Privatizando, privatizando,...
Projecte de Llei de Regulació per a l'Impuls dels Plans de Pensions d'Ocupació.
El Consell de Ministres va aprovar el passat 22 de febrer, en segona volta, el Projecte de Llei de Regulació per a l'Impuls dels Plans de Pensions d'Ocupació, amb el que la norma inicia ja la tramitació parlamentària. Aquest projecte de llei constitueix un de les fites del Component 30 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que el Govern es va comprometre a complir en el primer semestre de 2022 i respon a la Recomanació 16a del Pacte de Toledo.
La norma té com a principal objectiu elevar la cobertura dels plans de pensions col·lectius, un propòsit en el qual la negociació col·lectiva tindrà un paper fonamental. Per a això, el text facilita la creació de plans col·lectius en el marc de la negociació col·lectiva i habilita la creació dels fons de pensions d'ús de promoció pública. L'objectiu és facilitar l'accés a aquests mecanismes d'estalvi de baixes comissions a treballadors de rendes mitjanes i baixes i de petites i mitjanes empreses, així com a treballadors autònoms i joves.
A més, el projecte de llei simplifica els procediments per a crear plans d'ocupació, que tenen normalment uns costos de gestió més baixos.
Entre la primera i la segona volta s'han inclòs diverses aportacions procedents de l'audiència pública, el diàleg social i els òrgans consultius.
En concret, el projecte de llei ha incorporat incentius fiscals per a impulsar els plans de pensions col·lectius, en línia amb la recomanació 16a del Pacte de Toledo i amb les recomanacions de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF).Cal recordar que en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2022 es continua el procés de diferenciació de la fiscalitat entre plans individuals i col·lectius, establint un límit en la deducció de la base imposable de 1.500 euros i de 10.000 euros, respectivament. Amb això, es continua amb el procés de translació dels beneficis fiscals a les rendes mitjanes i baixes.
A més, el projecte de llei estableix una millora en la deducció de l'IRPF per als autònoms. En concret, aquest col·lectiu tindrà dret una deducció de 5.750 euros a l'any, més del triple de la vigent actualment.
Al marge d'això, el projecte de llei també incorpora incentius per a les empreses, de manera que les contribucions empresarials al pla de pensions no cotitzaran a la Seguretat Social, amb un límit de 115 euros al mes per treballador (1.380 euros a l'any), la qual cosa suposa un estalvi de gairebé 400 euros per treballador.
També s'han establert importants incentius per al treballador, que podrà aportar més del que el fa l'empresa amb uns límits que s'estableixen en funció de la contribució empresarial.
| Contribución empresa | Coeficiente | Aportación trabajador | Aportación máxima* |
|---|---|---|---|
| 0-500 euros | 2,5 | Hasta 1.250 | 3.250 euros |
| 501-1.000 euros | 2 | Hasta 2.000 | 4.500 euros |
| 1.001-1.500 euros | 1,5 | Hasta 2.250 | 5.250 euros |
| Más de 1.501 | 1 | Igual que la empresa | 10.000 euro |
En tots els casos, els treballadors poden deduir-se 1.500 euros del seu pla individual o col·lectiu, tal com es recull en la Llei de Pressupostos de 2022.
En aquesta segona tornada també s'han inclòs modificacions en els òrgans de governança dels fons de promoció pública.
En primer lloc, s'han delimitat de forma més precisa les funcions de la Comissió Promotora i de Seguiment i de la Comissió de Control Especial. A la primera li correspondrà la selecció d'entitats gestores i dipositàries, l'establiment de l'estratègia d'inversió a llarg termini, la constitució dels fons de pensions i el nomenament dels membres de la Comissió de Control Especial.
La Comissió de Control Especial s'encarregarà de la representació del fons, l'elaboració de la política d'inversió de cada fons, el control i l'observança del compliment de les normes dels fons, l'examen de l'actuació de la gestora i la supervisió de la mateixa i, si escau, de la decisió sobre la seva substitució.
Després del seu pas pel diàleg social i els òrgans consultius, s'ha millorat la composició d'aquesta comissió, d'una forma més equilibrada, amb 5 membres triats pel Govern, 4 representants dels sindicats i 4 dels empresaris. Amb la nova composició, es persegueix la presa de decisions per consens entre les parts, exigint-se majoria qualificada per a algunes decisions.
També s'han inclòs novetats en el règim d'inversions, afegint referències als Objectius de Desenvolupament Sostenible i s'han definit amb major detall els perfils d'usuaris i funcionalitats de la plataforma digital comuna.
Privatizando y privatizando...Crítica de la economista Miren Etxezarreta als Plans de Pensions d'Ocupació
Economista
Público 10/03/2022
Enmig del terrible baluern d'una guerra i l'algaravia de la vida política recent, es corre el perill d'oblidar que la vida quotidiana continua. Però no és així i algunes decisions polítiques poden tenir greus conseqüències, encara que de moment vingui bé als polítics que passin desapercebudes. El dimarts dia 22, en el Consell de Ministres, es va procedir a la segona lectura i aprovació del Projecte de Llei de Regulació per a l'impuls dels PLANS DE PENSIONS D'OCUPACIÓ. A l'ésser aquesta la segona lectura s'inicia el procediment per a la seva aprovació en el Parlament.
Suposadament l'objectiu d'aquest Avantprojecte és el d'oferir una nova fórmula perquè, a més de les pensions públiques, els treballadors amb una contribució complementària puguin accedir a plans de pensions addicionals fomentats per l'Estat, en condicions favorables especialment per als assalariats de rendes baixes i també per als autònoms. Originàriament, es va plantejar incloure també als funcionaris de les Administracions Públiques més petites però això últim ha quedat per a una etapa posterior. Encara que els plans d'empresa ja existien, la diferència que introdueix aquest avantprojecte de llei és la implicació directa de l'Administració Pública i de la Seguretat Social en la promoció dels fons d'empresa.
La primera referència obligada respecte a aquesta segona lectura és l'opacitat i poca informació que l'ha acompanyat. Sens dubte, existeix la referència del Consell de Ministres i algunes notes de premsa però en ser inclosa en la farda de notícies d'aquests dies el seu interès ha passat gairebé desapercebut, a pesar que molt probablement té greus conseqüències per als 9 milions de pensionistes del país. Ha de ser ‘casualitat’ que en aquest Ministeri coincideixin la presentació d'aspectes dubtosos per a les pensions amb temes que atreguin a l'opinió pública en una altra direcció.
Els fons d'ocupació estaran constituïts pel conjunt de les aportacions complementàries de l'empresa i dels treballadors (sobre les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social), podent aquests ampliar voluntàriament la seva aportació en funció de l'aportació empresarial. Un quadre especifico estableix els límits d'aquestes aportacions.
La idea d'un Fons Públic de pensions complementàries podria ser interessant i valdria la pena una atenció detallada, a pesar que plantejaria per si mateixa bastantes preguntes (augmentar les diferències en la distribució de la renda dels pensionistes, per exemple). Però la pròpia redacció de l'Avantprojecte condueix a dificultar el caràcter precís d'aquest, perquè cal fixar-se molt per a aclarir si els fons projectats tindran un caràcter públic o privat.
L'avantprojecte es refereix específicament a fons de pensions d'ús de promoció pública, però és només la promoció la que té aquest caràcter, perquè immediatament s'assenyala com a primera mesura d'aquest sistema que serà gestionat pel sector privat. "El Govern serà l'encarregat de promoure els fons col·lectius, encara que la seva gestió dependrà de gestores de fons. Aquestes es triaran per concurs, de manera que s'incentivi la competència i ofereixin baixes comissions per als seus partícips. Per a això, s'obrirà un concurs. La licitació estarà oberta per a totes les gestores, sense importar la seva nacionalitat. De moment, cap ha expressat interès".
Què significa realment el potenciar els fons de pensions de promoció pública, però gestionats per entitats privades? Que les pensions complementàries estaran en mans dels ens privats (no se sap de l'existència de fons públics amb aquests objectius). Si això és sancionat per la llei, això suposa lliurar en safata als ens financers una part molt important de l'estalvi col·lectiu generat pels treballadors espanyols. A canvi de què?
Per què aquest interès a destacar al llarg de tot l'avantprojecte el caràcter públic dels fons – ‘un nou marc jurídic que impulsi els plans de pensions d'ocupació i contempli la promoció pública de fons de pensions’- quan realment aniran directament a ens privats?
L'ús de l'adjectiu no sembla innocent, estarà orientat a confondre als possibles participis que no sospiten de la manipulació a la qual són sotmesos? Amb aquest text normatiu, es reforcen plans d'empresa de promoció pública oberts i plans simplificats - que compten amb un sistema menys complex de promoció que el vigent.
Entre els diversos estímuls de diferents tipus que es concedeixen a aquests plans, cal destacar la importància dels desgravaments fiscals que se'ls assignen, argumentant que això condueix a la ‘translació dels beneficis fiscals a les rendes mitjanes i baixes’. I això malgrat les recurrents protestes dels pensionistes pels desgravaments fiscals concedits anteriorment a les pensions privades.
