Manifestants de CCOO i UGT presenten les seves reivindicacions i solucions a la crisi durant aquest 1er. de Maig, que es poden resumir en contenir els preus, apujar els salaris i posar fi a les desigualtats, com resa la pancarta que sostenen entre les mans els dirigents de tots dos sindicats.
Sembla probat que els neoliberals europeus han intentat paliar les depresions en les economies capitalistes, provocades per la tendència decreixent de la taxa de beneficis, amb reformes laborals que afoverien plenament els interessos dels bancs, de les multinacionals, dels fons d'inversió i dels empresaris en general. Fruit d'aquestes polítiques han sigut les reformes del 2010 i del 2012.
Aquest 1er. de Maig a la manifestació de CCOO i UGT s'ha escoltat el cant dels ocells interpretat en ple carrer i en mig dels manifestants com a símbol de la pau i de la llibertat a Catalunya i a la resta del món.
Respecte a la reforma laboral recentment aprovada podem dir que no és el que ens esperàvem molts, però tampoc és un desastre de reforma, segons afirmen altres. És cert que en les anteriors reformes, la del 2010, de Rodríguez Zapatero i la del 2012 de M. Rajoy, es va perdre el poc que teníem els treballadors: es va afeblir la negociació col·lectiva, es va precaritzar la contractació, es va fomentar i va abaratir l'acomiadament, etc.
El Reial Decret-llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l'estabilitat en l'ocupació i la transformació del mercat de treball és un intent d'acabar amb els greus problemes del nostre mercat de treball: la desocupació i la temporalitat. La combinació de tots dos ha donat lloc al fet que el treball al nostre país estigui especialment afectat per la precarietat.
Segons el preàmbul d'aquest Reial Decret-Llei "L'elevat nivell de temporalitat exerceix una forta pressió sobre els salaris i la resta de les condicions de treball, convertint-se en un instrument per a la devaluació salarial que, d'una banda, deteriora el nivell de vida de les persones i, per un altre, afebleix la demanda interna i, per tant, la capacitat de creixement econòmic del nostre país.
"D'altra banda, la temporalitat produeix una menor productivitat de l'economia espanyola, perquè un model laboral basat en la temporalitat desincentiva la inversió en formació, tant en recursos com en temps dedicat, per part de les empreses i les persones treballadores, però també perquè l'elevat nivell de rotació laboral d'una part considerable de les plantilles impedeix la qualificació permanent i la vinculació professional de les persones."
Espanya encapçala el rànquing europeu de la temporalitat, amb una diferència de gairebé 12 punts percentuals sobre la mitjana de la Unió Europea.
El reforçament del contracte indefinit i la configuració d'un sistema eficient de lluita contra la precarietat són elements imprescindibles per a la construcció d'una economia competitiva.
Perquè es redueixi la temporalitat és necessari simplificar els tipus de contractes, generalitzar la contractació indefinida i retornar al contracte temporal la causalitat que es correspon amb la durada limitada."
Les organitzacions sindicals i patronals CCOO, UGT, CEOE i CEPYME, després d'un llarg procés negociador, van acordar juntament amb el Govern de la Nació les mesures contingudes en aquest reial decret llei, donant així lloc a la primera reforma laboral de gran importància de la Democràcia que compta amb el suport del diàleg social.
Segons el secretari general de CCOO, Unai Sordo, "en aquesta última crisi ocasionada per la pandèmia s'ha reforçat la negociació col·lectiva, s'ha produit una intervenció pública sense precedent en el "mercat de treball" sostenint tres milions i mig d'ocupacions, s'ha incrementat l'SMI, s'ha adoptat el paquet de mesures més intens en estabilització de la contractació de la nostra història, s'han internalitzat responsabilitats en les empreses (riders, subcontractació, prevalença de convenis), s'ofereixen alternatives als acomiadaments mitjançant fórmules d'adaptació de jornada, i s'obre la possibilitat d'enfortir teixit productiu amb els fons de recuperació europeus.
