L’aplicació del copagament en diferents àrees de l’activitat sanitària a partir  del RDL 16/2012, aprovat pel PP, ha demostrat que només serveix per a castigar, encara més, les depauperades economies familiars.

Clica aquí si vols llegir la llista de medicaments exclosos La Resolució del Ministeri de Sanitat de 2 d’agost de 2012 va excloure 417 medicaments, segons el BOE, del 17 d’agost de 2012.

Per tant, estem pagant totes les famílies del territori espanyol, per tots aquests 417 fàrmacs, el preu que volen les multinacionals farmacèutiques, des de fa molts anys. Però, resulta que 175 medicaments d’aquesta llista ja han pujat el preu de venda al públic.

Adjuntem la llista en PDF perquè qualsevol pugui veure la realitat que ens ha tocat viure gràcies a les polítiques dels neoliberals en el poder.

La pobresa farmacèutica, que afecta al 3% de la població del regne d'Espanya, segons xifres oficials del Baròmetre Sanitari del CIS, 2018, dificulta l'accés als medicaments a més de 1,4 milions de persones, que no poden fer front al copagament per motius econòmics. Tots els indicadors dels estudis independents que analitzen les conseqüències socials de la pandèmia de la COVID-19 coincideixen a evidenciar la repercussió negativa del nivell de pobresa en les taxes de contagi, dificultant encara més la inclusió social de la població vulnerable.

“Un de cada quatre metges percep que té algun pacient que està deixant de prendre els medicaments que necessita per motius econòmics” segons va afirmar la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària el 12 de juny de 2014.

El que de veritat es pretén és anar a un model d’assegurances, fragmentant l’assegurament per afavorir a les assegurances privades, de tal manera que anem a una situació molt semblant a la següent:

1. Un sistema d’assegurances privades pels sectors econòmicament més poderosos de la societat (probablement afavorits amb desgravacions fiscals)
2. Un sistema de Seguretat Social Pública de baixa qualitat i prestacions limitades pels treballadors.
3. Un sistema de beneficència de qualitat ínfima per a la resta de la població.

Aquest procés de transformació de sistemes públics universals en models d’assegurances és des de fa temps un dels objectius de la globalització neoliberal, i per suposat dels partits polítics que han estat en el poder.

Són conegudes les iniciatives de l’Organització Mundial de Comerç, del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, que van arribar a acords fa dècades per a promoure el mercat en totes les activitats públiques, incloent els serveis.

El conegut Acord General sobre el Comerç de Serveis (GATS), preveia forçar als governs a remoure tots els obstacles legals a la introducció del comerç en els serveis públics.

Les retallades en la sanitat pública deterioren i erosionen els serveis sanitaris. Es tanquen centres d'atenció primària, augmenten les llistes d'espera (600.000 pacients a l'espera d'una prova quirúrgica), es tanquen urgències i quiròfans, i augmenten les desigualtats. La majoria de comunitats autònomes han vist retallat els seus pressupostos sanitaris (una reducció en la despesa per habitant i any del 10,4% de mitjana entre 2010 i 2012), sent molt major a Catalunya i València (13,1%).

L'empitjorament de les condicions de treball i la reducció de professionals sanitaris produeix una deterioració en les prestacions en augmentar la pressió assistencial. Anem doncs cap a una "sanitat dual": una per a rics ("de pagament") i una per a pobres (de "beneficència"). Una sanitat mercantilitzada que no sols és injusta, sinó que trenca el concepte de ciutadania i solidaritat social, i que obre pas al clasisme, la discriminació i la desigualtat.

Un bon exemple d'això ocorre a Catalunya on històricament s'ha desenvolupat un sistema mixt de gestió sanitària, en el qual al costat d'hospitals públics hi ha una extensa xarxa de centres semipúblics amb una àmplia presència d'institucions locals i grups privats i eclesiàstics. Convergència i Unió sempre va reforçar aquest model i el govern tripartit català (PSC, ERC, i ICV-EU) tampoc ho va canviar reformant fins i tot l'Institut Català de la Salut en el 2007 en un sentit més neoliberal. Després de les seves últimes victòries electorals (2010 i 2011), el govern de CIU es va sentir amb força suficient per a retallar notablement el pressupost, avançar en la reducció de la capacitat assistencial dels centres públics, tancar llits, consultes, i quiròfans hospitalaris, restringir les urgències dels ambulatoris i allargar les llistes d'espera.

