director de la societat belga Sofina. Es va constituir com un hòlding que operava a Espanya a través d'una sèrie d'empreses subsidiàries que explotaven serveis de transport i energia. D'entre elles destacava Ebre Irrigation&Power Co., propietat de BT, però registrada a Espanya. Així, les accions i obligacions de les filials de BT pertanyien a aquesta, però els seus actius tangibles es trobaven a Espanya. Mentre que una petita part del capital de BT es componia de fons propis, el gruix de la seva capital era convertible mitjançant accions i obligacions. La majoria del control de les accions de la companyia (aproximadament un 75%) el posseïa Sofina, que *participava en BT a través d'una intermediària, Sidro.
L'objectiu de l'empresa era realitzar operacions d'adquisició de la producció elèctrica i de les comunicacions al voltant de Barcelona per a la seva utilització en l'enllumenat públic, el subministrament domèstic i les aplicacions típiques de la força motriu associada, principalment, al funcionament dels tramvies i a la xarxa de ferrocarrils metropolitans. L'entitat va adquirir una concessió per a obtenir energia hidroelèctrica de l'Ebre i altres rius, amb la finalitat de proveir d'electricitat a la ciutat. Es va fer, a més, amb interessos d'altres empreses elèctriques de la zona, de la línia de Tramvies de Barcelona i de la Companyia Barcelonina d'Electricitat en1923. Amb la finalitat d'obtenir l'energia elèctrica necessària per a subministrar a les seves filials, va iniciar un projecte d'aprofitament hidroelèctric amb la construcció d'importants infraestructures, com el canal de Seròs i les preses de Camarasa i Sant Antoni.
Pantà de Camarasa.
- Trabajo propio
- Trabajo propio
Amb la realització d'aquestes inversions, entre 1914 i 1924, Barcelona Traction va començar a tenir problemes financers i va haver de realitzar diverses operacions de reestructuració del seu deute. La situació va empitjorar amb el començament de la Guerra Civil. El Comitè Central de Control Obrer de Gas i Electricitat de Catalunya es va ocupar de la gestió dels seus fons i comptes bancaris, causant un gran crebant a la companyia.
Després de la guerra, es va autoritzar el restabliment del seu òrgan de govern i dels serveis elèctrics. En 1945 BT va intentar portar a terme un conveni de transformació del deute en divises per deute en pessetes, d'una sola vegada i amb una quitació del 50 per cent. No obstant això, l'empresa no va aconseguir obtenir l'autorització de les autoritats espanyoles.
En aquest context, un grup de filials del grup Juan March, com Fenchurch Candidat Ltd, va intentar fer-se amb el control de l'entitat mitjançant la compra massiva d'obligacions en unes condicions comparables a les del conveni. Però les negociacions entre March i Heineman es van truncar.
El 12 de febrer de 1948, alguns dels creditors del deute de BT van sol·licitar en el Jutjat de Primera Instància de Reus la declaració de fallida de la companyia. En qüestió d'hores es va acomiadar a la gerència i a la direcció de l'empresa i de les companyies subsidiàries. BT acumulava una suma de crèdits d'uns 10 milions de lliures esterlines entre principal i interessos acumulats.
Els governs del Canadà, Regne Unit -que es va sumar al litigi en suport del Canadà pel fet que les emissions de deute eren en la seva moneda i hi havia creditors britànics- i Bèlgica van iniciar actuacions davant els tribunals espanyols, demanant protecció diplomàtica dels seus nacionals amb interessos lligats a BP. Espanya va crear llavors una comissió internacional d'experts per a avaluar la situació. La comissió va emetre una declaració conjunta dels governs espanyol, britànic i Canadenc, favorable al fet que l'Administració espanyola propiciés la sortida a subhasta pública de la companyia en 1952.
Esta imagen fue provista a Wikimedia Commons como una contribución desde una escuela de arte y diseño gracias a la colaboración entre Llotja y Amical Wikimedia.
En aquesta subhasta va haver-hi un únic licitador, Forces Elèctriques de Catalunya S.A. (FECSA), constituïda per Juan March en 1951, que finalment va adquirir els actius de BT per prop del 5 per cent del seu veritable valor -aproximadament mig milió de lliures esterlines- i acordant compensar el deute. El valor teòric de la companyia es calculava en 10 milions de lliures.
Segons Pere Ferrer, Juan March es va quedar Barcelona Traction per 10 milions de pessetes "quan la valoració real oscil·lava entre els 6.000 i els 8.000 milions de pessetes". "Com si es tractés d'un cop d'estat, els homes de March van ocupar manu militari tots els càrrecs de responsabilitat de la nova societat FECSA".
Tota l'operació dirigida per Juan March, i que donaria lloc a l'adquisició de la BT per aquell en 1951 a través de FECSA, va començar amb la provocació de la fallida de l'empresa, presentada en el jutjat de Reus, i amb alguns indicis, segons l'historiador Pere Ferrer, de suborn al jutge. L'abordatge per Juan March a BT, des del començament, va estar emparat pel Govern franquista. "March ja havia tirat l'ull feia temps a aquesta companyia, i a partir de 1945 va començar a comprar les primeres obligacions de la Barcelona Traction, pagant-les a preus rebentats." L'estratègia de Franco per a facilitar l'operació de March" d'apropiació de la companyia va ser la de la nacionalització, "només que en aquest cas l'empresa no es quedaria en mans de l'Estat, sinó del potentat March". Tots dos es van aferrar al patriotisme espanyol per a justificar el que en realitat va ser "una operació de pirateria econòmica".
Segons Wikipèdia, Juan March Ordinas (Santa Margarita, Balears, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un empresari i financer espanyol, considerat un dels més influents del segle XX.1
El seu finançament del cop d'estat de 1936 contra el govern de la República va ser clau per a l'èxit dels revoltats.
Fundador de la Banca March en 1926 i de la Fundació Juan March en 1955.
Va morir a Madrid, a causa de les lesions produïdes en un accident de trànsit, als 81 anys d'edat.