Gairebé tot això es fa a través d'acords en el marc del diàleg social i en una línia coherent amb l'estratègia laboral impulsada a la UE -veurem durant quant temps- diferent i distant a la promoguda després de 2010. Els resultats sembla que avalen el realitzat. No es va desplomar la taxa d'atur com sempre ha succeït a Espanya, s'han recuperat els nivells d'ocupació i cotitzadors i cotitzadores a la seguretat social en un temps incomparablement més ràpid al d'altres crisis. Les polítiques emprades han estat més justes i alhora han estat més eficaces. Han guanyat centralitat i estan en disposició de guanyar posicions en el sentit comú."
Eduardo Bayona escriu en el diari digital público.es que "en els 772 dies transcorreguts entre la prohibició de l'acomiadament a treballadors de baixa, aprovada pel Govern el 17 de febrer de 2020 mitjançant un decret que poc després convalidaria el Congrés, i l'entrada en vigor de la reforma laboral el 30 de març, després de generar en tres mesos un milió de contractes fixos, s'han incorporat al marc de les relacions laborals quinze blocs de normes que afecten l'ocupació, a l'atur, a les pensions, als salaris i al dret de vaga, en un carrusel del qual no hi ha antecedents en la història recent del país i que continua en marxa amb el començament, el passat dia 22, de les reunions per a dissenyar l'estatut del becari que regularà les pràctiques dels estudiants i investigadors. Aquests processos han estat simultanis a uns altres que van portar a tancar l'any passat amb 20,18 milions d'ocupats, 16,97 d'ells assalariats, segons les dades de l'INE (Institut Nacional d'Estadística), que no aconseguien aquests registres des de l'estiu i la primavera, respectivament, de 2008."
Dintre de les innovacions d'àmbit general
"Juntament amb la reforma laboral que va tancar el cicle i la prohibició de l'acomiadament dels treballadors en situació d'incapacitat laboral transitòria que el va obrir, continua la seva exposició Eduardo Bayona, el bloc de les normes generalistes inclou la implementació dels ERTE per la pandèmia, que a més de salvaguardar més de 3,6 milions d'ocupacions i impedir la pèrdua de mig milió d'ells, van facilitar un major vigor de la recuperació en haver evitat que l'enfonsament de les rendes dels treballadors superés el 30%, i la ratificació de la Carta Social Europea gairebé 23 anys després de l'aprovació de la seva versió actualitzada, la qual cosa suposa reconèixer el catàleg de drets que figuren en ella, entre altres el del conjunt dels treballadors a rebre "una remuneració suficient que els proporcioni a ells i a les seves famílies un nivell de vida decorós" i al fet que aquesta sigui "igual per un treball d'igual valor" sense distincions en funció del sexe.
Tanca el bloc la llei del teletreball, que va configurar aquesta modalitat d'ocupació assalariada, estesa amb els confinaments pandèmics, com a voluntària i reversible, va imposar l'obligació de formalitzar per escrit i registrar els acords, i va excloure expressament de les causes d'acomiadament la negativa a operar a distància."
La UE exigia aquest tipus de reforma laboral.
A canvi el regne d'Espanya rebria 12.000 milions d'euros de fons comunitàris durant el primer semestre de l'any 2022.
L'aprovació d'aquesta llei compleix amb una condició per a l'ajuda del fons de recuperació pel Covid-19, disposada per la Unió Europea (UE). Brussel·les exigia l'aprovació parlamentària de la normativa per a rebre fins a 12.000 milions d'euros de fons comunitaris en el primer semestre de l'any en curs.
La reforma es va aprovar per 175 a 174 gràcies als vots de PdeCat i de Ciutadans, així com del PSOE, Unides Podemos, Mas País, Compromís, el PRC, Teruel Existeix, Coalició Canària i Nova Canàries. També va votar a favor un membre del PP, segons sembla per error. En contra han votat el PP, Vox, ERC, PNB, Eh-Bildu, JxCat, CUP, el BNG i Fòrum Astúries.
