Avivant les flames
El Fons Europeu de Defensa (FED) i els seus programes precursors estan destinats explícitament a enfortir la “competitivitat mundial” de la base industrial tecnològica de defensa europea. Hi ha un gran desfasament entre aquestes tecnologies i el seu possible impacte més enllà dels guanys que generen. Augmentaran inevitablement les exportacions d'armes europees i exacerbaran la carrera armamentística mundial, la qual cosa, al seu torn, provocarà més conflictes armats i guerres, major destrucció, la pèrdua considerable de vides i un augment dels desplaçaments forçats.
“si et prepares per a la guerra obtens la guerra, si et prepares per a la pau obtens la pau”*
Durant l'elaboració d'aquest informe, al març de 2022, ha esclatat una guerra a Europa de l'Est després de la invasió il·legal d'Ucraïna per part de les tropes russes. Cap a finals de 2021, la inestabilitat als Balcans es troba a punt d'escalar. Les tensions en la Mar del Sud de la Xina continuen latents i amenacen l'estabilitat regional i global. La guerra i la violència continuen a l'Afganistan, l'Iraq, el Sahel, Síria i Iemen entre altres llocs. Moltes de les nacions més poderoses del món estan contribuint al soroll de sabres, reclutant i desplegant tropes, emmagatzemant material militar i preparant-se de manera activa per a la guerra.
La Unió Europea (UE) no és diferent. En comptes de defensar el seu principi fundacional de promoure la pau, també ha estat traçant un camí per a establir-se fermament com un poder militar mundial. No obstant això, la història ha demostrat que lluny de contribuir a l'estabilitat i a la pau, el militarisme només alimenta la tensió, la inestabilitat, la destrucció i la devastació.
En un moment decisiu, en resposta a la guerra d'Ucraïna, la UE ha anunciat que, per primera vegada, finançarà i proveirà armes letals a Ucraïna a través del Fons Europeu de Suport a la Pau. Si bé aquest moviment no té precedents, tampoc és inesperat. La UE ha estat traçant un camí militarista des de fa bastants anys. Aquesta tendència es remunta a l'entrada en vigor del tractat de Lisboa en 2009, el qual proporciona un fonament jurídic per a crear una política de seguretat i de defensa comuns. Menys d'una dècada després, la UE, en un nou punt de partida, va crear línies pressupostàries que assignarien fons específicament a projectes militars. Aquesta decisió va suposar un canvi de rumb ferm de la UE cap a un nou i profundament preocupant camí, on els problemes polítics i socials havien d'abordar-se ja no a través del diàleg i la diplomàcia, sinó a través de la guerra i el militarisme.
El Fons Europeu de Defensa (EDF 2021-2017) té un pressupost sense precedents de 8 mil milions d'euros per a la recerca i el desenvolupament de productes militars.
És massa aviat per a analitzar l'impacte de l' EDF, que encara s'està implementant, per la qual cosa aquesta recerca es fixa en dues dels seus programes precursors:
- l'Acció Preparatòria per a la Recerca en Defensa (PADR 2017-2019) amb un pressupost de 90 milions per a finançar la recerca en defensa,
- i el Programa Europeu de Desenvolupament Industrial de la Defensa (EDIDP 2019-2020) amb un pressupost de 500 milions d'euros per a finançar el desenvolupament d'equips i tecnologia de defensa.
Com a conseqüència d'aquestes línies pressupostàries, es van concedir gairebé 600 milions d'euros de fons públics europeus a empreses privades molt lucratives en el comerç d'armes i tecnologia militar, així com a centres de recerca privats, entre altres beneficiaris. Aquests projectes pilot exposen tendències profundament preocupants respecte al militarisme impulsat per Europa, que si es repliqués a través del EDF amb un pressupost total 13,6 vegades major que el dels seus programes precursors, potencialment podria tenir resultats catastròfics.
