Article publicat a El Salto el 14 de gener. Autor: Martín Cúneo.

Era el 14 de gener de 1992 i naixia l'Ibex 35, l'índex de les 35 empreses espanyoles de major capitalització borsària. Avui aquest índex, convertit en termòmetre de l'economia espanyola, compleix 30 anys. La seva evolució és la història del capitalisme espanyol en les últimes tres dècades.

En el primer Ibex 35 conflueixen dues històries. La història de les oligarquies sevillanes, basques, catalanes o madrilenyes, els clans familiars de les quals “van fer fortuna durant el franquisme”, compte al Salto Pedro Ramiro, investigador de l'Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina (Omal) i coautor al costat d'Erika González del llibre "A on va el capitalisme espanyol (Traficants de Somnis, 2019)". Són els Botí (Banc Santander), els Benjumea (Abengoa), les Koplowitz (FCC), els Oriol (Iberdrola), entre un llarg etcètera de llinatges enriquits sota el desenvolupisme franquista i que “es va fer fort durant la transició i els primers anys de democràcia”.

"Només amb l'adveniment del capitalisme s'ha universalitzat l'ús de la violència com a motor econòmic, intensificant-se més enllà de l'exercida anteriorment per qualsevol altre sistema. La formació d'un sistema global ha permès al capitalisme externalitzar l'explotació, multiplicar les seves unitats colonials i accelerar la destrucció de la riquesa natural del planeta." (Silvia *Federici). Aquesta introducció correspon al capítol 1. Les empreses transnacionals en el capitalisme global, del llibre "A donde va el capitalismo español", de Pedro Ramiro i Erika González.

En el primer Ibex hi havia 43 consellers que venien del Govern del PSOE, 35 que venien de les màximes instàncies del franquisme i nou dels governs d'Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo

“Una nova classe política i empresarial vinculada als governs de torn”, especialment encastada en l'aparell del Partit Socialista de Felipe González s'erigia en els primers temps de l'Ibex 35. Segons dades recopilades en el llibre " Ibex 35: Una història herètica del poder a Espanya (Capità Swing, 2017)", de Rubén Juste, en el primer Ibex hi havia 43 consellers que venien del Govern del PSOE, 35 que venien de les màximes instàncies del franquisme i nou dels governs d'Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo.

...Des de 1983 a 1996 es van dur a terme àmplies privatitzacions, amb una mitjana anual de 7,4 empreses privatitzades per any. En aquest període es van realitzar 70 operacions de venda d'empreses de totes les branques d'activitat, que van significar uns ingressos de 13.200 milions d'euros. Es va vendre SEAT a Volkswagen; Pegaso a Fiat, etc..(Breu anotació del llibre" IBEX 35. Una historia herética del poder en Espanya, de Rubén Juste)

La principal arma que van utilitzar els successius governs, primer el PSOE de González i després el PP de José María Aznar, per a afermar aquesta aliança entre poder econòmic i polític va ser la privatització d'empreses públiques.

De fet, apunta Juste, les gegantesques companyies que depenien de l'Estat van aportar el 40% del capital borsari del primer Ibex. “En aquest procés d'entrada a la Unió Europea, de derrocar barreres i traves, Felipe González va aprofitar el moment i va facilitar que determinat capital europeu entrés a Espanya. Les grans empreses públiques eren un reclam. Per al capital alemany poder invertir en una empresa com Telefónica, que era gairebé un monopoli, era un luxe”, assenyala.

L'entrada massiva dels fons d'inversió internacionals és, juntament amb l'extinció del patrimoni de les empreses públiques i la desindustrialització, la principal novetat en aquests 30 anys d'Ibex 35.

Segons publicava el diari Expansión aquest 10 de gener, aquestes carteres controlen el 15,6% de l'Ibex 35, amb una presència clau en gairebé totes les grans empreses espanyoles. Aquests fons posseeixen accions per valor de 78.400 milions d'euros, un 30% més que fa un any. El més gran de tots, BlackRock, maneja a tot el món actius per valor de nou bilions de dòlars. Controla també percentatges pròxims al 5% en 21 de les empreses de l'Ibex 35 i la CNMV ho situa com el major accionista del selectiu espanyol.

El punt d'inflexió per a l'entrada d'aquests fons va ser la crisi de 2008 i els anys posteriors, compte Ramiro, quan aquestes entitats d'inversió van començar a comprar participacions accionarials depreciades per la crisi immobiliària. Ara, enmig de la crisi causada per la pandèmia, estan repetint l'operació, pescant “gangues” en els sectors més afectats per l'aturada econòmica.

L'entrada massiva dels fons d'inversió internacionals és, juntament amb l'extinció del patrimoni de les empreses públiques i la desindustrialització, la principal novetat en aquests 30 anys d'Ibex 35. En aquests 30 anys, diu Juste, hem passat d'un Ibex “que era espanyol, públic i privat, amb un important sector industrial, a un Ibex que pràcticament ja és estranger, que és el que li va passar a Llatinoamèrica en els anys 90”.

Per a Ruben Juste, doctor en Sociología por la Universidad Complutense de Madrid, resulta difícil identificar tot el que està en joc: “L'Ibex ens pot semblar una cosa molt allunyada però és electricitat, és gas, és llum, és alimentació, i tot això està en mans estrangeres. Aquest és el gran gir que s'ha produït en l'economia espanyola”.

La tàctica dels grans fons d'inversió com BlackRock, explica l'autor del llibre " El Ibex 35: Una historia heretica del Poder en España, Rubén Juste, és  dir que es limiten a gestionar actius i no participen en les decisions empresarials de les companyies, però això mai ha estat així, afirma. “Un inversor pot influir participant en el consell d'administració o utilitzant les seves inversions movent-les d'un lloc a un altre. A més, els fons d'inversió imiten al capital de risc i als fons voltors utilitzant la sortida del capital com a forma de pressió”, continua.En el cas d'altres fons més agressius, com Blackstone, el principal casolà d'Espanya, “la seva participació directa és molt més evident”.

Per a parlar del canvi que ha experimentat l'economia espanyola i l'elit empresarial des que es va llançar l'Ibex 35, Juste porta a col·lació la sèrie de HBO Succession: “En 1992, les grans famílies que dirigien les empreses, com en la sèrie, prenien les decisions, els seus fills ocupaven les butaques en els consells d'administració. Ara els membres d'aquestes famílies han passat a ser accionistes o rendistes. Hi ha hagut una transició a Espanya des d'unes elits que eren industrials, que tenien aquesta vocació, des de coneixements fins a trajectòria en empreses, a una vocació rendista; únicament veuen la rendibilitat econòmica i punt, i els qui dirigeixen ara aquestes empreses són gestors d'inversió i els consellers habituals de l'Ibex 35”.

Resum de l'article publicat a El Salto el passat 14 de gener. Autor: Martín Cúneo.