Intervenció de Marcià Sánchez Bayle (FADSP) en la Comissió de Sanitat del Congrés.
PRIORITATS PER A LA SANITAT PÚBLICA EN 2022, SEGONS LA FEDERACIÓN DE ASOCIACIONES EN DEFENSA DE LA SANIDAT PÚBLICA (FADSP).
Gener 31, 2022 | Noticies
Des de la FADSP entenem que convé recordar quals són les prioritats que té pendents la nostra Sanitat Pública per a garantir que la seva universalitat, la seva accessibilitat i la qualitat de les seves prestacions.
1.- Salvar l'Atenció Primària:
L'Atenció Primària es troba al centre d'una situació crítica després de les retallades de 12 anys i l'estratègia COVID: el pressupost és insuficient, falta personal, plantilles mal dimensionades, llistes d'espera, barreres d'accés, tancaments de centres, medicalització i una expulsió de la població cap al sector privat.
El model d'AP tal com es va concebre en els seus orígens, no es va sotmetre a un debat social i mai es va implementar en els seus aspectes claus de promoció, prevenció, participació comunitària i aplicació del mètode epidemiològic com a eina de treball. La deterioració soferta i consentida ha derivat cap a la massificació i a l'atenció exclusiva a la malaltia.
El desmantellament de l'AP posa en risc a tot el sistema sanitari públic, del qual hauria de ser la porta d'entrada i eix funcional. En aquest context cal plantejar-se:
- Augmentar el pressupost per a AP perquè aconsegueixi el 25% del pressupost sanitari públic Incrementar els recursos humans: increment del personal de totes les categories.
- Elaborar de manera consensuada un Nou Model d'Atenció Primària, resolutiu, participatiu i comunitari (l'actual està obsolet, irracional i poc eficient).
2.- Introduir canvis organitzatius i funcionals en el Sistema Nacional de Salut:
No existeix una autentica coordinació entre serveis assistencials (AP i hospitals), serveis de Salut Pública, treball social i atenció a la dependència. Aquesta situació impedeix una atenció de salut integral i limita la resposta a noves epidèmies. És urgent introduir canvis en la organització i funcionals en el Sistema Sanitari i de Dependència.
Potenciar les àrees de salut per a transformar-les en l'espai per a la coordinació de recursos sanitaris, salut pública, sociosanitaris, dependència i comunitat.La pandèmia va deixar en evidència la necessitat de major coordinació sanitària i comunitària.
Potenciar els Serveis de Salut Pública i la seva coordinació amb la resta sistema.
Desenvolupar la participació social i professional en la planificació, gestió i control de tot l'SNS És important crear un espai per a la protecció de la salut que articuli les polítiques públiques sectorials (entre elles la sanitat i més en concret Salut Pública i AP), les institucions i la participació de la ciutadania. És l'espai dels determinants socials de la salut i la salut col·lectiva: l'àrea comunitària de salut i benestar social
3.- Reformar i millorar els hospitals públics:
L'estratègia per a fer front a l'epidèmia va passar pel tancament de serveis, recursos diagnòstics i activitat quirúrgica. Això ha incrementat les llistes d'espera en patologies de gran transcendència per a la salut.
Mentre augmenta la mortalitat evitable, els centres segueixen semitancats, mentre s'han incrementat les derivacions als centres privats en mans de multinacionals, que han experimentat un fort creixement.
Pla urgent per a posar a ple rendiment l'activitat hospitalària que abordi les llistes d'espera acumulades durant la pandèmia, optimitzar la capacitat (horari de tarda) i avaluar els recursos/ activitat/ resultats Augmentar el nombre de llits, especialment de mitjana i llarga estada.
Millorar la gestió dels centres professionalitzant les gerències, democratitzar les seves estructures, recuperar el consens i acabar amb el gerencialisme. Increment dels recursos humans i millora de les polítiques de personal (retribucions, incentius, etc.) Acabar amb la doble dedicació del personal a la sanitat pública i a la privada, començant per les prefectures de servei.