A través de l'augment d'un enorme 1.250% del finançament per a la recerca i el desenvolupament militar d'un cicle pressupostari a un altre, la UE està ara cada vegada més decidida a invertir en la guerra en comptes de construir i mantenir la pau.
L'objectiu d'aquestes línies pressupostàries és investigar i desenvolupar noves armes, així com millorar l'armament existent, integrant tecnologia punta com la intel·ligència artificial, els sistemes no tripulats o autònoms.
En particular, els fons promouen el desenvolupament de “tecnologies disruptives” que quan finalment s'implementin, probablement canviaven de manera radical el comportament de les guerres. Després de l'evolució de la pólvora i les armes nuclears, els analistes de conflictes es refereixen a aquest període com una tercera evolució en la carrera armamentista, en la qual les armes autònomes estan sent provades i poden, eventualment, normalitzar-se, malgrat les serioses qüestions legals i ètiques no resoltes.
En concedir milions d'euros per al desenvolupament de nova tecnologia de defensa, la UE està alimentant una tercera i profundament preocupant carrera armamentista que pot, a la llarga, deixar obsoletes les lleis de la guerra.
Tant les convocatòries de finançament de la UE com les empreses d'armament utilitzen un llenguatge idèntic de defensa col·laborativa, interoperabilitat, competitivitat industrial, empresa i innovació, sense tenir en compte en absolut la inestabilitat, mort i destrucció que sens dubte resultarà del desplegament de l'armament desenvolupat a través dels pressupostos de defensa d'Europa. Però les guerres no apareixen del no-res, són el producte final manufacturat de molts anys d'estratègies polítiques i presa de decisions.
En triar invertir en nou armament, la UE no està simplement implementant una estratègia de defensa davant la remota possibilitat de ser atacada, sinó que està impulsant el militarisme, alimentant activament una carrera armamentista molt perillosa i avivant les flames de la guerra.
Aquest informe revela que:
Els processos de presa de decisió i els pressupostos de la UE han estat acaparats per empreses altament lucratives que exploten aquests espais polítics per al seu propi benefici. Això exposa el nivell d'influència que exerceixen els grups de pressió del comerç d'armes en la definició de l'agenda de la UE.
- Mostrem com nou dels 16 representants en el Grup de Personalitats en la Recerca en Defensa, que va ser creat per la Comissió Europea (CE) en 2015, estaven afiliats amb empreses d'armes, instituts de recerca d'armament i un lobby de la indústria armamentista. Les nou entitats en qüestió inclouen sis empreses d'armes com Airbus, BAE Systems, Indra, Leonardo, MBDA i Saab, dos instituts constituïts sobre recerca armamentista, Fraunhofer i TNO, i un representant del lobby de la indústria armamentística, l'Associació d'Indústries Aeroespacials i de Defensa d'Europa (AeroSpace and Defence Industries Association of Europe).
- La proposta de la CE que en última instància va portar a la constitució del Fons Europeu de Defensa, es va basar en un informe presentat pel Grup de Personalitats, i seccions senceres van ser literalment copiades de l'informe del GdP i pegades en la proposta del fons de defensa de la CE.
- Les entitats a les quals representaven es van posicionar per a obtenir guanys massius de les línies pressupostàries en les quals van influir en la seva creació. Concretament, aquells organismes que van participar en el Grup de Personalitats fins al moment han rebut més de 86 milions d'euros o el 30,7% del pressupost assignat, encara que tenint en compte que encara no s'ha fet pública la totalitat de l'assignació, és probable que aquestes entitats rebin encara més finançament.
La UE està finançant deliberadament a empreses armamentístiques que estan involucrades en pràctiques altament qüestionables que se situen lluny de la defensa dels estàndards dels drets humans i l'estat de dret, dos dels principals valors de la UE. Que la UE financi amb fons públics europeus a entitats involucrades en negocis d'armes dubtosos i altament controvertits, productors d'armes nuclears, o dels quals s'han presentat evidències de corrupció, planteja seriosos dubtes sobre quina mena d'estàndards aplica la UE abans de concedir centenars de milions en despesa militar.
