Una. El titulo de l'Avantprojecte és en excés altisonant i en la seva segona part “per a consolidar l'equitat, universalitat i cohesió del SNS” no es justifica amb el contingut d'aquest, per posar només un exemple notori, consolidar l'equitat del SNS no és possible sense abordar la necessitat d'acabar amb el model de les Mutualitats de funcionaris i garantir la seva integració en el SNS, perquè aquestes són la major causa d'inequidad que existeix en el nostre sistema sanitari, un model, el de les mutualitats pel qual un col·lectiu de persones, per la seva relació funcionarial, reben amb finançament públic, prestacions sanitàries en condicions diferents a la resta de la població i amb freqüència per part d'asseguradores privades.

Dos. L'article 1, inclou una modificació de la Llei General de Sanitat que ens sembla inadmissible perquè afavoreix la privatització dels serveis sanitaris públics ja que còpia textualment l'apartat 1 de l'article únic de la Llei 15/97:

En l'àmbit del Sistema Nacional de Salut, garantint i preservant en tot cas la seva condició de servei públic, la gestió i administració dels centres, serveis i establiments sanitaris de protecció de la salut o d'atenció sanitària o sociosanitària podrà dur-se directament o indirectament a través de la constitució de qualssevol entitat de naturalesa o titularitat pública admeses en Dret. En el marc del que s'estableix per les lleis, correspondrà al Govern, mitjançant Reial decret, i als òrgans de govern de les Comunitats Autònomes -en els àmbits de les seves respectives competències-, determinar les formes jurídiques, òrgans de direcció i control, règim de garanties de la prestació, finançament i peculiaritats en matèria de personal de les entitats que es creuen per a la gestió dels centres i serveis esmentats.

I només introdueix  canvis en el 2:

En el marc de la gestió del Sistema Nacional de Salut, la prestació i gestió dels serveis sanitaris i sociosanitaris es durà a terme preferentment mitjançant la fórmula de gestió directa de caràcter públic. El recurs excepcional a altres fórmules de gestió haurà de comptar obligatòriament amb una memòria que justifiqui des del punt de vista sanitari social i econòmic la necessitat d'acudir a elles, tenint en compte, amb caràcter previ, la utilització òptima dels seus recursos sanitaris propis i altres criteris previstos en la present Llei, que d'altra banda només incorpora com a novetat l'obligatorietat  de la memòria, perquè la Llei General de Sanitat ja assenyalava que amb caràcter previ als concerts amb el sector privat les diferents Administracions Públiques tindran en compte, amb caràcter previ, la utilització òptima dels seus recursos sanitaris propis (articulo 90), sense que hi hagi hagut cap control ni hagi servit per a evitar les privatitzacions que es van produir posteriorment i que en la immensa majoria dels casos no complien aquest requisit.

Entenem que la formula que s'utilitza no canvia bàsicament les condicions que estableix la Llei 15/97, sinó que més aviat es reforça en introduir-la com a text de la Llei General de Sanitat, i és evident que aquest text és el que ha servit per a la privatització generalitzada en tot el país, la referència a l'excepcionalitat i l'exigència de memòria justificativa són uns tramitis que fàcilment seran sortejats per les administracions sanitàries que tenen interès en la privatització. D'altra banda estimem que ha de eliminar-se l'addicció de la disposició 90.bis que fa referència als consorcis, tenint en compte que Els consorcis són entitats de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada, creades per diverses Administracions Públiques o entitats integrants del sector públic institucional, entre si o amb participació d'entitats privades, per al desenvolupament d'activitats d'interès comú a totes elles , és a dir, es tracta d'una forma de col·laboració públic-privada que tan nefastos resultats ha donat en el sistema sanitari del nostre país, i per tant obren una via a la privatització del sistema sanitari, o en tot cas referir-se a consorcis formats exclusivament per entitats públiques.

La Llei hauria de garantir de manera inequívoca el caràcter públic de la titularitat, gestió i organització dels centres sanitaris, així com que en cap cas puguin prestar-se mitjançant gestió indirecta els serveis que s'estiguin gestionant actualment o puguin crear-se en el futur en el SNS.

Tres. L'article segon.un i el dos inclouen dins de la prestació del SNS a les persones amb nacionalitat espanyola i residència a l'estranger que es trobin temporalment al nostre país, que havien estat excloses en l'RDL 16/2012, la qual cosa ens sembla un encert, però en el seu apartat 4 sembla consolidar el model de mutualitats de funcionaris sine die, la qual cosa reiterem que ens sembla consolidar un fenomen anòmal font d'inequitat i discriminació.

Quatre. L'article segon.tres àmplia la cobertura a les persones estrangeres no autoritzades ni registrades com a residents a Espanya i tenen com a avantatges el que afegeix l'atenció sense requisits el dret a l'assistència d'urgència per malaltia greu o accident, a les embarassades i a menors de 18 anys, encara que manté alguns tramitis, com per exemple la necessitat d'un informe previ favorable dels serveis socials quan no es pugui demostrar una estada superior a 90 dies al país, que s'ha demostrat acaben dificultant l'accés a l'atenció sanitària en algunes CCAA.