La reforma laboral, segons la CNT/AIT
Manifestants de la CGT durant la celebració del 1er. de Maig, mostrant la seva discomformitat amb la reforma laboral.
Antecedents.
El sindicat de la CGT recorda que la reforma del 2012 va suposar un cop de puny als drets dels treballadors, afectant tant a les indemnitzacions i raons d'acomiadament fins a la protecció mitjançant els convenis col·lectius; i el Reial Decret Llei 10/2010 o l'anomenada Reforma Laboral de 16 de juny de 2010, va facilitar a les empreses l'acomiadament individual i col·lectiu per raons econòmiques, tècniques, organizatives i productives; el va fer més fàcil, més ràpid i més barat.
Des del sindicat CGT assenyalen que no només s'havia de derogar la reforma de 2012, també hauria calgut modificar la del Govern socialista de Rodríguez Zapatero, que va introduir retallades en els drets laborals que van obrir la porta a la següent reforma.
ANÀLISI JURÍDICA-SINDICAL DE L'ACTUAL REFORMA LABORAL.
La CGT ha publicat en el seu butlletí número 174 l'anàlisi de la "reforma laboral".
Un dels aspectes a tenir en compte d'aquesta reforma és l'estreta vinculació d'aquesta amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que va ser aprovat formalment per les Institucions Europees el 13 de juliol del 2021. En la pròpia exposició de motius s'exposa l'estreta vinculació d'aquesta reforma amb els fons i projecte europeu.
I és que la Reforma que tenim davant nosaltres forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que va ser aprovat formalment per les Institucions Europees el 13 de juliol del 2021, el Component del qual 23, sota el títol de “Noves Polítiques Públiques per a un mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu” obliga a establir reformes estructurals en el marc del diàleg social per a promoure el creixement sostenible i inclusiu. Per tant, aquesta reforma “descafeïnada” s'origina del compromís que calia complir dins de l'agenda política per a activar l'arribada dels recursos destinats a Espanya en el marc del Pla de Recuperació de la Unió Europea.
La celebració del 1er de Maig convocada per la CGT, la CNT, al Paral·lel, junt al parc de les Tres Xemeneies.
És per això que calia acostar a tots dos perfils, com la reforma de 2012 va llevar dret als “protegits” i indemnitzacions, facilitant causes d'acomiadament i la de 2010 va pujar alguna cosa als temporals (amb la pujada gradual per l'extinció dels contractes temporals de durada determinada de 8 a 12 dies). Com això no ha funcionat per la cultura empresarial assentada en aquest país, seguint la senda de la contractació temporal com a regla, es modifica ara la temporalitat per a tractar de reduir-la.
En definitiva, Brussel·les exigeix que es redueixi la temporalitat, però també reclama la “flexibilitat” interna i és per això que no es toquen elements importants i lesius de la negociació col·lectiva i condicions de treball. Finalment, en aquesta reforma no trobarem solució a altres problemes que afligeixen al model de relacions laborals, com el replantejament de l'ordenació del treball a temps parcial, el model d'interlocució de les comissions ad hoc laborals previstes en l'article 41.4, que és extensible a la regulació dels ERTES i ETS, les causes objectives dels acomiadaments, o el sistema de participació i representació en l'empresa del Títol II del ET en la seva Integritat.
Concentració de manifestants de la CGT, i altres organitzacions sindicals i polítiques, a la plaça de les tres Xemeneies, el 1er de Maig a les sis de la tarda.
Així mateix, diu explícitament que aquesta reforma és una norma que s'orienta a desfer allò que ha estat habitual en els últims temps, com ha estat la pèrdua contínua de drets de les persones treballadores, afirmant que la Reforma, “dóna lloc a un marc normatiu nou, descarregat del que la pràctica ha demostrats que no funciona, sobre el que sustentar un model de relacionals més justos i eficaç” Apartat I, exposant 6.