- Concretament, vuit beneficiaris d'aquesta línia pressupostària de la UE estan involucrats en exportacions d'armes molt controvertides a països en situació de conflicte armat o on existeixen règims autoritaris i les violacions de drets humans són comuns.
- Així mateix, concloem que, a través del finançament d'aquests beneficiaris, la UE està finançant indirectament armament nuclear tenint en compte que molts dels quals reben diners de la UE també produeixen armes nuclears.
- A més, es conclou que cinc dels vuit majors beneficiaris tenien acusacions substancials de corrupció en contra seva en els últims anys. Aquests cinc són Leonardo, Safran, Thales, Airbus i Saab.
Encara que no es disposa de tota la informació sobre els diners concedits a través del PADR i el EDIDP, la UE actualment finança 62 projectes militars de recerca i innovació amb un total de 576,5 milions d'euros (l'import total està més prop dels 600 milions d'euros, però no s'inclouen aquí els diners gastats en costos administratius i interns).
- Les xifres fins al moment mostren que el 68,4% del pressupost es destina a França, Alemanya, Itàlia i Espanya.
- En aquests estats es troben les seus de les majors empreses d'armament i són els membres de la UE amb el major volum d'exportació d'armes.
- Les empreses d'aquests quatre països coordinen 42 dels 62 projectes (67,7%).
- França en particular és el principal guanyador, havent rebut més d'un quart del finançament assignat fins al moment (26,44%)
- La gegant armamentista italiana, Leonardo, que és l'empresa major d'armament de la UE, és la major beneficiària individual amb 28,7 milions d'euros. Altres empreses en el top 5 (incloent les seves subsidiàries a la UE), són l'empresa espanyola Indra (22,78 milions), les empreses franceses Safran (22,33 milions), Thales (18,64 milions) i l'empresa trans-Europea Airbus (10,17 milions).
- D'altra banda, gairebé la meitat dels països de la UE obtenen cadascun menys de l'1% del finançament.
- Aquestes línies de finançament no sols promouen les fases de recerca i desenvolupament de la indústria de defensa, sinó que demanen activament als països de la UE que comprin les armes i tecnologies relacionades, les afegeixin al seu arsenal de defensa, o promoguin la seva exportació a països fora d'Europa. El resultat final seran exèrcits altament militaritzats dins de la UE i la seva ampliació com a potència militar mundial, així com exèrcits igual de mortífers fora de la Unió les capacitats de la qual han estat reforçades gràcies a l'exportació d'armes europees. En resum, un impuls de la militarització a tot arreu i per tots els mitjans possibles.
- Les vendes militars combinades dels vuit majors beneficiaris dels pressupostos de la UE analitzats van ascendir a més de 42 mil milions de dòlars en 2020, confirmant així que el Fons Europeu de Defensa serveix principalment per a subvencionar a les empreses d'armament més grans i rendibles d'Europa.
Els controls aplicats per a aprovar el finançament de nou armament letal estan molt per sota de fins i tot els estàndards legals i ètics més bàsics de manera que aquests equips, quan finalment es despleguin, poden amenaçar amb canviar de manera permanent el comportament de les guerres.
- El nostre informe se centra en quatre grups específics de material: (1) defensa disruptiva i projectes de protecció, (2) eines disruptivas per a la defensa, (3) eines no disruptivas per a la defensa, i (4) projectes de sistemes de combat disruptius.