Cinc. L'article segon.quatre aborda la cartera de serveis del SNS canviant la Llei de Cohesió 16/2003 i els canvis introduïts pel RDL 16/2012 que establia 3 grups en la cartera de serveis i copagaments per a l'accés a 2 d'ells. Òbviament ens sembla un pas adequat i necessari, encara que manté els copagaments en la prestació farmacèutica, les dietes i l'ortoprotètica, contra el que s'ha vingut publicitant pel Ministeri de Sanitat.

Des de la FADSP de manera general venim assenyalant fa temps que tots els copagaments són font de discriminació cap a les persones més malaltes i amb menys recursos i que hauria de tendir-se a la seva progressiva eliminació.

Sis. L'article segon, cinc canvia el 13 de la Llei de Cohesió referent a la cartera de serveis comú d'atenció especialitzada pel que fa a l'apartat h) respecte a rehabilitació. Crida l'atenció que no s'aprofiti per a incloure en la cartera de serveis la interrupció voluntària de l'embaràs que com es coneix no és atesa en els centres públics en la immensa majoria dels casos, i que no es reflecteixi tampoc l'eutanàsia (bé en atenció especialitzada o bé en AE i atenció primària com succeeix amb les cures pal·liatives).

Set. L'article segon.sis es refereix al canvi del 14 de la Llei de Cohesió (LC) i canvia el referent a l'atenció sociosanitària i faltaria un aspecte important com és recalcar el paper de l'Atenció Primària en la continuïtat del servei sociosanitari.

Vuit. El segon.set canvia el 67 de la LC (Llei de Cohesió) i modifica la composició del consell consultiu del SNS incloent representació d'organitzacions de pacients i de ciutadans la qual cosa sembla raonable, encara que hauria d'assegurar-se que no entrin en el mateix organitzacions finançades pel sector privat (assegurament, tecnologia o empreses farmacèutiques)

Nou. L'article tercer modifica l'RD 8/2008 per a tornar a incloure als residents a l'estranger en l'atenció sanitària

Deu. L'article quatre modifica l'RD 1506/2012 per a excloure de copagament ortoprotètic als grups que ho estan en el cas de la prestació farmacèutica i evidentment millora la situació actual.

Onze. L'article cinquè modifica el Fons de Garantia Assistencial per a incloure en el mateix la compensació de les activitats recollides en la cartera comuna per als residents en una altra comunitat autònoma

Dotze. La disposició addicional única estableix el consorci de la xarxa espanyola d'agències d'avaluació tecnològiques. Evidentment era necessari establir un model de col·laboració i coordinació d'aquestes, i només caldria valorar si la formula de consorci és la més adequada atès que permet la presència del sector privat, excepte de nou que s'expliciti que estarà format exclusivament per entitats de l'administració pública.

En conclusió:

Estimem que aquest avantprojecte de llei en el seu article un consolida la privatització de la Sanitat Pública el que és totalment inacceptable i incomprensible que sigui proposat per un govern que s'autodenomina progressista. Entenem que aquest article ha de ser retirat i/o canviat en el sentit de garantir la titularitat i gestió pública de tots els centres del sistema sanitari alhora que estableix la prohibició de la prorroga de les concessions existents i de la seva venda a terceres empreses.

D'altra banda tampoc ens sembla de rebut que s'utilitzi per a consolidar el model de les Mutualitats de funcionaris que com ja hem assenyalat és el major factor d'inequitat i discriminació dins de la cobertura sanitària finançada públicament i que ha de desaparèixer. En aquest sentit estimem que es deuria, com ja venim proposant fa anys, assegurar que totes les persones que s'incorporen a aquest col·lectiu rebessin assistència sanitària pel SNS, deixant el sistema actual d'assistència sanitària de les Mutualitats a extingir.

Evidentment l'Avantprojecte té algunes coses que són positives com l'establiment de nou d'una cartera comuna de prestacions del SNS, l'eliminació de copagaments per a alguns col·lectius, o l'ampliació de l'assistència sanitària per a espanyols residents a l'estranger i algunes persones no regularitzades, si bé diverses d'aquestes qüestions podrien ser matisades/complementades com per exemple la no referència a l'eutanàsia i la interrupció voluntària de l'embaràs en les prestacions cobertes pel SNS.

Fem una crida al govern en el seu conjunt, al fet que canviï els aspectes assenyalats, perquè aquest Avantprojecte, en la seva redacció actual, no consolida el sistema sanitari públic, sinó que l'afebleix, i és necessari que tingui canvis substancials perquè, les declaracions de suport a la Sanitat Pública continuïn sent creïbles i es converteixin en fets concrets.

Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública