• Tamorlan - Treball propi File: Façana del Ministeri de Sanidat i Consum jpg. Pujat  el: 15 d'agost de 2009. (Wikipèdia).
  

El passat mes de maig es va fer públic l'Informe del Component 18 (Renovació i ampliació de les capacitats del Sistema Nacional de Salut) del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència presentat pel Govern d'Espanya a la UE.

Descarregar informe

Segons aquest informe, "El sistema sanitari espanyol presenta bons resultats malgrat tenir un nivell d'inversió relativament baix. La crisi sanitària ha posat de manifest la seva fortalesa, però també ha exposat les dificultats a les quals s'enfronta a l'hora d'abordar situacions que requereixen anticipació, resposta ràpida i coordinació.

També ha mostrat la necessitat de corregir problemes estructurals que ja existien i de respondre als reptes emergents en salut, ja siguin demogràfics, socials, tecnològics o econòmics.

Aquest component pretén corregir les febleses estructurals detectades i adaptar el sistema sanitari als reptes i desafiaments identificats. El seu objectiu és tenir un model sanitari més robust, flexible i resilient. Un model que afermi la sanitat pública com un pilar essencial de l'Estat del Benestar, però que també sigui punta de llança del desenvolupament social a Espanya.

El Component consta de 5 reformes i 6 inversions.

Cada reforma i inversió pretén renovar i ampliar les capacitats del sistema sanitari en un àmbit específic. Són les següents:

1. Enfortiment de l'atenció primària i comunitària

2. Reforma del sistema de salut pública

3. Consolidació de la cohesió, l'equitat i la universalitat

4. Reforç de les capacitats professionals i reducció de la temporalitat

5. Reforma de la regulació de medicaments i productes sanitaris i millora de l'accés a medicaments.

Les 6 inversions representen un cost total de 1.069.000.000 euros.

Són les següents:

1. Pla d'inversió en equips d'alta tecnologia

2. Accions per a reforçar la prevenció i promoció de la salut

3. Augment de capacitats de resposta davant crisis sanitàries

4. Formació de professionals sanitaris i recursos per a compartir coneixement

5. Pla per a la racionalització del consum de productes farmacèutics i foment de la sostenibilitat.

6. Data lake sanitari.

Aquestes reformes i inversions suposen, en el seu conjunt, una veritable transformació del sistema sanitari espanyol. Responen fonamentalment als pilars 2, 3, 4 i 5 enumerats en l'article 3 del Reglament (UE) 2021/241, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR)...."

Davant d'aquest Informe i des de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) es van fer les següents consideracions:

Una.

La inversió que es destina al component sanitari és clarament insuficient, 1.069 milions € que suposen segons el propi Informe el 1,54% sobre el total del Pla (considerant només 70.000 milions €, encara que el propi Govern ha publicitat 140.000 milions €, amb el que només serien el 0,77% del total).

La xifra és cridanera per 2 motius, el primer és que si es considera que la crisi sanitària ha estat, a part de la causant d'una situació de salut que ha produït, directa o indirectament, més de 100.000 morts, més de 3,5 milions de casos i de centenars de milers d'hospitalitzats, i és la causa principal de la crisi econòmica que viu el país, no s'entén com se'l destina una quantitat irrellevant de l'esforç inversor, amb el que òbviament no podrà realitzar les transformacions que necessita la Sanitat Pública.

Notable diferència amb el seu tractament en uns altres paisos de la UE, per exemple Itàlia, que ha sofert la pandèmia de manera bastant similar al nostre país (en casos, morts per habitant, etc) destina a Sanitat el 7,5% del Pla de Reconstrucció (17.800 milions sobre 248.000 milions €) és a dir 4,87 o 9,74 vegades més que Espanya 

El segon és la notable diferència amb el seu tractament en uns altres paisos de la UE, per exemple Itàlia, que ha sofert la pandèmia de manera bastant similar al nostre país (en casos, morts per habitant, etc) destina a Sanitat el 7,5% del Pla de Reconstrucció (17.800 milions sobre 248.000 milions €) és a dir 4,87 o 9,74 vegades més que Espanya segons els càlculs que es facin, la qual cosa indica que el baix finançament destinat a Sanitat en el nostre cas no és una imposició de la UE sinó una decisió del Govern del nostre país, una mala decisió, que va en la senda continuada de manteniment de l'infrafinançament sanitari.

