Segons Vicenç Navarro, Catedràtic Emèrit de Ciències Polítiques i Polítiques Públiques, Universitat Pompeu Fabra, Professor de Public and Social Policy a The Johns Hopkins University i Director del JHU-UPF Public Policy Center, l’enorme crisi sanitària ÉS FRUIT DEL SUBFINANÇAMENT.

"Sigui quin sigui l’indicador que escollim, informa el professor, podem veure que la sanitat pública al regne d'Espanya està molt poc finançada. El nostre país és el que té una despesa pública sanitària com a percentatge del PIB (6%) més baixa dels països de l’Europa Occidental, només per davant de Grècia (5%), segons EUROSTAT. El percentatge a països com ara Noruega (8,2%), Dinamarca (8,3%), Suècia (7%), Bèlgica (7,6%), Alemanya (7,2%), Regne Unit (7,5%) i Itàlia (6,8%) és superior a l’espanyol.

Si en lloc d’aquest indicador, observem la despesa pública en euros per càpita, tornem a veure que Espanya té la despesa pública en sanitat per càpita més baixa (1.544 euros) entre aquests països, només per davant de Grècia (858 euros). Suècia (3.256 euros), Noruega (5.721 euros), Dinamarca (4.338 euros), Finlàndia (2.977 euros), Bèlgica (3.062 euros), Països Baixos (3.405 euros), Alemanya (2.925 euros), Regne Unit (2.744 euros) o Itàlia (1.999 euros) tenen tots despeses per càpita més elevades.

I si en lloc d’aquests indicadors, volem analitzar el nombre de treballadors en aquest sector veiem una situació similar. Per exemple, segons dades de l’OMS per al 2017, Espanya és un dels països amb un menor número de metges per cada 100.000 habitants (38), per darrere de països com ara Suècia (40), Dinamarca (40,1), Alemanya (42,5) o Itàlia (40). Però a on el dèficit és enorme és a l’infermeria, amb només 57 infermeres per cada 100.000 habitants, el més baix després de Grècia (36). En comparació, Suècia (118), Noruega (182), Dinamarca (103), Finlàndia (147), Bèlgica (194), Països Baixos (111), Alemanya (132), Regne Unit (81) i Itàlia (58) estan tots per sobre."

Segons la  Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, les dades que ofereix el Ministeri de Sanitat referent a les llistes d'espera quirúrgiques i de primeres consultes del SNS són prou elocuents i confirmen les aseveracions del professor Viçens Navarro. 

"Les dades  confirmen bàsicament el que s'havia calculat des de la FADSP pel que fa a intervencions quirúrgiques i consultes externes no realitzades i evidencia un panorama extremadament preocupant en què s'evidencia l'abandonament de l'assistència sanitària a les persones amb malalties no covid 19, que no hem de oblidar-ho, continuen sent les principals responsables de la morbiditat i mortalitat en el nostre país, així com la necessitat com ja venim reclamant des de la compareixença a la Comissió de Reconstrucció de la necessitat que la Sanitat Pública organitzi urgentment circuits assistencials per als malalts no-covid19 que permetin la seva atenció en un temps raonable, per al que cal reforçar pressupostàriament i en recursos humans la Sanitat Pública i la utilització intensiva dels seus recursos."

Comunidad Autónoma de CATALUÑA :

En llista d'espera en :

Cirurgia General i Digestiu....34.001

Ginecologia....6.559

Oftalmologia ....30.821

ORL......11.073

Traumatologia ......44.425

Urologia .....12.856

Cirurgia Cardíaca .....542

Angiologia/Cir. Vascular....5.411

Cirurgia Maxilofacial......8.807

Cirurgia Pediàtrica ........4.680

Cirurgia Plàstica ...........4.143

Cirurgia toràcica..............330

Neurocirurgia ..............1.965

Dermatologia..............1.903

Total  .........              167.516 persones en llista d'espera per una intervenció quirúrgica.

Donar la cara per la Sanitat.

 

Les organitzacions de l'aliança Més Sanitat posen rostre al col·lapse sanitari i llancen la campanya 'Donar la cara per la Sanitat', que recull el testimoni de diferents víctimes de la Covid-19, professionals i pacients, que assisteixen perplexes a com tornen a repetir les escenes que van viure fa vuit mesos.

 

Les organitzacions recorden que l'increment en despesa sanitària de 64 euros per habitant a l'any que conté l'esborrany dels pressupostos està molt lluny del necessari augment de 1.000 euros per habitant a l'any que reclamen. Critiquen també que cada comunitat autònoma pugui decidir unilateralment a què destinar els fons que rep del Govern i que suposen més del 80% de la despesa sanitària pública.

 

A divuit de novembre del 2020, vuit mesos després de la primera onada, la segona onada de la Covid-19 torna a causar un imparable augment del nombre de contagis i morts, a sacsejar la vida de les residències de gent gran, a dur al límit el personal sanitari i a posar contra les cordes el sistema públic de salut.

 

Aquest escenari, com denuncien avui les vint organitzacions que conformen l'aliança Més Sanitat Pública i Universal, té el seu origen en la inacció dels poders públics, incapaços d'adoptar les mesures necessàries per fer front a aquesta situació. La campanya 'Donar la cara per la Sanitat' posa nom i rostre a diferents professionals i pacients víctimes de la Covid-19 i demana als representants polítics que els mirin a la cara i els expliquin per què no han posat en marxa accions que esmorteeixin els efectes d'aquesta segona fase de la crisi.

 

Els seus protagonistes són persones com María José, el pare de 91 anys va contraure la malaltia el passat mes de març. Al trucar a l'hospital, li van advertir que estaven desbordats i el seu pare no va voler anar per por de morir sol. Finalment, va morir a casa sense que arribessin a fer-li un test per confirmar el diagnòstic i sense rebre la màquina d'oxigen que li havien promès des del centre hospitalari.

