Metges de l'Atenció Primària concentrats davant les portes del Parlament de Catalunya.

"S’han perdut 920 facultatius a l’Atenció Primària de l’ICS (Institut Català de la Salut)", segons el sindicat Metges de Catalunya.

Els metges de l’Atenció Primària, que van fer vaga des del dia 26 fins al 30 de novembre de l’any 2018, demanaven recuperar la plantilla mèdica anterior a les retallades del 2010 (personal mèdic), i la recuperació dels 920 facultatius (metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs) perduts durant les retallades.
Segons el sindicat Metges de Catalunya, s’han perdut 900 facultatius només a l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i per això hi ha llargues llistes d’espera. També hi ha un 40 per cent de treballadores amb contractes precaris i per aquest motiu canvien la metgessa i la infermera amb freqüència. Al 2013 la reducció del pressupost de l’Atenció Primària respecte al 2010 va ser del 22 per cent.
D’altra banda, una part important de l’assistència que es fa en els hospitals es podria fer en el CAP (Centre d’Atenció Primària) si aquests tingueren els recursos necessaris.

El Centre d'Urgències d'Atenció Primària CUAP, de Sant Martí de Provençals, també va fer vaga per reivindicar els drets perduts durant les retallades que la Generalitat va realitzar en la Sanitat Pública.

Els metges de família reivindicaven també dotar els EAP (equips d’atenció primària) amb prou personal, i cobrir les absències per baixes, vacances, jubilacions i altres.
Un altra factor clau per anar a la vaga va ser el fet de que els metges van perdre al voltant del 30 per cent del seu sou en aquests últims anys, sense tenir en compte l’IPC, que ha estat del 9,7 per cent. A més de disminuir els ingressos ha augmentat tant la feina que la situació s’ha fet insostenible per aquest col·lectiu.

A l’àrea Metropolitana Nord de Barcelona, l’ICS (Institut Català de la Salut) presta serveis d’atenció primària a prop d’1.400.000 ciutadans de 71 municipis del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Barcelonès Nord i el Maresme. Aquesta àrea és una de les més castigades, amb menys gent que té mútues com alternativa, on van tots a la sanitat pública i, per tant, hi ha més sobrecàrrega.
«Amb el que ha passat a la sanitat pública, la sanitat privada ha vist des del 2009 un creixement d’un 9 per cent de gent que s’apuntava a les mútues. No només han augmentat la quantitat de gent si no que les primes han pujat i per tant només han pogut accedir la població del mig cap amunt. Deixar podrir la sanitat pública ha engreixat la sanitat privada en detriment dels que no tenen prou mitjans», segons Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya.

El CAP de Sant Martí de Provençals en vaga, per recolçar les peticions dels sindicats davant la Generalitat.

El sindicat de Metges de Catalunya (MC) va arribar a un acord amb l’lCS, després de cinc dies de vaga.

L’ICS es va comprometre a contractar a 250 metges per alleugerir la càrrega.

El sindicat Metges de Catalunya (MC) i l’ICS (Insitut Català de la Salut) van signar el dijous 29 de novembre un acord que permet transformar el model d’atenció primària, posant per davant la qualitat de l’assistència i el benestar dels professionals. El pacte recull solucions per a la majoria de les reivindicacions que havia plantejat el sindicat, en especial la reversió de la sobrecàrrega de treball, l’increment del temps de visita per pacient i la recuperació de les condicions laborals i retributives retallades durant la crisi.
L’enteniment entre les dues parts, que permet desconvocar les mobilitzacions previstes pel divendres 30 de novembre, en l’atenció primària de l’ICS, garanteix la contractació de 250 professionals de medicina de família i la previsió d’incorporar, al llarg del primer semestre de 2019, nous facultatius de les especialitats de pediatria, ginecologia i odontologia.
Així mateix, estableix mesures per a l’adequació de la càrrega de població assignada a cada professional- en funció de les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques de cada àrea adscrit als equips d’atenció primària (EAP)- que permetin reduir el número de consultes per facultatiu fins les 25-28 visites diàries. A més, assegura un temps de referència de 12 minuts per visita presencial i de sis minuts per visita telefònica o virtual.
L’acord impulsa l´organització autònoma dels equips i potència la participació dels facultatius en la gestió clínica, afavorint la seva capacitat resolutiva i de lideratge.

