A la ciutat de Barcelona s’estima que una de cada cinc llars té condicions de l’habitatge inadequades, essent aquesta situació més freqüent entre la població més vulnerable.
L'any 2021, la població de Barcelona era d'1.653.140 persones. Geogràficament, el major percentatge de dones i homes entre 18 i 65 anys vivia al litoral barceloní, mentre que al nord i nord-est de la ciutat hi havia el percentatge més elevat de població més gran de 65 anys. La població nascuda fora de l’Estat espanyol es concentrava més a la zona de Ciutat Vella i la franja Besòs.
La qualitat de l’aire durant el 2021 es va veure encara influenciada per les restriccions associades a la pandèmia. Els nivells de contaminació s’han mantingut per sota dels habituals abans del 2020. L'Organització Mundial de la Salut ha reduït els nivells guia de qualitat de l’aire per protegir la salut de la població. Amb aquest canvi dels nivells, s’estima que l'excés de contaminació de l'aire respecte de les recomanacions de l'OMS causa unes 1.200 morts anuals.
Segons l’Enquesta de salut de Barcelona de 2021, el 55% de la població va declarar que considerava que en el seu barri tenia molt soroll i un 14% afirmava despertar-se més d’una nit a la setmana a causa del soroll. Diàriament, es produeixen aproximadament 900.000 desplaçaments en vehicle privat d'entrada i sortida de Barcelona. El Poble-sec encapçala la llista de barris amb més incidències per múrids i on més elements de risc amb activitat de mosquits s'han detectat.
A la ciutat de Barcelona s’estima que una de cada cinc llars té condicions de l’habitatge inadequades, essent aquesta situació més freqüent entre la població més vulnerable.
Després del fort impacte econòmic derivat de la pandèmia, el 2021 l’economia de la ciutat s'ha reactivat, tot i que la recuperació ha estat a diferents velocitats, i a partir del segon semestre de l’any, l'increment de la inflació ha reduït en un 8% la capacitat de compra de les llars. La taxa d’ocupació a Barcelona va augmentar el 2021 fins a situar-se en valors d’abans de la pandèmia, tant en homes com en dones. Tanmateix, entre les dones, va incrementar-se l’ocupació de baixa qualitat amb l’augment de la temporalitat i la contractació a temps parcial.
L’any 2021, va augmentar el nombre de persones que vivien en un habitatge insegur. També va augmentar el nombre d’infants en risc d’exclusió social fins a situar-se en xifres de gairebé un 50%. El nombre de desnonaments s’ha incrementat molt respecte del 2020, però les xifres han estat menors que les del 2019. S'han dut a terme 176 intervencions de salut comunitària als barris més desfavorits de la ciutat, on han participat 9.920 persones.
El 2021, la prevalença de mala salut era del 23,9% en les dones i del 18,2% en els homes. Els percentatges es mantenen estables respecte dels darrers anys, essent les dones les que sempre presenten un pitjor estat de salut. Amb diferències segons classe social en ambdós sexes: com més desfavorida era la classe social pitjor era la salut percebuda declarada.
L’any 2021 es va recuperar parcialment el nombre de nous diagnòstics de malalties cròniques que s’havia reduït l’any 2020 arran de la pandèmia, amb un increment del 36%. Tanmateix, tot i l’augment, el nombre de nous diagnòstics han estat un 14% inferior del registrat el 2019. L’evolució ha estat desigual, així, mentre el nombre de noves neoplàsies diagnosticades l’any 2021 ha recuperat les xifres del 2019, en les malalties cardiovasculars han continuat sent un 9,2% inferiors a les de 2019.
En canvi, els diagnòstics per trastorns d’ansietat s'han incrementat en un 2,1% en dones i un 3,4% en homes respecte del 2019. Increment que en la població d'entre 15 i 24 anys ha estat molt superior, del 46,0% en dones i del 25,2% en homes. Així mateix, es constata, l’any 2021, un empitjorament de la salut mental tant en persones adultes com en adolescents en ambdós sexes, arran de la pandèmia de COVID-19, sobretot entre les persones joves, i les dones, especialment les de clas - ses socials més desfavorides. El 23,0% de les dones declaren estar consumint psicofàrmacs, pràcticament el doble que en els homes, 12,8%.