Ens fa falta una mica menys de declaracions grandiloqüents sobre la importància i el compromís amb la Sanitat Pública, i una mica mes de fets i inversions reals.

Dos.

La següent qüestió cridanera és que les cinc reformes que es plantegen (enfortiment de l'Atenció Primària; reforma del sistema de Salut Pública; consolidació de la cohesió, l'equitat i la universalitat; reforç de les capacitats professionals i reducció de la temporalitat; i reforma de la regulació de medicaments i millora del seu accés), temes amb els quals no podem estar més d'acord, tenen un finançament 0, és a dir no se'ls destina ni un euro, i encara que en el text explicatiu de les mateixes es diu que s'utilitzessin fons del Govern, de les CCAA i alguns fons específics de la UE, no s'estableix cap quantificació d'aquests, ni compromís econòmic concret, amb el que entra dins del probable que es quedin en una bona declaració de bones intencions amb escàs efecte practico sobre el sistema sanitari.

Tres.

Després s'assenyalen una sèrie d'inversions, en aquest cas amb un pressupost concret assignat, que comentem a continuació:

1. Pla d'inversió en equips d'alta tecnologia dotat amb 792,1 milions €, i que estableix uns mecanismes de control i avaluació que semblen raonables, encara que per descomptat a priori resulta difícil saber si la quantia establerta s'ajusta a les necessitats existents.

2. Accions per a reforçar la prevenció i promoció de la salut, dotat amb 62 milions € que inclou lluita contra el tabaquisme, prevenció del consum d'alcohol, promoció hàbits de vida saludable, reducció del consum d'antibiòtics, prevenció i tractament d'addiccions, prevenció i promoció de salut mental i prevenció del càncer de cervix, objectius en principi raonables, encara que el pressupost sembla massa escàs per a poder abordar-los tots eficaçment.

3. Augment de capacitats de resposta davant les crisis sanitàries, amb una dotació de 80,9 milions €, de nou sembla un pressupost massa ajustat per a les finalitats que pretén

4. Formació de professionals i compartir coneixements, amb 1,14 milions €, una altra vegada bons objectius amb poc pressupost per a poder complir-los.

5. Pla de racionalització consum farmacèutic, dotació 20,8 milions €, desenvolupa aspectes molt importants per a millorar la prescripció i afavorir l'ús racional dels medicaments, de nou el pressupost destinat sembla curt per a la consecució dels objectius.

6. Data Lake sanitari, la idea sembla bona i la dotació econòmica, per fi, adequada (100 milions €), encara que no s'entén perquè se li dóna un nom en engonals a un projecte del Govern d'Espanya.

En resum, una inversió escassa que no contempla prou a la Sanitat Pública, en un moment en el qual hi ha una oportunitat de realitzar inversions importants en el sector, que són necessàries i estratègiques. Uns programes ambiciosos sense assignació pressupostària, i uns pressupostos per sota dels necessaris per a aconseguir els objectius plantejats. Per descomptat qualsevol inversió en la Sanitat Pública és benvinguda però entenem que s'està desaprofitant una ocasió probablement única.

El Govern hauria de reflexionar, i després rectificar i augmentar de manera significativa les inversions en el sistema sanitari públic en aquest Pla.

Des de la FADSP hem reclamat com a mínim un 5% dels 140.000 milions € anunciats, és a dir 6.000 milions € més. Aquest augment de la inversió és una necessitat per a assegurar la capacitat de la Sanitat Pública per a recuperar-se de la pandèmia i abordar amb garanties noves crisis sanitàries, és alguna cosa que el Govern ha anunciat reiteradament però en el que avança poc.

La redacció de Las afueras.