Des de diferents moviments socials fa temps que es defensa una agenda de reducció progressiva del trànsit de creuers als ports de Catalunya, però les greus circumstàncies actuals porten a apujar una reivindicació que ha quedat curta. La manca absoluta d'una reacció política efectiva davant la crisi energètica, l'abisme climàtic i ecològic que ja vivim, i la vergonyosa inacció dels nostres governs fan encara més urgent la necessitat de mesures ben radicals. La desaparició total de la indústria de creuers al nostre territori resulta, doncs, imprescindible.

La lluita contra els creuers, el mitjà de transport més contaminant per persona i quilòmetre, té un important suport popular i és compartida a moltes ciutats del Mediterrani i de la resta del món, com ho veiem amb els casos de Venècia, Palma, València, Marsella, la Corunya o Vigo. Totes aquestes poblacions estan experimentant els efectes nocius dels creuers al seu entorn immediat, i molts col·lectius s'han organitzat per denunciar i minimitzar els impactes d'aquesta activitat abusiva, desregulada i extractiva. 

Barcelona, juntament amb Palma i Venècia, són les ciutats d'Europa més exposades a la contaminació atmosfèrica causada pels creuers, els quals s'estan estenent cada cop més i des de fa uns quants anys cap a ports com el de Tarragona (i Roses i Palamós en menor mesura); unes poblacions que corren el risc d'absorbir l'excés de trànsit de creuers de Barcelona i, per tant, els greus perjudicis que provoquen. La conseqüència més visible i immediata de la presència de creuers és la contaminació de l'aire que respirem. En aquest sentit, no s'entén que a les ciutats s'impulsin mesures més o menys efectives per reduir la contaminació generada pel trànsit rodat, i que, en canvi, es permeti que hi circulin i hi atraquin creuers, que emeten quantitats ingents de gasos com el SO2 i el NO2, altament contaminants i perjudicials per a la salut (1).

A més, la indústria dels creuers està en mans d'unes poques multinacionals que naveguen sota banderes i regulacions de paradisos fiscals, la qual cosa significa menys drets laborals (2), pitjors salaris, regulacions ambientals laxes i evasió fiscal. Així mateix, no s'ha d'oblidar el paper destacat de l'activitat dels creuers en la propagació de greus malalties a escala global.

A tot això s'hi suma, també, l'impacte negatiu a les ciutats i pobles en termes de turistització, és a dir: expulsió de població, massificació de l’espai urbà, transformació del comerç al voltant dels circuits més utilitzats pels/les creueristes, problemes de mobilitat, etc. Cal abandonar aquest model econòmic que s'està imposant a les ciutats i pobles amb port i que n'augmenta la vulnerabilitat exposant la seva economia a les fluctuacions econòmiques, les crisis i els encariments de preus, sobretot de l'energia.

En un context d'escassetat i racionament de l'energia, és urgent i prioritari intervenir sobre els sectors superflus i altament consumidors d’energia, en especial el dels creuers, pels alts i inacceptables impactes socials, ambientals i sanitaris que genera. Ningú no entendrà les previsibles restriccions de consum d’energia en l’àmbit domèstic si continuem veient als ports aquests monstres fumejant i milers de turistes arribant amb avions i consumint més energia i recursos locals. En aquest sentit, cal destacar també que els creuers són font d'una enorme injustícia climàtica i ambiental; el model de turisme irracional que representen té greus efectes al Sud Global i, alhora, només és consumit pels sectors més privilegiats de la societat, predominantment del Nord Global.

Amb un escenari com el descrit, no entenem com ni la Generalitat de Catalunya ni els ajuntaments de Barcelona i Tarragona, que han "declarat" l'emergència climàtica, no aborden el problema i s'obren a debatre la desaparició d'aquesta indústria tòxica del nostre país. Constatem una clara manca de lideratge polític, ja que només s'ha fet pública la proposta de mesura de l’Ajuntament de Barcelona referent a la necessitat de reduir el trànsit de creuers, sense cap més recorregut i sense que s'hagi portat efectivament, fins ara, a la taula del debat polític. Igualment, entenent que la Mediterrània és un ecosistema força reduït, la mesura hauria de portar-se a l'àmbit de tot el seu litoral, perquè no es tracta només de deixar fora de les nostres ciutats els creuers i la seva contaminació, sinó de tota la regió i, també, del planeta. El nou impost al CO2 dels grans vaixells decretat per la Generalitat no és altra cosa que un pegat, que, a més, transmet que és lícit contaminar sempre que es paguin unes míseres taxes.

Finalment, a hores d'ara no tenen cap validesa els falsos debats com el del suposat avantatge dels creuers que comencen i acaben travessia a la ciutat sobre els que hi fan escala, ni el de la desestacionalització. El primer es basa en l'argument interessat que aporta més beneficis a la ciutat pel fet que aquests viatgers pernocten i utilitzen l'aeroport, la qual cosa provoca, precisament, dos dels principals impactes de la turistització: les emissions dels avions i l'expulsió provocada per la proliferació d'allotjaments turístics. I la distribució de les arribades al llarg del calendari és, en realitat, una manera de disfressar l'augment d'arribades. Ambdós raonaments són cortines de fum; el debat gira al voltant de l'agenda de reducció del trànsit de creuers fins a la seva desaparició, no d'arguments econòmics ni de jocs de trilers amb els vaixells.

Per tot això, demanem:

1. L'eliminació total de l'activitat creuerística a tot el territori català l'any 2025 i un pla de reducció per assolir-la, per tal de disminuir els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica i així protegir la salut de la població afectada, i per complir amb els objectius climàtics.

2. L'aturada immediata de les ampliacions portuàries destinades al trànsit de creuers i el replantejament de la resta d'ampliacions portuàries.

3. La creació d’una taula de seguiment dels plans de reducció de l’activitat creuerística de Barcelona i Tarragona entre l’administració i les entitats socials i ecologistes.

4. La reconversió del sector turístic de les ciutats, per tal de millorar els modes de mobilitat més sostenibles i enfortir els sectors econòmics més justos socialment i ambientalment.

5. L'impuls de l’entrada en vigor abans del 2025 de les àrees de control d’emissions de sofre i nitrogen a la Mediterrània.

6. Un pla per donar a conèixer i estendre aquestes mesures a la resta de ports de la Mediterrània i els governs que hi tenen competències, amb la finalitat de fer-ne aviat una àrea lliure de creuers.

(1) https://www.transportenvironment.org/discover/pollution-and-damage-floating-cities-are-creating-conflict/

(2) Les condicions laborals a bord dels creuers són extremadament precàries, i en casos concrets han arribat a ser descrites com a treball esclau (https://www.albasud.org/publ/docs/100.pdf)