 

Són persones com Esther, infermera, que durant la primera onada va treballar en un gimnàs habilitat amb llits per a pacients amb Covid-19 perquè no hi havia lloc a les UCI, usant vestits improvisats amb bosses d'escombraries com a única protecció. Avui torna a estar en primera línia, veient dia a dia com la moral dels seus companys i companyes i la seva pròpia es va esquerdant per la manca de personal, recursos i material.

 

Una experiència molt similar a la que va viure l'Elena, metgese especialitzada en malalties tropicals, que recorda la incertesa davant l'arribada dels primers pacients de Covid-19 al seu hospital, sense protocols ni coneixement suficient sobre el virus i les jornades maratonianes sense descansar més de quatre hores seguides. Ara, la desconfiança en la gestió política i el cansament és total, assegura.

 

O persones com Orquídeo, que va perdre la seva ocupació en l'hostaleria, es va contagiar i causa de les seves patologies prèvies acabar a l'UCI. Ara, tot i haver-se recuperat, segueix esperant en una llista per una operació de cor que no sembla arribar.

 

Hem analitzat els pressupostos per a la Sanitat.

 

 

Aquestes històries posen rostre a les conseqüències que està tenint la pandèmia. Des del seu inici, les organitzacions de l'aliança venim proposant una sèrie de recomanacions per reforçar el sistema sanitari públic i fer front a la crisi sanitària.

 

Ho vam fer durant el treball de la Comissió per a la Reconstrucció Econòmica i Social, i ho vam tornar a fer fa tan sols unes setmanes quan enviem un document al Govern amb propostes per fer front a aquesta segona onada de la pandèmia.

 

Els pressupostos generals, que aquests dies es negocien al Congrés dels Diputats, recullen tímids avenços en aquesta matèria però encara segueixen sent insuficients. Bona mostra d'aquests avenços és l'augment de la partida de Sanitat que anirà destinat a matèries clau, com el reforç de l'atenció primària amb 1.089.000 d'euros; l'adquisició de vacunes enfront de la Covid-19, a la qual es destinen 1.011 milions; o la renovació de les tecnologies sanitàries, que comptarà amb 400 milions d'euros.

 

No obstant això, deixant de banda els fons europeus -que tenen caràcter extraordinari- i l'augment de 49,5 milions d'euros del pressupost de MUFACE (organisme públic que gestiona les prestacions socials dels funcionaris, entre elles, la sanitat), aquesta quantia suposa només un increment de 64 euros per habitant a l'any, molt lluny dels 1.000 que reclama l'aliança.

 

Una xifra, recorden les organitzacions, que situaria a Espanya a la mitjana de la despesa sanitària dels països del nostre entorn i que ajudaria a recuperar una sanitat pública de qualitat.

 

La responsabilitat de les autonomies en la distribució dels fons.

 

També adverteixen que un dels principals esculls es troba a la partida que l'Estat transfereix a les comunitats autònomes i que suposa més del 80% de la despesa pública total. Al tractar-se de fons no finalistes, el destí d'aquestes partides és responsabilitat dels governs regionals a través dels pressupostos autonòmics, cosa que pot generar una desigualtat enorme entre les comunitats en funció de com decideixin distribuir-les cadascuna d'elles.

 

En aquest sentit, l'aliança reclama que s'estableixin mecanismes de finançament finalista que garanteixin que els nous fons van destinats a les àrees clau. Així mateix, les organitzacions donen suport a l'exempció dels copagaments a nous col·lectius de persones vulnerables, ja que acabar amb aquesta barrera disminuirà significativament el nombre de pacients que no poden accedir als seus medicaments per problemes econòmics.

 

Segons les entitats de l'aliança, aquests pressupostos milloren els anteriors, però segueixen sent insuficients per tornar a la Sanitat al lloc que li correspon com a pilar fonamental de l'Estat social. Cal, afegeixen, un major increment del finançament acompanyat, a més, de la urgent reforma de la política farmacèutica i de mesures que assegurin el blindatge enfront de les privatitzacions i una potenciació real de l'Atenció Primària.

 

Només així, conclouen, podrem acabar amb els problemes estructurals que afecten la sanitat espanyola i fer front a aquesta i a futures pandèmies.

Organitzacions signants:

Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP), Médicos del Mundo, Salud por Derecho, Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (semFYC), Unión General de Trabajadores (UGT), Comisiones Obreras (CCOO), Yo Sí Sanidad Universal, Asociación de Enfermería Comunitaria (AEC), Federación de Asociaciones de Enfermería Comunitaria y Atención Primaria (FAECAP), Consejo General del Trabajo Social, Confederación Estatal de Asociaciones de Vecinos (CEAV), FACUA, Coordinadora Andaluza en Defensa de la Sanidad Pública, Mesa en Defensa de la Sanidad Pública de Granada, Nafarroako Osasun Publikoaren Aldeko Elkartea (Asociación para la Defensa de la Salud Pública de Navarra), A voz da Sanidade de Cangas, Plataforma Garanticemos las Pensiones, Mayores de Getafe, ARI-Perú, Red Transnacional de Mujeres (Network Woman), Red Acoge, Medicusmundi, Plataforma Salud Universal de Aragón, Plataforma de Salud Mental de Aragón; Federación de Planificación Familiar Estatal.

 

 

 

 

 

Resum d'Informacions realitzat per l'equip de redacció de la revista Las afueras. Agraïments a la Federació d'Associacions d'Amics de la Sanitat Pública i al professor Vicenç Navarro per la seva tasca informativa envers a la Sanitat Pública. Imatges d'arxiu de la revista Las afueras.