Manual per a la defensa de la Sanitat Pública.

L’estat de benestar i els sistemes sanitaris públics són una creació de la esquerra política i del moviment obrer, i per tant, hem de defensar-los legítimament amb tot l’orgull. Una creació que un anònim neuròleg britànic no considerava socialisme, sinó pura i planerament civilització.

A començament del segle XXI s’estimava que la despesa en salut als països de l’OCDE superava els tres trilions de dòlars a l’any, per aquest motiu el president de la empresa sanitària Ribera Salud afirmava, fa temps, que la «Sanitat Pública és un tresor», jugant amb el doble sentit de la sentència.

A Bonnie & Clyde, la parella de lladres que es dedicava a robar bancs als anys 20, al ser detinguts, se’ls preguntà per què atracaven bancs i ells contestaven quasi amb alegria  «perquè en els bancs és on es troben els diners». De la mateixa manera, els neoliberals desitgen privatitzar els serveis públics, perquè és allà on hi ha una enorme borsa de diners, especialment en els països de l’Europa occidental, que són els que tenen uns serveis públics més potents.

D’aquesta manera hem vist com quelcom que semblava una cascada de privatitzacions inconnexes, cobrava sentit. Així, hem assistit a la privatització de les autopistes, dels serveis municipals de l’aigua, dels ferrocarrils, dels ports i finalment a la privatització de la salut humana.

Luisa Lores Agüin, adjunta a radiologia de l'Hospital de Potevedra i membre de l'Associació per a la defensa de la Sanitat Pública, va manifestar en un artícle que "El govern de Feijoo, amb la connivència de la conselleira Mosquera, ha fragmentat, desmantellat, privatitzat i endeutat el sistema sanitari públic de Galicia amb total immunitat, per beneficiar a les empreses privades vinculades. Mai no el podrem perdonar."

És altament demostrativa la frase de CIS (Coalició de la Indústria de serveis nord-americana, «es poden fer molts progressos per aconseguir negocis en els mercats de la salut de l’estranger, encara que, històricament, els serveis de salut en molts països han sigut responsabilitat del sector públic, i aquesta propietat pública ha fet molt difícil que el sector privat de la indústria sanitària nord-americana es faci un buit en els països estrangers».

Curiosament, l’ajuda per fer-se un buit procedeix ara dels propis governs com el nostre, que es posen de genolls i faciliten la penetració del mercat privat en el nostre país, a expenses del sector públic malgrat que la seva obligació com a governs es defensar la Sanitat Pública.

Els milers de milions d’euros que Espanya dedica a assistència sanitària  (52.OOO milions al 2014), fins ara en mans públiques, constitueixen un fantàstic atractiu econòmic per a les multinacionals del sector sanitari. El govern del PP està aplicant els acords de l’Organització Mundial del Comerç i la Unió Europea:

• Eliminant barreres per a la implantació del lliure comerç a la sanitat.
• Obrint el sistema sanitari a la lliure competència (unitats de gestió clínica per accionar els hospitals i centres de salut en empreses.
• Facilitant la circulació de capitals i empreses del sector sanitari, donant entrada a les multinacionals i fons d’inversió multinacional en els nous hospitals i serveis externalitzats.

El tractat Transatlàntic de Comerç e Inversions (TTIP) entre EEUU i la UE

La filtració de tres documents secrets de treball que serveixen de base per a les negociacions del tractat mostren  que es pretén obrir el mercat dels serveis públics a les empreses nord-americanes. Els serveis que la Comissió Europea està negociant amb el govern dels EEUU inclouen el sanejament d’aigües, mútues laborals, educació, serveis socials i sanitaris. 

Els principals objectius del tractat són:

• Eliminar les barreres que limitin els beneficis de les corporacions a ambdós costats de l’Atlàntic, com les normatives de drets socials, laborals i ambientals.
• Crear nous mercats obrint el sector dels serveis públics i la contractació pública a les empreses transnacionals, el que suposarà posar en marxa noves privatitzacions en sanitat. El TTIP podria acabar amb el Sistema Nacional de Salut si les companyies nord-americanes es fan amb el dret d’adjudicar-se contractes de gestió clínica.
• Impedir que els governs recuperin els serveis externalitzats o privatitzats, encara que siguin un desastre i les seves despeses exorbitants.
• Obrir el mercat sanitari a les corporacions transnacionals.
• Les companyies d’assegurances mèdiques o de serveis hospitalaris podran impugnar legalment les polítiques públiques de salut, evitant els tribunals espanyols o de la UE, que seran substituïts per comissions d’arbitratge (participades de les auditories privades, que resoldran els litigis).

En definitiva, l’acord del TTIP crearà un entorn favorable a la privatització dels serveis públics, bloquejarà la capacitat dels serveis sanitaris privatitzats per l’actual govern del PP i restringirà la capacitat per a legislar en camps com la seguretat dels treballadors, les normes ambientals, la protecció dels consumidors i el compliment de les obligacions de proveir els serveis universals.

(Resum realitzat per l’equip de redacció de Las afueras, del llibre «La Sanidad no se vende: manual para la defensa de la Sanidad Pública), dels autors Hixinio Beiras, Marciano Sánchez Bayle (coords.)