El Sindicat d'Infermeria SATSE Catalunya reclama la convocatòria d'una negociació global de tots els col·lectius sanitaris per arribar a un Tercer Acord de la Taula Sectorial que millori les condicions laborals actuals i l'atenció sanitària que es dóna a la població catalana.

El Sindicat d'Infermeria SATSE Catalunya ha fet públic un comunicat sobre les diferents mobilitzacions entre les professions sanitàries i no sanitàries a l'Institut Català de la Salut (ICS). Les infermeres asseguren que "cadascun dels nostres col·lectius té les seves pròpies reivindicacions, però treballem colze a colze i els greus problemes que té el sistema ens repercuteixen a tots" i per això adverteix a l'ICS que "ha d'escoltar als seus professionals".
 
En l'actualitat està vigent l'Acord anterior, un text que es va signar el 2006 i que es prorroga anualment des que va entrar en ultraactivitat el 2010. En l'última dècada només s'ha modificat arran de sentències judicials o per acords presos per posar fi a vagues de personal. "Això vol dir que ens trobem amb unes condicions reguladores caduques i obsoletes que no responen a les necessitats actuals" clamen des SATSE.

Clica aquí si vols llegir el II Acord de la Mesa Sectorial del 2006

Mancances de la sanitat

En el text s'apunten una sèrie de problemes que, segons SATSE Catalunya, s'han fet evidents arran de la crisi de l'coronavirus però que suposen "estries d'un sistema sanitari que fa anys que pateix una manca de pressupost i de professionals". Segons el Sindicat d'Infermeria SATSE Catalunya treballadors i treballadores de totes les categories es troben "desmotivades" i "escassament remunerades".

D'altra banda acusa l'ICS de reaccionar amb lentitud davant els problemes, destacant especialment el sistema de substitucions i contractació que qualifica d'obsolets. "És incapaç [el sistema de contractació actual] de adaptar-se a les necessitats de personal que garanteixin la seguretat de l'pacient, i suposa una precarietat i rotació excessiva de personal" asseguren les infermeres.

Comunicat de SATSE sobre la situació de la sanitat i de les seves professionals a l’ICS

Per tothom és sabut i ha quedat palès que les situacions viscudes a la sanitat catalana arran de la pandèmia COVID-19 van posar en evidència les escletxes d’un sistema sanitari que fa anys que pateix mancança de pressupost i de professionals, abundància de treballadores desmotivades i escassament remunerades entre totes les categories que hi desenvolupen la seva activitat, lenta capacitat reactiva cap als problemes que se’n deriven com les cobertures d’absències a la atenció primària, un sistema de contractacions obsolet que és incapaç d’adaptar-se a les circumstàncies i a les necessitats de la seguretat del pacient amb precarietat laboral i rotació excessiva, totes particularitats, entre moltes d’altres, reconegudes per l’Administració a diversos fòrums al llarg dels últims anys.

En aquest sentit les professions sanitàries i no sanitàries que presten els seus serveis a l’Institut Català de la Salut han reclamat no només millores de les seves condicions laborals, recuperacions de remuneracions, jornades, capacitats de conciliar la vida laboral i familiar que ens van arrabassar des de l’any 2010, sinó també millorar, reformar i ampliar les instal·lacions hospitalàries i d’atenció familiar i comunitària amb la finalitat d’oferir a la ciutadania allò que es mereix i que mereixem, posat que també som usuàries d’una de les millors garanties de convivència per a una societat avançada i democràtica, és a dir, la sanitat pública i universal.

Les nostres condicions laborals es troben regulades pel Segon Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat sobre les condicions de treball del personal de les institucions sanitàries de l’Institut Català de la Salut, aprovat el 19 de juliol 2006 i en pròrroga, és a dir, de tot punt renegociable des del dia 31 de desembre de 2010. Han passat deu anys i l’acord ha estat modificat arran de sentències judicials o per altres acords de fi de vaga, la qual cosa vol dir que ens trobem sota unes condicions reguladores absolutament caduques i obsoletes que no responen a les necessitats de l’any 2020 i següents.

No podem deixar de banda que moltes de les anàlisis sobre la situació actual són compartides per totes les professions i, per suposat, per les infermeres i pels infermers que hi treballen espatlla amb espatlla pel bé de la ciutadania.

Així doncs cal garantir l’accessibilitat en condicions de seguretat, estudis d’activitats infermeres que permetin assolir amb professionalitat les noves tasques assignades i el desenvolupament de les competències de la professió infermera, millorar les condicions establertes per a l’atenció continuada a l’atenció primària, les retribucions, la jornada anual, la modificació de la instrucció 1/2008 sobre les DPOs, les condicions d’accés al sistema de carrera professional, el desplegament de les especialitats infermeres i la situació de les IIR (infermeres internes residents) i també de les infermeres especialistes sense titulació oficial (EESTO), l’atenció domiciliària, els complements de desplaçament i els nivells dels específics hospitalaris, reconeixement de la perillositat,..

Totes aquestes i moltes altres reflexions poden ser tractades en el marc de la negociació d’un nou acord de condicions que garanteixin l’equitat del sistema i que reflecteixin les necessitats d’estabilitat laboral i de seguretat a la feina, de remuneracions adequades, de desenvolupament de l’activitat formativa i de recerca i, per últim, però no menys important, de conciliació laboral i personal.Per tant, exigim a l’Institut Català de la Salut que prengui seriosament els missatges que li envien les professionals i convoqui la negociació global d’un tercer acord que doni solució a molts dels problemes que han anat sorgint al llarg d’aquests anys i, especialment, d’aquest 2020.Serveixi aquest comunicat com un impuls cap a la millora de les condicions laborals en particular i de la sanitat catalana en general o com una darrera advertència sobre la necessitat de canvis estructurals.

Barcelona, 8 d’Octubre del 2020