Principals constatacions

• La venda a tercers països d'armes i equipament militar fabricats i autoritzats a Europa provoca desplaçament forçat i migració. El comerç d'armes és una indústria molt lucrativa, els mecanismes de control de la qual i vigilància faciliten, en lloc de prevenir, la llicència i exportació problemàtiques d'armes.

• El comerç d'armes és polític i està impulsat pel lucre, però no està prou regulat. Si bé altres sectors, com el dels aliments i l'agricultura, no amenacen el dret fonamental a la vida i altres drets humans de la mateixa manera que el comerç d'armes, la seva regulació és més estricta.

• És possible rastrejar armes, equipament i tecnologia militar en forma metòdica, des del punt d'origen i exportació fins al lloc on finalment s'utilitzen les armes, i documentar el seu impacte devastador en la població local. L'informe confirma més enllà de tot dubte raonable que les armes europees no s'utilitzen directament per a defensar a poblacions o millorar la seguretat local o regional, com se sol afirmar, sinó per a desestabilitzar països i regions sencers.

• La indústria armamentista comet violacions clares de les clàusules de no transferència i els contractes de llicència de destinatari final, malgrat presumptament comptar amb un sistema de controls robust. S'ha demostrat que una vegada que es comercien armes, encara que puguin rastrejar-se, és pràcticament impossible controlar com s'utilitzaran. A més, malgrat que els països importadors d'armes han incomplit contractes de llicència de destinatari final, els Estats membres de la Unió Europea (UE) van continuar venent-los armes i equipament militar.

• Independentment de si les armes es van exportar a forces de seguretat estatals oficials o si finalment les van utilitzar actors armats no estatals, o si es van respectar els contractes de llicència de destinatari final i altres mecanismes de control, el resultat va ser el mateix: es van utilitzar armes europees en operacions militars que van provocar desestabilització i, conseqüentment, desplaçaments forçats i migració. La desestabilització, facilitada per les armes proporcionades per Europa, posteriorment va contribuir al fet que Europa expandís enormement el seu aparell de seguretat fronterera per a respondre a l'aparent amenaça de refugiats que intenten arribar al continent i sol·licitar asil.

• Els països europeus són dels principals exportadors d'equipament d'armes mortals a nivell mundial: representen aproximadament un 26% de les exportacions d'armes mundials des de 2015. Els cinc principals països europeus exportadors d'armes són Alemanya, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit. En conjunt, van representar el 22% de les exportacions d'armes en el món en el període 2016-2020.

• Les exportacions d'armes de Bulgària, Croàcia i Romania van augmentar en els últims anys. Una gran proporció d'aquestes armes s'exporta a països d'Àsia Occidental. Per exemple, abans de 2012, Croàcia exportava municions per un valor inferior a €1 milió a l'any, però després de l'inici de la guerra a Síria, la xifra va augmentar cada any fins a aconseguir €82 milions en 2016. El Parlament Europeu va instar a Bulgària i Romania que deixessin d'exportar armes a Aràbia Saudita i els Estats Units (si existia risc de desviació), fins al moment sense cap resultat.

• A Síria, al voltant de 13 milions de persones necessiten ajuda humanitària i més de la meitat de la població segueix desplaçada, entre ells 6,6 milions de refugiats que viuen en països veïns, com Jordània i el Líban, que posteriorment intenten fugir a Europa en un moviment invers a les armes que els van desplaçar. A més, hi ha 6,7 milions de desplaçats interns a Síria.

Cinc estudis de casos documenten que:

1. Es van exportar a Turquia components i capacitat de producció de l'helicòpter italià ATAK T-129, utilitzat en 2018 i 2019 en dos atacs en el districte de Afrin en el nord de Síria com a part de l'Operació Rama d'Olivera i l'Operació Deu de Paz a la frontera turc-siriana. Segons xifres de les Nacions Unides, 98.000 persones van ser desplaçades durant l'ofensiva en Afrin entre gener i març de 2018, mentre que 180.000, entre elles 80.000 nens, van ser desplaçades a l'octubre de 2019 com a conseqüència de l'Operació Deu de Paz.

