Perquè serveixen els polítics triats democràticament per la ciutadania?
Poc temps després de l'esclat de la bombolla del maó i la consegüent crisi econòmica, provocada per les hipoteques subprimes, que van tenir com a protagonistes als grans bancs i com a damnificats al poble pla, en un article publicat en el diari Le Monde, titulat per a què servien els economistes....? ( A quoi servent les économistes surtout s'ils pensent tous la même chose ?, l'autor, André Orléan, argumentava que si els economistes havien estat incapaços de preveure la crisi econòmica que es va estar forjant al llarg dels anys anteriors al seu esclat, amb la quantitat de signes externs que havia proporcionat la mateixa, per a què servien llavors?.
"...L'aveuglement des économistes, leur incapacité, non pas seulement à prévoir la crise, mais même à simplement la considérer comme plausible, est, à nos yeux, ...... Un échec d'une telle ampleur montre à l'envi que notre communauté ne se porte pas bien. "
Publicat a la secció de Debat del diari Le Monde el 13 de febrer de 2010
"La ceguesa dels economistes, la seva incapacitat no només per preveure la crisi, sinó fins i tot per considerar-la simplement plausible, .....Un fracàs d'aquesta magnitud és un clar indici de que la nostra comunitat (es referia a la comunitat formada pels economistes) no va bé..."
Per a què serveix un ministre? Per a cuidar de la salut dels ciutadans o per a permetre que es contaminin els rius i les terres pels nitrats que tiren les macrogranges, o per a permetre que mengem carn d'animals amuntegats en condicions denigrants i poc saludables, atipats d'antibiòtics, com denunciava Greenpeace i altres organitzacions ecologistes.
El ministre Garzón ha deixat ben clar que parla per boca de l'OMS i d'Europa quan fa referència al consum de carn. En cap moment parla de deixar de consumir carn, però no seria una persona com cal i estaria donant l'esquena als consumidors sinó recomanés reduir el consum de carn procesada i de carn vermella perquè l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) ha inclòs la carn processada en el grup 1 dels carcinògens per a humans.
El ministre Garzón no vol posar-se una vena als ulls i deixar que les granges industrials contaminin tot el que vulguin, o maltractin els animals o els atiborrin d'antibiòtics. Les actuacions conjuntes de les autoritats sanitàries amb la indústria alimentària han d'anar encaminades a revisar els processos d'elaboració dels seus productes per a aconseguir reduir la quantitat de substàncies nocives (com el nitrat) que actualment contenen.
S'han de recomanar a les diferents administracions, campanyes d'informació al ciutadà sobre els processos d'elaboració d'aliments processats, difondre els mecanismes que les autoritats sanitàries tenen per a controlar la seva producció, i informació sobre la limitació de consum en la prevenció de determinats tipus de càncer.
Moltes persones amb molt de poder volen negar l'evidència i fan servir tots els mitjans al seu avast per convencer l'opinió pública de que el que diuen les organitzacions mundials i europees respecte al consum de carn no es del tot cert. Diaris digitals d'economia repeteixen les paraules de la CEOE, preocupada pel mal que ha pogut fer la entrevista del ministre Garzón concedida a The Guardian. Aquestes persones tergiversen les declaracions d'un ministre que tan sols requereix que la societat sigui conscient del que representa el consum excessiu de carn, basant-se en les recomanacions de l'OMS. No tots els polítics desitjan un lloc al consell d'administració d'alguna gran empresa o banc, hi ha qui vol fer la seva feina: tenir cura de la salut dels espanyols.
Recordem que durant els primers anys de l'Ibex 35 hi havia 43 consellers que venien del Govern del PSOE, 35 que venien de les màximes instàncies del franquisme i nou dels governs d'Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo.
"A Greenpeace no ens callaran, i pel que sembla tampoc a les plataformes ciutadanes. S'entreveu un tsunami contra les macrogranges i ningú ens pararà."
Greenpeace va lliurar al Ministeri de Transició Ecològica les 237.000 signatures de totes les persones que van donar suport en aquest crit que se sent cada cop més alt de Macrogranges NO!
Segons Greenpeace, tot el model de ramaderia industrial es basa en un principi bàsic: alimentar i sacrificar als animals com més de pressa millor i sota qualsevol condició per a maximitzar els beneficis. Això generalment significa mantenir vaques, porcs i pollastres en explotacions amb una elevada densitat d'animals, no respectant el seu benestar i creant una bomba de rellotgeria per al sorgiment de malalties.
