El Parlament de Catalunya.
Projecte de llei de contractes de serveis a les persones.
El govern de la Generalitat, en sessió de 29 d'agost de 2017, va aprovar l'avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones i va autoritzar el Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, perquè la presentés al Parlament.
L'informe previ a l'aprovació pel Govern de la Generalitat de l'avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones deia el següent:
"Per l'Acord del Govern de 25 d'octubre de 2016 es va aprovar la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones.
L'avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones té per objectiu millorar la qualitat dels anomenats serveis a les persones, entesos com els que afecten directament la ciutadania, quan es contractin amb empreses o entitats privades i del tercer sector. Aquests serveis poden ser des de serveis d'atenció a col·lectius desfavorits, activitats d'acompanyament i lleure per a infants i joves o gent gran, complementaris a l'atenció sanitària, gestió d'equipaments com casals, centres cívics o comunitaris o esportius, o serveis de restauració a hospitals, escoles i residències de gent gran, entre d'altres. La finalitat principal de l'avantprojecte de llei és assegurar la qualitat de les prestacions en benefici dels usuaris dels serveis, i per tant donar preferència, a l'hora d'escollir les entitats i empreses que prestin els serveis, a criteris de qualitat i de continuïtat en front del criteri econòmic."
Posicionament argumentat de la Marea Blanca de Catalunya sobre l’Avantprojecte de la llei de Contractes de Serveis a les persones.
"Des de Marea Blanca de Catalunya en l’àmbit del Servei Nacional de Salut i del conjunt dels serveis de protecció social entenemt que com garantia dels drets bàsics i fonamentals de la ciutadadania és la gestió directa la millor fórmula de prestació dels serveis publics, segons abundant bibliografia i experiencia. No pas la contractació/concertació amb tercers, que per a nosaltres és mecanisme que transfereix recursos públics al sector privat amb la possiblitalt de lucre privat. L’opacitat, la ineficiència, l’encariment i l’allunyament de les persones usuaries, i en masses casos la corrupció que generen ens reforcen en la nostra reivindicació de separació nitida del sistema públic de salut versus el sector negoci de la sanitat. Aquest sistema dit de col·laboració públic-privat-”social”, que ha estat criticat i desaconsellat des del mateix Tribunal de Comptes europeu, NO és el sistema que volem."
La normativa europea que justifica aquest Avantprojecte és la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeo i del Consell de 26 de febrer de 2014.
"La necessitat de la disposició, segons l'avantprojecte, neix de les Directives 2014/23/UE, relativa a l'adjudicació de contractes de concessió, i 2014/24/UE, sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE, del Parlament Europeu i del Consell, ambdues de 26 de febrer de 2014, que preveuen que els estats membres estableixin normes específiques per a l'adjudicació de determinats contractes en un ampli ventall de serveis que inclouen els serveis socials i altres serveis a les persones. Així, a la Directiva 2014/24/UE es fa palès que atenent a la importància del context cultural, a la seva dimensió no transfronterera i al caràcter delicat dels serveis d'atenció a les persones, ha d'oferir-se als Estats membres un ampli marge de maniobra per organitzar l'elecció dels proveïdors de la manera que considerin més oportuna, tot respectant els principis de transparència i d'igualtat de tracte, i assegurant que els poders adjudicadors puguin aplicar per a l'elecció dels proveïdors el procediment que regulin, amb respecte als principis de transparència i igualtat i tenint en compte l'especificitat d'aquest tipus de serveis.
A banda de la possibilitat de prestar per si mateixos aquests serveis o organitzar els serveis socials de manera que no sigui necessari formalitzar contractes públics, la Directiva 2014/24/UE també preveu l'opció de regular un règim de contractació especial i que tingui en compte la necessitat de garantir la qualitat, continuïtat, assequibilitat, disponibilitat, accessibilitat i exhaustivitat dels serveis; les necessitats de les diferents categories d'usuaris inclosos els grups desafavorits i vulnerables, i la implicació dels usuaris i la innovació."
Segons aquesta normativa,".. la contractació pública juga un paper clau en la "Estratègia Europea 2020, establerta en la Comunicació de la Comissió de 3 de març de 2010 intitulada "Europa 2020, una estratègia per a un creixement inteligent, sostenible i integrador". Amb la finalitat d'incrementar l' eficiència de la despesa pública, facilitant en particular la participació de les petites i mitjanes empreses (PYME) en la contractació pública, i de permetre que els contractants utilitzin millor la contractació pública per recolzar els objectius socials comuns".
En el punt 5 de la normativa es recorda que "cap disposició de la present Directiva obliga als Estats membres a subcontractar o a externalitzar la prestació de serveis que desitgin prestar ells mateixos o a organizar-los d'altra manera que no sigui mitjançant contractes públics en el sentit de la present Directiva."
Marea Blanca de Catalunya argumenta que la UE no obliga a cap Estat membre a subcontractar o externalitzar (privatitzar) la prestació de serveis que desitgin prestar ells mateixos.
"De bon principi el primer que cal és fixar aprioristicament el posicionament de la Marea Blanca de Catalunya no ja en relació a l’avantprojecte de llei que està tramitant el Parlament de Catalunya, sinó en relació a la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 sobre contratació pública que s’argumenta com a motiu perquè el Parlament de Catalunya actui sota la voluntat d’implementar-la tramiti aquest avantprojecte.