En l'anomenada llei "omnibus" es contempla la possibilitat que els hospitals públics lloguin a operadors privats les plantes tancades i els quiròfans que han deixat d'operar a la tarda. Es tracta d'obsequiar amb els recursos de l'assistència pública a un sector privat que ofereix, als pocs malalts que puguin pagar-lo, no haver de passar per la llista d'espera.

Segons Pablo Vaamonde García,  autor del llibre La salud como negocio, ..”existeix una estratègia dissenyada en potents laboratoris de propaganda (FAES, IDIS, BAMBERG, GERTECH, etc), finançats per les empreses que esperen obtenir beneficis amb el desprestigi dels serveis públics. Des de fa temps vénen pregonant que la Sanitat Pública és insostenible, que la gestió privada és millor que la Sanitat Pública i que cal separar finançament i prestació, volen un finançament públic dels serveis, però que la prestació sigui privada”

En el pròleg del llibre de Pablo Vaamonde García, Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques, descriu com la raó de lucre en la sanitat als EUA provoca situacions com les que sofreixen el 48% de pacients que s'estan morint, que declaren estar preocupats per com ells o els seus familiars pagaran les factures mèdiques.

El grau de crueltat i inhumanitat d'aquesta dada defineix el significat de l'aplicació de l'afany de lucre en el sistema sanitari. Un altre fet és que la mortalitat (estandarditzada per diagnòstic i per tipus de pacient) és major en les institucions privades, amb afany de lucre, que en les públiques. I les causes són fàcils d'entendre. El gestor del privat ha d'optimitzar els beneficis i ho fa a costa de les infraestructures que garanteixen la qualitat.

Retallades pressupostàries.

Les retallades pressupostàries no estaven inclosos directament en el RDL 16/2012, encara que la justificació del mateix va ser un suposat excés de despesa sanitària "insostenible". No obstant això, s'han produït dràstiques retallades pressupostàries coincidint amb la seva aplicació.

La despesa sanitària pública va passar de 70.464 milions d'euros en 2009 (liquidació) a 67.626 milions en 2011 (liquidat) i en 2014 els pressupostos sanitaris públics de les diferents administracions van sumar 57.632 milions d'euros, és a dir, 12.832 milions menys.

Els resultats d'aquestes retallades han estat: tancament de llits hospitalaris, reduccions de personal (55.000 treballadors menys en la Sanitat Pública a Espanya en 2014 respecte a 2009), augment de les demores en atenció primària, increment de les llistes d'espera quirúrgiques i de consultes d'especialistes i proves diagnòstiques, saturació en les urgències amb increment de les persones que esperen diversos dies per al seu ingrés, tancament de punts d'atenció continuada, d'horaris de tarda de centres de salut d'activitat de tarda als hospitals i un llarguíssim etcètera.

Copagaments generalitzats: farmàcia, transport, dietes, pròtesis i ortesis, segons Pablo Vaamonde García.

El copagament en farmàcia es va instaurar ràpidament (augment del percentatge a pagar pels actius i establiment del 10% als pensionistes amb topalls segons trams d'ingressos), els altres amb menys rapidesa, el d'ortesi, pròtesi i dietes va trigar més i el del transport sanitari es va paralitzar en la seva aplicació, però continua estant vigent segons el BOE, encara que un informe del Consell d'Estat el desaconsellava.

Una situació encara més curiosa és la del copagament dels medicaments que es dispensaven en les farmàcies hospitalàries, sobre el qual existeix una normativa de 2013 que obliga a cobrar-ho a totes les CCAA, però avui dia cap ho ha aplicat.

Nou medicamentazo.

Es van excloure més de 400 medicaments del finançament públic, el cost del qual (PVP) es va incrementar notablement, en molts casos més del 100%, que va passar a ser sufragat íntegrament pels pacients.

