Després d’un any de negociacions infructuoses per un III Conveni SISCAT, el Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya alerta que la sanitat concertada “es quedarà sense infermeres si no milloren les condicions laborals”.
El tercer conveni col·lectiu de treball dels Hospitals d'Aguts, Centres d'Atenció Primària, Centres Sociosanitaris i Centres de Salut Mental, concertats amb el Servei Català de Salut s'està negociant des fa un any aproximadament, entre els Sindicats: SATSE, CCOO i UGT, per part dels treballadors i treballadores del sector i per la UCH (Unió Catalana d'Hospitals, CAPSS (Consorci, Associació Patronal Sanitària i Social) i ACES (Associació Catalana d'Entitats de Salut), per part de les representacions patronals.
El conveni és d'aplicació als Centres Sociosanitaris i als Centres de Salut Mental, concertats amb el Servei Catalá de la Salut, sempre que no tinguin Conveni col'lectiu propi i que acreditin uns ingressos habituals i continuats superiors al 50% de la seva facturació provinents de l'activitat concertada i/o contractada amb el Servei Catalá de la Salut.
També estan inclosos els Hospitals d'aguts que formen part de la xarxa d'internament del SISCAT, i els Centres d'Atenció Primária, concertats amb el Servei Catalá de la Salut, i que no tinguin Conveni col·lectiu propi.
El Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya va denunciar públicament, el passat dijous 16 de desembre, “l’immobilisme” de les Patronals de la sanitat concertada en les negociacions per a un III Conveni SISCAT.
Arribat aquest mes de Desembre finalitza un any sencer de reunions a la Mesa Negociadora que no han donat cap fruït perquè “els responsables de les empreses no volen arribar a cap acord que millori definitivament les condicions laborals d’infermeres i fisioterapeutes”.
El Sindicat d’Infermeria SATSE explica que el motiu que les entitats empresarials adueixen per no atendre les peticions del col·lectiu és que “no hi ha diners” tot i que “la majoria de centres han tancat l’exercici amb superàvit”.
-
L’Organització denúncia “l’immobilisme” de les Patronals i reclama negociar directament amb el CATSALUT
-
SATSE Catalunya qualifica “d’alarmant” la manca d’infermeres als centres i assegura que els professionals marxen, deixen de treballar als centres SISCAT i opten per centres on les condicions laborals i econòmiques són millors.
Situació límit
Segons SATSE, “cal que la patronal trobi recursos allà on faci falta perquè la manca de professionals als centres és alarmant i sense infermeres la sanitat no pot funcionar ” . “La vocació no paga factures a final de mes” sentencien els representants dels treballadors i afegeixen que “és lògic que amb unes condicions de treball tan lamentables, els professionals marxin dels centres SISCAT per trobar una altra feina més atractiva”. La situació demostra que “ no hi ha prou amb copets a l’esquena, cal oferir unes condicions laborals i salarials a l’alçada de la titulació i responsabilitat que té la infermeria dins del sistema sanitari”.
Aquesta manca de voluntat negociadora és el que fa que el Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya reclami “prescindir d’intermediaris que son incapaços d’arribar a cap acord” i passar a pactar les seves condicions directament amb el CATSALUT ja que “al cap i a la fi és l’entitat que posa els diners”. Les infermeres i fisioterapeutes del centres concertats “estem en una situació límit” pel que reclamen aquesta intervenció d’immediat.
Informació enviada pel Sindicat d'infermeria SATSE a Las afueras.
Estructura del sistema sanitari català.
La estructuració del sistema sanitari català actual es complexa. El principal òrgan de govern és el Departament de Salut. El contractista de serveis de salut és el CatSalut, que compra serveis a una amplia xarxa de proveïdors coneguda com el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT).
El sistema sanitari català es diferencia substancialment de la resta de l’Estat espanyol perquè una part molt important de la provisió de serveis no es fa per organismes pertanyents directament a l’Administració Pública i amb la gestió pública del govern català, sinó que hi ha entitats de diferent naturalesa jurídica, públiques i privades, que atenen a la població amb diners públics. Totes aquestes entitats conformen el Sistema Sanitari Integral d’utilització pública (SISCAT), que atenen a la població amb cobertura (diners) pública, però també realitzen altres activitats amb finançament no provinent del CatSalut.
El decret 378/2000, de 21 de novembre, va configurar els sistema integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Aquest decret es va aprovar per tal d’oferir una atenció integral a la salut dels ciutadans i d’aglutinar els centres i serveis de les diferents xarxes.
"La gran aportació" a aquest decret del tripartit, format pel PSC, ERC i IC, va ser un altre decret el 196/2010, que es va aprovar el 14 de desembre, pel qual es va permetre la entrada al SISCAT dels ens de titularitat privada.
El decret 196/2010, de 14 de desembre, dels sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, en el seu article 2, exposa, entre d'altres, que formen part del SISCAT els centres de titularitat privada els serveis dels quals siguin necessaris per implementar les previsions del Pla de Salut de Catalunya i així ho sol·licitin.
Clica aquí si vols llegir el decret 196/2010, de 14 de desembre.
SISCAT - Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya - Departament de Salut
- DEPARTAMENT DE SALUT
- Clínica de Ponent
- Hospital Universitari de Santa Maria
- Fundació Sant Hospital
- Hospital Comarcal del Pallars
- Espitau Val d'Aran
- Pius Hospital de Valls
- Hospital Universitari de Sant Joan de Reus
- Centre MQ Reus
- Hospital del Vendrell
- Hospital Sant Pau i Santa Tecla
- Clínica Terres de l'Ebre
- Hospital Comarcal d'Amposta
- Hospital Comarcal Móra d'Ebre
- Hospital de Figueres
- Hospital de Palamós
- Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa
- Clínica Girona
- Hospital Santa Caterina
- ICO Girona
- Clínica Salus Infirmorum
- Hospital de Campdevànol
- Hospital Comarcal de Blanes
- Hospital d'Igualada (CUAP)
- Centre Hospitalari
- Hospital Sant Joan de Déu de Manresa
- Hospital Comarcal de Sant Bernabé (CUAP)
- Hospital Universitari de Vic (CUAP)
- Hospital Comarcal de l'Alt Penedès
- Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues
- Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell
- Hospital General. Parc Sanitari Sant Joan de Déu
- Hospital del Mar
- Hospital Plató
- Hospital de l'Esperança
- Hospital dos de Maig
- Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
- Fundació Puigvert / Iuna
- Consorci Hospital Clínic de Barcelona, seu Sabino Arana
- Hospital Universitari Sagrat Cor
- Hospital Sant Rafael
- Hospital General de l'Hospitalet
- ICO L'Hospitalet
- Hospital Municipal de Badalona
- ICO Badalona
- Institut Guttmann
- Fundació Hospital de l'Esperit Sant
- Fundació Hospital Comarcal de Sant Antoni Abat
- Fundació Hospital Residència Sant Camil
- Hospital de Mataró
- Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
- Hospital de Sabadell
- Hospital Mútua Terrassa
- Hospital de Terrassa
- Fundació Privada Hospital de Mollet
- Hospital General de Granollers
- Hospital de Sant Celoni
- Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi
- Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de Cerdanya (AECT HC)
- Institut Català de la Salut (ICS)
- Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
- Hospital Universitari de Bellvitge
- Hospital de Viladecans
- Hospital Universitari Vall d'Hebron
- Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
- Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
- Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
- Hospital Universitari de Girona Doctor Josep True
La redacció de Las afueras.