Les infermeres catalanes treballen anualment un mínim de 9 dies “de franc”

El Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya ha posat de relleu la necessitat que el text resultant del III Acord de condicions de treball del personal de l’Institut Català de la Salut, que s’està negociant actualment, reconegui el temps que infermeres i infermers dediquen, un cop finalitzada la seva jornada laboral, a passar informació sobre els pacients als professionals del proper torn. SATSE Catalunya ha calculat que al finalitzar l’any, les infermeres que treballen per torns, han invertit un mínim de 4.800 minuts fora de la seva jornada per poder assegurar la continuïtat assistencial, el que significa 80 hores de feina no reconeguda.

 “Si fem el sumatori, resulta impactant. Estem regalant com a mínim 9 dies sencers, ja que no és un fet puntual sinó que és una pràctica diària i necessària per a mantenir el contínuum” explica el Secretari d’Acció Sindical de SATSE Catalunya, Victor Motos. Aquest infermer ressalta que el solapament de torns és l’única forma de mantenir la seguretat assistencial ja que “no treballem amb màquines, sinó amb persones malaltes”. “Només cal pensar què voldríem per nosaltres mateixos si estiguéssim ingressats a un hospital. Tenim la certesa que tothom preferiria assegurar que la infermera que tot just entra per la porta ha estat informada de tot allò que necessita per a poder donar-nos una assistència de qualitat” assegura Motos.

Reconeixement a l’Acord

Des del Sindicat s’estima imprescindible que aquest temps estigui reconegut i recompensat a tots els centres de l’Institut Català de la Salut a través de l’Acord que regeix les condicions laborals dels professionals sanitaris del sector públic. Un dels punts més importants per infermeres i infermers que SATSE Catalunya inclou dins a la seva plataforma negociadora és la compensació del solapament en un temps de treball no inferior a 9 dies a l’any. Motos explica que “qualsevol que conegui mínimament la feina d’infermeria veu que als serveis on es treballa per torns aquest temps és imprescindible, no optatiu, pel que ha d’estar degudament reconegut a tot arreu”.   

Catalunya, de les últimes

Mentre que la resta de comunitats autònomes van començar a reconèixer aquest temps treballat l’any 2000, Catalunya és una de les sis CCAA que encara no ho fa.  “Han passat 23 anys i existeixen resolucions judicials que dictaminen que aquest temps s’ha de reconèixer” explica Motos.