«Cerraron sus ojos…»

Rima LXXIII

Cerraron sus ojos

que aún tenía abiertos,

Noche Oscura   1    En una noche oscura       con ansias en amores inflamada,       ¡oh, dichosa ventura!,       salí sin ser notada       estando ya mi casa sosegada.  5

2    A oscuras y segura,       por la secreta escala disfrazada,       ¡oh, dichosa ventura!,       a oscuras y en celada,       estando ya mi casa sosegada.  10

3    En la noche dichosa,       en secreto, que nadie me veía       ni yo miraba cosa,       sin otra luz y guía       sino la que en el corazón ardía.  15

4    Aquesta me guiaba       más cierto que la luz de mediodía,       adonde me esperaba       quien yo bien me sabía,       en parte donde nadie parecía.  20

5    ¡Oh, noche que guiaste!       ¡Oh, noche amable más que la alborada!       ¡Oh, noche que juntaste       Amado con amada,       amada en el Amado transformada!  25

6    En mi pecho florido,       que entero para él solo se guardaba,       allí quedó dormido,       y yo le regalaba,       y el ventalle de cedros aire daba.  30

7  El aire del almena       cuando yo sus cabellos esparcía,       con su mano serena       en mi cuello hería       y todos mis sentidos suspendía.  35

8    Quedeme y olvideme.       El rostro recliné sobre el Amado.       Cesó todo y dejeme       dejando mi cuidado       entre las azucenas olvidado. San Juan de la Cruz

https://youtu.be/nvBz77o2OZY?t=4

El franquisme va ser una llarga dictadura, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l'Estat fins a la seva defunció, el 1975.

Aquesta dictadura es va imposar per la força després d'un cop d'estat militar contra el govern legítim de la II República, i que va provocar una tràgica guerra civil (1936-1939), una de les conseqüències de la qual va ser la mort de centenars de milers de persones.

Una de les característiques d'aquests gairebé quaranta anys de dictadura va ser la sistemàtica repressió que les autoritats franquistes van exercir ja des d'un primer moment i que van continuar un cop acabada la guerra. Això explica la fugida cap a l'exili de centenars de milers de persones davant l'avenç de les tropes rebels.

Així, per exemple, una trentena de manresans van ser afusellats al Camp de la Bota i molts d'altres van ser empresonats o bé depurats, assassinats i llençats a les cunetes, despatxats de llurs feines durant la immediata postguerra, caracteritzada també per la misèria que colpí la població civil davant la manca de queviures i subministraments, entre ells les primeres matèries més bàsiques.

En definitiva, el franquisme, sobretot al llarg del període 1939-1959, va perseguir, entre altres coses, la llengua i la cultura catalanes i anorrear els drets sindicals i laborals de la classe treballadora.

Es tracta, doncs, d'un període fosc per a una majoria de ciutadans i ciutadanes, que no es podien expressar lliurement, alhora que permetia la fortuna d'alguns dels que col·laboraren activament amb el règim.

Juan Diego com actor va interpretar personatges inolvidables, i com a persona va lluitar cada dia de la seva vida per combatre la por, la repressió política i social, el control ideològic i moral de la població, la pobresa i la manca de les llibertats i drets humans més elementals, tant individuals com col·lectius que ens va robar el feixisme. Va ser, segons tots els que el van arribar a conèixer-li, una bona persona.

Gràcies Juan.

Descansa en pau.

https://twitter.com/i/status/1520491189329448961