4.- Lluitar contra la privatització:
La paralització de bona part de l'activitat hospitalària ha incrementat les derivacions de pacients als centres privats i la contractació d'assegurances complementàries. Els Hospitals de Col·laboració Público-Privada en mans de multinacionals estan presentant una forta resistència a la seva reversió al sistema públic.
Exigir la paralització de la Col·laboració Público-Privada que beneficia al sector privat que rep fons públics (Concessions, PFI, consorcis…). No s'està avançant en el compromís del govern de reforçar la sanitat pública de gestió directa, excepte en alguna comunitat autònoma (València)
- Canvi del Anteproyecte de la Llei d'Equitat, Universalitat i Cohesió del SNS, de manera que es reforci la Sanitat Pública, s'impedeixin les noves privatitzacions, s'afavoreixi la reintegració de les CPP en el sistema sanitari públic i s'integrin les mutualitats de funcionaris en la Sanitat Pública.
- Reintegrar al sistema públic (gestió pública i directa) els Hospitals de col·laboració Público-Privada, Consorcis i centres d'Atenció Primària (EBAS).
- Pla de xoc per a acabar amb les actuals llistes d'espera hospitalària utilitzant de manera intensiva els recursos dels hospitals públics.
5.- Recuperar el Sistema Sanitari Públic després de la pandèmia COVID.
La Sanitat Pública ha sofert un seriós embat durant la pandèmia i és necessari realitzar un gran esforç per a la seva recuperació.
No obstant això, tant el Ministeri de Sanitat com la major part els Serveis de Salut de les CCAA no han augmentat el necessari o han reduït els pressupostos sanitaris, especialment els d'Atenció Primària.
Els Fons Europeus per a la reconstrucció després de la COVID no dediquen els diners que es precisa per a recuperar i potenciar la Sanitat Pública ni l'Atenció Primària.
Exigir un augment de 1.000 € per habitant per al Sistema Sanitari Públic
Proposar un Nou Model de finançament autonòmic que garanteixi la suficiència i l'equitat Integrar MUFACE en el Sistema Sanitari Públic Recuperar els/as treballadors sanitaris que van emigrar a altres països per a escapar de la inestabilitat i precarietat, millorant les condicions laborals i salarials.
6.- Controlar i racionalitzar la Despesa Farmacèutica i Tecnològica:
Continua creixent, especialment l'hospitalari com a conseqüència dels nous fàrmacs, que amb freqüència a penes aporten millores respecte dels actuals, i els preus dels quals no es corresponen amb els costos de recerca i comercialització realitzats pels laboratoris.
De mantenir-se aquesta progressió (la despesa farmacèutica té un augment superior i gairebé el doble que el de la despesa sanitària) posarien en risc la sostenibilitat del sistema Pla per a racionalitzar i combatre l'increment de la despesa farmacèutica i de tecnologia sanitària (Centrals de Compres, Agència Pública per a avaluació de noves tecnologies, potenciació de medicaments genèrics, polítiques de fixació de preus i de finançament pel sistema públic)
Creació d'un Laboratori Farmacèutic Públic, acabar amb les patents en medicaments essencials, finançament de fàrmacs d'elevat cost i baixa eficàcia (oncològics, biològics, personalitzats…). Canviar la política actual de preus de medicaments
7.- Potenciar la recerca i la docència.
Els fons per a recerca són escassos en comparació amb altres països i no responen a les necessitats de salut de la població o de la millora del funcionament del sistema públic.
- Incrementar el pressupost per a recerca sanitària
- Pla estratègic per a potenciar la recerca sanitària en funció dels problemes i necessitats detectats, finançat i gestionat directament pel SNS
- Posar fi a la CPP en la recerca (fundacions hospitalàries, etc.)
- Incrementar les places docents MIR i EIR especialment de Medicina i Infermeria Familiar i Comunitària
- Potenciar el Model Comunitari en la formació dels professionals d'Atenció Primària.