Donar suport a la ramaderia extensiva i ecològica és donar suport a un model on els animals viuen dignament i contribueixen a l'equilibri ecològic. «Si el consum alimentari d'Espanya tornés als patrons de la dieta mediterrània d'antany, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle associades a la producció d'aliments baixarien un 72%; l'ús de terres agrícoles es reduiria un 58%; el consum d'energia disminuiria un 52% i el d'aigua un 33%»
Segons aquesta organització, s'hauria d'establir immediatament una moratòria estatal i/o regional:
- ni explotacions noves ni ampliacions de les existents!
- Reduir gradualment la cabanya ramadera en intensiu fins a aconseguir un 50% d'animals menys en 2030;
- Adoptar una nova regulació de nitrats que permeti reduir almenys un 50% les emissions de nitrogen per a 2027 i serveixi de fre a la ramaderia industrial;
- Incloure el sector agrícola en tots els plans d'acció, lleis i polítiques estatals i regionals de mitigació i adaptació al canvi climàtic així com de recuperació econòmica; Abordar la transició agroecològica del sector agroalimentari des dels fons Europeus.
- No destinar un sol euro a projectes que agreugin la crisi ambiental.
"El TSJ de la UE seu en la banqueta a Espanya per la seva inacció davant la contaminació de l'aigua per nitrats."
La Comissió Europea ha fet un pas molt important i asseurà al Govern espanyol en la banqueta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per la seva inacció davant la contaminació de l'aigua per nitrats. Les mesures que el Govern espanyol va posar en marxa per a evitar aquest problema són clarament insuficients i aquesta decisió va obligar al fet que l'Executiu posi en marxa noves mesures. Si no ho fa, ens tocarà pagar una multa milionària i passarà això de sempre, uns contaminen i la ciutadania ho paga.
CONCLUSIONS SOBRE L'INFORME DE L'OMS SOBRE EL CONSUM DE CARN ROJA I PROCESSADA.
Segons el col·legi professional de dietistes-nutricionistes d'Andalusia, L'Organització Mundial de la Salut (OMS), a través de l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC), ha inclòs la carn processada en el grup 1 dels carcinògens per a humans (hi ha proves suficients que confirmen que pot ser una de les causes del desenvolupament de càncer de còlon) i a la carn vermella en el grup 2A (hi ha proves que la carn vermella podria influir en el desenvolupament de càncer de còlon però no són proves concloents).
D'altra banda, l'ús indegut i excessiu dels antimicrobians en humans, animals i plantes estan accelerant l'aparició i la propagació de patògens resistents als antimicrobians.
L'accés inadequat a l'aigua potable, el sanejament i la higiene en centres sanitaris, granges, escoles, llars i entorns comunitaris; les deficiències de la prevenció d'infeccions i malalties; la falta d'accés equitatiu a antimicrobians, bovines i proves diagnòstiques assequibles i de qualitat garantida; i la feblesa dels sistemes de salut, producció d'aliments i pinsos, innocuïtat dels aliments i gestió de deixalles estan incrementant la càrrega de malalties infeccioses en animals i humans i contribuint a l'aparició i propagació de patògens resistents als medicamentos. No podem esperar. Tret que el món actuï amb urgència, la resistència als antimicrobians tindrà repercussions desastroses dins d'una generació.
https://www.lasafueras.info/mon-solidari/844-greenpeace-el-consumo-exacerbado-de-carne
Article de The Guardian:
Spanish should eat less meat to limit climate crisis, says minister
Alberto Garzón wants public to recognise impact of megafarms on the environment and change its eating habits
Els espanyols haurien de menjar menys carn per limitar la crisi climàtica, diu el ministre
Alberto Garzón vol que el públic reconegui l'impacte de les megagranges en el medi ambient i canviï els seus hàbits alimentaris
Eating less meat will play a key role in helping Spain mitigate the effects of the climate emergency, slow the process of desertification, and protect its vital tourism industry, the country’s consumer affairs minister has said.
Menjar menys carn tindrà un paper clau per ajudar Espanya a mitigar els efectes de l'emergència climàtica, alentir el procés de desertificació i protegir la seva indústria turística vital, ha dit el ministre de Consum del país.
Alberto Garzón said people in Spain needed to realise the huge impact that eating meat – particularly beef raised on industrial megafarms – had on the environment, and to change their eating habits accordingly.
Alberto Garzón va dir que la gent a Espanya havia d'adonar-se de l'enorme impacte que té el consum de carn, especialment la carn de vedella criada en megagranges industrials, i canviar els seus hàbits alimentaris en conseqüència.
“People here know about the part that greenhouse gases play in climate change, but they tend to link it to cars and transport,” Garzón told the Guardian.
"La gent d'aquí sap el paper que tenen els gasos d'efecte hivernacle en el canvi climàtic, però tendeixen a relacionar-lo amb els cotxes i el transport", va dir Garzón al Guardian.
Greenpeace: Macrogranges No.
