Olga Pané presenta sus primeras medidas de reforma, que no son otras que privatizar como ya lo intentó en su día el Sr. Aragonés. de ERC, intentando aprobar la que se denominó Ley Aragonés.
Los ciudadanos han de recordar la famosa lista de medicamentos que fueron sustraídos de la sanidad pública y que ha provocado durante estos años la muerte de muchas personas mayores, por no poder pagarlos. Pues bien, ahora no se trata de medicamentos, sino de métodos curativos que entran de momento en la sanidad pública y que cualquier hospital público puede ofrecer gratuitamente y que a partir de un mes o dos aquel que desee tendrá que contratarlo (pagar en la privada o copagar en la pública). Es lo que se desprende de lo que he leído. A mis vecinos y compañeros que han votado al PSC, al igual que al resto de votantes, se les viene encima otra ola de privatizaciones de la Sanidad Pública, que acabará con los pocos recursos económicos que les quede. Vendrán las hipotecas para pagar un tratamiento cualquiera, como en EEUU. Lean el libro de la periodista americana Jessica Bruder "País nómada: supervivientes del siglo XXI", cuyo pase al cine recibió un oscar, y comprobarán lo que les estoy anticipando.
https://www.lasafueras.info/cultura/368-pa%C3%ADs-n%C3%B3mada-supervivientes-del-siglo-xxi-de-jessica-bruder,-periodista-y-profesora-de-periodismo
Tras leer la noticia de Carmen Fernández Barcelona, sobre la reforma de la Sanidad Pública en el acto celebrado por el PSC y la Señora Olga Pané, el miedo, el pánico y el horror han entrado por la puerta de la Sanidad Pública. Como ya expresó en su día la señora Olga Pané, si hay una fiesta en tu pueblo, contratas a los músicos de fuera para que actúen. Ahí nos lleva esta señora a su fiesta y a sus músicos. El primer reportaje que publiqué sobre la privatización de la sanidad en Catalunya hacía mención de los centros de atención primaria que ya en su día privatizaron otros partidos de igual calaña, a saber:
Entre otros punto, esto es lo que quiere hacer con la Atención Primaria la Señora Olga Pané:
- La puesta en marcha de 10 centros de salud integral (CSIR) pilotos (o de prueba de concepto): son centros de atención primaria con autonomía de gestión, al margen de su titularidad (pública o privada concertada). En estos centros, seleccionados entre “voluntarios”, se introducirán modificaciones en el sistema de financiación para que cobren su actividad por resultados; podrán comprar atención especializada (a hospitales y otros dispositivos asistenciales) y tendrán capacidad de movilización de recursos, conjuntamente con los servicios sociales, para la atención integrada social y sanitaria en el entorno domiciliario.
Tan solo cambia el nombre pero es lo mismo. He aquí lo que ya se hizo en su día y que todavía persiste, puesto que en Barcelona existen 5 Centros de Atención Primaria totalmente privatizados:
https://www.lasafueras.info/sanitat/38-catalunya-pitjor-sanitat-publica
Les Entitats de Base Associativa (EAPs o Equips d'Atenció Primària) estan formades per professionals d’atenció primària -metgesses/es en la seva majoria- que gestionen de forma autònoma el pressupost que els hi assigna el Cat-Salut obtenint els beneficis resultants de la seva gestió.
EAP Sarrià, situada a la Via Augusta, 366, de Barcelona.
Són societats mercantils que reben diners públics i els seus socis poden vendre les seves accions, quan es jubilen, o repartir dividens, o invertir en fons d'inversió, etc..
EAP dreta de l'eixample, situada al carrer Roger de Flor, de Barcelona.
En l'última dècada s'han produït una quinzena d'operacions econòmiques per valor d' 1.5 milions d'euros al vendre aquestes adjudicacions sanitàries. ("Medicos públicos ganan 1.5 millones al vender adjudicaciones sanitarias", publicat pel diari El País, en data 17 de maig del 2016). Alguns socis s'han portat la seva part dels beneficis al vendre les accions quan abandonen les Entitats o es jubilen.
EAP Poble Sec, situat al carrer Nou de la Rambla, 169, de Barcelona.
