El moviment “Posa Límits” de MC s’estén a diversos hospitals amb protestes del personal sanitari
Metges de Catalunya (MC) i la resta dels sindicats amb representació als comitès d’empresa dels hospitals de Palamós, Mollet, el Vendrell, Mar (Barcelona) i Santa Caterina (Girona) denuncien aquests dies la situació extrema que pateixen les plantilles per la falta crònica de personal i la càrrega de treball descomunal que suporten. Esgotament, desesperació, frustració i enuig són algunes de les expressions que fan servir per evidenciar la necessitat de posar límits a una precarietat laboral creixent que no sembla tenir fi i menys enmig d’una pandèmia que ha fet saltar pels aires les costures d’un sistema sanitari en fallida.
“Falten mans. Estem físicament esgotats i mentalment febles. Nosaltres ho donem tot. La nostra feina és vocacional, però quan mires al teu voltant sovint et trobes el buit”, assenyalen els representants del personal sanitari de la Fundació Hospital de Palamós i Palamós Gent Gran en un manifest conjunt, en el qual també critiquen els contractes precaris fixos discontinus, les guàrdies “interminables”, la saturació dels serveis generals d’urgències, laboratori i rehabilitació, i les llistes d’espera quirúrgiques i d’especialitats. “Només volem més mans per fer la nostra tasca amb gratitud i professionalitat (...). Som treballadors, no herois ni robots”, afirmen.
El comitè d’empresa ha traslladat el seu reclam als òrgans de direcció perquè incorporin, “de manera urgent”, nous professionals a la plantilla per poder atendre correctament la demanda sanitària actual.
D’altra banda, el personal de l’Hospital de Mollet es manifesta cada dimecres a les portes del centre per reivindicar també més personal i un cronograma amb compromisos concrets i reals per millorar les condicions laborals i professionals de la plantilla. “No només estem cansats, sinó que ara estem igualment rebotats”, diu el delegat de MC a l’hospital vallesà, Josep Maria Tricas, que afegeix que la COVID-19 “ha estat la gota que ha fet vessar el got”.
Denuncia que la direcció no està fent res ni per substituir les baixes laborals de la plantilla ni per fidelitzar el personal facultatiu del centre, sobretot de les especialitats d’anestesiologia, oftalmologia, neurologia i digestologia, que, cada vegada més, marxa a altres centres per gaudir d’un major reconeixement professional.
Col·lapse total
Per la seva part, els treballadors i les treballadores de l’Hospital del Vendrell reprenen les mobilitzacions per alertar de la situació “delicada” i de “col·lapse total” del centre, com a conseqüència de tenir una plantilla sota mínims i treballar en unes condicions precàries, una circumstància que, segons sostenen, acaba afectant la qualitat assistencial. La delegada de MC, Yolanda Medrano, argumenta que l’equipament, inaugurat el 2005, s’ha quedat petit i no compleix les ràtios de llits hospitalaris per habitant que correspondria a la comarca, atès que la població ha augmentat en més de 30.000 persones en els darrers 16 anys. “Ens falta espai i professionals”, lamenta.
A l’Hospital del Mar, també protesten contra la “mala gestió” i l’excés de càrrega de treball que han d’assumir, degut a l’escassetat de professionals. “Estem sota una pressió molt elevada i cal que la direcció es replantegi les necessitats de personal, tant de medicina com d’infermeria”, afirma el delegat de MC, Lluís Recassens. Alhora, es queixa de la falta de substitucions i de les pèssimes retribucions econòmiques que perceben els metges i les metgesses, que, voluntàriament, fan un sobreesforç per cobrir les baixes facultatives els dies festius i atendre la patologia COVID-19, encara que no els correspongui per la seva especialitat.
La plantilla de l’Hospital de Santa Caterina és la darrera a sumar-se a l’onada de protestes. Els professionals asseguren que estan “esgotats i cremats” i que treballen “sota mínims” per la falta de personal. “L’empresa ens tracta com a fitxes per tapar forats i no com a persones que cuiden persones. Això té conseqüències i les estem veient. Hi ha un degoteig continu de personal que abandona l’empresa per anar a treballar a un altre centre que li millori les condicions”, expliquen. Entre altres demandes, reivindiquen una disminució “significativa” de les ràtios de pacients per a totes les categories, formació de més personal per als serveis especials i un pla de contractació que augmenti les jornades de les persones contractades a temps parcial.
Informació recollida de la web del sindicat Metges de Catalunya (MC).
Antecedents de la campanya "Posa límits":
El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, ha assegurat que les direccions d’alguns centres sanitaris han començat a negociar les cobertures de les jornades d’atenció continuada que els facultatius han anunciat que deixaran de realitzar un cop superin les hores màximes de treball anual que fixa la normativa laboral europea.
En una entrevista a SER Catalunya, Lleonart ha explicat que la campanya "Posa límits", ideada pel sindicat, ja està provocant “moviments i crides de les direccions per omplir els forats que se’ls hi estan començant a crear”. A més, s’ha mostrat crític amb les accions del Departament de Salut per incrementar la plantilla de professionals mèdics davant el desbordament que està provocant la sisena onada de la COVID. "En comptes de millorar de manera substancial el tracte que Salut dispensa als seus professionals, els segueix explotant, i l'únic remei per tenir més mans és contractar gent que ja ha passat la seva vida laboral, o bé que encara no té la titulació requerida per exercir", ha afirmat.
Campanya
Des del passat mes de novembre, MC té en marxa la campanya “Posa límits” amb l’objectiu que el personal facultatiu del sistema públic de salut manifesti el seu esgotament davant els excessos de jornada i la manca de professionals. Per mitjà d’un document, els facultatius i facultatives poden traslladar a les seves direccions la voluntat de no fer durant el 2022 més hores de treball que les 2.187 hores anuals que fixa la llei com a topall màxim.
L’escrit també serveix per notificar la renúncia a fer "peonades", el treball fora de l’horari de la jornada laboral habitual, atès que són de caràcter voluntari.