“It was only very recently that everyone started to look at the impact of the animal consumer chain and, especially, at the impact of beef. Other countries were pretty advanced on that but in Spain it’s been a taboo.”
"Fa molt poc que tothom va començar a mirar l'impacte de la cadena de consum animal i, especialment, l'impacte de la carn de boví. Altres països estaven força avançats en això, però a Espanya ha estat un tabú."
The minister said that the country’s geography made it profoundly vulnerable to climate change, adding the Spain people know and love is in danger of disappearing forever.
El ministre va dir que la geografia del país el va fer profundament vulnerable al canvi climàtic, i va afegir que el poble espanyol que coneix i estima està en perill de desaparèixer per sempre.
“If we don’t act, it won’t just be climate change we’re dealing with – it’ll be the triple crisis: the loss of biodiversity; pollution, and climate change,” he said.
“Si no actuem, no serà només el canvi climàtic el que estem tractant, serà la triple crisi: la pèrdua de biodiversitat; contaminació i el canvi climàtic", va dir.
“It would be the end for a country like Spain. Spain is a country in the Mediterranean basin – it isn’t the UK or Germany – and desertification is a very serious problem for our country, not least because it depends so much on tourism. Visiting a desert isn’t quite as attractive as visiting the Costa del Sol.”
“Seria el final per a un país com Espanya. Espanya és un país de la conca mediterrània –no és el Regne Unit ni Alemanya– i la desertització és un problema molt greu per al nostre país, sobretot perquè depèn molt del turisme. Visitar un desert no és tan atractiu com visitar la Costa del Sol".
Alberto Garzón al Ministeri de Consum a Madrid
Garzón says Spaniards need not stop eating meat altogether but suggests they eat far less and ensure it’s good quality for the sake of their health and the environment. He contrasts cheap, mass-produced products with traditionally reared meat.
Garzón diu que els espanyols no han de deixar de menjar carn del tot, però suggereix que mengin molt menys i s'assegurin que sigui de bona qualitat pel bé de la seva salut i el medi ambient. Contrasta els productes barats i produïts en massa amb la carn criada tradicionalment.
“Extensive farming is an environmentally sustainable means of cattle farming and one that has a lot of heft in parts of Spain such as Asturias, parts of Castilla y León, Andalucía and Extremadura,” he said.
"L'agricultura extensiva és un mitjà ambientalment sostenible de ramaderia i que té molt de força a parts d'Espanya com Astúries, parts de Castella i Lleó, Andalusia i Extremadura", va dir.
“That is sustainable; what isn’t at all sustainable is these so-called mega-farms … They find a village in a depopulated bit of Spain and put in 4,000, or 5,000, or 10,000 head of cattle. They pollute the soil, they pollute the water and then they export this poor quality meat from these ill-treated animals.”
“Això és sostenible; el que no és gens sostenible són aquestes anomenades megagranges... Troben un poble en un tros despoblat d'Espanya i hi posen 4.000, o 5.000, o 10.000 caps de bestiar. Contaminan el sòl, contaminen l'aigua i després exporten aquesta carn de mala qualitat d'aquests animals maltractats”.
The minister also pointed to a recent report that found that 20 livestock companies are responsible for more greenhouse gas emissions than either Germany, Britain or France.
El ministre també va assenyalar un informe recent que va trobar que 20 empreses ramaderes són responsables de més emissions de gasos d'efecte hivernacle que Alemanya, Gran Bretanya o França.
Garzón, an economist who is the coordinator for the United Left alliance in Spain’s Socialist-led coalition government, made headlines when he urged people to reduce their meat consumption in July.
Garzón, economista que és el coordinador de l'aliança d'Esquerra Unida al govern de coalició liderat pels socialistes d'Espanya, va ser titular quan va instar la gent a reduir el seu consum de carn al juliol.
He noted the average Spaniard eats more than 1kg of meat a week although the country’s food agency recommends people eat between 200g and 500g, and that Spain eats more meat than any other EU country, slaughtering 70 million pigs, cows, sheep, goats, horses and birds each year to produce 7.6m tonnes of meat.
Va assenyalar que l'espanyol mitjà menja més d'1 kg de carn a la setmana, tot i que l'agència alimentària del país recomana que la gent mengi entre 200 i 500 g, i que Espanya menja més carn que qualsevol altre país de la UE, sacrificant 70 milions de porcs, vaques, ovelles, cabres i cavalls i ocells cada any per produir 7,6 milions de tones de carn.
His calls were roundly mocked and dismissed – not least by his own partners in government. The agriculture minister said the farming sector was being subjected to “profoundly unfair criticisms when it deserved respect for the honest work it does for both our food and our economy”, while the prime minister, Pedro Sánchez, appeared to scoff at the suggestion, saying: “Speaking personally, a medium-rare steak is hard to beat.”