- Almenys 22 dels 34 projectes analitzats tenen com a objectiu desenvolupar eines disruptivas que en el futur podrien ser usades tant per a la defensa com per al combat. El desenvolupament o ús de sistemes no tripulats estan inclosos en almenys 12 dels 34 projectes. L'ús d'Intel·ligència Artificial (IA) com a eina disruptiva és part d'almenys sis projectes. Si bé la recerca i el desenvolupament d'armes letals totalment autònomes encara no estan permesos en les línies pressupostàries de la UE, s'estan desenvolupant altres armes automatitzades, sistemes autònoms i tecnologies controvertides; i existeix el temor que això pugui convertir-se en terreny relliscós on armes com els “robots assassins” puguin, a la llarga i tal vegada sense saber-ho, ser aprovats per al seu finançament. Aquest desenvolupament ha ocorregut sense cap debat significatiu sobre les serioses implicacions legals i ètiques de desplegar armament “intel·ligent” en una guerra.
- El procediment d'avaluació de riscos legals i ètics de la UE es basa principalment en l'autoavaluació dels sol·licitants (en la seva majoria empreses privades) que esperen beneficiar-se del finançament de la UE. Aquestes avaluacions són a efectes pràctics un exercici de marcar caselles. Les responsabilitats atorgades als estats part sota la Llei Internacional Humanitària s'estan transferint a tercers actors privats candidats al finançament, la qual cosa porta a una desregulació de facto d'una de les fonts de diners potencialment més mortíferes provinents de Brussel·les. Els intents de la societat civil d'accedir a més informació sobre aquests procediments es van abordar de manera inadequada, i la informació va ser deliberadament ocultada, la qual cosa va generar seriosos dubtes sobre la seva transparència i supervisió democràtica.
- El tipus de tecnologies finançades poden portar a violacions de la legislació de la UE i de la legislació internacional una vegada entrin en funcionament. Les evidències mostren que fins i tot en casos on hi ha un ésser humà en el circuit, els qui programen o operen l'equip tècnic tenen més probabilitats d'estar predisposats o influenciats pel biaix d'automatització i el coneixement generat per ordinador, que a buscar altres formes de verificació. En el passat, això ha portat a exèrcits a derrocar els seus propis avions de combat o els de les seves forces aliades. L'Oficina del Defensor del Poble va considerar preocupant “que no existeixi una avaluació detallada dels projectes en el compliment de la llei internacional”.
- Es plantegen preocupacions especifiques respecte a noves armes basades en sistemes làser o electromagnètics, sistemes IA, dispositius electrònics i de resposta cibernètica, sistemes no tripulats, drons de combat i de localització d'objectius, seguiment i sistemes de designació. Especialment, no és clar com l'armament “intel·ligent” podria distingir amb precisió entre civils i combatents armats en situacions de guerra.
El EDF i els seus programes precursors tenen com a objectiu explícit enfortir la “competitivitat global” de la base industrial tecnològica de la defensa europea. Existeix una desconnexió absoluta entre les tecnologies creades i l'impacte que tindran més enllà dels guanys que generin. Inevitablement, impulsaran les exportacions d'armes europees i alimentaran la carrera armamentista global la qual cosa, al seu torn, portarà a més guerres, major destrucció, una pèrdua de vides significativa i un augment dels desplaçaments forçats. A mesura que anem sortint d'una pandèmia global, mai ha estat més evident la necessitat de tornar a imaginar què entenem per seguretat i preguntar-nos què ens fa sentir segurs. És la inversió en armament, infraestructures de defensa i militars? O és a través de garantir l'accés a un sistema de salut pública operatiu, a l'educació i millorant l'accés a serveis socials, responent al canvi climàtic i altres desafiaments als quals ens enfrontem? En assignar milers de milions d'euros a projectes de defensa, l'EU ha pres una decisió política. Ha optat per prioritzar els beneficis d'empreses armamentístiques molt lucratives en lloc de prioritzar el benestar de les persones. Amb això, està alimentant, en comptes de frenant, la inestabilitat així com la probabilitat de la guerra.
* Les paraules de l'activista ucraïnès Yurii Sheliazhenko.
Informació enviada per Transnational Institute (TNI) a Las afueras.