EAP Vallcarca-Sant Gervasi, situada a l'Avinguda Vallcarca, 169-205, de Barcelona.
EAP Sardenya, situada al carrer Sardenya, 466, de Barcelona.
A Barcelona hi han 5 Entitats d'Atenció Primària amb ànim de lucre, sufragades amb diners públics.
La primera contractació d’Entitat de Base Associativa per part del CatSalut va ser a Vic l’any 1996. Al cap d’un any s’aprovà el Decret 209/1997, de 9 de desembre segons el qual s’establien els requisits de les Entitats de Base Associativa per a la gestió de centres, serveis i establiments de protecció de la salut i atenció sanitària i sociosanitària. L’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) és « el paraigües de les EBA. Actualment formen part d’ACEBA 13 EBA, de les quals 11 són Equips d’Atenció Primària, una és una cooperativa de serveis de Pediatria i una altra presta serveis de Salut Mental i Addicions. Territorialment estan distribuïdes per tot Catalunya: 9 a la província de Barcelona, 2 a Tarragona, 1 a Girona i 1 a Lleida.»
Les EBAs es regulen per la llei 2/2007 de 15 de març de Societats Professionals, i de manera supletòria per les normes jurídiques que regulin les formes jurídiques en les quals es poden constituir (SL, SLP o SCCLP).
A l’EAP (Equips d’Atenció Primària) Poble Sec, SLP, situat al carrer Nou de la Rambla, 169, 177, el Servei Català de la Salut li va assignar, segons el contracte del 2017, la quantitat de 3.461.045,02 d’euros, per donar «atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat», a un total de 23.095 persones. La data del contracte és de l’1 de febrer de 2015, renovable deu anys més, segons la memòria de la societat que s’adjunta. El Nom i Codi de la Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 3A, 00468. El sistema de pagament es va efectuar en pagaments fixes mensuals.
A més, existeix una contraprestació econòmica per resultats. Els objectius del pagament per resultats han d’estar relacionats amb els eixos estratègics del Pla de salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat, segons consta en el contracte, a la clàusula addicional catorzena. En aquest cas estem parlant de la quantitat de 173.525,14 euros. Tot plegat i sempre segons la memòria de l’any 2017, l’EAP Poble Sec, SLP ha rebut la quantitat de 3.461.045,02 euros, a 31 de desembre de 2017.
També, segons la memòria que consta en el Registre Mercantil de Barcelona, sembla que els socis han invertit 600.000 euros en fons d’inversió.
El capital social de L’EAP Poble Sec, SLP, és de 3.100 euros, representat per 500 participacions de 6,20 euros de valor nominal cada una. Es va constituir a l’any 2001, segons la còpia simple del Registre Mercantil que s’adjunta. Es a dir, que aquesta quantitat és la que van haver de desemborsar els socis per constituir la societat. No han de pagar lloguer de l’edifici (un canon simbòlic de 17.000 euros anuals), perquè és el mateix edifici on es trobava el CAP, com es pot veure a les fotos.
El número de persones que componen la plantilla es de 47 persones, entre metges, personal administratiu, odontòlegs, auxiliars de clínica, assistents socials i diplomats universitaris en infermeria.
Clica aquí si vols veure el contracte de l’EAP Poble Sec, SLP amb el Servei Català de la Salut, i si vols llegir la memòria de la empresa i la nota simple del Registre Mercantil.
A l’EAP Sarrià, Vallvidriera Les Planes, SLP, (EBA formada per dos societats professionals, EAP Sarrià SLP i Vallplasa Atenció Primària SLP), el Servei Català de la Salut li va assignar, segons les clàusules del contracte de l’any 2017, la quantitat de 2.615.912,64 euros per «l’activitat assistencial d’atenció primària (atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat), per una població assignada de 27.912 persones.
Aquesta EAP Sarrià i Vallplasa Atenció Primària SLP realitza la gestió dels serveis assistencials objecte d’aquest contracte al nou edifici aportat pel CatSalut, anomenat CAP EAP Sarrià, ubicat a la Via Augusta, 366-372, de Barcelona, des de l’any 2013. Abans es trobava al Carrer Bonaplata, 54-58. Va iniciar les seves operacions el 26/3/2002, per un període d’un any. El Nom i Codi de la Unitat proveïdora és EAP Barcelona 5C, 00479.