Els seus suggeriments van ser objecte de burles i van ser rebutjats, sobretot pels seus propis socis al govern. El ministre d'Agricultura va dir que el sector agrari estava sent objecte de "crítiques profundament injustes quan mereixia respecte per la feina honesta que fa tant per a la nostra alimentació com per a la nostra economia", mentre que el primer ministre, Pedro Sánchez, semblava burlar-se del suggeriment, dient : "Parlant personalment, on em posin un chuletón al punt això és imbatible".
Garzón attributes the friendly fire to what he diplomatically terms “the differing programmes and policies” of the coalition parties, and says he always knew taking on the industrial meat industry would provoke a furious response.
Garzón atribueix el foc amic al que diplomàticament denomina "els diferents programes i polítiques" dels partits de la coalició, i diu que sempre va saber que tocar la indústria càrnia industrial provocaria una resposta furiosa.
“We knew from the start that the issue would be controversial, but it needed to be done,” he said. “Other countries – like Germany, the UK and France – are well ahead of us on this. This was the first time in Spain that someone in the government was saying what the scientists have been saying for a long time.”
"Sabíem des del principi que el tema seria controvertit, però calia fer-ho", va dir. "Altres països, com Alemanya, el Regne Unit i França, estan molt per davant de nosaltres en això. Aquesta va ser la primera vegada a Espanya que algú al govern deia el que els científics diuen des de fa molt de temps”.
The minister also noticed that most of the public criticism came from men who apparently “felt their masculinity would be affected by not being able to eat a piece of meat or have a barbecue”. Women, on the other hand, were far more open to the message.
El ministre també va notar que la majoria de les crítiques públiques provenien d'homes que, aparentment, "sentien que el seu masclisme es veuria afectat per no poder menjar un tros de carn o fer una barbacoa". Les dones, en canvi, estaven molt més obertes al missatge.
“We think that part of society was already ready for this and had got its head round this,” he said. “But we still needed to push and there wasn’t a single political party that supported us. Not one. Not even within the governing coalition.”
"Creiem que part de la societat ja estava preparada per a això i s'havia encertat", va dir. “Però encara havíem d'impulsar i no hi havia cap partit polític que ens recolzés. Ni un. Ni tan sols dins de la coalició de govern”.
Nevertheless, Garzón is convinced that Spain is finally having a long overdue public discussion over meat.
Tot i això, Garzón està convençut que Espanya per fi està tenint una discussió pública llargament esperada sobre la carn.
“Civil society organisations and associations of ecologists, paediatricians, doctors and nutritionists all came out to defend us all the way,” he said.
"Les organitzacions de la societat civil i les associacions d'ecologistes, pediatres, metges i nutricionistes han sortit a defensar-nos fins al final", ha dit.
“I think that helped us win the debate because the issue was debated for three days on all the news programmes and in bars.”
"Crec que això ens va ajudar a guanyar el debat perquè el tema es va debatre durant tres dies a tots els informatius i als bars".
The minister’s other reforms – which include a crackdown on Spain’s betting industry, a ban on unhealthy food advertisements aimed at children and a symbolic toy strike to highlight gender stereotypes – have not always endeared him to certain businesses.
La resta de reformes del ministre -que inclouen una repressió contra el sector de les apostes a Espanya, la prohibició dels anuncis d'aliments poc saludables dirigits als nens i una vaga simbòlica de joguines per posar en relleu els estereotips de gènere- no sempre l'han estimat a determinats negocis.
They have also made him a favourite target for the Spanish right, who accuse him of meddling in people’s lives.
També l'han convertit en un objectiu predilecte de la dreta espanyola, que l'acusen d'intervenir en la vida de la gent.
Garzón’s attempts to point out the sexism inherent in many toys was recently given short shrift by the far-right Vox party.
Els intents de Garzón d'assenyalar el sexisme inherent a moltes joguines han rebut recentment crítiques del partit d'extrema dreta Vox.
“I think Garzón forgets that it’s up to us as parent to decide what we buy,” said its Madrid spokesperson, Rocío Monasterio. “I’m going to go out and buy loads of dolls and cribs for my girls and I’m going to get cars and tractors and tanks for my nephews. And I think over Christmas we should all stuff our faces with meat.”
"Crec que Garzón oblida que ens toca a nosaltres com a pares decidir què comprem”, va dir la portaveu de Vox de Madrid, Rocío Monasterio. "Vaig a sortir a comprar un munt de nines i bressols per a les meves noies i vaig a aconseguir cotxes, tractors i tancs per als meus nebots. I crec que durant el Nadal hauríem d'omplir-nos la cara de carn".