Als treballadors assalariats se'ls concedeix la reducció de la base imposable a tipus marginal en l'IRPF (a un 30% en l'empleat mitjà) amb uns límits que s'estableixen en funció de la contribució empresarial. Continuant, a més, el manteniment del desgravament basi, amb la diferenciació de la fiscalitat entre plans individuals i col·lectius, establint un límit en la deducció de la base imposable de 1.500 euros i de 10.000 euros, respectivament.
Els autònoms podran desgravar fins a 5.750 euros anuals (el triple del desgravament actual) en la seva base imposable en l'IRPF, però sobretot, resulta que per a les Empreses es reintrodueix la no cotització de les contribucions a la Seguretat Social en les aportacions a aquests plans, que va estar vigent fins a 2013, limitada ara a 115 euros mensuals/1.380 euros per empleat (el que suposa un estalvi de gairebé 400 euros per treballador). És a dir, es premien les aportacions als fons privats millorant les bonificacions per a les empreses, a costa de disminuir els fons que van a la Seguretat Social.
Per això no és sorprenent que les empreses siguin molt favorables i tinguin interès a promoure aquest sistema, per al que també els faculta l'Avantprojecte.
Amb aquests generosos desgravaments a les contribucions als fons gestionats per ens privats, com és possible argumentar que perilla la sostenibilitat de les pensions públiques? Quins són els arguments econòmics, socials, polítics, que justifiquin la privatització de l'estalvi i de les pensions impulsades per condicions especials alienes a la competència normal del mercat? Quin és l'objectiu últim, real, d'aquest estímul a les pensions ‘complementàries’ gestionades privadament? Utilitzar la legislació per a privatitzar se salta la normativa habitual sobre la competència necessària entre les institucions de mercat i la igualtat de la ciutadania davant la llei.
És legal tal tractament a l'estalvi adduint l'interès en què arribin a les rendes més baixes? No sé si és legal o no, però per descomptat constitueix un gran escàndol: un govern que es diu progressista, si no d'esquerres, planteja una llei que beneficia obertament als ens financers, augmenta la desigualtat entre els treballadors i privatitza les pensions públiques.
Ens obliga la UE a aquesta línia d'actuació? ja que ella insisteix permanentment que Espanya ha de resoldre ‘el seu problema de pensions’ per a poder accedir a les ajudes de la Unió.
El govern espera tenir aprovat aquest avantprojecte abans del 30 de juny de 2022 com a part del compromís de l'executiu amb Brussel·les per a la recepció dels fons europeus. És aquesta l'aportació de la UE a la suposada problemàtica de la viabilitat del sistema de pensions a Espanya? Trista aportació del patrimoni comunitari.
És possible que sigui pel fet que a Espanya les pensions privades, individuals o col·lectives són sensiblement inferiors a les d'altres països de la Unió? Ignorant que amb salaris més baixos, com tants ara, és difícil que els futurs pensionistes puguin estalviar més per a pensions complementàries.
El percentatge de persones cobertes per plans d'ocupació a Espanya és d'un 10,2% mentre que a Europa va en un rang ampli del 25 al 90 per cent, però al País Basc, pioner en aquest sistema, un 48% dels assalariats estan coberts per les entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV), segons les dades del Ministeri.
Així mateix, resulta que al llarg dels anys, el patrimoni gestionat en els fons de pensions d'ocupació ha perdut pes relatiu respecte del total de fons de pensions -representaven un 50% del total de la previsió social complementària a l'inici dels anys 90 i ara només arriben a un percentatge lleugerament superior al 25%- , es pretén augmentar-les per a satisfer als ens financers que les gestionen?
És de témer que aquest sigui un element de gran importància en aquest projecte A més, l'aportació empresarial, no tindrà incidència en les negociacions sobre els nivells salarials, perquè poden disminuir els augments de salari degut a les aportacions empresarials a les pensions d'empresa ?
A vegades, diuen també que és perquè les pensions públiques a Espanya són massa altes, s'atreveixen a sostenir-ho quan la mitjana de les mateixes (i és només una mitjana) supera justament els mil euros? Els plans d'empresa augmentaran la diferència, la desigualtat, entre aquells pensionistes que tinguin pensions privades i els que no les tinguin. Més encara atès que els desgravaments fiscals estan vinculats a les aportacions empresarials.
Aquells treballadors que no puguin estalviar per a millorar la seva pensió ‘complementària’ o pertanyin a empreses que no les vulguin establir, quedaran a la mercè de ‘la seva pitjor sort’, quan no sotmesos a la idea que no gaudeixen de millors pensions per no haver estat previsors?