La retallada en farmàcia és, segons el Ministeri de Sanitat, el principal èxit del RDL; és clar que, si anem a les dades concretes, les coses són diferents, perquè mentre la despesa farmacèutica de receptes ha disminuït en 3.305 milions d'euros des de l'entrada en vigor del RDL fins a desembre de 2013, la despesa farmacèutica dels hospitals va augmentar en 2.087 milions d'euros en el mateix període, i s'ha constatat un augment de la despesa en receptes, mantingut en els sis últims mesos respecte al mateix període de l'any anterior.

D'altra banda, l'estalvi de la despesa farmacèutica és en un 60% a causa dels medicaments no finançats i en un 40% són aportacions dels ciutadans, és a dir, s'ha traslladat despesa farmacèutica pública a la despesa familiar. Finalment, existeixen enquestes que assenyalen que un percentatge elevat dels pensionistes (entre un 16 i un 20%) no retiren els medicaments prescrits.

El Ministeri de Sanitat mira per a un altre costat i no ha fet cap mena de seguiment d'aquests casos ni dels possibles problemes sanitaris resultants d'aquest consum de medicaments prescrits, però si tenim en compte la literatura científica publicada sobre aquest tema és probable que s'hagi produït un empitjorament de les malalties d'aquestes persones i una *sobreutilización de recursos sanitaris (ingressos, etc.)

El Fons Social de Medicaments

Per paliar la pobresa farmacèutica al 2016 la ONG Banc Farmacèutic  va signar un conveni amb l'Institut Català de la Salut (ICS), y es va iniciar el Fons Social de Medicaments (FSM), que és un programa de derivació en el qual les treballadores socials de la sanitat pública verifiquen la necessitat dels malalts que mostren dificultats econòmiques per a adquirir medicaments. Quan els professionals comproven que aquesta persona realment no pot assumir aquesta despesa, se li dóna d'alta del servei a través d'una intranet. A partir d'aquest moment el Banc Farmacèutic assumeix la despesa farmacèutica del pacient durant sis mesos.

La majoria d'usuaris sofreix malalties cròniques -diabetis, asma-, i el 17% són menors, dels quals més del 50% sofreixen trastorns nerviosos, com a ansietat o esquizofrènia. Després del primer semestre, la prestació es revisa per si ha canviat la medicació o la situació econòmica de la persona.

L'activitat de Banc Farmacèutic va dirigida a les persones més desfavorides de la nostra societat, l'anomenat Quart món, que han de triar entre menjar o medicar-se. Hi ha molts ciutadans espanyols que no tenen suficients recursos per a comprar-se els medicaments que necessiten.

L'ONG Banc Farmacèutic ha desenvolupat un pla d'acció per a atendre els més necessitats amb un desplegament de distribució de material sanitari i productes de primera necessitat sense precedents en la història de l'entitat. Amb la Campanya Solidària d'Emergència ha col·laborat amb més de 120 entitats del Tercer Sector fent-los arribar les donacions d'empreses privades i laboratoris farmacèutics, i que anaven destinades a famílies en situació de necessitat.

Com funciona?

Els pacients que necessitin l'ajuda del Fons Social de Medicaments hauran de dirigir-se als serveis de Treball Social del seu Centre d'Atenció Primària.

Després d'una entrevista amb el treballador social del centre i haver lliurat una sèrie de documentació requerida pel professional, l'equip de treball social del centre determinarà l'adequació del pacient en el projecte, d'acord amb uns criteris objectius determinats per endavant.

Una vegada el pacient ha estat acceptat com a beneficiari del projecte, el treballador social lliurarà un comprovant que el pacient haurà de mostrar al farmacèutic.

El pacient beneficiari haurà de dirigir-se a una de les farmàcies que formen part del projecte Fons Social de Medicaments i lliurar les receptes del metge del Centre de Salut juntament amb el comprovant de Banc Farmacèutic.

El farmacèutic lliurarà els medicaments al pacient beneficiari sense cap càrrec econòmic d'aquells medicaments coberts pel Fons Social de Medicaments.

Banc Farmacèutic haurà de formalitzar posteriorment a la farmàcia el cost dels medicaments dispensats arran d'aquest projecte.