Entrevista al sindicat Metges de Catalunya (MC), realitzada el 12 de març del 2019.

«Sí que es poden recuperar els nivells d’inversió pública d’abans de la crisi en sanitat, sempre que hi hagi voluntat política de fer-ho».

[LAS AFUERAS].- Voldriem saber si els acords amb l’Administració s’estan portant a bon terme.

Metges de Catalunya.-Els acords de sortida de vaga que Metges de Catalunya (MC) va signar el novembre passat amb l’Institut Català de la Salut (ICS) s’estan implantant de manera gradual, però no amb la celeritat desitjada. L’Administració ha començat a fer algunes contractacions de facultatius, absolutament insuficients, per alleugerir la pressió assistencial i ha unificat l’horari de tancament dels centres d’atenció primària (CAP) a les 20.00 hores per millorar la conciliació laboral i personal dels professionals de la salut. També ha aprovat les millores salarials per al personal assistencial de l’Atenció Continuada i Urgent de Base Territorial (ACUT) i de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’ICS, per tal d’equiparar-lo a les retribucions mitjanes que perceben els professionals de la mateixa categoria dels equips d’atenció primària (EAP). No obstant això, la disminució o redistribució de les càrregues assistencials està sent un procés lent, laboriós i complicat, ja que s’ha hagut d’actualitzar l’estudi que havia fet l’ICS, centre per centre i metge per metge, en detectar-se alguns erros en el càlcul que s’estan esmenant.

[LAS AFUERAS] Quina és l’opinió del sindicat respecte a les EBAs, aquestes societats mercantils de metges que reben diners públics per realitzar la mateixa tasca que fan els metges dels CAPs, però que durant l´última dècada han guanyat 1.5 milions d’euros al vendre les seves accions.

Metges de Catalunya.-MC es mostra partidari de potenciar la participació mèdica en els òrgans de decisió del sistema sanitari i de dotar d’autonomia de gestió als centres, a les unitats assistencials i als mateixos facultatius en l’organització del seu treball. En aquest sentit, considera que les entitats de base associativa (EBA) poden ser una bona fórmula, sempre que s’estructurin en forma de cooperatives integrades exclusivament per professionals sanitaris i no com a empreses amb ànim de lucre que puguin entrar en el circuït del mercat.

[LAS AFUERAS] Els 250 metges són suficients o penseu que encara s’han de recuperar més metges fins arribar a la xifra de 900 metges?

Metges de Catalunya.-La incorporació de 250 nous metges que ha promès l’ICS és insuficient, però és l’inici d’una solució que haurà de passar també per la millora de les condicions de treball en què han d’exercir la medicina els facultatius d’atenció primària. Si no es fa més atractiu el primer nivell assistencial, difícilment podrem recuperar la plantilla perduda amb les retallades executades durant la crisi econòmica dels darrers anys.

[LAS AFUERAS] Penseu que es pot corretgir el dèficit de personal sanitari d’auxiliars d’infermeria, diplomats universitaris d’infermeria, etc., tal i com proposa el sindicat SATSE, amb una llei que reguli un màxim de pacients?

Metges de Catalunya.-Som un sindicat professional mèdic i valorar les necessitats d’altres col·lectius és complicat i tampoc no ens correspon.

[LAS AFUERAS] En definitiva, recuperar els nivells d’abans de la crisi en matèria de sanitat publica és possible?

Metges de Catalunya.-Sí que es poden recuperar els nivells d’inversió pública en sanitat d’abans de la crisi, sempre que hi hagi voluntat política de fer-ho.

Reportatge i fotografies de M.Martos, redactor de la revista Las afueras