A la ciutat de Barcelona s’han notificat més de 400.000 casos de COVID-19 des de l’1 de gener de 2021 al 27 de març de 2022, moment en què el sistema de vigilància canvia el protocol de notificació obligatòria dels casos. Les xifres van mostrar desigualtats en la distribució dels contagis amb incidència més elevades en dones, persones joves i segons nivell socioeconòmic. La cobertura vacunal completa en persones de cinc anys i més a juny de 2022 era del 87,1% en dones i del 86,7% en homes. El seguiment de la cobertura vacunal va permetre evidenciar desigualtats geogràfiques vinculades al nivell socioeconòmic dels barris, les quals es van mitigar amb diferents intervencions selectives en els barris socioeconòmicament més desfavorits
L’activitat física moderada i intensa declarada el 2021 va ser del 26,3% en les dones i del 41,5% en els homes, amb una tendència, en general, creixent. Així mateix, en paral·lel, augmenten les desigualtats segons classe social, doncs les classes socials més afavorides han incrementat més la seva activitat física que la població de les classes socials menys benestants. Entre les persones adolescents, es continuen mantenint les diferències de gènere, essent les noies les que declaraven ser menys actives, en especial les nascudes fora de l’Estat espanyol.
L’alimentació suficient i equilibrada és rellevant per a la salut, però també ho és per a la sostenibilitat del planeta. Les dades de 2021 indiquen que més d’un 6% de la població pateix insuficiència alimentària, la qual era més elevada en les classes socials més desfavorides. Així mateix, un 40,0% de les dones i un 48,5% dels homes declaraven menjar carn vermella més de dues vegades a la setmana.
El consum diari de tabac s’ha reduït en els últims vint anys, i el 2021 era del 16,2% en les dones i del 19,9% en els homes, si bé aquests percentatges eren superiors en les classes socials desfavorides. El consum d’alcohol de risc i el compulsiu augmenten de manera molt marcada, sobretot en les persones d’entre 15 i 24 anys. Entre les persones adolescents, el consum de cànnabis en els darrers trenta dies ha disminuït tant en noies com en nois.
L'any 2021 continua la tendència al descens de la natalitat dels darrers deu anys. Aquesta disminució, a més, es veu acompanyada per un augment en l'edat a la maternitat, la qual se situava en trenta-quatre anys. La diversitat en l’atracció sexual és major entre les persones més joves, sobretot entre les dones.
L’any 2021, s’observa, de nou, un increment de les infeccions de transmissió sexual, que dona continuïtat a la tendència creixent dels darrers anys a la ciutat. Per contra, les noves infeccions pel VIH continuen en descens, el 2021 es van detectar 169 persones, que representa un descens del 29,5% respecte de l’any 2020.
L’any 2020 es van produir 19.738 defuncions de persones residents a Barcelona. La taxa de mortalitat estandarditzada per edat va augmentar un 33,5% en dones i un 30,9% en homes. S’estima que la COVID-19 va ser la causa del 24% de les defuncions totals de Barcelona, essent les taxes de mortalitat per COVID-19 més elevades en població de 74 anys i més, en homes i en els districtes de la ciutat amb un nivell socioeconòmic més desfavorit.
L’esperança de vida, tant en dones com en homes, va disminuir el 2020 per recuperarse parcialment l’any 2021, situant-se en 87,6 anys en les dones i en 81,6 anys en els homes. Ara bé, l’escletxa de gènere de l’esperança de vida disminueix si es té en compte la qualitat de vida dels anys viscuts.
Finalment, cal destacar que les conseqüències del canvi climàtic són cada cop més paleses, evidencien la important interdependència entre el benestar de les persones i dels ecosistemes i constitueixen l’amenaça més gran per a la salut d’aquest segle. Així, per exemple, s’estima que la mortalitat a Barcelona durant els dies amb temperatures per sobre de 30,6 0C augmenta un 14% les defuncions en les dones i un 4% en els homes.
Pla de salut de Barcelona 2016-2020 El Pla de salut 2016-2020 marcava uns objectius orientats a reforçar el sistema sanitari català universal, públic i equitatiu i a reduir les desigualtats socials en salut, prioritzant les actuacions en grups de població més desfavorits, les intervencions comunitàries, el reforç de la salut pública i la potenciació de la innovació.
Entre les dificultats per fer efectiu aquest Pla es va incloure el finançament i els recursos humans insuficients de l’atenció primària. En aquest sentit, a més de proposar augmentar els recursos, es va proposar revisar els rols dels diversos professionals de l’atenció perquè el personal sanitari pugui dedicar més temps a la seva funció principal, l’atenció als pacients. Es va assenyalar també la necessitat d’impulsar la salut comunitària amb la participació de diversos sectors i la ciutadania, i es va destacar la dificultat que suposa el desconeixement de la salut comunitària o dels determinants i les desigualtats socials en la salut.