La directiva europea fixa que “ ninguna disposición de la presente Directiva obliga a los Estados miembros a subcontratar o a externalizar la prestación de servicios que deseen prestar ellos mismos o a organizarlos de otra manera que no sea mediante contratos públicos en el sentido de la presente Directiva”.
Per tant, és una decisió política que ha de prendre cada govern o administració, en una direcció o altre, sobre si gestiona per sí mateix, o bé subcontracta, o externalitza un servei. Menteixen doncs aquells que ens repeteixen el mantra que és la UE qui “obliga” a externalitzar i contractar a tercers."
L'avantprojecte exposa que es poden externalitzar totes les prestacions sanitàries, excepte l'hospitalització amb ingrés.
En el Capítol V sobre contractació de serveis sanitaris es relacionen els serveis sanitaris objecte d'aquest avantprojecte. L'article 27.1 exposa que " es regeixen per aquesta llei els contractes de serveis sanitaris que tinguin per objecte prestacions de serveis sanitaris tals com:
a) Serveis de consultes externes b) Serveis d’urgències c) Serveis d’hospital de dia i d’hospitalització a domicili d) Serveis de rehabilitació hospitalària i ambulatòria e) Serveis de diàlisi hospitalària i ambulatòria f) Tractaments de reproducció humana assistida g) Serveis de litotrípsia h) Serveis de medicina nuclear i) Serveis de cirurgia major ambulatòria j) Serveis d’atenció primària de salut k) Serveis d’atenció especialitzada d’àmbit comunitari l) Serveis de centres de dia m) Serveis d’atenció a les drogodependències n) Serveis d’oxigenoteràpia o) Serveis de salut laboral que comportin la intervenció de personal mèdic o d’infermeria p) Serveis dirigits a pacients sociosanitaris a través de dispositius específics q) Serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva r) Serveis de transport sanitari, inclosos els destinats a la cobertura d’esdeveniments, i el transport adaptat s) Serveis de veterinària vinculats a la salut pública t) Serveis municipals de salut u) Altres serveis sanitaris de caràcter complementari."
Aquestes prestacions sanitàries esmentades són considerades prestacions principals als efectes de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei.
Clica aquí si vols llegir l'avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones.
Aquest avantprojecte pot suposar, segons els sindicats Metges de Catalunya, la CGT, la Coordinadora Obrera Sindical i els partits polítics: la CUP, Catalunya en Comú Podem, així com organitzacions com la Federació de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC), la major externalització (privatització) de serveis bàsics des de fa molt de temps.
Amb aquesta normativa els serveis d'educació, salut i altres serveis socials que presta de forma directa l'administració pública com l'ensenyament de preescolar, l'educació especial, serveis hospitalaris o assistència social passarien a subconractar-se a empreses privades amb ànim de lucre.
Malgrat el contingut de l'article 27.3 d'aquesta llei, que expresa que "els contractes que se subscriguin per a la prestació de serveis sanitaris han de garantir que es presten de manera gratuïta i en condicions d'igualtat per a totes les persones usuàries", les empreses privades, en el seu afany de lucre, rebaixaran la qualitat dels serveis per poder obtenir beneficis.
Història de l'avantprojecte de llei.
La llei va ser impulsada pel responsable del Departament d'Afers Exteriors, Sr. Raül Romeva, durant l'any 2016.
L'expedient de l'avantprojecte de llei es troba integrat per la documentació preceptiva que estableix l'article 36.3 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, en concret, una memòria general, una memòria d'impacte de les mesures proposades, una memòria de les observacions i les al·legacions presentades, així com la resta d'informes i dictàmens preceptius.
La iniciativa esmentada va ser sotmesa a la sessió del Consell Tècnic (apartat IV A) d'1 d'agost de 2017, per tal de ser elevada al Govern.
Finalment, el Govern de la Generalitat, en sessió de 29 d'agost de 2017, va aprovar l'avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones i va autoritzar el Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, perquè la presentés al Parlament.
L'avantprojecte de llei i els seus antecedents es van presentar en el Registre General del Parlament de Catalunya en data 31 d'agost de 2017 (núm. D'entrada 68354)
El Parlament de Catalunya va quedar dissolt arran de la publicació del Reial decret 946/2017, de 27 d'octubre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució (BOE núm. 261 , de 28.10.2017), i la tramitació del projecte de llei de contractes de serveis a les persones va decaure el 28 d'octubre de 2017, per finiment de la legislatura.
Atès que l'article 36 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, estableix al seu apartat 7 que: "Si la tramitació parlamentària d'un projecte de llei caduca per finiment de la legislatura, el Govern, amb els informes previs del secretari o secretària general del departament concernit i dels serveis jurídics de la Generalitat, pot aprovar com a projecte de llei el mateix text que ja havia presentat i acordar de presentar-lo novament al Parlament, sense necessitats de més tràmits".
El Govern no la va tornar a recuperar fins al novembre del 2018, quan va acordar dur-la de nou al Parlament. Cap grup parlamentari va presentar esmena a la totalitat per rebutjar el projecte. Hi ha hagut, això sí, un tràmit de compareixences, en que es va convocar més de 30 entitats, i un tràmit d'al·legacions.
Totes les formacions polítiques s'hi han mostrar a favor, excepte la CUP i Catalunya en Comú Podem.
Informació i fotografies de M. Martos.
, .. ,,