- Modificar el funcionament i orientació de les Unitats Docents.
8.- Un altre model Sociosanitari.
La pandèmia ha demostrat la importància del sector sociosanitari i les males condicions en què es troba quant a dotació, mitjans i qualificació professional.
Cal actualitzar la legislació que regula l'acreditació, inspecció i funcionament de les residències geriàtriques; sistema d'inspeccions rutinàries i sense avís previ, publicitat de denúncies…; han d'establir-se ràtios mínimes de personal, protocols (metge, farmacèutic…) i potenciar una xarxa de residències de titularitat i gestió pública.
9.-Potenciar la Salut Pública.
És urgent la instauració de mesures immediates que millorin els seus recursos i capacitació. És fonamental la seva interrelació en el cas de la sanitat amb AP i amb totes les polítiques sectorials (medi ambient, polítiques socials, etc.).
Cal desenvolupar i implementar la Llei General de Salut Pública (33/2011).
10 – Reforçar els mecanismes de coordinació i d'implementació de polítiques estatals.
Un sistema autonòmic, fins i tot federal, no pot ser incompatible amb instruments executius que permetin la coordinació i la cooperació dels territoris. L'experiència de la mala gestió de la pandèmia obliga a la definició d'instruments, hauríem d'aprendre de la mala experiència durant la pandèmia.
Cal establir un nou marc de cooperació inter autonòmic per a avançar de manera coordinada en el futur reforçant el Consell Interterritorial com a coordinador de les estratègies de salut dels 17 Serveis de Salut, i promoure un Pla de Salut consensuat per les diferents CCAA.
Totes aquestes qüestions no sembla que vagin a ser abordades de manera conseqüent per les diferents administracions sanitàries, per la qual cosa és cada vegada més necessària una àmplia i unitària mobilització social i professional per a aconseguir-ho.
Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.
Informació recollida de la web de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.
La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) és una organització sense ànim de lucre que reuneix professionals de la sanitat de totes les categories i titulacions i que té com a finalitats la defensa d'una sanitat pública d'accés universal, de qualitat, eficaç i eficient.
Es va fundar a Espanya en 1981, inicialment com a Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública, transformant-se en Federació en 1982.
És una organització apartidista, encara que no neutral, ja que es declara a favor d'un sistema sanitari públic, universal i redistributiu, que garanteixi l'accés a una atenció de salut de qualitat en condicions d'igualtat. Considera necessari per a aconseguir aquest objectiu que el sistema funcioni amb la major eficiència possible i que compti amb la participació activa de tota la població i dels professionals sanitaris.
En aquesta associació s'integren professionals de diferents ideologies, integrants de diferents partits, sindicats o sense adscripció.
La FADSP està formada per diferents organitzacions autonòmiques de tot el territori nacional, dirigida per una Junta Federal i una Comissió Tècnica, de funcionament democràtic. Està declarada d'utilitat pública. El seu àmbit d'actuació és fonamentalment el territori espanyol però també té vincles i participa activament en fòrums i trobades europees i internacionals.
És membre actiu de l'Associació Internacional de Política de la Salut (IAHP, en anglès). Per a aconseguir les seves finalitats desenvolupa diverses activitats: Publicacions: Revista bimensual (Salut 2000). Línia editorial amb llibres sobre temes d'interès general en la sanitat i la salut, l'últim d'ells sobre Globalització i Salut en 2005. Fullets sobre temes concrets : atenció primària, hospitals, participació comunitària, fórmules de privatització de la sanitat (iniciativa de finançament privat, etc). Realització de Jornades, trobades, seminaris sobre problemàtica relacionada amb la salut a nivell nacional i internacional. Participació en formació de professionals de la salut autònomament o en col·laboració amb diverses universitats. Elaboració d'estudis sobre els problemes del sistema sanitari públic i de propostes per a la seva millora.
La seu de la FADSP està a Madrid.