De què dependrà l'aportació empresarial a les pensions dels treballadors, podran ser usades per a incentius individualitzats? Què succeirà amb aquells treballadors que no vulguin integrar-se en les pensions complementàries suposades ‘voluntàries’? No incorreran en un estigma? Fins a on es respectarà la seva ‘llibertat’?
Alternativament, per què es consideren necessàries les pensions complementàries?
És de témer que amb una argumentació totalment falsa i manipuladora es pretenguin desenvolupar les pensions complementàries perquè els pensionistes no percebin tan clarament la deterioració de les pensions públiques. Aquestes passaran a considerar-se un mínim de subsistència i els treballadors ‘millors estalviadors’ tindran les complementàries.
Si molts treballadors disposen de pensions complementàries, es deixarà de considerar necessari augmentar les pensions públiques? Si es generalitza la idea que s'ha d'estalviar complementària i individualitzadament per a millorar el nivell de les pensions, què succeirà amb les reivindicacions a les pensions públiques?
És de témer que les pensions complementàries divideixin el moviment reivindicatiu dels pensionistes entre els quals tinguin pensions complementàries i els que no. Els qui no van poder estalviar en la seva vida activa, continuaran sent pobres en la seva jubilació al no poder recórrer a una pensió complementària.
L'avantprojecte habilita la creació dels fons de pensions d'ús de promoció pública en el marc de la negociació col·lectiva, i en l'àmbit sectorial, implicant així fortament als sindicats. Caldrà preguntar als dirigents sindicals per les raons que els fan signar convenis amb aquest projecte. Volen, s'atreveixen a ser còmplices en la privatització de les pensions públiques? Què els fa acceptar els plans d'empresa, per què els afavoreixen, qui guanya amb això? Atès que els fons seran gestionat privadament, quina capacitat d'incidir en ells tindran els òrgans de control?
L'avantprojecte reforça la Comissió Promotora i de Seguiment i la Comissió de Control Especial, però una vegada integrats els fons en els fluxos financers, en mans de potents agents privats, tenen els representants dels treballadors possibilitats reals d'incidir en les decisions que prenguin els dirigents dels ens financers?
Per què no millorar les pensions públiques, augmentant les cotitzacions si fos necessari, en lloc de demanar que augmenti l'estalvi en pensions mitjançant les pensions privades d'empresa? Una de dues, o les públiques no són suficients i caldrà millorar-les, o si són suficients, perquè són necessàries les complementàries? Si l'estalvi col·lectiu és tan convenient, no hagués estat més adequat establir un sistema d'estalvi voluntari veritablement públic?
Quins són els avantatges de la gestió privada? Diuen que és per a aproximar-ho a les rendes més baixes o que s'obtindran unes comissions menors, no hagués pogut proporcionar els mateixos avantatges o millors un Fons Públic?
Un estalvi públic voluntari permetria orientar-lo cap a les principals necessitats socials, és més fàcil que ho facin els bancs, moguts per l'ànim d'obtenir beneficis, que una entitat pública? Sembla que s'han oblidat de les enormes fallides que han tingut recentment els ens financers privats i els molt quantiosos fons públics que han estat necessaris per a ajudar-los i no s'han retornat.
Vol dir que en el Govern actual adopten el precepte neoliberal que tot el privat és, per definició, millor que el públic? és que no se senten capaços de gestionar els fons col·lectius? Es poden encara afegir altres raons que mostren que aquest sistema fa aigües pertot arreu, i només servirà per a millorar els negocis dels bancs i les institucions financeres i perjudicar molt seriosament a l'interès a millorar les pensions públiques.
Seguint així unes pautes que es remunten fins al començament dels arguments a favor de les pensions privades que es van iniciar en 1973 amb Pinochet i continuen potenciant-se des de llavors. Sota la dura pressió de la UE i els ens públics internacionals el Govern espanyol aposta per dedicar els estalvis dels treballadors espanyols a un sistema molt més arriscat, car i difícil de controlar que el sistema públic.
Mostren així el poder dels ens financers, que són capaços de dominar als governs, les institucions públiques internacionals i a les forces sindicals -encara que es cridin a si mateixos progressistes-, perjudicant directament l'existència i la gestió de les institucions, com la Seguretat Social, creades per a potenciar els interessos col·lectius i el benestar dels pensionistes.
Article publicat al diari digital Público.es. Autora: Miren Etxezarreta. Traduït al català per Las afueras.