També, aquest CAP EAP Sarrià té una contraprestació econòmica per resultats de 147.922,32 euros, relacionada amb els eixos estratègics del Pla de Salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat, entre d’altres objectius.
Un soci d’aquesta societat, que causà baixa per jubilació durant el mes de juliol de l’exercici 2011, va rebre la quantitat de 171.560,20 euros en concepte de les seves participacions, per sentencia del Tribunal Arbitral de Barcelona.
Vallplasa Atenció Primària, SLP atén a un total de 16.858 persones, amb un pressupost de 1.925.015,92 euros. Està situat al mateix edifici, és a dir, a la Via Augusta, 366-372. El seu Nom i Codi Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 5D, 00480.
A més, aquesta EAP té una contraprestació econòmica per resultats de 85.574,99 euros.
Aquesta societat durant l’any 2015 va realitzar un acord amb la societat Concepto i Metodologia en Atención Primaria, SL (CYMAP, SL) per adquirir el 2 per cent de les participacions amb import total de 24.000 euros. També, existeix un fons d’inversió de 105.197,91 euros signat amb el BBVA.
Clica aquí si vols tenir accés al contracte entre el Servei Català de la Salut i l’EAP Sarrià, SLP i la memòria de la societat.
L’EBA Vallcarca, SLP 6D va rebre del Servei Català de la Salut la quantitat de 2.609.039,19 euros, per donar atenció primària a una població de 20.941 persones. L’inici de la seva activitat, segons el Registre Mercantil de Barcelona, és el 4/12/2002. Aquesta EBA està situada a l’avinguda Vallcarca, 169-205. El seu Nom i Codi d’Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 6D, 0485.
A més, rep la quantitat de 136.186,59 euros, com a contraprestació econòmica per resultats. Els objectius del pagament per resultats han d’estar relacionats amb els eixos estratègics del Pla de salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat.
Aquesta societat durant l’any 2015 va realitzar un acord amb la societat Concepto y Metodología en Atención Primaria, SL (CYMAP,SL) per adquirir el 5 per cent de les participacions per import total de 60.000 euros.
Clica aquí si vols llegir les clàusules del contracte de l’EBA Vallcarca, SLP 6D amb el Servei Català de la Salut, la memòria de la societat i els seus comptes.
L’EBA Vallcarca, SLP 5E, va rebre del Servei Català de la Salut la quantitat de 3.516.971,52 euros per l’atenció primària (atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat), per atendre a 30.264 persones.
Aquesta entitat rep una contraprestació per resultats que ascendeix a la quantitat de 185.046 euros per assolir els objectius: d’atenció a la cronicitat i a l’accessibilitat i la capacitat de resolució del sistema. D’acord amb el que preveu el Decret 118/2014, de 5 d’agost, sobre la contractació i prestació de serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut, el valor de la contraprestació dels resultats s’ha de determinar d’acord amb les directrius del Pla de salut de Catalunya al territori en cada moment.
El Nom i Codi d’Unitat Proveïdora és EAP Barcelona 5E, 00481. L’inici d’operacions de la entitat es situa en el 4/12/2002, a l’Avinguda Vallcarca, 169 (edifici Pedraforca).
Aquesta societat paga en concepte de lloguer al Pere Virgili, per l’ús de les seves instal·lacions un canon en funció del contracte amb el CatSalut (Servei Català de la Salut), que ascendeix a 257.714 euros anuals. El Parc Sanitari Pere Virgili, on es situa la societat, és una empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut, amb personalitat jurídica pròpia i gestió privada.
Segons les comptes anuals i la memòria d’aquesta societat, la principal activitat es basa en un contracte amb el CatSalut que reporta la totalitat de 6.334.283,82 euros, que correspon a la suma dels contractes de la Unitat Proveïdora EAP Barcelona 5E i a la Unitat Proveïdora EAP Barcelona 6D.