Un dels grans reptes identificats va ser l’impuls de la intersectorialitat en les intervencions sobre la salut pública i l’avaluació de l’impacte en salut de les polítiques públiques. Amb relació a les actuacions estratègiques de sanitat pública universal, equitativa i de qualitat); atenció integrada social i sanitària i salut mental, es van identificar com a limitacions i reptes l'impuls de la participació ciutadana real, la rigidesa en els sistemes de selecció i contractació de personal o la fragmentació dels sistemes d’informació.
També es va assenyalar la importància d’augmentar els recursos dedicats a l’atenció primària i a la salut comunitària, així com la incorporació de la perspectiva de gènere. Sobre les actuacions estratègiques de salut sexual i reproductiva i violències al llarg del curs de vida, també es va assenyalar la importància de la incorporació de la perspectiva de gènere i de la intersectorialitat.
Amb relació a les violències, es va destacar la importància de millorar la formació dels professionals sanitaris, així com de reduir la seva resistència a preguntar sobre el tema o a notificar possibles casos. Per a les actuacions estratègiques de salut ambiental i salut laboral, amb relació a la salut ambiental es van assenyalar les dificultats per impulsar mesures de millora de la qualitat ambiental que xoquen amb interessos econòmics.
Pel que respecta a l’actuació estratègica de sistemes d’informació, es van destacar com a reptes la confidencialitat de dades, la necessitat de sistematitzar el monitoratge de les desigualtats a Barcelona, la millora de les competències digitals tant dels professionals com de la ciutadania i la necessitat d’avançar en la interoperabilitat de la història clínica compartida. Es va proposar impulsar la utilització de les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) tant en la prevenció com en l’assistència sanitària, així com l’avaluació de les intervencions.
Conclusions.
Els nivells d’alguns determinants de l’entorn, com l’aire i la mobilitat, han mostrat uns nivells per sota dels habituals abans del 2020, influenciats encara per les restriccions associades a la pandèmia. No obstant això, l’OMS ha reduït els nivells recomanats de contaminació per protegir la salut, cosa que ha fet augmentar l’impacte sobre la salut de la contaminació a la ciutat.
Després del fort impacte econòmic derivat de la pandèmia, el PIB de la ciutat s'ha reactivat, tot i que la recuperació ha estat a diferents velocitats segons el sector econòmic. L'increment de la inflació a partir de la segona meitat de l’any ha disminuït la capacitat adquisitiva de les llars.
La percepció de la ciutadania sobre el soroll al barri ha augmentat, i és el soroll nocturn provinent de l’oci el que genera més molèstia. En particular, el districte de Ciutat Vella és el que expressa més aquesta molèstia i on la qualitat del son s’ha vist més alterada.
El nombre de nous diagnòstics de malalties cròniques s’incrementa, però continua en xifres inferiors als nivells d’abans de la pandèmia. Si bé, en alguns casos, com en les neoplàsies malignes, el nombre de nous diagnòstics el 2021 és similar a les xifres de 2019, en altres, com els trastorns d’ansietat, el supera.
Entre gener de 2021 i març de 2022 s’han produït quatre onades de COVID-19 i s’han notificat més de 400.000 casos amb una distribució social desigual. La sisena onada va afectar la classe alta. El juny de 2022, el 87% de la població major de cinc anys tenia la pauta completa, tot i les desigualtats en el procés de vacunació que han requerit accions específiques per superar barreres digitals, lingüístiques i culturals.
La pandèmia ha empitjorat la salut mental, sobretot entre les persones joves i les dones, especialment les de les classes socials més desfavorides. El consum de psicofàrmacs ha augmentat, i es constata que el seu consum entre les dones pràcticament duplica el dels homes.
L’activitat física moderada o intensa ha augmentat en el conjunt de la població,però, paral·lelament, s’amplien les desigualtats en l'activitat física segons classe social per l’increment més marcat en les classes socials afavorides, tot apunta a les dificultats de les persones amb menys recursos per a gaudir d’aquest hàbit saludable.
L’alimentació suficient i equilibrada és rellevant per a la salut, però també ho és per a la sostenibilitat del planeta i el marge de millora entre la població és ampli. El 40% de les dones i el 48% dels homes declarava menjar més carn vermella de la recomanada per l’Organització Mundial de la Salut.
L’any 2020, la COVID-19 va ser la causa del 24% de les defuncions totals de Barcelona, essent la tercera causa en les dones, després de les malalties del sistema circulatori i tumor maligne, i la segona en els homes, després de les defuncions per tumor maligne. L’esperança de vida l’any 2021 es recupera parcialment respecte al 2020, tot i que és major en dones que en homes, les diferències es redueixen si tenim en compte els anys de vida viscuts amb bona salut.