Ho hem donat tot no hem rebut res.
Si ahir la concentració va tenir lloc al recinte de la Maternitat, davant el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, sota unes baixes temperatures, a les 10 hores del matí, avui, 27 de gener de 2022, milers de metgeses i metges de Catalunya han tornat a concentrar-se i manifestar-se pels carrers de Barcelona convocats pel sindicat Metges de Catalunya (MC). Aquest cop el col·lectiu de metgeses i metges s'han concentrat a la Plaça Sant Jaume, davant la Generalitat de Catalunya i deprés han marxat cap a la Ciutadella.
D'altra banda, hem trobat una pancarta penjada camí del CAP del carrer Fluvià, en la que els joves de la Verneda secunden la vaga pels serveis públics. També en Tweeter han escrit que: " els veïns de la Verneda i La Pau hi tenim molts motius per recolzar la manifestació: retorn de la pediatria i dels especialistes, ampliació del CAP de La Pau i no permetre que degradin l'educació pública per seguir gaudint d'instituts i escoles dignes."
MC alerta de la creixent fuga de facultatius joves a països d’Europa amb millors condicions laborals i econòmiques.
En un article publicat a la web del sindicat Metges de Catalunya (MC), el passat mes d'octubre, feien referència a la fuga de facultatius de Catalunya, "cada cop són més els facultatius i facultatives que busquen feina a l’estranger, ja que les condicions laborals i econòmiques que se’ls ofereixen a Catalunya i Espanya no són les òptimes. Aquesta realitat s’ha accentuat en els darrers anys, batent rècords de sol·licituds de certificats d’idoneïtat per a poder treballar a altres països. L’any passat, el Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) va expedir 4.130 acreditacions a 2.504 professionals, de les quals 1.163 –el 28%– es van emetre a Catalunya.
Alhora, cal remarcar un altre fet que també és alarmant: la xifra d’estudiants de Medicina que pensa en marxar a l’estranger a exercir la professió un cop acabada la carrera és cada cop més elevada. Al voltant d’un miler de metges i metgesses es graduen cada any a Catalunya, però aquests expressen que cada cop són menys els que s’hi queden perquè no volen treballar en precarietat."
Pèrdua de poder adquisitiu
Segons l’Associació MIR Espanya, el sou dels metges interns residents (MIR) només ha augmentat un 15,38% en els darrers 16 anys, passant dels 1.112€ que cobraven els R1 el 2006 als 1.283€ que guanyen actualment –sense tenir en compte les guàrdies–. Per aquest motiu, des de l’organització assenyalen que la insuficient pujada salarial ha derivat en una pèrdua de poder adquisitiu d’entre un 25% i un 35%, un percentatge que, si no es prenen mesures “urgents”, continuarà creixent ens els propers mesos degut a l’elevada tendència a l'alça de l’Índex de Preus de Consum (IPC) d’enguany.
Un estudi de l’associació Médicos Españoles en Europa indica que a Portugal els R1 guanyen prop de 1.600€, a Bèlgica uns 2.600€, a Alemanya –on acaben d’apujar-los el sou més de 300 euros– ja arriben als 4.940€, i a Suïssa cobren uns 6.600€, de manera que el nostre país es posiciona a la cua d’Europa pel que fa al salari dels MIR.
El president de l’agrupació, Alejandro Barros, és resident en un hospital alemany des de fa cinc anys, on disposa d’una flexibilitat que al nostre país no existeix. “El salari varia en funció de l’especialitat, el centre i les guàrdies, però guanyo més del que, per desgràcia, ho fa un resident a Espanya. Al menys arribo bé a final de mes, essent aquesta una de les raons per les quals marxem”, ha explicat el jove al programa Hablando Claro de TVE.
L’elevada demanda de consultes sobre la seva experiència va acabar derivant en la creació d’una associació de facultatius que comparen i comparteixen la situació del col·lectiu a diferents països d’Europa. Crida l’atenció el canvi en el perfil de les consultes, doncs si bé abans eren graduats que no havien aprovat l’examen MIR i buscaven alternatives, des de fa un parell d’anys els contacten estudiants que ja pensen en marxar com a primera opció, “entre 15 i 20 al dia”.
A l’altra banda de la frontera
Aquest és el cas de Mar Niella, de 24 anys i recentment graduada en Medicina al Campus Clínic de la Universitat de Barcelona (UB): “A tercer ja vaig decidir que no em volia quedar aquí per les males condicions laborals del sector”. Dos anys més tard va marxar d’Erasmus a Normandia, on va fer pràctiques en un hospital, una experiència que “va acabar d’obrir-li els ulls” i la va fer decidir-se a treballar a l’estranger. Ara estudia per presentar-se, si la normativa s’ho permet, a les Épreuves Classantes Nationales –l’examen francès equivalent al MIR–. “Ja que parlo l’idioma i només he de creuar la frontera per a trobar una feina amb millor sou i més ben reconeguda que aquí, vull aprofitar l’oportunitat”, sosté.
Cada cop són més –i més joves– els que decideixen emigrar, motivats sobretot per les baixes retribucions, la sobrecàrrega laboral i el poc reconeixement de l’ofici. “Ens sentim desolats perquè, després d’estudiar una carrera tan dura, el camí per exercir la professió de forma digna no és gens fàcil. S’haurien de millorar les condicions de treball i valorar més la feina que fem les metgesses per aconseguir que la gent es quedi”, assevera Niella.
Així doncs, MC no es sorprèn perquè cada cop hi hagi més interès en treballar a l’estranger, ja que “el sistema sanitari català ha deixat de ser motivador, no sent temptador per retenir el talent propi ni competitiu per atraure talent extern”. Per això, el sindicat mèdic insisteix en la necessitat de dotar la sanitat pública dels recursos suficients per poder acabar amb la sobrecàrrega de treball, la manca de personal i els salaris escassos i, així, tornar a fer atractiva la professió per a deixar de perdre talent i posar fi a l’èxode de professionals.
El diari digital ConSalud.es va publicar aquesta taula de salaris de diferents especialitats mèdiques, corresponent a diferents països arreu del món:
Fuente y elaboración de la tabla: Lenstore
Reconeixement i respecte per la ginecologia d’atenció primària.
Dolors Botey, delegada de Metges de Catalunya a l’ASSIR (atenció a la salut sexual i reproductiva) Badalona – Sant Adrià, escrivia en un article a Tribuna, a l'octubre de 2020, que" l'Atenció Primària pot incidir en la qualitat de vida de les persones i, en aquest sentit, tots els professionals som necessaris, amb els seus rols i les seves fortaleses. Allò important és coordinar i sumar per fer un bon treball en equip. El problema amb els tocoginecòlegs és que no som prou valorats. En els llocs i càrrecs de gestió, la presència de facultatius especialistes en tocoginecologia és inexistent o gairebé inexistent. El Programa d’Atenció a la Dona, per posar un exemple, es va crear amb l’auspici de les llevadores i el paper de les facultatives és testimonial.
Els professionals més joves han de revertir la situació i decidir el tipus d’ASSIR que volen: un d’integrat a la xarxa d’atenció primària o un amb dependència dels hospitals. Els ginecòlegs que apostin per l’atenció primària hauran de mobilitzar-se per aconseguir dues coses: l’accés dels tocoginecòlegs del primer nivell assistencial a llocs estratègics de comandament, planificació i gestió, i, no menys important, el reconeixement i la valoració professional per part de l’Administració."
Elaboració de la notícia i imatges de Maxi Martos, redactor de las afueras.