Clica aquí si vols llegir les clàusules del contracte de la EBA Vallcarca, SLP 5E amb el Servei Català de la Salut i la memòria i comptes de la empresa.
l’EAP Dreta de l’Eixample, SLP i el Servei Català de la Salut van signar un contracte amb el codi: 7858219092G, pel qual aquesta SLP (Societat Limitada Professional) realitzaria l’activitat assistencial d’atenció primària (atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària i serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat, amb el nom i codi d’unitat proveïdora: EAP Barcelona 2G, 00464. La quantitat assignada per portar a terme aquesta activitat va ser de 2.643.011,33 euros, per atendre a una població de 22.909 persones, segons les clàusules del contracte corresponent al període de l’1 de gener al 31 de desembre de 2017. L’inici de la seva activitat al carrer Roger de Flor, 194-196 P.BJ, de Barcelona, va ser el 14 de novembre de l’any 2002.
En la clàusula addicional quaranta-novena del contracte, l’EAP Dreta de l’Eixample, SLP rebria a més una contraprestació per resultats d’un màxim de 138.275,58 euros, pel període de vigència de la clàusula, és a dir, durant tot l’any 2017. Els objectius del pagament per resultats estan relacionats amb els eixos estratègics del Pla de salut de Catalunya, fonamentalment l’atenció a la cronicitat.
L’EAP Dreta de l’Eixample, SLP amb codi d’unitat provïdora EAP 2J, 00466, va rebre la quantitat de 2.743.781,18 euros per realitzar l’activitat assistencial d’atenció primària a una població de 24.374 persones.
A més, en la clàusula addicional quaranta-quatrena s’estableix una contraprestació econòmica per resultats de 142.352.29 euros, pel període d’aquesta clàusula, de l’1 de gener al 31 de desembre de 2017.
Com a la resta de EAPs que s’han exposat, per l’any 2017, el Servei Català de la Salut va assignar un pressupost de referència per a la prestació farmacèutica en recepta mèdica, en concepte de Despesa Màxima Assumible (DMA). Si la despesa en la prestació farmacèutica és inferior a la quantitat assignada en concepte de DMA per aquesta anualitat 2017, es percebrà un 10 per cent del diferencial entre la despesa i la DMA assignada per al mateix exercici.
A l’EAP Sardenya, SLP, el Servei Català de la Salut li va assignar la quantitat de 2.986.861,38 euros, segons la memòria de la societat de l’any 2016, atès que aquesta no ha presentat les comptes de l’any 2017 en el Registre Mercantil de Barcelona, per donar atenció sanitària a una població de 19.459 persones. La seva activitat és «l’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària». La data del seu inici d’operacions és la del 7/06/2000 i desenvolupa la seva tasca al carrer Sardenya, 466 de Barcelona. El nom i codi d’unitat proveïdora és : EAP Barcelona 7B, 01933.
Clica aquí si vols llegir les clàusules del contracte entre el Servei Català de la Salut i l’EAP Barcelona-Sardenya, SLP i la memòria de l’any 2016.
Entrevista a La Federació d'Associacions en Defensa de la Sanitat Pública.
"Les EBAs són una formula de privatització, que entra en el circuit comercial del mercat".
La Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública va respondre a les preguntes formulades per aquesta redacció sobre les Entitats de Base Associativa.
P. Aquesta Associació Cultural que edita la revista «las afueras» voldria saber quina és la vostra opinió sobre les EBAs.
«La Federació ha estat en contra de les EBAs des del seu naixement per considerar que eren un mecanisme de privatització i mercantilització de les AP (Centres d’Atenció Primària), d’altre banda, al establir criteris econòmics d’estalvi com incentius per aquestes entitats, queda compromesa la independència professional i s’incentiva l’estalvi de prestacions en detriment de les necessitats dels pacients»
P. En el estudi heu inclòs a aquestes entitats en l’apartat de la privatització a Catalunya de la Sanitat Pública.?
Són les dades que ofereix el Ministeri de Sanitat, s’infereix que estan incloses les EBAs.
Evidentment les EBAs són una formula de privatització que es distingeixen de les demés en que en primera instància es realitza a empreses formades per professionals del sistema sanitari, però després entren en el circuit comercial del mercat.
P. En la clàusula addicional dissetena del contracte de la EAP Poble Sec es parla de la corresponsabilització en la gestió de la prestació farmacèutica amb recepta mèdica. ....Podries comentar o explicar aquest aspecte de la mateixa?
Entenc que el que està dient el Servei Català de la Salut en aquesta clàusula és que si l’EAP Poble Sec, SLP estalvia en la despesa farmacèutica pactada, rebran un 10 per cent i que si es passen de la despesa se’ls penalitzarà amb un 1 per cent de l’excés de despesa.
Els consorcis i empreses públiques se sumen a la privatització en Catalunya.
Avui en dia, molts consorcis de majoria pública integren en el seu si centres privats amb ànim de lucre. La Fundació Puigvert atent als pacients de la sanitat pública de la seva àrea i es troba situada dintre de l’Hospital de San Pau de Barcelona.
El professor Joan Benach, del departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, creu que la creació de consorcis i empreses públiques han jugat en Catalunya un paper important en el procés privatitzador del sistema sanitari.
Els consorcis es defineixen com ens de titularitat i naturalesa públiques, però amb la capacitat d’adoptar un règim jurídic públic o privat, donada la seva particular i flexible forma jurídica.
D’altra banda, els consorcis poden crear entitats «instrumentals» permetent així la participació i col·laboració amb altres organitzacions, siguin aquestes públiques o privades. Per la seva part, les empreses públiques es defineixen com entitats de titularitat i naturalesa públiques, però de règim jurídic privat i amb un caràcter empresarial.
Dintre del consorci de l’Hospital Clínic de Barcelona podem trobar la clínica Barnaclínic, de participació majoritàriament pública però d’assistència exclusivament privada, no integrada en el SISCAT, que desenvolupa la seva activitat dintre de l’Hospital Clínic, un hospital de finançament i assistència pública.
Barnaclínic és una Societat Mercantil del sector públic (una mena d’empresa pública), majoritàriament participada per la Generalitat, que ofereix serveis sanitaris privats i fa servir els espais i recursos de la zona pública (radiologia, laboratori, quiròfans, equips, etc.) en el desenvolupament de les seves activitats privades. Per tot això, aquesta empresa satisfà uns imports, mitjançant contracte, a l’Hospital Clínic. Els espais i recursos públics són limitats, mentre els fa servir un pacient privat no pot fer-los servir un pacient públic.
Noves formes de col·laboració públic-privades.
L’Hospital comarcal Moisès Broggi del Baix Llobregat.
Aquest Hospital es va construir, segons els autors del llibre «Com comercien amb la teva salut», sota un nou model de finançament denominat «Aliança Estratègica amb els proveïdors» (AEP). La AEP, inspirada en els models anglesos de «Private Finance Iniciative», suposa la contractació publica del finançament de la construcció de les obres i instal·lacions, el manteniment i la reposició d’aquestes instal·lacions, a una empresa privada o a un conjunt d’empreses. L’Hospital Moisés Broggi es va adjudicar a una UTE (Unió temporal d’empreses) formada per ACSA, AGBAR Construcció SA. EMTE SA, TEYCO SL i La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. La Generalitat de Catalunya pagarà un lloguer a aquesta UTE per l’ús i gaudiment de les instal·lacions durant els propers 30 anys.
Aquests contractes de 20 i 30 anys poden «hipotecar» els comptes públics, impedir canvis en polítiques sanitàries i resultar més cars a llarg termini.
El Broggi, destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat, va ser encarregat el 2003 per la conselleria de Salut i havia d’estar enllestit el 2007, segons el primer contracte signat amb la societat constructora, però no es va inaugurar fins al 2010.
Les modificacions del projecte original van generar sobrecosts. Si el contracte inicial preveia un pressupost de 42,5 milions d’euros, finalment el cost de l’obra va superar els 90 milions. Dos anys després de la seva inauguració va tancar quiròfans per problemes d’infraestructures.
Els models PFI pertanyen al conjunt de formes de col·laboració públic-privada denominades genèricament Public-Private Partnership (PPP). Altres hospitals de l’Estat espanyol han experimentat amb aquestes fórmules, especialment en la Comunitat de Madrid i en la Comunitat Valenciana. En aquestes comunitats es va adjudicar també la gestió dels centres a les empreses privades, en el cas del Broggi es va adjudicar la gestió a un consorci mixt, el Consorci Sanitari Integral i les obres a la UTE.
Diversos hospitals que han fer servir les fórmules PFI i PPP en València i Madrid han fet fallida i han hagut de ser rescatats amb fons públics, pujant substancialment els costos a les administracions públiques.
El copagament o re-pagament: un impost al malalt.
Un punt destacable que mercantilitza el sistema públic és la instauració de copagaments en els diferents serveis del sistema sanitari.
Els copagaments o re-pagaments són ineficaços, injustos e inequitatius, «un impost al malalt». El copagament o repagament redueix l’ús de medicaments. El repagament mercantilitza l’atenció sanitària i la transforma en una mercaderia en lloc d’un dret social, deteriora el sistema sanitari públic «culpant al malalt».
Joan Benach: «Una societat que no cuida la salut i el benestar de tots els seus ciutadans és una societat malalta».
En el llibre «Com comercien amb la teva salut, privatització i mercantilització de la sanitat Catalana», amb pròleg de la periodista Antía Castedo, s’explica que la complexa xarxa assistencial catalana, ha afavorit que la gestió sanitària no hagi sigut en moltes ocasions ni transparent, ni fàcil d’entendre. Les entitats sanitàries, públiques i concertades, encara que finançades amb diners de la Generalitat de Catalunya, han fet tot l’impossible per fugir dels controls administratius i la valoració pública.
Una qüestió clau és que tot i l’aprovació de la llei de transparència l’accés a les dades del funcionament del sistema sanitari públic continua sent molt difícil per a la població i els investigadors, i inclús per als organismes internacionals, que han de treballar amb dades dels anys enrederits. És una vergonya que les dades de la Sanitat Pública, que es finança amb els impostos de la ciutadania, continuen segrestats pel Ministeri de Sanitat.
Informació i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).
ESTA ES LA NOTICIA QUE HABLA DE LA PRESENTACIÓN DE LAS PRIMERAS MEDIDAS QUE ADOPTARÁ LA CONSEJERA DE SALUD DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SRA. OLGA PANÉ.
A la presentación de las primeras medidas que aplicará la consejera Olaga Pané han asistido representantes de todo el sector. Foto: DM.
Actualizado Jue, 19/12/2024 - 16:00
La consejera de Salud de la Generalitat de Cataluña, Olga Pané, ha presentado hoy las medidas que su departamento pondrá en marcha a corto plazo, las más "fáciles", que antes habrá que detallar y, si es necesario, presupuestar y empezar a probar y evaluar, antes de generalizar.
La primera fase de la reforma que irá seguida de más medidas a medio y largo plazo son, en concreto, 10 líneas de acción que suman 25 propuestas seleccionadas por el Comité por la Evaluación, Innovación y Reforma Operativa del Sistema de Salud (CAIROS) tras consultar a "muchos" agentes del sector y revisar los más de 50 informes redactados por expertos en los últimos 30 años.
Entre las 25 propuestas destaca un análisis demográfico y de necesidades de todas las profesiones sanitarias y la elaboración de un plan de actuación al respecto; un estudio de expectativas de los profesionales, incluyendo las nuevas generaciones, y la idenntificación y extensión de buenas prácticas de las organizaciones sanitarias en el apoyo y cuidado de los profesionales.
También sobresale del listado la puesta en marcha de 10 centros de salud integral (CSIR) pilotos (o de prueba de concepto): son centros de atención primaria con autonomía de gestión, al margen de su titularidad (pública o privada concertada). En estos centros, seleccionados entre “voluntarios”, se introducirán modificaciones en el sistema de financiación para que cobren su actividad por resultados; podrán comprar atención especializada (a hospitales y otros dispositivos asistenciales) y tendrán capacidad de movilización de recursos, conjuntamente con los servicios sociales, para la atención integrada social y sanitaria en el entorno domiciliario.
En materia de atención a crónicos, figura la integración de la atención primaria, intermedia y hospitalaria mediante sistemas de compra de actividad asistencial.
En el primer nivel, se hará una revisión de los perfiles y roles profesionales para que todos los profesionales de la salud puedan ejercer sus máximas competencias en un entorno de trabajo multidisciplinar e interdisciplinario. Y se extenderá el modelo de organización de las Unidades Básicas Asistenciales de los EAP (UBA3+), incorporando la función de los administrativos de salud (asistentes clínicos) para mejorar la capacidad resolutiva.
En el listado figura asimismo la simplificación administrativa y de gestión y la incorporación de nuevas tecnologías de inteligencia artificial como, por ejemplo, el despliegue del asistente digital para apoyar a los profesionales sanitarios con servicios como el soporte Clínico y la transcripción de voz a texto y acelerar el despliegue de los servicios de la nueva estación clínica HES Ambulatorio para la gestión poblacional, la gestión de la demanda aguda y el seguimiento de pacientes crónicos.
¿ Se ha hablado de resarcir a las familias cuyos padres, madres, hijos o hijas han muerto por no haber sido atendidos a tiempo, dada la importancia de su dolencia? Las largas colas de espera matan y mucho.
Cada vez que se conduce a un paciente a un hospital o centro privado a todos nosotros, al pueblo, al que paga los impuestos, nos cuesta 6 veces más que si fuera atendido por la sanidad pública.
Necesitamos más médicos, más enfermeras, más personal sanitario, más personal administrativo y mucho mejor pagados. A todas nos gusta viajar, pero durante un corto espacio de tiempo. No tienen los médicos y enfermeras formadas con dinero público tener que abandonar a su famiia, a sus amigos, a su tierra para poder ganar algo más, que después se lo gastan en medicamentos o en curas que en el resto del mundo no son públicos y, por lo tanto, no son gratuitos.
Todos sabemos las consecuencias de la privatización, a saber: el dinero se lo lleva el CEO y los accionistas. Al personal médico, de enfermería y administrativo se les explota y se les paga una mierda. Éstos sacan dinero de vender las curas milagrosas, con aparatos espeluznantes que no hacen prácticamente nada. Convertir la Sanidad en un negocio. Eso es el capitalismo neoliberal, al que las personas les importamos una mierda. Y el PSC y sus socios han colocado al frente de la Consejería de Salud a una CEO, que solo piensa en abaratar costes con los viejos en la sanidad pública y darles el dinero, que pagamos los contribuyentes , a Fresenius Helios (por cierto esta empresa alemana compró a la Quirón hace años), o a otra gran muiltinacional de la Health (Salud) de mierda americana, inglesa, francesa, alemana o española.
Se estima que 1 de cada 8 mujeres desarrollará un cáncer de mama a lo largo de su vida, diagnosticándose en España unos 26.000 casos nuevos al año. A pesar del aumento en su incidencia, la mortalidad por este tipo de tumor decrece anualmente gracias a los programas de diagnóstico precoz y a los avances en su tratamiento, que hace veinte años la sanidad pública, no solo detectaba en un centro de Atención Primaria, sino que a la semana ya la estaban operando, extrayéndole el tumor, analizando los gánglios afectados y el posterior tratamiento de quimio y radio. Y, además, para las defensas de las mujeres que habían sido tratadas con quimio, éstas recibían una inyeccíón, que les posibilitaba continuar con su vida cotidiana al cabo de 24 horas y su cuerpo recibía unas defensas adicionales para resistir el tratamiento tan duro al que se exponían durante las largas sesiones de quimio. Hoy, gracias a los políticos, te mueres esperando la visista del especialista. En tres meses tu tumor puede matarte y eso es lo que está sucediendo desde el 2008. A mi mujer le diagnosticaron en el 2005 en un Centro de Atención Primaria el cáncer de mama y a la semana siguiente ya la estaban operando en el Hospital del Mar, el servicio de patología diagnosticó dos ganglios linfáticos centinelas con presencia de macrometástasis en ambos, así como el tipo de tumor: carcinoma ductal infiltrante con zonas de carcinoma intraductal con patron de crecimiento solido de cribiforme en cantidad inferior al 25%.....