No obstant això, des de CGT defensem que justament és una norma que deixa multitud d'aspectes que reformar i que, per això, aportem una visió crítica que pretén justament demostrar com aquesta reforma abandona aspectes claus per a la millora de les condicions laborals de la classe treballadora.
Per això, desmentim aquesta primera declaració d'intencions ja que, com saben, l'any 2012 el mercat laboral va sofrir un gran canvi en produir-se un dels majors atemptats contra els drets dels treballadors. Una reforma que va implicar l'aplicació del manual liberal sobre la base de la idea que com més barat és l'acomiadament, menys por tenen els empresaris a contractar de manera indefinida.
No obstant això, les dades demostren que des de la reforma laboral no ha servit ni per a crear llocs de treball ni per a augmentar els contractes indefinits.
Un dels objectius principals que es repeteix en l'exposició de motius és el de combatre la precarietat a través de garantir l'estabilitat en l'ocupació. Reconeixent que des d'Unió Europea s'observa el Mercat de Treball Espanyol com “un planeta llunyà”, ometent que la precarietat i temporalitat laboral no és un mal endèmic sol d'Espanya, sinó més aviat una tendència que caracteritza les relacions laborals de tota Europa, inclosa Alemanya amb els 7 milions de llocs de treball amb “minijobs” temporals i amb un salari de 450 euros.
Davant aquest escenari, cal preguntar-se és la UE una arquitectura de protecció dels drets socials o una estructura per a garantir la taxa de beneficis del capitalisme supeditant per a això l'agenda social?
Els punts clau que més afecten la dinàmica de les relacions laborals.
Podem entendre que la mal anomenada reforma, ha innovat o millorat les condicions laborals de la classe treballadora? Abans de contestar a aquesta pregunta farem referència a la pròpia definició de “reforma” que està en la RAE: Acció i efecte de reformar o reformar-se. Allò que es proposa, projecta o executa com a innovació o millora en algo.
Dit això, podem entendre que aquesta reforma ha innovat o millorat les condicions laborals de la classe treballadora? La resposta a aquest interrogant, per molt de màrqueting, rius de tintes, o opinions de tertulians, ha de ser que NO.
Existeixen molts interrogants, així com buits legals que permeten a les empreses seguir precaritzant les condicions de treball. I això pel fet que la modificació -que no reforma-, lamentablement, part d'un element viciat que corromp l'essència del dret laboral. Això és, la irrupció dels mercats com a estímul legislatiu desplaçant no sols a l'empresa del nucli del Dret del Treball sinó, principalment, al treballador.
Una reflexió que no hem d'oblidar, tal com deia Hugo Sinzheimer (advocat alemany, jurista, professor de Dret laboral i de Sociologia del Dret (1875 – 1945), és que “l'essència del Dret del Treball consisteix a evitar que l'home sigui tractat igual que les coses”. I és que avui dia, el Dret del Treball es concep com un mitjà per a assegurar una fi: millorar l'ocupabilitat, però l'ocupabilitat és un concepte més mercantilista que laboral, relacionat amb l'oportunitat de cost i benefici del factor de producció, que són els treballadors. Per tant, qualsevol acostament seriós i assossegat que busqui equilibrar la balança entre empresa i treballador, no pot basar-se exclusivament a millorar l'ocupabilitat, sinó a augmentar i millorar els drets de les persones treballadores.
Potser el més preocupant és que sembla que no ens trobem amb un primer pas per a una veritable reforma laboral, sinó davant el tancament de les relacions laborals per dalt en favor dels majors abusos que s'han comès en l'última dècada contra els drets dels treballadors.
Es tractaria, per tant, de la solidificació d'unes condicions laborals pitjors que les que podíem tenir fa deu anys amb el beneplàcit d'un suposat govern progressista i la signatura a ulls clucs de les ordres de la CEOE i la UE per part dels sindicats CC.OO. i UGT.