1. Bulgària va exportar tubs de míssils i coets a Aràbia Saudita i els Estats Units, que van acabar a l'Iraq. L'equipament va ser redirigit i utilitzat en Ramadi i la regió circumdant, on l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) va informar que des d'abril de 2015, després de l'esclat de la crisi de Ramadi, més de mig milió de persones van ser desplaçades de la província d'Al-Al-Anbar, de la qual Ramadi és la capital, mentre que 85.470 persones van ser desplaçades específicament de la ciutat de Ramadi entre novembre de 2015 i febrer de 2016. Al voltant del 80% dels habitatges de Ramadi van sofrir danys greus després de l'atac. En 2017, es va descobrir que un altre tub de míssil provinent de Bulgària havia estat utilitzat per forces de l'Estat Islàmic en la localitat de Bartella, a l'est de Mossul. Almenys 200.000 persones pertanyents a grups minoritaris van ser desplaçades de la zona metropolitana de Mossul entre 2014 i gener de 2017. Al juliol de 2019, més de dos anys després de finalitzades les operacions militars a Mossul, encara hi havia 300.000 persones desplaçades de la ciutat.

1. Components i capacitat de producció del Regne Unit, França i Alemanya, inclosos míssils, bateries de míssils i una badia de bombes, es van exportar a Turquia, on es van col·locar en drons fabricats a Turquia i es van exportar a l'Azerbaidjan. Aquests mateixos drons, carregats amb components d'armes fabricats a Europa, es van utilitzar en el conflicte de *Naghorno-Karabakh, que va durar 44 dies i va provocar el desplaçament forçat de la meitat de la població armènia de la regió, al voltant de 90.000 persones.

1. Entre 2012 i 2015 Bulgària va exportar fusells d'assalt, sistemes d'artilleria de gran calibre, metralletes lleugeres, llançagranades de mà acoblades i automàtiques a la policia nacional i les forces armades de la República Democràtica del Congo. El conflicte del Congo és un dels més llargs del món. No obstant això, Europa continua subministrant armes a aquest país que s'utilitzen per a perpetrar violacions atroces dels drets humans. En 2017, Sèrbia va exportar 920 fusells d'assalt i 114 metralletes lleugeres fabricades a Bulgària. Aquest mateix any, 2.166.000 persones van ser desplaçades per la força. Va ser un dels pitjors anys des que va començar el conflicte. Més concretament, es van utilitzar armes búlgares en Kivu del Nord en 2017, la qual cosa va coincidir amb el desplaçament forçat de 523.000 persones.

1. Itàlia va donar a Líbia almenys quatre llanxes patrulleres classe Bigliani, que van ser utilitzades per la guàrdia costanera líbia per a capturar i detenir migrants que fugien de les seves costes. En 2019, la guàrdia costanera de Líbia va col·locar una metralleta en almenys una d'aquestes llanxes i la va utilitzar en el conflicte intern contra l'Exèrcit Nacional Libi. Moltes de les persones que fugen de Líbia probablement han fugit d'altres conflictes en altres països d'Àfrica i d'Àsia Occidental, que probablement han comprat o rebut armes europees. De manera que el comerç d'armes europees està lucrant enormement en cada etapa de la travessia, des del desplaçament fins a la migració, en primer lloc, en desplaçar poblacions i, posteriorment, en dissuadir a migrants d'ingressar a Europa i enviar-los de retorn als seus països d'origen.

Les empreses armamentistes identificades en els estudis de casos inclouen: Airbus (franco- alemana), ARSENAL (Bulgaria), BAE Systems (Reino Unido), Baykar Makina (Turquía), EDO MBM (Reino Unido), Intermarine (Italia), Kintex (Bulgaria), Leonardo (Italia), Roketsan (Turquía), SB Aerospatiale (Francia), TDW (Alemania), Turkish Aerospace Industry (Turquía) y Vazovski Mashinostroitelni Zavodi ЕAD (Bulgaria).