Hoy las mujeres con posible cáncer de mama se mueren esperando la visita de un especialista. Esto que digo es más verdad que el sol y la tierra, no es demagogia, no es un bulo. Y no hablemos de los hombres con posible cáncer de próstata esperando a que alguien les visite, o con cáncer de colon, etc...NO, NO, NO a la privatización de la Sanidad Pública en ninguno de sus aspectos. Fuera los políticos que destinan el dinero que pagamos los contribuyentes a dárselo a los fondos de inversión y a las grandes multinacionacionales de la Health de mierda, sean de la ideología que sean. Hemos de defender los servicios públicos, porque ya nos están matando y seguirán haciéndolo. Solo viviran aquellos que dispongan de muchísimo dinero, aunque sea inexorable morirse, ellos posiblemente vivirán más y mejor. Me alegro por ellos, pero el pueblo paga para recibir buenos servicios públicos, no para dárselos a los accionistas de los fondos de inversión.
Contenidos relacionados
https://www.diariomedico.com/medicina/politica/illa-aplaza-toma-decisiones-reforma-sanidad.html">Illa aplaza la toma de decisiones sobre la reforma de la sanidad
https://www.diariomedico.com/medicina/empresas/olga-pane-mas-de-lo-mismo-no-se-lo-puede-permitir-ni-este-ni-ningun-hospital.html">Olga Pané: “Más de lo mismo no se lo puede permitir ni este ni ningún hospital”
https://www.diariomedico.com/medicina/politica/cataluna-luz-verde-proyecto-ley-integracion-sanitaria-social.html">Cataluña: luz verde al proyecto de ley de integración sanitaria y social
Se han incluido en la primera fase de la reforma sanitaria autonómica medidas como reforzar el despliegue el Plan Estratégico de Investigación e Innovación en Salud (PERIS) 2022-2027 y acelerar el Programa de Acceso de la innovación al Sistema de Salud de Cataluña (PASS).
Se ha incluido también el desarrollo de la Agencia de Salud Pública; la puesta en marcha de la Red de Inteligencia Epidemiológica de Cataluña para elaborar modelos explicativos y predictivos para una mejor preparación frente a nuevas pandemias, y el despliegue del cribado, diagnóstico e intervención de trastornos de neurodesarrollo infantil.
El sistema se orientará más a resultados "que importan a los pacientes" y se tendrán en cuenta en el sistema de pago a los centros sanitarios; se generalizará la medida de la satisfacción de los usuarios (por ejemplo, el Net Promoter Score) para la evaluación de la calidad percibida.
Pané ha insistido en que, por ahora, son “ideas” pero que empezarán a implementarse en febrero de 2025 y estarán evaluadas a finales de 2026.
Sin presupuesto para 2025
A día de hoy la consejera no sabe con qué presupuesto contará para el año que viene pero quiere que las cuentas, para variar, sean realistas, evitando así que facturas por valor de más de 3.000 millones de euros pasen de un año al otro complicando así las finanzas de la Generalitat.
Pané parte de la base en el inicio de la reforma del sistema de que el sistema de salud catalán ofrece buenos resultados, es un tractor económico y un gran factor de redistribución, “sin embargo, el sistema que se diseñó hace 40 años se enfrenta a tres grandes retos: el envejecimiento poblacional, la carencia de profesionales y la rigidez organizativa. Se aprecian signos de deterioro en la accesibilidad a los servicios, la aceptación social y el incremento de la doble cobertura, que indican la necesidad de realizar reformas”. Esta necesidad, “no es singular de Cataluña. Actualmente se están llevando a cabo reformas en muchos países del entorno europeo como por ejemplo en Dinamarca, Portugal o Reino Unido”.
Por otro lado, del CAIROS, que dirige Manel del Castillo –ha insistido en que son un comité “independiente”-, forman parte también: Xènia Acebes Roldan, Josep Arimany Manso, Carmen Cabezas Peña, Josep Casajuana Brunet, Beatriz González López-Valcárcel, Yolanda Lejardi Estévez, Vicente Ortún Rubio, Víctor Pérez Sola, Esther Roquer Fanlo, Josep Tabernero Caturla y Elisenda de la Torre Hervera.