En CGT exigim que el mínim d'unes condicions laborals decents passa per la total derogació de les reformes laborals i que per a la modernització i continuar avançant en unes condicions dignes es fa necessari a més reformar els següents aspectes:
● Sobre els acomiadaments:
o Prohibir els acomiadaments en empreses amb beneficis.
o Recuperar els salaris de tramitació i la indemnització de 45 dies per any treballat.
o Davant la improcedència de l'acomiadament, recuperar el dret del treballador/a d'optar per la indemnització o per la readmissió.
● Davant la temporalitat:
o Prohibició de les ETT (empreses de treball temporal) recuperant el SEPE aquesta activitat.
o Els contractes laborals han de ser indefinits. Limitar el nombre de treballadors en les empreses amb contractes temporals, al mínim indispensable. Regular estricta i precisament les condicions de la causalitat extraordinària i específica dels temporals.
● Enfront de l'externalització:
o Modificació de l'article referit a la subcontractació per a evitar el seu ús fraudulent i injust.
o Prohibició de l'externalització dels processos que formin part de l'activitat productiva principal.
Recuperació i prevalença del conveni sectorial:
o El Conveni Sectorial ha de situar les condicions marc per al conjunt de les persones del ram, reservant als Convenis d'Empresa la millora del convingut en els sectorials, no podent modificar negativament el ja acordat.
o Eliminar la potestat de modificació unilateral de condicions de treball i salari de l'empresari en situacions de crisis
Manifest 1 de maig interseccional 2022 CGT ZONA SUD
Avui, 1 de maig de 2022, quan sembla que per fi la guerra importa a tothom perquè les bombes sonen en territori europeu i disparen els pressupostos militars, des de l'1 de maig interseccional i de classe us cridem a la deserció.
Desertem juntes d'un sistema que res ens dóna i que ens roba tot. Desertem juntes, des de la nostra precarietat, el nostre sofriment, la nostra ràbia compartida. Desertem totes: les vides negres i marrons, gitanes, asiàtiques, migrades; les vides precàries, vulnerables, infantils, joves i majors; desertem, supervivents de la psiquiatria, dissidents de sexe, de cos i de gènere, discas i grosses; precàries, obreres, jornaleres, kellys, treballadores de la llar i de les cures, treballadores sexuals, autònomes, estudiants, treballadores no remunerades, pensionistes: sortim de les files del seu exèrcit!
Desertem en massa d'un capitalisme depredador i extractivista, explotador i assassí, que ens mata en els nostres llocs de treball (705 persones van morir treballant en 2021); que es lucra amb les nostres malalties, el nostre sofriment i la nostra precarietat; que ens fa xantatge amb el preu de l'habitatge i dels béns essencials, que nega la llum i la calor a barris sencers, com la Canyada Real; que ens manté interessadament “il·legals” per a aprofitar-se millor de la nostra vulnerabilitat, que fins i tot nega a algunes els drets més bàsics: l'accés a la sanitat, la igualtat de condicions laborals, el dret a registrar la seva identitat.
Desertem d'una societat que desvalora els treballs essencials i imprescindibles per a mantenir la vida, que ens considera peces reemplaçables d'unes màquines que no poden parar mai, que ens patologitza, ens anestesia per a benefici de la indústria farmacèutica; que no ens deixa cuidar ni cuidar-nos, que no ens deixa viure.
Exigim amb tota la nostra ràbia la ratificació i l'aplicació immediata del conveni 189 de la OIT, que garanteixi a les més de 600.000 treballadores de la llar i dels cuidats condicions laborals iguals a les de la resta de la població assalariada.
Exigim una solució immediata per a les persones autònomes, atrapades entre la falta de drets, l'explotació i la desídia de les institucions i exigim la fi de l'explotació de la joventut amb beques o contractes en pràctiques. Exigim pensions dignes i amb capital públic. Exigim el cessament de l'explotació de les persones psiquiatrizades en els Centres Especials d'Ocupació i en el treball “normalitzat”.
Exigim el cessament de l'explotació de les persones empresonades en els centres penitenciaris a beneficis d'empreses i ONGs. Exigim el reconeixement del treball sexual com a treball i que tingui els mateixos drets laborals que la resta de les professions. Exigim condicions dignes per a les jornaleres i els jornalers, la majoria migrants, que treballen en el camp en situacions de semiesclavitut (i recordem aquí a Mohamed Alam, assassinat en l'incendi provocat de la seva barraca el 22 d'abril, a Lepe, Huelva).
Desertem d'un govern que serveix al sistema i que continua legislant a favor de l'oligarquia, que ofereix una reforma laboral que no solament no deroga les anteriors, sinó que legitima els acomiadaments individuals o col·lectius, la diferència salarial pel mateix treball i les externalitzacions; que legisla la privatització de les pensions, precaritzant a milers de pensionistes i buidant els fons públics; que es nega repetidament a limitar els lloguers i permet l'escalada de l'especulació immobiliària.
Exigim una llei d'habitatge que garanteixi un accés just a un habitatge digne per a totes les persones. Exigim la fi real dels desnonaments. Exigim una educació i una sanitat públiques, universals, accessibles i de qualitat.
Desertem de l'anomenat “pacte de rendes”, que carregarà el cost de l'energia, de les matèries primeres, de la crisi sanitària i de la guerra sobre les espatlles dels qui treballem mentre que deixarà intactes els guanys cada vegada majors de les empreses energètiques i les fàbriques d'armes.
Desertem del militarisme, de l'augment de la despesa bèl·lica, dels dictats de l'OTAN, de les lògiques geopolítiques, dels blocs, dels imperis, del negoci de la guerra i marxem amb les poblacions de tot el món que defensen les seves vides i les seves terres.
Exigim la derogació de la Llei d'Estrangeria racista. Exigim la regularització immediata i sense condicions de les 500.000 persones en situació irregular en el Regne d'Espanya. Demanem que les persones amb DNI espanyol col·laborin signant la ILP Regularització Ja, necessitem 500.000 signatures per a portar-la al Congrés.
Exigim l'acolliment de tota la població refugiada, sense importar la seva procedència o el seu color de pell. Exigim una Llei contra el Racisme que combati eficaçment el racisme estructural i institucional. Exigim la derogació de la Llei Mordassa, que criminalitza la protesta, i denunciem els efectes nefastos que té per a les treballadores sexuals.
Exigim que la llei de salut mental no augmenti les plantilles psiquiàtriques, sinó que abordi l'origen dels traumes. Exigim l'aprovació ja d'una Llei Trans que garanteixi el dret a l'autodeterminació de sexe per a totes, incloent menors d'edat, migrants i persones no binàries.
Exigim que la futura Llei de llibertats sexuals no inclogui mesures, com la prohibició de la terceria locativa, que perjudiquen les treballadores sexuals i que prioritzi les mesures educatives i de reparació sobre les solucions punitivistes i carceràries que ens revictimitzen.
Desertem de la suposada ètica del treball, del sacrifici i de l'esforç. Reneguem de l'exigència de productivitat i consumeixo capitalistes. No volem viure per a treballar, volem treballar per a viure; treballar menys per a viure millor i treballar menys per a treballar totes, posant en el centre la vida digna i el seu gaudi i no l'enriquiment desmesurat d'una minoria.
Sabotegem els mecanismes que espolien els recursos del planeta, que provoquen la diàspora i el genocidi de les poblacions i la devastació de les terres per a alimentar un sistema insaciable i cec. Desertem del cisheteropatriarcado racista i colonial, que jerarquitza uns cossos, unes vides i unes experiències sobre unes altres, que considera que unes vides no mereixen viure i unes altres només mereixen ser explotades.
Trenquem les files que ens divideixen, que ens classifiquen, que ens enfronten; desertem del binarisme que ens tanca en identitats que no reconeixem, esborrem les fronteres amb les nostres desercions. Reivindiquem el plaer, l'emoció, l'alegria d'ajuntar els nostres cossos diversos, dissidents, diferents, desitjants, desertors.
CONSUMIR MENYS. REPARTIR TOT. VIURE AMB DIGNITAT.
La redacció de Las afueras.