El 73% de les metgesses ha patit situacions de masclisme en el tracte amb els pacients. 

Un estudi sobre desigualtat i masclisme al col·lectiu mèdic dut a terme per Metges de Catalunya (MC) i en què han participat 685 facultatives revela que el 73% de les metgesses ha patit situacions de masclisme en el tracte amb els pacients. Les conductes discriminatòries fan referència al llenguatge sexista emprat pels usuaris quan es relacionen amb les professionals mèdiques, però, sobretot, a la diferència de valor i reconeixement que atribueixen els pacients als metges i metgesses. Així, el 65% de les enquestades considera que la credibilitat i l’autoritat que s’atorga a les facultatives és inferior a la que es dona als facultatius.

El 41% de les metgesses afirma que ha patit actituds masclistes per part dels seus companys i superiors jeràrquics (caps, directors i gerents).

Pel que fa a la relació dins dels equips de treball, el 41% de les metgesses afirma que ha patit actituds masclistes per part dels seus companys i superiors jeràrquics (caps, directors i gerents). En aquest sentit, l’enquesta corrobora el sostre de vidre que impera també en el sector sanitari. El 56% sent que el fet de ser dona limita les seves possibilitats de promoció laboral i el 53% assegura que els càrrecs de responsabilitat del seu centre de treball els ocupen homes. En el cas de l’Institut Català de la Salut (ICS), amb un 75% de la plantilla formada per dones, només el 30% se situen en llocs de comandament, segons dades del II Pla d’Igualtat de l’empresa pública, que a més indica que la bretxa salarial és de l’11%.

La maternitat genera desigualtat

El 74% de les facultatives creu que la maternitat ha afectat el progrés de la seva carrera professional.

El 74% de les facultatives creu que la maternitat ha afectat el progrés de la seva carrera professional. De fet, tenir fills esdevé el principal factor de desigualtat per a les metgesses, tant a nivell retributiu com d’accés a càrrecs directius i de lideratge en projectes d’investigació i recerca sanitària. Entre les seves causes es troben la major petició de reduccions de jornada, excedències i permisos per cura de menors i persones dependents (70% dones i 30% homes) la infrarepresentació de les dones en els llocs de comandament, especialment en els de major retribució, la reducció del nombre d’hores de guàrdia que realitzen les professionals mèdiques i la major dificultat per accedir a alguns complements salarials, així com als nivells superiors de carrera professional.

El 67% assevera que no té facilitats per conciliar la vida personal i laboral.

La conciliació, segons apunten les participants a l'estudi del sindicat mèdic, és l’arrel del problema. El 67% assevera que no té facilitats per conciliar la vida personal i laboral.

Atenent als resultats de l’enquesta, per a MC és “urgent” que el Departament de Salut apliqui “polítiques efectives i no retòriques d’igualtat”. Per una banda, el sindicat reclama l’activació de campanyes de sensibilització adreçades a la població per “erradicar el sexisme de les consultes”. Per altra, exigeix que el lideratge femení sigui el “principi rector de la gestió sanitària”, de manera que la maternitat o la cura de persones dependents no suposin un obstacle per al desenvolupament professional ni un motiu de discriminació laboral i retributiva.

El sindicat recorda que la feminització de la medicina és una realitat i el sistema de salut “no pot ser aliè ni immobilista” respecte als canvis i adaptacions que siguin necessàries per garantir la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes.

Informació recollida de la web del Sindicat Metges de Catalunya (MC).